"Ugly", "beautiful", "hungry", "thirsty" o "scared" són algunes de les paraules que apareixen en aquest capítol de "The Baby Triplets".
Les tres bessones són a classe, on hi ha una gàbia amb un petit ocell a dins. L'ocell s'escapa i els nens el persegueixen per tota l'aula.
Al llarg del capítol, les tres bessones i els seus companys de classe fan servir mots i expressions com ara "yellow", "bird", "ugly", "beautiful", "hungry", "food", "thirsty", "scared", "happy", "cage", "to go away", "to fly away" o "school bag".
El protagonista d'aquest capítol de "The Baby Triplets" és un peix. "Water", "dirty", "clean", "hot" o "cold" són algunes de les paraules que hi apareixen.
El pare de les tres bessones bebès els porta una sorpresa: un peix vermell. Les nenes, però, l'agafen i hi juguen a la banyera.
Al llarg del capítol, els protagonistes fan servir mots com ara "goldfish", "to swim", "surprise", "nice", "funny", "happy", "to sleep", "to touch", "food", "hungry", "tank", "pot", "water", "dirty", "clean", "hot", "cold" o "bathroom".
ÀreaComunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres
Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'Escola Riu d'Or de Santpedor amb alumnes d'educació infantil, en el projecte 'Sàlix i els sentits' de la Xarxa Lacenet.
ÀreaEducació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica
Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol de Barcelona.
Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".
Aquest és el curtmetratge "Canvis", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya.
La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Cultura audiovisual, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria
El programa "Mira'm bé" ensenya, en aquest capítol, els secrets d'una bona entrevista televisiva.
Les entrevistes es van inventar al segle XIX, quan el periodisme començava a desenvolupar-se. Actualment, gairebé tots els programes de televisió que volen informar d'alguna cosa fan servir les entrevistes per aconseguir informació.
El presentador del programa, Vador Lladó, té l'encàrrec d'aprendre a fer entrevistes. Per això decideix parlar amb la periodista Mònica Terribas, directora i presentadora del programa "La nit al dia", de TV3.
Mònica Terribas li explica que, per preparar una entrevista, cal documentar-se molt bé. No cal fer un qüestionari de preguntes, ni fer arribar prèviament aquest qüestionari al convidat. El que cal és saber escoltar per tenir una conversa amb sentit, interessant i espontània.
ÀreaCiències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural
L'origen dels mamífers es remunta a finals del període Triàsic, ara fa més de dos-cents milions d'anys. "El medi ambient" explica, en aquest capítol, com han evolucionat fins ara.
Els mamífers van evolucionar a partir dels sinàpsids primitius, un grup d'animals de quatre potes que havien estat molt abundants, però l'expansió dels dinosaures en va fer recular la població. La competència directa dels dinosaures devia fer espavilar els pocs sinàpsids que havien sobreviscut, que van buscar sistemes per explotar unes altres condicions.
En aquells moments ser petit i nocturn era tot un avantatge, però comportava problemes per escalfar el cos. Així van néixer els pèls, originats a partir de plecs cutanis, i, més tard, l'homeotèrmia, és a dir, la capacitat per mantenir constant la temperatura del cos. Quan els dinosaures van desaparèixer, aquells petits vertebrats ja estaven preparats per a l'expansió. Havia arribat l'hora dels mamífers.
A poc a poc, els mamífers van ocupar l'espai lliure i es van estendre per tot el món. L'adaptació a les noves condicions va diversificar el grup fins a límits insospitats, però tots han conservat sempre les seves tres característiques més genuïnes: tenen pèl, encara que sigui només durant l'estat embrionari, tenen pits i tenen tres ossos a l'orella mitjana.
Un altra característica pròpia dels mamífers és el sistema de reproducció. Els mamífers més primitius, com els equidnes i els ornitorincs, encara ponen ous. Però la immensa majoria són vivípars, és a dir, els embrions es desenvolupen dins el cos de la femella i neixen en un estat de creixement que pot ser més o menys avançat. En els mamífers marsupials, els més primitius d'aquest grup, les cries, després de néixer, encara han de passar una temporada dins una bossa externa de la mare, anomenada marsupi. En els mamífers més moderns o placentats, que són la major part, els petits surten directament a l'exterior després de formar-se durant una temporada dins el ventre de la femella, alimentats per la via directa del cordó umbilical.
Actualment només hi ha unes 5.000 espècies de mamífers, no res comparat, per exemple, amb les 150.000 espècies de papallones o 400.000 espècies d'escarabats. Però els mamífers s'arrosseguen, corren, salten, neden i volen, i es consideren els éssers vius més evolucionats.
ÀreaCiències per al món contemporani, Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia
Al continent americà, molt abans del descobriment de Colom, el planeta més apreciat i reverenciat de tots era Venus.
Un dels impulsos de l'astronomia ha estat la necessitat de mesurar el temps: coneixent les posicions dels astres, es pot deduir el dia i l'hora en què ens trobem. Per les civilitzacions antigues, el millor calendari i el millor rellotge eren escrits al firmament.
Tots els pobles van elaborar alguna mena de calendari sobre la base dels moviments del Sol i de la Lluna. Tots, excepte els maies.
El calendari maia, centre de la vida civil i religiosa d'aquella cultura, combinava els cicles del Sol amb els cicles de Venus. Va arribar a tenir un error de només dues hores cada 481 anys, una precisió no superada per l'astronomia europea fins a l'any 1582, quan es va aplicar la reforma gregoriana del calendari.
Els maies calculaven el cicle de les estacions amb un error de només 17 segons. També coneixien perfectament el cicle de les fases de la Lluna, i eren capaços de preveure els eclipsis amb tota precisió.
Com altres cultures, els maies consideraven déus els principals astres. Per als maies, Venus era Xac ek. Es representava amb un aspecte ferotge.
El primer dia que Venus es veia sobre l'horitzó, cada 10 mesos, era considerat un dia molt especial. Calia rendir honors a Xac ek i fer-li ofrenes, perquè fos benèvol durant el període que començava. Calia, també, evitar qualsevol acció que pogués ser desfavoridora per al déu, com, per exemple, iniciar una guerra.
Els maies van construir grans observatoris elevats, similars als ziggurats mesopotàmics.
El més important és l'observatori El Caracol, de Chichén Itzá, a la península de Yucatán, a Mèxic, en funcionament entre els segles 12 i 8 abans de la nostra era. El Caracol és un edifici de pedra, de 13 metres d'alçada, construït sobre dues grans plataformes rectangulars.
A la part superior hi havia unes finestres orientades de tal manera que, des de l'interior, es podien determinar els equinoccis, és a dir, el començament de la primavera i el de la tardor.
Unes altres finestres, més estretes, permetien determinar els instants de les sortides i les postes de Venus en els punts més al sud i més al nord sobre l'horitzó. Des d'El Caracol s'hi observaven altres astres, com ara Mart, Júpiter i Saturn, la Via Làctia... També s'hi comprovaven les previsions d'eclipsis.
Molt a prop de l'observatori hi ha la piràmide de Kukulcan, també anomenada El Castillo. El Castillo servia als sacerdots per als rituals religiosos i per a les ofrenes als déus, però tenia també connotacions astronòmiques. Les escalinates, cadascuna amb 91 graons, més la plataforma del cim, sumen un total de 365 esglaons, el nombre de dies de l'any.
L'astronomia maia és poc coneguda perquè, malauradament, els colonitzadors espanyols van destruir totes les seves biblioteques.
La podem evocar mirant Venus, Xac ek per als maies.
Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai...
ÀreaEconomia, Història de l'art, Història, Geografia
L'arribada dels grecs a Catalunya abans de la nostra era i l'establiment de les colònies comercials. Empúries, les diverses ciutats, la seva estructura i urbanisme. L'art elaborat. El comerç i les relacions amb els ibers.
Biografia i recull de textos del poeta valencià Ausiàs March, autor de poemes didàctics i d'apassionants meditacions. La seva obra condensa les conviccions amoroses i els valors medievals; supera els arquetips del seu temps i obre les portes a una concepció moderna de la psicologia humana.
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu