"Ugly", "beautiful", "hungry", "thirsty" o "scared" són algunes de les paraules que apareixen en aquest capítol de "The Baby Triplets".
Les tres bessones són a classe, on hi ha una gàbia amb un petit ocell a dins. L'ocell s'escapa i els nens el persegueixen per tota l'aula.
Al llarg del capítol, les tres bessones i els seus companys de classe fan servir mots i expressions com ara "yellow", "bird", "ugly", "beautiful", "hungry", "food", "thirsty", "scared", "happy", "cage", "to go away", "to fly away" o "school bag".
El protagonista d'aquest capítol de "The Baby Triplets" és un peix. "Water", "dirty", "clean", "hot" o "cold" són algunes de les paraules que hi apareixen.
El pare de les tres bessones bebès els porta una sorpresa: un peix vermell. Les nenes, però, l'agafen i hi juguen a la banyera.
Al llarg del capítol, els protagonistes fan servir mots com ara "goldfish", "to swim", "surprise", "nice", "funny", "happy", "to sleep", "to touch", "food", "hungry", "tank", "pot", "water", "dirty", "clean", "hot", "cold" o "bathroom".
ÀreaEducació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica
Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol de Barcelona.
Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".
ÀreaComunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres
Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'Escola Riu d'Or de Santpedor amb alumnes d'educació infantil, en el projecte 'Sàlix i els sentits' de la Xarxa Lacenet.
Aquest és el curtmetratge "Canvis", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya.
La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.
ÀreaReligió (voluntària), Llengua catalana i literatura, Filosofia i ciutadania / Història de la filosofia
La vida de Ramon Llull (1232?-1316?) va ser intensa i apassionada com poques n'hi deuen haver hagut. La fe en el seu projecte el va portar a recórrer mitja Europa i una bona part del nord d'Àfrica i de l'Orient pròxim. Malgrat aquest moviment constant, Llull va produir una obra fabulosa per la seva ambició i per les seves dimensions: unes 235 obres sobre les matèries més diverses.
Edat, viatges i producció intel.lectual el van convertir en un personatge admirat i discutit en vida, conegut en els més alts cercles cortesans, eclesials i universitaris de l'occident medieval. Un cop mort, la fama i el renom, el mite i la veritat, els seus seguidors i els seus detractors, no van fer altra cosa que augmentar fins a unes dimensions insospitades i durant segles i segles. Fins al punt que podem dir que Ramon Llull és, d'entre els homes que han parlat i escrit en català, aquell que ha tingut una projecció espacial i temporal més vasta en tots els sentits.
Llullistes de relleu internacional -Lola Badia, Antoni Bonner, Fernando Domínguez, Jocelyn N.Hillgarth, Charles Lohr, Amador Vega- remarquen la importància de l'obra del beat a la història del pensament i de la literatura occidentals, i l'actualitat extraordinària del missatge llullià.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història de l'art, Història
L'any 1412, Ferran I, de la dinastia dels Trastàmara, surt elegit rei gràcies als pactes del compromís de Casp. "Memòria de Catalunya" analitza el seu regnat i el del seu fill Alfons el Magnànim, que va conquerir Nàpols i hi va instal·lar la cort.
L'any 1410, el rei Martí l'Humà mor sense descendència reconeguda. L'oligarquia burgesa de Barcelona proposa que es reuneixi un parlament representatiu dels estaments de la Corona d'Aragó per triar-ne el successor. L'any 1412, es troben a Casp els representants d'Aragó, València i Catalunya per analitzar el drets dels candidats. Només dos, però, tenen possibilitats: el comte Jaume d'Urgell i Ferran de Tràstamara, nét de Pere el Cerimoniós.
La sentència va ser favorable a Ferran, que havia tingut el suport de Castella, del papa Benet XIII i del dominic Vicent Ferrer. El comte d'Urgell no la va acceptar i s'hi va revoltar. La presa de Balaguer va comportar la fi del comtat d'Urgell i del vescomtat d'Àger i l'empresonament del comte Jaume II d'Urgell al castell de Xàtiva, on va morir l'any 1433.
Ferran I va aconseguir mantenir l'herència de Martí l'Humà a Sicília i Sardenya i va pactar una treva amb Gènova. L'any 1415 va retirar l'obediència al papa Benet XIII, el papa d'Avinyó, que es va recloure a Peníscola, on va morir l'any 1422.
L'any 1416, mor Ferran I i el tron passa al seu fill Alfons el Magnànim. El nou rei va protagonitzar diverses victòries al sud d'Itàlia fins que, el 1442, va entrar a Nàpols, on va establir la cort. Sota la seva influència va ser elegit papa Calixt III, el primer de la família valenciana dels Borja.
A la cort de Nàpols es van potenciar totes les expressions artístiques. En pintura destaquen artistes com ara Borrassà, Martorell, Lluís Dalmau, Jacomart o Jaume Huguet i la influència de la pintura flamenca de Jan Van Eyck.
Alfons el Magnànim va esdevenir per a molts europeus l'esperança per a la recuperació de l'imperi Bizantí, sobretot després que el 1453 els turcs convertissin Constantinoble, hereva de l'imperi Romà, en la islàmica Istambul.
Mentrestant, Barcelona es fragmenta en l'oligàrquica biga i la popular busca. La busca va assolir el poder l'any 1453.
L'any 1458 mor el rei Alfons a Nàpols. El seu germà Joan va heretar els regnes de la Corona d'Aragó i el seu fill il·legítim Ferran, Nàpols.
ÀreaTecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient
Mostra els diferents passos que cal seguir en el tractament de la fusta, des que es talla l'arbre fins que es trasllada a la serradora. Es fa referència als diferents tipus de fusta i als mitjans de transport, emmagatzematge, assecat i serrat, i de les eines emprades en tot el procés.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història de l'art, Història
Al segle X, els comtats catalans ocupen amb castells termenats els terrenys de la frontera que els separa d'al-Andalus. "Memòria de Catalunya" parla en aquest capítol de l'avanç comtal i de la conquesta gradual de les ciutats islàmiques.
Al segle X, entre els comtats i els espais islàmics se situava una àmplia franja de frontera, una terra desorganitzada i pràcticament buida que ocupava el Penedès, l'Anoia, una part del Solsonès, el sud de l'Alt Urgell, el Pallars i la conca de Tremp.
La cohesió social havia donat vigor a les famílies vicarials i vescomtals i la jerarquia eclesiàstica va assolir un paper destacat. Aquesta puixança es va projectar sobre la terra fronterera, que s'anava incorporant als comtats sota la fórmula dels castells termenats. Al llarg del segle X, la franja fronterera es va convertir en un regne amb 193 castells termenats.
Els castells esguarden la frontera i protegeixen la població del perill islàmic, al mateix temps que controlen els pobladors i els incrementen la pressió impositiva. L'element principal del castell és la torre, que passa de ser quadrada a ser rodona.
Al segle XI esclaten les divisions a al-Andalus, que es fragmenta en regnes de taifes amb dues capitals fortes: Tortosa i Lleida. Els sobirans de les taifes gasten grans quantitats de diners en ostentació i defensa.
Mentrestant, als dominis comtals comença la fase bèl·lica de la dinàmica expansiva. El bisbe d'Urgell conquereix Guissona i Arnau Mir de Tost, Àger. Amb la pèrdua de punts estratègics, la línia de defensa a Lleida queda trencada.
El territori dels castells es divideix en quadres, algunes de les quals esdeven nuclis destacats, com Verdú, sorgit del castell de Tàrrega. Després de conquerir-los, molts castells islàmics són aprofitats i es creen parròquies al seu costat.
En aquesta època, l'art romànic conviu amb el preromànic de les esglésies que no han estat reconstruïdes amb el nou estil. Moltes comunitats religioses s'estableixen a les zones frontereres.
L'ofensiva bèl·lica continua i, l'any 1105, el comte d'Urgell conquereix la important ciutat islàmica de Balaguer. Al sud, l'ocupació del Camp de Tarragona acosta els comtats a Tortosa. Tarragona torna a ser seu metropolitana i adquireix una capitalitat religiosa que contribueix a cohesionar les terres catalanes.
L'any 1126, a la batalla de Corbins, la frontera s'estabilitza, però tot fa pensar que la fi del domini islàmic s'acosta.
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu