"Ugly", "beautiful", "hungry", "thirsty" o "scared" són algunes de les paraules que apareixen en aquest capítol de "The Baby Triplets".
Les tres bessones són a classe, on hi ha una gàbia amb un petit ocell a dins. L'ocell s'escapa i els nens el persegueixen per tota l'aula.
Al llarg del capítol, les tres bessones i els seus companys de classe fan servir mots i expressions com ara "yellow", "bird", "ugly", "beautiful", "hungry", "food", "thirsty", "scared", "happy", "cage", "to go away", "to fly away" o "school bag".
El protagonista d'aquest capítol de "The Baby Triplets" és un peix. "Water", "dirty", "clean", "hot" o "cold" són algunes de les paraules que hi apareixen.
El pare de les tres bessones bebès els porta una sorpresa: un peix vermell. Les nenes, però, l'agafen i hi juguen a la banyera.
Al llarg del capítol, els protagonistes fan servir mots com ara "goldfish", "to swim", "surprise", "nice", "funny", "happy", "to sleep", "to touch", "food", "hungry", "tank", "pot", "water", "dirty", "clean", "hot", "cold" o "bathroom".
ÀreaComunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres
Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'Escola Riu d'Or de Santpedor amb alumnes d'educació infantil, en el projecte 'Sàlix i els sentits' de la Xarxa Lacenet.
ÀreaEducació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica
Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol de Barcelona.
Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".
Aquest és el curtmetratge "Canvis", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya.
La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Religió (voluntària), Història de l'art, Història
Les conquestes del segle XII van deixar dins la societat cristiana importants bosses de població musulmana i hebrea. "Memòria de Catalunya" parla de la convivència dels cristians amb aquestes dues comunitats.
A la Catalunya medieval van conviure ètnies i religions diferents de la cristiana, més nombrosa i dominant. Dels diversos grups minoritaris, el més important era el dels jueus, per la rellevància numèrica i pel prestigi social i econòmic.
Els jueus ja eren presents en temps visigòtics a ciutats com Tarragona. En l'època carolíngia van tenir una importància notable a Girona i Barcelona. Els comtes barcelonins els van confiar l'encunyació de moneda, però els van reconèixer una situació jurídica inferior.
A més de Barcelona i Girona, la seva presència encara és evident als carrers de ciutats com Lleida, Besalú, Balaguer, Cervera, Santa Coloma de Queralt, Montblanc, Tortosa o Valls.
Els jueus s'agrupaven en aljames, el nucli organitzatiu de la ciutat format pels caps, els jutges, els rabins, les sinagogues i els cementiris. Vivien als calls, uns barris especials closos. Els calls van ser assaltats en moltes ocasions, enmig d'un clima d'intolerància.
A partir del segle XIV, els jueus van patir una forta pressió social que es va traduir en emigracions i conversions al cristianisme. Les persecucions van culminar amb la seva expulsió, l'any 1492, del territori de la monarquia dels Reis Catòlics.
La minoria musulmana també va tenir presència en terres catalanes. Els musulmans hi van arribar entre els anys 712 i 720 i es van establir tant al camp com a les ciutats. La toponímia encara en recorda la presència: Aitona, Almatret, Almenar, Massalcoreig, Algerri...
El domini islàmic va aportar importants innovacions en el món rural, amb noves tècniques de reg i nous cultius. La seva presència en l'àmbit urbà va reforçar la vida decadent de les ciutats.
Les conquestes de Tortosa i Lleida per part de Ramon Berenguer IV van posar fi a la presència del poder polític i militar islàmic. Tot i això, molts musulmans van continuar vivint a Catalunya, els anomenats mudèjars. Habitaven una zona especial, la moreria, a ciutats com Lleida o Tortosa. Es dedicaven bàsicament al camp, però també a oficis com el de menescal, calderer, terrisser, picapedrer, fuster...
La seva tècnica artística, amb el predomini de les formes geomètriques, és visible en edificis de Lleida, Agramunt, Cubells o Verdú.
La població morisca va deixar Catalunya l'any 1609 amb l'edicte d'expulsió de Felip III.
ÀreaLiteratura catalana, Economia de l'empresa, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tècniques d'expressió graficoplàstica, Descoberta de l'entorn, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Llengua catalana i literatura, Educació visual i plàstica
Experiència on es mostra el projecte cooperatiu que duen a terme professors de diferents centres educatius i les activitats que fan amb els alumnes de l'Institut Torrevicens de Lleida.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història de l'art, Història
"Memòria de Catalunya" repassa els esdeveniments del primer quart del segle XX, amb fets com l'aparició del noucentisme en l'àmbit cultural i la creació de la Mancomunitat de Catalunya, en el polític.
En començar el segle XX, un grup d'intel·lectuals i polítics va impulsar noves idees i projectes per millorar el país. Es tracta del moviment conegut com noucentisme. Aquest corrent es va començar a definir l'any 1906, amb l'inici de la publicació del "Glosari", d'Eugeni d'Ors, autor també de "La ben plantada", editada l'any 1911.
El noucentisme i el catalanisme polític van anar molt lligats. L'any 1906, Enric Prat de la Riba va publicar "La nacionalitat catalana". L'arribada de Prat de la Riba a la Diputació de Barcelona i la creació, el 1907, del Centre d'Estudis Catalans i de la seva Biblioteca de Catalunya van ser dos fets cabdals per al noucentisme.
En aquesta època, el moviment obrer va guanyar força i l'any 1907 es va constituir la Solidaritat Obrera.
L'any 1909 va esclatar una revolta, coneguda com la Setmana Tràgica, a causa de la insatisfacció de les classes populars, que va arribar al límit amb la crida dels reservistes per anar a la guerra del Marroc. El pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia va ser executat acusat d'instigar la revolta.
L'any 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, amb Prat de la Riba al capdavant. La Mancomunitat, amb el pressupost de les quatre diputacions, va dur a terme un gran nombre d'iniciatives, sobretot sota el mandat de Josep Puig i Cadafalch, escollit president després de la mort de Prat de la Riba, l'any 1917.
Es van crear noves infraestructures, com el cremallera de Núria, es van obrir més de 1.000 quilòmetres de carreteres, es va estendre la xarxa telefònica, el subministrament d'aigua, la producció d'energia elèctrica...
Un dels àmbits en què va incidir més la Mancomunitat va ser l'ensenyament. Es va crear el Consell de Pedagogia, amb la figura destacada d'Alexandre Galí; es va introduir el mètode Montesori; es van construir nous grups escolars; es va crear la Universitat Industrial. També es va fomentar l'ensenyament del català i es va estendre l'ús de la llengua, ajudat per les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra, publicades el 1913, i es va crear una Xarxa de Biblioteques Populars.
En aquesta època es va fomentar el cooperativisme agrari, del qual els cellers cooperatius de l'arquitecte Cèsar Martinell són una bona mostra.
Francesc Cambó va ser un dels màxims exponents d'una nova campanya autonomista. L'any 1923, però, la dictadura de Miguel Primo de Rivera va posar fi a les aspiracions d'autogovern. La dictadura va mostrar una actitud intolerant davant de qualsevol signe catalanista i, l'any 1925, va suprimir la Mancomunitat.
En literatura van destacar escriptors com Josep Carner, Jaume Bofill, Josep M. López Picó, Josep M. Folch i Torres o Carles Riba. En arquitectura, Rafael Massó i Josep Goday. En escultura, Aristides Maillol, Josep Clarà i Josep Llimona. I en...
ÀreaMúsica, Educació física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Llengua catalana i literatura, Educació visual i plàstica
El director i mestres de l'Escola Francesc Macià de Vilassar implicats en el Projecte SardaTIC ens expliquen d'on va sorgir la idea, les activitats que fan i com ho implementen en el currículum.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Educació visual i plàstica
Activitat que es du a terme a l'Institut Salvador Vilaseca de Reus, en el marc del Projecte MHM (Mobil History Map), perquè els alumnes coneguin la seva ciutat des de diferents perspectives i matèries.
Els alumnes de 2n, 3r i 4t d'ESO trien uns elements emblemàtics de Reus, els geolocalitzen i publiquen informació multimèdia, perquè pugui ésser consultada des d'un dispositiu mòbil.
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu