"Ugly", "beautiful", "hungry", "thirsty" o "scared" són algunes de les paraules que apareixen en aquest capítol de "The Baby Triplets".
Les tres bessones són a classe, on hi ha una gàbia amb un petit ocell a dins. L'ocell s'escapa i els nens el persegueixen per tota l'aula.
Al llarg del capítol, les tres bessones i els seus companys de classe fan servir mots i expressions com ara "yellow", "bird", "ugly", "beautiful", "hungry", "food", "thirsty", "scared", "happy", "cage", "to go away", "to fly away" o "school bag".
El protagonista d'aquest capítol de "The Baby Triplets" és un peix. "Water", "dirty", "clean", "hot" o "cold" són algunes de les paraules que hi apareixen.
El pare de les tres bessones bebès els porta una sorpresa: un peix vermell. Les nenes, però, l'agafen i hi juguen a la banyera.
Al llarg del capítol, els protagonistes fan servir mots com ara "goldfish", "to swim", "surprise", "nice", "funny", "happy", "to sleep", "to touch", "food", "hungry", "tank", "pot", "water", "dirty", "clean", "hot", "cold" o "bathroom".
ÀreaEducació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica
Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol de Barcelona.
Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".
ÀreaComunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres
Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'Escola Riu d'Or de Santpedor amb alumnes d'educació infantil, en el projecte 'Sàlix i els sentits' de la Xarxa Lacenet.
Aquest és el curtmetratge "Canvis", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya.
La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural
El jaciment neolític de la Draga de Banyoles és el més important de tota la Península. "Quèquicom" retrocedeix 7.000 anys en la història i reconstrueix la vida dels seus habitants.
L'any 1990, les obres que es feien a la vora de l'estany de Banyoles van posar al descobert fragments de restes d'un poblat de més de 7.000 anys. Al poblat de la Draga hi vivien unes vuitanta persones en vint cabanes que ocupaven la superfície d'un camp de futbol. Van ser-hi prop d'un segle i se suposa que van abandonar el poblat després d'esgotar els recursos naturals de la rodalia.
El magnífic estat de conservació de les restes del poblat, submergides al llac, ha permès esbrinar molts detalls de la vida d'aquesta època.
Per saber com vivia un català de fa 7.000 anys, el reporter Miquel Piris assisteix a un curs de supervivència al jaciment de la Draga de Banyoles, de la mà de l'arqueòleg Antoni Palomo. El reporter aprèn a construir una cabana neolítica, a fer foc colpejant dues pedres, a fer una falç, a segar blat, a fer-ne farina i, finalment, a elaborar pa, tal com ho feien els primers pobladors de la zona.
Al plató, el presentador, Toni Mestres, redueix un procés de milers d'anys a pocs segons per explicar de quina manera es va formar l'estany de Banyoles.
ÀreaTutoria, Filosofia i ciutadania / Història de la filosofia
En aquest programa estudiarem el somni i el son. Veurem com actuen el cervell i el sistema nerviós durant els actes de dormir i de somniar. Explicarem les fases del son, els cicles de son, els ritmes, la temperatura corporal, etc. Analitzarem també els efectes dels somnífers i dels antidepressius i estudiarem els processos de memòria i aprenentatge.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història de l'art, Geografia
"Comarques.doc" dedica el capítol a la comarca del Vallès Oriental amb un recorregut pels seus pobles i els parcs naturals del Montseny i del Montnegre-Corredor.
El Vallès Oriental té serres i planes extenses. Hi predominen els conreus de secà i el sector ramader hi té una gran importància. Hi ha vestigis prehistòrics, com el dolmen de Vallgorguina, i romans, com la vil·la romana de Can Tarrés, a la Garriga.
La Porxada és el símbol de Granollers, la capital de la comarca. Es tracta d'un cobert del segle XVI sostingut per quinze columnes toscanes. De la ciutat també cal destacar la Casa Consistorial, d'estil modernista; la Casa del Conestable; l'Hospital de Sant Domènec i, com a lloc tradicional, la Fonda Europa.
La ruta continua per les Franqueses del Vallès, amb l'edifici modernista de l'ajuntament; Cardedeu, amb el monument emblemàtic de la Creu de Terme i els borregos com a postres característiques; Parets del Vallès i l'Ametlla del Vallès.
A la Garriga cal destacar la Doma i els edificis modernistes i noucentistes de l'illa Raspall, com la Bombonera, la Torre Iris o les Cases Barbey, totes obra de l'arquitecte Joaquim Manuel Raspall. A Caldes de Montbui hi ha la font del Lleó, que brolla a més de 70 graus, i les termes romanes. Al Museu Thermalia s'hi exposen escultures de Manolo Hugué, que va passar els darres anys de la seva vida a Caldes.
Més endavant trobem Bigues i Riells, amb l'antic monestir benedictí de Sant Miquel del Fai; Sant Feliu de Codines; Llinars del Vallès i el Parc Natural del Montnegre-Corredor, de més de 15.000 hectàrees.
La població de la Roca del Vallès està dominada pel castell de dues torres, a Vallromanes hi ha un important camp de golf, a Montmeló es va inaugurar l'any 1991 el Circuit de Catalunya i a Mollet del Vallès està ubicada l'Escola de Policia de Catalunya.
A Castellterçol hi ha la casa natal d'Enric Prat de la Riba, habilitada com a museu, i a Campins la casa de Frederic Soler "Pitarra".
El recorregut finalitza al Parc Natural del Montseny, declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO. Hi destaquen els cims del Turó de l'Home (1.712 m), les Agudes (1.707 m) i el Matagalls (1.694 m).
ÀreaEducació física, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia
Hi ha persones que tenen problemes a l'hora de despertar-se, i, en canvi, d'altres tenen dificultats per agafar el son. "Quèquicom" tracta, en aquest capítol, de diversos trastorns relacionats amb el son.
Es calcula que els trastorns del son afecten entre un 4 % i un 15 % de la població. El reporter Miquel Piris dorm tota una nit a la Unitat de Trastorns del Son de l'Hospital Clínic de Barcelona per esbrinar si pateix alguna disfunció no diagnosticada, com ara apnees. A més, la visita servirà per descobrir un dels grans misteris de la ciència: a què es deu cert fenomen matinal que experimenten els homes.
En Miquel es posa en mans del neuròleg Joan Santamaria, que estudia la filmació dels seus moviments durant la nit i les seves constants vitals. Segons aquest científic, les tècniques de relaxació poden ajudar força a tenir un son reparador i de qualitat.
Guillermo Altadill és un navegant que ha fet quatre vegades la volta al món. En les competicions, el que vol evitar és adormir-se. A bord de l'embarcació amb què ha participat a la Barcelona World Race, aquest esportista explica com s'ho fa per aguantar més de tres dies sense dormir i quins són els efectes que comporta fer-ho.
Dormir poc pot afectar la parla, causar irritabilitat o augmentar el perill de patir malalties cardiovasculars.
Curiosament, alguns d'aquests efectes són semblants als de la narcolèpsia, una malaltia que pateixen aquelles persones que tenen problemes per mantenir l'estat de vigília i que els pot provocar al·lucinacions.
La narcolèpsia afecta entre dos i quinze mil catalans. Es va descriure fa més d'un segle, però, fins fa poc, la ciència no ha començat a saber-ne més coses. La responsable de la narcolèpsia és l'absència al cervell d'una substància anomenada hipocretina, que té la capacitat de mantenir-nos desperts. Luis de Lecea, professor de la Universitat de Standford, parla del descobriment d'aquesta substància i dels tractaments que s'estan estudiant per controlar la narcolèpsia.
El reporter Miquel Piris també visita la seu de l'empresa MRW, que ha habilitat una sala amb unes butaques especials per donar la possibilitat als seus treballadors de poder relaxar-se al migdia o de fer una curta migdiada.
D'altra banda, els tres reporters del programa proven una tècnica de relaxació amb el doctor Guillem Feixas, psicòleg de la UB, que els sotmet a una sessió d'hipnosi.
Al plató, el presentador Toni Mestres mostra els despertadors més curiosos que es poden trobar avui dia al mercat, parla de les diferents fases del son i explica què podem fer a casa per aconseguir dormir bé.
ÀreaTutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia
Un 30 % de catalans té problemes per dormir, i el que havia de ser un son reparador es converteix en un malson. El programa "Salut!" recorda, en aquest capítol, alguns consells bàsics per no tenir problemes per dormir i també per evitar trastorns tan perjudicials com ara l'insomni o roncar.
No tothom necessita dormir el mateix nombre d'hores per estar descansat, però sí que tothom necessita dormir. Passem un terç de la vida al llit i no fer-ho pot tenir conseqüències greus per a la salut i la qualitat de vida. La majoria d'aquest problemes es podrien evitar amb uns bons hàbits a l'hora de dormir.
Alguns consells bàsics per no tenir problemes per dormir són: llevar-se i anar-se'n al llit a la mateixa hora, evitar activitats que ens desvetllin just abans d'anar a dormir, aconseguir un bon entorn a l'habitació i evitar el tabac, el cafè i les begudes excitants.
Els ritmes circadiaris són com un rellotge biològic intern que ens dicta quan hem de dormir. El son passa per cinc fases. La primera és la somnolència: els músculs es comencen a relaxar i el moviment dels ulls s'alenteix. En l'etapa del son lleuger, els ulls deixen de moure's i l'activitat cerebral disminueix. Després, s'entra en dues fases de son profund i les ones cerebrals són més lentes. Finalment, s'arriba a la fase REM, en què els ulls es mouen ràpidament i la respiració s'accelera. No respectar aquestes fases o alterar els ritmes circadiaris és la causa de bona part dels trastorns del son.
La doctora Montserrat Baré és a Sitges, on comparteix el final d'una jornada de feina amb dos flequers que expliquen com s'ho fan per dormir de dia. Després parla amb un músic que té problemes per dormir.
La infermera Magda Tarrés visita l'Escola Industrial, a Barcelona, per conversar amb els universitaris sobre els seus hàbits de dormir. Després es troba amb un grup de gent gran amb qui comenta els seus hàbits a l'hora de dormir.
El doctor Jordi Schlaghecke visita un parc de bombers per saber si el treball per torns els afecta el son. També ens ensenya, en una matalasseria, com ha de ser el matalàs i el coixí per aconseguir un bon descans.
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu