Inici » Els més vistos

Els més vistos

Total 10 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
    A Little Bird in the Class
    Vídeo

    Llengües i literatura A Little Bird in the Class

    • Data 2006
    • Idioma Anglès
    • Nivell Educació Primària
    • Àrea Llengua estrangera

    "Ugly", "beautiful", "hungry", "thirsty" o "scared" són algunes de les paraules que apareixen en aquest capítol de "The Baby Triplets". Les tres bessones són a classe, on hi ha una gàbia amb un petit ocell a dins. L'ocell s'escapa i els nens el persegueixen per tota l'aula. Al llarg del capítol, les tres bessones i els seus companys de classe fan servir mots i expressions com ara "yellow", "bird", "ugly", "beautiful", "hungry", "food", "thirsty", "scared", "happy", "cage", "to go away", "to fly away" o "school bag".

    A Goldfish at Home
    Vídeo

    Llengües i literatura A Goldfish at Home

    • Data 2006
    • Idioma Anglès
    • Nivell Educació Primària
    • Àrea Llengua estrangera

    El protagonista d'aquest capítol de "The Baby Triplets" és un peix. "Water", "dirty", "clean", "hot" o "cold" són algunes de les paraules que hi apareixen. El pare de les tres bessones bebès els porta una sorpresa: un peix vermell. Les nenes, però, l'agafen i hi juguen a la banyera. Al llarg del capítol, els protagonistes fan servir mots com ara "goldfish", "to swim", "surprise", "nice", "funny", "happy", "to sleep", "to touch", "food", "hungry", "tank", "pot", "water", "dirty", "clean", "hot", "cold" o "bathroom".

    Projecte Sàlix i els sentits
    Vídeo

    Tutoria Llengües i literatura Projecte Sàlix i els sentits

    • Data 2012
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Infantil
    • Àrea Comunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres

    Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'Escola Riu d'Or de Santpedor amb alumnes d'educació infantil, en el projecte 'Sàlix i els sentits' de la Xarxa Lacenet.

    Tornar a començar
    Vídeo

    Tutoria Educació artística Tornar a començar

    • Data 2012
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica

    Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol de Barcelona. Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".

    Canvis
    Vídeo

    Educació artística Canvis

    • Data 2011
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Educació visual i plàstica

    Aquest és el curtmetratge "Canvis", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

    L'exposició oral... (CEIP Collaso i Gil)/L'expressió oral al parvulari... (CEIP El Parc). RESUM
    Vídeo

    Tutoria Llengües i literatura L'exposició oral... (CEIP Collaso i Gil)/L'expressió oral al parvulari... (CEIP El Parc). RESUM

    • Data 2004
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Infantil Educació Primària
    • Àrea Comunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Llengua catalana i literatura

    Aquest vídeo mostra les experiències sobre immersió lingüística en català al CEIP Collaso i Gil (Barcelona) i al CEIP El Parc (El Prat de Llobregat).

    Benvinguda, des de l’experiència, al professorat de nova incorporació a l’escola pública d’educació infantil i primària
    Vídeo

    Tutoria Benvinguda, des de l’experiència, al professorat de nova incorporació a l’escola pública d’educació infantil i primària

    • Data 2007
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Primària
    • Àrea Tutoria
    • Experiència

    Reflexions a l'entorn de la incorporació d'un mestre/a nou a un centre docent públic des del punt de vista d'un professor veterà.

    300 anys de noms científics
    Vídeo

    Ciències naturals 300 anys de noms científics

    • Data 2008
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

    El sistema ideat per Linné per anomenar les espècies serveix perquè no hagi confusions. "El medi ambient" demostra la utilitat dels noms científics de les plantes. Plantes Sanjuan és un dels principals importadors de plantes de Catalunya, tres o quatre milions de plantes anuals, de prop d'un miler d'espècies diferents. Alguns dels proveïdors són d'Holanda, Portugal, Dinamarca, Itàlia... L'única manera de saber exactament a què es refereixen a un costat i l'altre del telèfon és fent servir el nom científic de les plantes. Un nom en llatí. Així, la ponsètia és l'"Euphorbia pulcherrima". El grèvol, que a Dinamarca és permès de cultivar, a les comandes i factures s'anomena "Ilex aquifolium". Comerciants, col·leccionistes i inspectors que controlen les espècies protegides empren els noms científics arreu del món. Alguns s'han convertit en força populars. Per exemple: "Amanita phalloides", el nom d'un bolet d'ingesta mortal. I el d'un depredador insaciable: "Mantis religiosa". A la "Posidonia oceanica" no se li coneix un altre nom. És una planta submarina que no creix en cap oceà. Carl von Linné, fa tres-cents anys, va inventar aquesta manera d'anomenar els éssers vius del planeta. De tot el gran treball de catalogació i classificació d'espècies que va fer des de la seva Suècia natal, el que perdura, sobretot, és la nomenclatura, el sistema d'atorgar noms de dos mots. Linné va donar criteris per posar noms: han de ser en llatí i han de concordar tots dos, però va deixar llibertat per concretar. Així molts dels epítets descriuen un aspecte visual ("barbatus", "nigra"...), però també l'hàbitat o l'origen ("fluvialis", "montana", "pyrenaica", "canariensis"... ). Sovint descriuen comportaments ("sapiens", "urticans"... ) i fins i tot persones ("richardi", "adalberti"...). Gran part d'aquests noms, sobretot de plantes, els va posar Linné en una gran feina de descripció amb els mitjans de què disposaven fa tres-cents anys. El progrés tècnic en eines d'observació han deixat aquells treballs gairebé obsolets.

    El modernisme (1)
    Vídeo

    Educació artística Ciències socials El modernisme (1)

    • Data 2002
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Disseny, Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Història, Dibuix artístic

    "Memòria de Catalunya" dedica el capítol al modernisme, representat per artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas o Isidre Nonell i per arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch o Lluís Domènech i Montaner. L'any 1892, Santiago Rusiñol va organitzar la primera festa modernista a Sitges. Va ser el tret de sortida del moviment modernista a Catalunya. En aquestes trobades es reunien intel·lectuals, artistes i representants del món cultural que giraven entorn de la revista "L'Avenç". Un altre punt de trobada era la cerveseria de Barcelona Els Quatre Gats, inaugurada l'any 1897. El modernisme va coincidir en el temps amb la Restauració i amb la consolidació del catalanisme polític. L'any 1892, l'Assemblea de la Unió Catalanista va aprovar les Bases de Manresa, un document programàtic d'actuació política del catalanisme conservador. D'altra banda, el bisbe Josep Torras i Bages, amb la seva obra "La tradició catalana", enllaçava catalanisme i cristianisme. Aquest període també coincideix amb la crisi originada, a partir del 1886, per la fil·loxera, que va matar la vinya a Catalunya. També va ser una etapa d'aparició de noves indústries, com les hidroelèctriques, amb la creació de la primera central a Cabdella, o les fàbriques d'automòbils, com la Hispano-Suiza. Aquests anys es va viure també una crisi social i política provocada per l'incompliment de promeses de regeneració i descentralització del govern espanyol i per l'augment de la pressió fiscal. Aquest fet es va traduir en la negativa dels industrials i comerciants a col·laborar en les despeses de l'Estat: el Tancament de Caixes, el símbol del qual va ser el doctor Robert. Altres fets destacables de l'època van ser la inaguració, l'any 1904, pel rei Alfons XIII, de l'Observatori Fabra, dirigit per Eduard Fontserè i Josep Comas Solà. Pel que fa a la música, es va estendre el gust per Wagner i per les interpretacions del tenor Viñas. Personates populars van ser el músic Enric Morera i el musicòleg Felip Pedrell. El Palau de la Música va esdevenir un símbol de prestigi, amb Lluís Millet, Amadeu Vives i l'Orfeó Català. Quant a l'arquitectura, es va buscar una nova estètica, amb línies corbes, ornamentacions detallistes inspirades en la natura i amb l'ús de materials com el vidre, el ferro forjat, la ceràmica, la fusta i la rajola catalana. La figura més destacada del modernisme va ser Antoni Gaudí, amb obres com el col·legi de les Teresianes, l'església de la Colònia Güell, la Torre Güell, la Torre Bellesguard, la Casa Vicenç, la Casa Batlló, la Casa Milà (la Pedrera), el Parc Güell o la Sagrada Família. Són obra de Josep Puig i Cadafalch la Casa Amatller, la Casa de les Punxes o la Casa del Baró de Quadres. De Lluís Domènech i Montaner destaquen obres com el Palau de la Música Catalana o l'Hospital de Sant Pau. Altres arquitectes importants van ser Josep M. Jujol, Joan Rubió, Rafael Massó o Ruiz Casamitjana. En escultura va destacar Josep Llimona i, en pintura,...

    Els fòssils, l'ADN i l'evolució
    Vídeo

    Ciències socials Ciències naturals Els fòssils, l'ADN i l'evolució

    • Data 2009
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Ciències per al món contemporani, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

    Els fòssils no són només elements espectaculars. Són el material que ha permès als investigadors constatar l'evolució de les espècies i saber com es va produir. "El medi ambient" mostra uns quants fòssils i parla del procés d'evolució de diversos animals. A l'Institut Català de Paleontologia, a Sabadell, s'hi conserven fòssils originals i reproduccions que il·lustren processos evolutius. Un bon exemple el conformen les dents d'individus de la família dels mastodonts i dels elefants, que han evolucionat de tenir tubercles per triturar aliments tous a ser eines tallants per a menjars més durs. Fa 19 milions d'anys, les dents presentaven fileres de tubercles, per triturar fulles i altres aliments tous. El nombre de puntes va anar augmentant i finalment es van unir. Així, els animals van poder passar a una dieta amb herba seca, per a la qual calien dents que poguessin tallar i triturar com una mola, com les dels elefants actuals. També és significativa la variació de les potes dels cavalls. Els que van arribar a Europa fa vint milions d'anys tenien 3 dits. Fa 11 milions d'anys hi va arribar una altra espècie que tenia un dit central més desenvolupat, però que conservava els dits laterals. I fa prop de tres milions d'anys apareixen a Europa els primers cavalls amb un sol dit, la peülla, que els facilitava córrer per espais oberts. Així, els fòssils no només deixen clar el procés d'evolució, sinó també com ha anat. Algunes restes mostren etapes importants de transició. El tiktaalik, un rèptil que va viure fa 375 milions d'anys, marca el pas dels peixos als primers animals amb potes que van viure en terra ferma. Les troballes validen la teoria de Darwin. Però ara hi ha una altra eina: la biologia molecular. Les anàlisis de l'ADN, com les que es fan a l'Institut de Biologia Evolutiva, permeten comparar seqüències d'espècies molt diferents. Hi ha gens que, amb petites variacions, es troben pràcticament en tots els éssers vius. Mitjançant l'estudi de les diferències que tenen se'n reconstrueix l'evolució.

    Total 10 resultats
    per pantalla
    Pantalla de 1

Àrea professorat

Programació educativa