"Ugly", "beautiful", "hungry", "thirsty" o "scared" són algunes de les paraules que apareixen en aquest capítol de "The Baby Triplets".
Les tres bessones són a classe, on hi ha una gàbia amb un petit ocell a dins. L'ocell s'escapa i els nens el persegueixen per tota l'aula.
Al llarg del capítol, les tres bessones i els seus companys de classe fan servir mots i expressions com ara "yellow", "bird", "ugly", "beautiful", "hungry", "food", "thirsty", "scared", "happy", "cage", "to go away", "to fly away" o "school bag".
El protagonista d'aquest capítol de "The Baby Triplets" és un peix. "Water", "dirty", "clean", "hot" o "cold" són algunes de les paraules que hi apareixen.
El pare de les tres bessones bebès els porta una sorpresa: un peix vermell. Les nenes, però, l'agafen i hi juguen a la banyera.
Al llarg del capítol, els protagonistes fan servir mots com ara "goldfish", "to swim", "surprise", "nice", "funny", "happy", "to sleep", "to touch", "food", "hungry", "tank", "pot", "water", "dirty", "clean", "hot", "cold" o "bathroom".
ÀreaComunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres
Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'Escola Riu d'Or de Santpedor amb alumnes d'educació infantil, en el projecte 'Sàlix i els sentits' de la Xarxa Lacenet.
ÀreaEducació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica
Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol de Barcelona.
Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".
Aquest és el curtmetratge "Canvis", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya.
La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.
ÀreaComunicació i llenguatges, Llengua catalana i literatura
Aquest vídeo mostra una conferència a càrrec de la Berta Giraut dirigida al professorat d'infantil, primària i secundària que té per objectiu donar eines de reflexió per al desenvolupament de l'expressió oral a l'aula.
Planteja tècniques i propostes per al treball de la lectura en veu alta a l'aula pel que fa a la veu i la dicció i fa èmfasi en la importància de la preparació del text per a l'expressió oral.
ÀreaEducació artística: visual i plàstica, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural
Aquest vídeo mostra l'experiència que es du a terme a l'Escola Collaso i Gil de Barcelona. Els alumnes de 5è de primària geolocalitzen i publiquen informació multimèdia dels elements emblemàtics del seu barri, el Raval, en el marc del Projecte MHM (Mobil History Map), perquè pugui ésser consultada des d'un dispositiu mòbil.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Educació visual i plàstica
Activitat que es du a terme a l'Institut Salvador Vilaseca de Reus, en el marc del Projecte MHM (Mobil History Map), perquè els alumnes coneguin la seva ciutat des de diferents perspectives i matèries.
Els alumnes de 2n, 3r i 4t d'ESO trien uns elements emblemàtics de Reus, els geolocalitzen i publiquen informació multimèdia, perquè pugui ésser consultada des d'un dispositiu mòbil.
ÀreaLiteratura catalana, Economia de l'empresa, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tècniques d'expressió graficoplàstica, Descoberta de l'entorn, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Llengua catalana i literatura, Educació visual i plàstica
Experiència on es mostra el projecte cooperatiu que duen a terme professors de diferents centres educatius i les activitats que fan amb els alumnes de l'Institut Torrevicens de Lleida.
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural
En aquest capítol de "Quèquicom", especialistes destacats expliquen de manera planera quines són les principals manifestacions del canvi climàtic, per què s'escalfa el planeta, què en diuen les prediccions i què es pot fer per combatre'l.
En els darrers anys, la Terra ha experimentat diversos signes d'escalfament i de canvi climàtic: els casquets polars es fonen, les glaceres reculen, l'ascens del nivell del mar amenaça moltes illes i atols de l'Índic i el Pacífic, alguns llacs han reduït dràsticament la seva superfície, els embassaments es buiden, els conreus i els boscos s'assequen, les inundacions i les riuades són més freqüents, es produeixen onades de calor severes...
Javier Martin-Vide, catedràtic de Geografía Física de la Universitat de Barcelona, explica que l'escalfament global de la Terra es deu, en gran mesura, a la crema de combustibles fòssils que envien a l'atmosfera CO2, és a dir, diòxid de carboni, un gas d'efecte d'hivernacle.
El Protocol de Kyoto obliga els països signants de l'acord a reduir en un 5 % les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle per a l'any 2012. Tot i això, aquestes emissions, en comptes de minvar, continuen augmentant.
Josep Pascual, observador meteorològic, demostra amb la seva experiència a l'Estartit que la temperatura del mar ha pujat en els darrers anys.
Mariano Barriendos, geògraf del Departament d'Història de la Universitat de Barcelona, analitza com era el clima del passat a partir de registres antics que compara amb els de l'actualitat.
El reporter Pere Renom visita el Montseny, on diverses espècies vegetals s'han adaptat a l'increment de la temperatura. El biòleg Constantí Stefanescu posa de manifest com el canvi climàtic ha afectat les papallones, que són molt sensibles a les modificacions de temperatura i humitat.
Per la seva banda, Anna Sabatés, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar, parla de com l'augment de la temperatura afecta algunes poblacions de peixos del Mediterrani.
Al Garraf s'està experimentant per saber com respondrà la vegetació mediterrània a l'increment de la temperatura. Ho comenten Marc Estiarte i Josep Peñuelas, del CREAF.
Des de l'estudi, a partir de les explicacions de Toni Mestres, es pot visualitzar amb claredat com l'excés de gasos de l'atmosfera provoca que l'efecte d'hivernacle origini un sobreescalfament de la Terra.
En aquest programa també intervenen: Paul J. Crutzen, Premi Nobel de Física; M. Carme Llasat, del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, i Josep Enric Llebot, catedràtic de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu