"Ugly", "beautiful", "hungry", "thirsty" o "scared" són algunes de les paraules que apareixen en aquest capítol de "The Baby Triplets".
Les tres bessones són a classe, on hi ha una gàbia amb un petit ocell a dins. L'ocell s'escapa i els nens el persegueixen per tota l'aula.
Al llarg del capítol, les tres bessones i els seus companys de classe fan servir mots i expressions com ara "yellow", "bird", "ugly", "beautiful", "hungry", "food", "thirsty", "scared", "happy", "cage", "to go away", "to fly away" o "school bag".
El protagonista d'aquest capítol de "The Baby Triplets" és un peix. "Water", "dirty", "clean", "hot" o "cold" són algunes de les paraules que hi apareixen.
El pare de les tres bessones bebès els porta una sorpresa: un peix vermell. Les nenes, però, l'agafen i hi juguen a la banyera.
Al llarg del capítol, els protagonistes fan servir mots com ara "goldfish", "to swim", "surprise", "nice", "funny", "happy", "to sleep", "to touch", "food", "hungry", "tank", "pot", "water", "dirty", "clean", "hot", "cold" o "bathroom".
ÀreaComunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres
Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'Escola Riu d'Or de Santpedor amb alumnes d'educació infantil, en el projecte 'Sàlix i els sentits' de la Xarxa Lacenet.
ÀreaEducació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica
Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol de Barcelona.
Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".
Aquest és el curtmetratge "Canvis", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya.
La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.
ÀreaLiteratura catalana, Ciències socials, geografia i història, Història, Llengua catalana i literatura
Biografia i obra d'Àngel Guimerà. Un dels autors més importants de la Renaixença, el seu treball fou decisiu per a la dignificació del teatre català. S'hi descriu les característiques més destacades de l'obra poètica i teatral de Guimerà, es mostra breus fragments de diverses representacions i es situa l'autor en el seu context social i literari.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural
Pel que fa al clima i als fenòmens meteorològics, a Catalunya hi ha de tot, tal com es posa de manifest en aquest capítol del programa "Méteo K".
Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia de la UB, explica que Catalunya té, en conjunt, un clima mediterrani, tret de la Vall d'Aran, on el clima és atlàntic. Dins aquest clima mediterrani hi ha una gran varietat: influència marítima al litoral i prelitoral, matisos continentals amb contrastos de temperatura prou forts a l'interior i clima de muntanya al Pirineu i Prepirineu.
El clima mediterrani de Catalunya es pot dividir en cinc: mediterrani litoral, mediterrani continental, mediterrani pirinenc, mediterrani prelitoral i mediterrani prepirinenc.
Pel que fa a la pluja, l'època més plujosa és diferent en cada lloc. Al litoral i prelitoral és a la tardor, a les planes interiors és a la primavera i al Pirineu i Prepirineu és a l'estiu.
ÀreaReligió (voluntària), Llengua catalana i literatura, Filosofia i ciutadania / Història de la filosofia
La vida de Ramon Llull (1232?-1316?) va ser intensa i apassionada com poques n'hi deuen haver hagut. La fe en el seu projecte el va portar a recórrer mitja Europa i una bona part del nord d'Àfrica i de l'Orient pròxim. Malgrat aquest moviment constant, Llull va produir una obra fabulosa per la seva ambició i per les seves dimensions: unes 235 obres sobre les matèries més diverses.
Edat, viatges i producció intel.lectual el van convertir en un personatge admirat i discutit en vida, conegut en els més alts cercles cortesans, eclesials i universitaris de l'occident medieval. Un cop mort, la fama i el renom, el mite i la veritat, els seus seguidors i els seus detractors, no van fer altra cosa que augmentar fins a unes dimensions insospitades i durant segles i segles. Fins al punt que podem dir que Ramon Llull és, d'entre els homes que han parlat i escrit en català, aquell que ha tingut una projecció espacial i temporal més vasta en tots els sentits.
Llullistes de relleu internacional -Lola Badia, Antoni Bonner, Fernando Domínguez, Jocelyn N.Hillgarth, Charles Lohr, Amador Vega- remarquen la importància de l'obra del beat a la història del pensament i de la literatura occidentals, i l'actualitat extraordinària del missatge llullià.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural
El jaciment neolític de la Draga de Banyoles és el més important de tota la Península. "Quèquicom" retrocedeix 7.000 anys en la història i reconstrueix la vida dels seus habitants.
L'any 1990, les obres que es feien a la vora de l'estany de Banyoles van posar al descobert fragments de restes d'un poblat de més de 7.000 anys. Al poblat de la Draga hi vivien unes vuitanta persones en vint cabanes que ocupaven la superfície d'un camp de futbol. Van ser-hi prop d'un segle i se suposa que van abandonar el poblat després d'esgotar els recursos naturals de la rodalia.
El magnífic estat de conservació de les restes del poblat, submergides al llac, ha permès esbrinar molts detalls de la vida d'aquesta època.
Per saber com vivia un català de fa 7.000 anys, el reporter Miquel Piris assisteix a un curs de supervivència al jaciment de la Draga de Banyoles, de la mà de l'arqueòleg Antoni Palomo. El reporter aprèn a construir una cabana neolítica, a fer foc colpejant dues pedres, a fer una falç, a segar blat, a fer-ne farina i, finalment, a elaborar pa, tal com ho feien els primers pobladors de la zona.
Al plató, el presentador, Toni Mestres, redueix un procés de milers d'anys a pocs segons per explicar de quina manera es va formar l'estany de Banyoles.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Cultura clàssica, Història de l'art, Història, Llatí, Tecnologia industrial
Moltes ciutats de Catalunya són herència de l'Imperi romà, la més important de les quals va ser Tarraco. "Memòria de Catalunya" parla de l'empremta dels romans en àmbits com la llengua, el dret o l'organtizació de la societat.
La presència dels romans a Catalunya va ser conseqüència de l'enfrontament entre Roma i Cartago a les guerres Púniques per dominar el Mediterrani. La victòria dels romans va comportar l'expulsió dels cartaginesos de la Península Ibèrica. Els romans també es van haver d'enfrontar a la revolta d'algunes tribus iberes que, finalment, van assimilar la cultura i la civilització romanes.
La romanització va portar la llengua llatina, d'on ve el català, i el dret romà, base del dret jurídic modern.
La romana era una civilització urbana. Moltes de les poblacions romanes van originar les actuals: Gerunda (Girona), Aquis Voconis (Caldes de Malavella), Aquae Calidae (Caldes de Montbui), Blanda (Blanes), Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona), Barcino (Barcelona), Ieso (Guissona), Subur (Sitges), Artosa (Tortosa), Aeso (Isona), Julia Livica (Llívia), Egara (Terrassa), Ausa (Vic), Ilerda (Lleida)...
Però la ciutat romana per antonomàsia va ser Tarraco (Tarragona), convertida en un important centre militar i administratiu. Va assolir la categoria de colònia i s'hi van fer grans construccions: aqüeducte, muralles, fòrum, teatre, circ, amfiteatre, necròpolis, mausoleu funerari de la Torre dels Escipions, arc del triomf de Berà...
Els romans també van crear una important xarxa de vies de comunicació, la més important de les quals va ser la Via Augusta.
Es produïa oli, vi, fruita, sal i garum, un producte fet amb peix. També es treballaven minerals i metalls com el ferro o el plom. La millora de les diferents tècniques de tractament del vidre, el treball del metall i l'orfebreria van millorar els objectes quotidians.
Al segle II, l'Imperi romà va entrar en crisi a causa del desgavell polític, el desordre militar i la pressió fiscal. L'any 289, Dioclecià va dividir l'Imperi en dos: Orient i Occident. L'any 380, el cristianisme va ser declarat la religió oficial de l'Imperi. L'any 476, l'Imperi romà d'Occident es dissol. Va deixar, però, un important llegat: restes arquitectòniques i artístiques, organització de la societat, mentalitat, cultura, costums...
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu