"Ugly", "beautiful", "hungry", "thirsty" o "scared" són algunes de les paraules que apareixen en aquest capítol de "The Baby Triplets".
Les tres bessones són a classe, on hi ha una gàbia amb un petit ocell a dins. L'ocell s'escapa i els nens el persegueixen per tota l'aula.
Al llarg del capítol, les tres bessones i els seus companys de classe fan servir mots i expressions com ara "yellow", "bird", "ugly", "beautiful", "hungry", "food", "thirsty", "scared", "happy", "cage", "to go away", "to fly away" o "school bag".
El protagonista d'aquest capítol de "The Baby Triplets" és un peix. "Water", "dirty", "clean", "hot" o "cold" són algunes de les paraules que hi apareixen.
El pare de les tres bessones bebès els porta una sorpresa: un peix vermell. Les nenes, però, l'agafen i hi juguen a la banyera.
Al llarg del capítol, els protagonistes fan servir mots com ara "goldfish", "to swim", "surprise", "nice", "funny", "happy", "to sleep", "to touch", "food", "hungry", "tank", "pot", "water", "dirty", "clean", "hot", "cold" o "bathroom".
ÀreaComunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres
Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'Escola Riu d'Or de Santpedor amb alumnes d'educació infantil, en el projecte 'Sàlix i els sentits' de la Xarxa Lacenet.
ÀreaEducació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica
Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol de Barcelona.
Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".
Aquest és el curtmetratge "Canvis", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya.
La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Geografia
El programa "Méteo K" dedica el capítol a explicar què és l'atmosfera, quantes capes hi ha i quines característiques tenen. També parla dels vols en globus aerostàtic, des dels seus inicis fins ara.
L'atmosfera és una massa gasosa que envolta la Terra i l'acompanya mentre gira. Estudiar-ne l'estructura ajuda a conèixer les característiques de l'aire, la temperatura i la pressió atmosfèrica, entre altres coses.
Els primers exploradors de l'atmosfera van ser els germans francesos Montgolfier amb els seus globus d'aire calent. L'any 1783 van fer els seus primers experiments.
Carles Lladó, d'Ultramàgic Globus, explica que el primer vol humà l'havien de fer dos condemnats a mort perquè no se sabia què passava a diferents altures. Però just en el moment abans de volar, dos nobles francesos van decidir ocupar el seu lloc. Eren el marquès d'Arlandes i Pilâtre de Rozier i tots dos van fer història.
A Catalunya, a Igualada, hi ha el segon fabricant de globus aerostàtics més important del món. Catalunya és una zona privilegiada per volar en globus perquè hi ha moltes diferències de clima.
Els vols en globus acostumen a anar des del nivell de terra fins als cinc-cents o sis-cents metres, tot i que es pot pujar a més altura, però hi fa més fred i la respiració és més costosa.
El comportament irregular de la temperatura a l'atmosfera es deu a la composició i la radiació que n'afecta cada capa. La troposfera és la capa on es desenvolupa tota la vida, on tenen lloc els fenòmens meteorològics. Arriba fins als onze quilòmetres d'altura. L'estratosfera arriba fins als cinquanta quilòmetres d'altura i conté la capa d'ozó. La mesosfera arriba fins als vuitanta quilòmetres i hi ha una temperatura de cent vint graus sota zero. A la termosfera hi ha les aurores boreals i s'estén fins als tres-cents quilòmetres. A l'exosfera hi trobem els satèl·lits.
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania
El Dr. Orozco realitza una aproximació crítica i pragmàtica a les claus educatives dels mitjans audiovisuals. En aquesta entrevista ens proposa una reflexió i ens ofereix una lectura pedagògica de la comunicació audiovisual a l'era d'Internet. Un repte per a l'educació i que afecta a tota la comunitat educativa. Entre d'altres, l'especialista en comunicació audiovisual assenyala que la imatge té un codi universal front Internet, en aquest s'han de menester d'uns requisits per a entra-hi. Cada mitjà té un codi i cal preparar-se per a ser audiència i ser crítics envers el mateixos mitjans.
ÀreaReligió (voluntària), Llengua catalana i literatura, Filosofia i ciutadania / Història de la filosofia
La vida de Ramon Llull (1232?-1316?) va ser intensa i apassionada com poques n'hi deuen haver hagut. La fe en el seu projecte el va portar a recórrer mitja Europa i una bona part del nord d'Àfrica i de l'Orient pròxim. Malgrat aquest moviment constant, Llull va produir una obra fabulosa per la seva ambició i per les seves dimensions: unes 235 obres sobre les matèries més diverses.
Edat, viatges i producció intel.lectual el van convertir en un personatge admirat i discutit en vida, conegut en els més alts cercles cortesans, eclesials i universitaris de l'occident medieval. Un cop mort, la fama i el renom, el mite i la veritat, els seus seguidors i els seus detractors, no van fer altra cosa que augmentar fins a unes dimensions insospitades i durant segles i segles. Fins al punt que podem dir que Ramon Llull és, d'entre els homes que han parlat i escrit en català, aquell que ha tingut una projecció espacial i temporal més vasta en tots els sentits.
Llullistes de relleu internacional -Lola Badia, Antoni Bonner, Fernando Domínguez, Jocelyn N.Hillgarth, Charles Lohr, Amador Vega- remarquen la importància de l'obra del beat a la història del pensament i de la literatura occidentals, i l'actualitat extraordinària del missatge llullià.
ÀreaFísica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia
En aquest programa ens centrarem en l'ecografia. Coneixerem com es porta a terme, les seves aplicacions mèdiques, els processos físics i tècnics que es produeixen en l'elaboració d'una ecografia (ones sonores, reflexió de les ones, absorció de les ones), la sismografia, etcètera.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Cultura clàssica, Història de l'art, Història, Llatí, Tecnologia industrial
Moltes ciutats de Catalunya són herència de l'Imperi romà, la més important de les quals va ser Tarraco. "Memòria de Catalunya" parla de l'empremta dels romans en àmbits com la llengua, el dret o l'organtizació de la societat.
La presència dels romans a Catalunya va ser conseqüència de l'enfrontament entre Roma i Cartago a les guerres Púniques per dominar el Mediterrani. La victòria dels romans va comportar l'expulsió dels cartaginesos de la Península Ibèrica. Els romans també es van haver d'enfrontar a la revolta d'algunes tribus iberes que, finalment, van assimilar la cultura i la civilització romanes.
La romanització va portar la llengua llatina, d'on ve el català, i el dret romà, base del dret jurídic modern.
La romana era una civilització urbana. Moltes de les poblacions romanes van originar les actuals: Gerunda (Girona), Aquis Voconis (Caldes de Malavella), Aquae Calidae (Caldes de Montbui), Blanda (Blanes), Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona), Barcino (Barcelona), Ieso (Guissona), Subur (Sitges), Artosa (Tortosa), Aeso (Isona), Julia Livica (Llívia), Egara (Terrassa), Ausa (Vic), Ilerda (Lleida)...
Però la ciutat romana per antonomàsia va ser Tarraco (Tarragona), convertida en un important centre militar i administratiu. Va assolir la categoria de colònia i s'hi van fer grans construccions: aqüeducte, muralles, fòrum, teatre, circ, amfiteatre, necròpolis, mausoleu funerari de la Torre dels Escipions, arc del triomf de Berà...
Els romans també van crear una important xarxa de vies de comunicació, la més important de les quals va ser la Via Augusta.
Es produïa oli, vi, fruita, sal i garum, un producte fet amb peix. També es treballaven minerals i metalls com el ferro o el plom. La millora de les diferents tècniques de tractament del vidre, el treball del metall i l'orfebreria van millorar els objectes quotidians.
Al segle II, l'Imperi romà va entrar en crisi a causa del desgavell polític, el desordre militar i la pressió fiscal. L'any 289, Dioclecià va dividir l'Imperi en dos: Orient i Occident. L'any 380, el cristianisme va ser declarat la religió oficial de l'Imperi. L'any 476, l'Imperi romà d'Occident es dissol. Va deixar, però, un important llegat: restes arquitectòniques i artístiques, organització de la societat, mentalitat, cultura, costums...
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu