"Ugly", "beautiful", "hungry", "thirsty" o "scared" són algunes de les paraules que apareixen en aquest capítol de "The Baby Triplets".
Les tres bessones són a classe, on hi ha una gàbia amb un petit ocell a dins. L'ocell s'escapa i els nens el persegueixen per tota l'aula.
Al llarg del capítol, les tres bessones i els seus companys de classe fan servir mots i expressions com ara "yellow", "bird", "ugly", "beautiful", "hungry", "food", "thirsty", "scared", "happy", "cage", "to go away", "to fly away" o "school bag".
El protagonista d'aquest capítol de "The Baby Triplets" és un peix. "Water", "dirty", "clean", "hot" o "cold" són algunes de les paraules que hi apareixen.
El pare de les tres bessones bebès els porta una sorpresa: un peix vermell. Les nenes, però, l'agafen i hi juguen a la banyera.
Al llarg del capítol, els protagonistes fan servir mots com ara "goldfish", "to swim", "surprise", "nice", "funny", "happy", "to sleep", "to touch", "food", "hungry", "tank", "pot", "water", "dirty", "clean", "hot", "cold" o "bathroom".
ÀreaComunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres
Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'Escola Riu d'Or de Santpedor amb alumnes d'educació infantil, en el projecte 'Sàlix i els sentits' de la Xarxa Lacenet.
ÀreaEducació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica
Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol de Barcelona.
Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".
Aquest és el curtmetratge "Canvis", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya.
La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.
ÀreaComunicació i llenguatges, Música, Descoberta de l'entorn, Física, Educació artística: música, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Història de la música i de la dansa
En aquest capítol del programa "Atrapa-sons" es demostra, amb exemples ben curiosos, com es transmet el so. També es repassa la història del piano i es construeix un brunzidor. L'espai també inclou una versió de "L'ocell de foc", de Stravinski, i la interpretació d'una peça de Liszt.
La transmissió del so
Si no hi ha aire, no hi ha so, i l'Atrapa-sons ho demostra fent callar un despertador sense tocar-ne el botonet ni treure'n les piles. El posa dins un recipient i en treu l'aire amb una bomba de buit. Per tornar a sentir-lo de nou, el torna a posar en contacte amb l'aire.
L'aire és fet de partícules, d'una pila de partícules infinitament petites separades entre si, i quan emetem un so, movem les partícules. Una partícula empeny l'altra fins que el moviment arriba a les orelles.
El so no es transmet només per l'aire. També es pot transmetre per l'aigua, com els sons que fan els dofins o les balenes. I també es pot transmetre per altres materials, fins i tot per un cordill.
La història del piano
El piano és un instrument de teclat, de cordes percudides. Té una taula de ressonància sobre la qual, mitjançant un pontet, es tensen les cordes, que estan fixades, d'una banda, a un marc, normalment de ferro, i de l'altra, al claviller. Sobre aquest marc les cordes arriben a exercir una tensió d'unes vint tones.
Durant molts anys, el piano va ser el germà petit del clavicèmbal, un instrument que sempre sonava molt fort. El piano, en canvi, tant podia sonar fluix, que en italià es diu "piano", com fort, que en italià es diu "forte". Per això el seu primer nom va ser "pianoforte". Amb el temps va quedar reduït al que coneixem: piano.
Al principi ningú no en feia cas, perquè preferien el seu germà gran, el clavicèmbal. A més a més, els primers pianos que es van fer eren molt pesants i costaven molts diners. Però en l'època de Mozart i Beethoven es van començar a construir els primers pianos de taula i, poc després, els pianos verticals. Aquests pianos eren més barats i fàcils de transportar.
Encara haurien de passar uns quants anys fins que, gairebé a començaments del segle XIX, les millores tècniques, els canvis en els gustos i les noves necessitats expressives dels compositors van permetre que aquest instrument assolís el seu protagonisme actual.
El secret del so del piano són els martellets. Cada cop que premem una tecla, el martellet puja, pica la corda i la fa vibrar, i quan la corda vibra posa en moviment les partícules d'aire que l'envolten i el so s'escampa pertot arreu.
El piano té 88 tecles, però de cordes en té més, ja que mentre que les notes greus tenen una corda, les més agudes en tenen dues o tres per reforçar la sonoritat de l'instrument.
En l'actualitat, l'instrument disposa de tres pedals. El de la dreta serveix per allargar el so de les notes. Si es toca sense pedal i es treuen les mans del teclat, el so desapareix, però si el pedal es manté premut, encara que es retirin les mans del teclat, el so es manté....
ÀreaCiències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural
Després del descobriment d'Amèrica, Catalunya va haver de patir la prohibició de comerciar amb el Nou Món. En Dragui, el protagonista de la sèrie "Història de Catalunya", passeja pel segle XVI.
L'any 1519, Carles I, rei d'Aragó, Catalunya i Castella i Lleó, va ser investit comte de Barcelona. Era nét dels Reis Catòlics i de l'emperador Maximilià d'Àustria. Havia heretat dels seus avis un gran imperi i també va ser consagrat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a Aquisgrà.
Des de la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs, l'any 1453, l'Imperi otomà es va estendre per Europa i el nord d'Àfrica. Els pirates turcs feien incursions a les costes cristianes de la Mediterrània, i Catalunya també va haver de suportar els seus atacs.
Com que les rutes marítimes eren tan insegures, els catalans van haver de buscar altres camins per comerciar. La riquesa venia d'Amèrica i els catalans no estaven d'acord a no poder anar al Nou Món. Carles I, però, només els va permetre que ho fessin des de Sevilla.
L'any 1517, el monjo alemany Martí Luter va iniciar el moviment religiós anomenat protestantisme, que pretenia una reforma de l'Església. Enfront d'això, l'Església catòlica es va reunir a Trento, l'any 1545, i el va declarar heretge. Van esclatar guerres entre catòlics i protestants i l'Església va quedar dividida per sempre més.
Ignasi de Loiola va caure ferit mentre defensava Pamplona dels atacs dels francesos. Durant la seva convalescència va decidir canviar l'espasa per l'hàbit. Es va retirar una temporada a una cova de Manresa on va escriure el "Exercicis espirituals". Va fundar la Companyia de Jesús.
L'any 1556, Felip II, fill de Carles I, el va succeir. El nou rei no va afavorir els catalans en les relacions comercials que volien tenir amb Amèrica.
Felip II es va unir amb el papa Pius V davant del perill dels turcs i, l'any 1571, l'esquadra cristiana es va fer a la mar amb 50.000 homes. Molts dels vaixells de la flota eren catalans. Al golf de Corint, a la vora del port de Lepant, es van enfrontar a l'esquadra turca. Després d'un combat molt dur en què l'artilleria va tenir un paper important, s'hi va imposar l'armada cristiana.
Durant el regnat de Felip II, l'Imperi espanyol va arribar a la seva màxima extensió, des d'Amèrica fins a les Filipines.
ÀreaDisseny, Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Història, Dibuix artístic
"Memòria de Catalunya" dedica el capítol al modernisme, representat per artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas o Isidre Nonell i per arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch o Lluís Domènech i Montaner.
L'any 1892, Santiago Rusiñol va organitzar la primera festa modernista a Sitges. Va ser el tret de sortida del moviment modernista a Catalunya. En aquestes trobades es reunien intel·lectuals, artistes i representants del món cultural que giraven entorn de la revista "L'Avenç". Un altre punt de trobada era la cerveseria de Barcelona Els Quatre Gats, inaugurada l'any 1897.
El modernisme va coincidir en el temps amb la Restauració i amb la consolidació del catalanisme polític. L'any 1892, l'Assemblea de la Unió Catalanista va aprovar les Bases de Manresa, un document programàtic d'actuació política del catalanisme conservador. D'altra banda, el bisbe Josep Torras i Bages, amb la seva obra "La tradició catalana", enllaçava catalanisme i cristianisme.
Aquest període també coincideix amb la crisi originada, a partir del 1886, per la fil·loxera, que va matar la vinya a Catalunya. També va ser una etapa d'aparició de noves indústries, com les hidroelèctriques, amb la creació de la primera central a Cabdella, o les fàbriques d'automòbils, com la Hispano-Suiza.
Aquests anys es va viure també una crisi social i política provocada per l'incompliment de promeses de regeneració i descentralització del govern espanyol i per l'augment de la pressió fiscal. Aquest fet es va traduir en la negativa dels industrials i comerciants a col·laborar en les despeses de l'Estat: el Tancament de Caixes, el símbol del qual va ser el doctor Robert.
Altres fets destacables de l'època van ser la inaguració, l'any 1904, pel rei Alfons XIII, de l'Observatori Fabra, dirigit per Eduard Fontserè i Josep Comas Solà.
Pel que fa a la música, es va estendre el gust per Wagner i per les interpretacions del tenor Viñas. Personates populars van ser el músic Enric Morera i el musicòleg Felip Pedrell. El Palau de la Música va esdevenir un símbol de prestigi, amb Lluís Millet, Amadeu Vives i l'Orfeó Català.
Quant a l'arquitectura, es va buscar una nova estètica, amb línies corbes, ornamentacions detallistes inspirades en la natura i amb l'ús de materials com el vidre, el ferro forjat, la ceràmica, la fusta i la rajola catalana.
La figura més destacada del modernisme va ser Antoni Gaudí, amb obres com el col·legi de les Teresianes, l'església de la Colònia Güell, la Torre Güell, la Torre Bellesguard, la Casa Vicenç, la Casa Batlló, la Casa Milà (la Pedrera), el Parc Güell o la Sagrada Família.
Són obra de Josep Puig i Cadafalch la Casa Amatller, la Casa de les Punxes o la Casa del Baró de Quadres. De Lluís Domènech i Montaner destaquen obres com el Palau de la Música Catalana o l'Hospital de Sant Pau.
Altres arquitectes importants van ser Josep M. Jujol, Joan Rubió, Rafael Massó o Ruiz Casamitjana.
En escultura va destacar Josep Llimona i, en pintura,...
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història
"Memòria de Catalunya" dedica el capítol al segle XIX, iniciat amb la guerra del Francès, marcat per un gran nombre de revolucions i contrarevolucions i per l'alternança de períodes absolutistes i liberals.
La guerra del Francès, també anomenada guerra de la Independència, va tenir lloc entre el 1808 i el 1814. Napoleó, amb un exèrcit més poderós, va aconseguir proclamar rei d'Espanya el seu germà, Josep I Bonaparte.
A Catalunya, la lluita contra els francesos va tenir episodis destacats, com el setge de Girona, on va morir gairebé la meitat de la població civil de la ciutat; el sacrifici dels anomenats màrtirs de Barcelona, o l'enfrontament amb les tropes franceses al Bruc, que es va mitificar i va passar a ser un dels referents històrics amb més ressò.
Durant la guerra es van constituir a Catalunya les Juntes de Defensa, agrupades més endavant en la Junta Superior de Catalunya, que va actuar com un govern autònom, organitzant-ne la defensa, cobrant impostos i encunyant moneda pròpia. La Junta va participar de la mà d'Antoni de Capmany i Ramon Llàtzer de Dou a les Corts Constituents que es van reunir a Cadis, l'any 1812, i van aprovar una constitució liberal.
L'any 1812, Catalunya va ser annexionada a França i el territori es va dividir en quatre departaments. L'ocupació francesa va acabar l'any 1814, després de la signatura d'un armistici. Tot seguit, el rei Ferran VII va anul·lar les tasques legislatives de les corts de Cadis, va derogar la Constitució i va restablir l'absolutisme.
Es van produir diversos aixecaments per restablir la Carta Magna del 1812, fins que, el 1820, l'aixecament militar de Rafael de Riego va obligar Ferran VII a jurar la Constitució.
Ferran VII, però, va restaurar la monarquia absoluta l'any 1823, gràcies a la intervenció de l'exèrcit francès.
El monarca va morir l'any 1833 i la seva dona, la reina regent Maria Cristina, es va haver d'enfrontar a les aspiracions del príncep Carles Maria Isidre, germà del rei, a ocupar el tron. Va sorgir el moviment carlí, anticonstitucionalista i defensor de la religió i la tradició. A Catalunya va rebre el suport de la zona prelitoral i de l'interior. Les guerres carlines van marcar la història del segle XIX.
En aquesta època es van produir també diversos aldarulls, com l'atac a propietats religioses a Barcelona, l'any 1835, l'assassinat massiu de carlins o l'afusellament de la mare del general carlí Ramon Cabrera.
Els anys 1836 i 1855 es van dur a terme desamortitzacions dels béns eclesiàstics conegudes amb el nom dels seus impulsors: Mendizábal i Madoz, respectivament.
Catalunya, que va ser dividida en quatre províncies, va viure un procés creixent d'industrialització. L'any 1847 va ser inaugurat a Barcelona el Gran Teatre del Liceu, símbol de la nova burgesia.
L'any 1842, el general Espartero va ordenar el bombardeig de Barcelona des de Montjuïc com a resposta a l'aixecament de la ciutat. Més endavant, Espartero va haver d'exiliar-se a causa dels moviments...
ÀreaQuímica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Tecnologia industrial
A més de fer funcionar els vehicles, el petroli té altres aplicacions. Una la trobem en l'àmbit tèxtil. L'espai "Energi K" parla de la utilitat de les fibres sintètiques derivades del petroli.
El polièster i el niló són fibres sintètiques. La majoria d'aquest tipus de fibres es fan amb productes derivats del petroli.
El petroli és un combustible fòssil que es va formar fa milions d'anys com a resultat d'un procés fisicoquímic a l'interior de la Terra. La barreja de sediments i matèries orgàniques, com ara animals o plantes, va donar lloc al que ara coneixem com a petroli.
Un cop extret, el petroli té moltes ulitilitats. Després d'uns processos químics s'aconsegueix benzina, gasoil o productes químics per fer plàstics o teixits.
Lluís Baixera, professor de Filatura i Teixits Tècnics, recorda que fa setanta anys no existien les fibres sintètiques. Aquestes fibres van sorgir per no dependre exclusivament de la producció de fibres naturals i per imitar i millorar les propietats d'aquestes fibres.
Quan les fibres sintètiques són molt fines s'anomenen microfibres. Una de les seves propietats és la capacitat d'extracció de la suor de l'interior del teixit cap a l'exterior.
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu