"Ugly", "beautiful", "hungry", "thirsty" o "scared" són algunes de les paraules que apareixen en aquest capítol de "The Baby Triplets".
Les tres bessones són a classe, on hi ha una gàbia amb un petit ocell a dins. L'ocell s'escapa i els nens el persegueixen per tota l'aula.
Al llarg del capítol, les tres bessones i els seus companys de classe fan servir mots i expressions com ara "yellow", "bird", "ugly", "beautiful", "hungry", "food", "thirsty", "scared", "happy", "cage", "to go away", "to fly away" o "school bag".
El protagonista d'aquest capítol de "The Baby Triplets" és un peix. "Water", "dirty", "clean", "hot" o "cold" són algunes de les paraules que hi apareixen.
El pare de les tres bessones bebès els porta una sorpresa: un peix vermell. Les nenes, però, l'agafen i hi juguen a la banyera.
Al llarg del capítol, els protagonistes fan servir mots com ara "goldfish", "to swim", "surprise", "nice", "funny", "happy", "to sleep", "to touch", "food", "hungry", "tank", "pot", "water", "dirty", "clean", "hot", "cold" o "bathroom".
ÀreaComunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres
Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'Escola Riu d'Or de Santpedor amb alumnes d'educació infantil, en el projecte 'Sàlix i els sentits' de la Xarxa Lacenet.
ÀreaEducació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica
Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol de Barcelona.
Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".
Aquest és el curtmetratge "Canvis", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya.
La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural
"Què m'has dit!" explica, en aquest capítol, el significat d'"escullera", "xalar" i "correu brossa", i parla d'algunes paraules pròpies del tarragoní.
Una "escullera" és l'obra feta per defensar-se de les onades del mar.
El verb "xalar" vol dir passar-ho bé. Altres maneres de dir el mateix són "passar-s'ho bomba", "flipar" o "gaudir".
El tarragoní té paraules característiques, com ara "enxaneta", el nen o nena que s'enfila dalt de tot d'un castell humà; "romesco", una salsa feta amb pebre vermell; "borró", bony; "xiquet", nen petit; "xop", pollancre, o "padrí", avi.
El "correu brossa" són els missatges que s'envien indiscriminadament a la bústia electrònica dels usuaris amb l'objectiu de promocionar productes o serveis. El terme anglès equivalent és "spam".
Si en un restaurant us porten un turbot, un déntol, una lluerna, una rascassa o una vaca tremoladora, sabeu què mengeu? En aquest capítol de "Caçadors de paraules", Roger de Gràcia navega per les aigües lingüístiques i es converteix en pescador de paraules.
El presentador del programa comença de matinada a Castelló de la Plana, al País Valencià, compartint la feina dels pescadors en una dura jornada. Resultat: un bon mareig i un munt de descobriments, especialment pel que fa a les varietats de peix i els seus noms: "mabre", "alatxa", "juliola", "llissa", "rascassa", "aranya", "sorell", "ratjada", "vaca tremoladora"...
També de matinada, Roger de Gràcia visita Mercabarna, on descobreix més noms de peixos: "mero", "verat", "tauró", "lluerna" o "marraco". I a Palamós i Cambrils escolta el vocabulari de les peixateres: "ganya", "penegal", "canana", "gadagang"...
El presentador acaba el recorregut amb un pescador de Fornells, a l'illa de Menorca, que li ensenyarà els diferents arts de pesca i el convidarà a compartir una autèntica caldereta menorquina. A Menorca, Roger de Gràcia "pesca" paraules i expressions com ara : "calar xarxes", "llevar xarxes", "flac", "desempescar", "cap roig", "caldera", "panadera", "sarg", "corball", "cranca" o "grumàntil".
Al llarg del programa hi apareixen encara més noms de peixos: "truita de riu", "rèmol", "salmó", "sardina", "serrà", "guiula", "lluç", o "rap".
Com es pot comprovar, el nom dels peixos és diferent segons la varietat lingüística. El cas de "moll" i "roger", mots que designen el mateix peix, és significatiu, ja que el seu ús està ben delimitat. "Roger" es fa servir des del Rosselló fins al Maresme i "moll", des del Maresme fins a Alacant i també a les Illes.
A la secció "Endevina d'on són", parlen dos homes de Cadaqués, on encara es manté el parlar salat.
Al diccionari, es busca l'etimologia de "calamar" i es repassa el nom dels diferents ormejos de pesca: "forca", "arpó", "fitora", "ham", "volantí", "xarxa", "rall", "sardinal", "teranyina", "tresmall", "bou"...
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Cultura audiovisual, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria
El programa "Mira'm bé" ensenya, en aquest capítol, els secrets d'una bona entrevista televisiva.
Les entrevistes es van inventar al segle XIX, quan el periodisme començava a desenvolupar-se. Actualment, gairebé tots els programes de televisió que volen informar d'alguna cosa fan servir les entrevistes per aconseguir informació.
El presentador del programa, Vador Lladó, té l'encàrrec d'aprendre a fer entrevistes. Per això decideix parlar amb la periodista Mònica Terribas, directora i presentadora del programa "La nit al dia", de TV3.
Mònica Terribas li explica que, per preparar una entrevista, cal documentar-se molt bé. No cal fer un qüestionari de preguntes, ni fer arribar prèviament aquest qüestionari al convidat. El que cal és saber escoltar per tenir una conversa amb sentit, interessant i espontània.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural
"Mediterrània" dedica el capítol als diferents mètodes de pesca de la tonyina, als moviments migratoris d'aquesta espècie i als diversos sistemes per conservar-ne la carn.
Al final de la primavera, grans moles de tonyines enormes neden ran de costa. Es dirigeixen a les seves àrees de fresa. L'home mediterrani, des de fa segles, n'intercepta el pas i les pesca.
Les tonyines atlàntiques entren a la Mediterrània per Gibraltar a començaments de la primavera. A la tardor, després de pondre els ous, emprenen el camí de tornada. Les àrees de captura estan relacionades amb aquestes rutes migratòries. Les principals són a Sicília, Tunísia, Sardenya, la costa catalana i Gibraltar. La tonyina blava és la varietat més apreciada.
La voracitat de les tonyines permet pescar-les amb ham, mitjançant curricans. Una altra tècnica de pesca és l'almadrava, un art fix, parat prop de la costa, capaç d'interceptar el curs migratori de les tonyines.
A banda d'aquests sistemes tradicionals, en aigües oceàniques es fan servir nous sistemes de pesca. Un dels quals consisteix en la localització aèria de les moles de tonyina, que es pesquen fent servir un art d'encerclament.
La major part de la tonyina que es pesca a la Mediterrània va cap al Japó, on és molt apreciada. Antigament, però, gairebé tota la tonyina que s'hi pescava era per a la indústria conservera.
A més de la conserva en llaunes, la tonyina, de la qual se n'aprofiten totes les parts, també es pot salar i assecar, és la moixama.
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria
En aquest capítol del programa "Tu decideixes" es mostra una situació que sovinteja a la xarxa Internet. En un xat, dos joves intercanvien missatges amb l'ordinador i capturen imatges amb una webcam. La situació es complica més del previst. Un joc que finalment té conseqüències imprevisible per na Marta i la seva família.
La sèrie "Tu decideixes" ha estat produïda per l'Agència de protecció de dades noruega i l'Agència Catalana de Protecció de dades (APDCAT) per tal de conscienciar els joves i les seves famílies de la importància d'adoptar mesures de seguretat a la xarxa Internet.
A Catalunya l'Agència Catalana de Protecció de dades promou i dóna suport a programes educatius amb la vocació d'entitat de divulgació del dret fonamental a la protecció de dades.
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu