"Ugly", "beautiful", "hungry", "thirsty" o "scared" són algunes de les paraules que apareixen en aquest capítol de "The Baby Triplets".
Les tres bessones són a classe, on hi ha una gàbia amb un petit ocell a dins. L'ocell s'escapa i els nens el persegueixen per tota l'aula.
Al llarg del capítol, les tres bessones i els seus companys de classe fan servir mots i expressions com ara "yellow", "bird", "ugly", "beautiful", "hungry", "food", "thirsty", "scared", "happy", "cage", "to go away", "to fly away" o "school bag".
El protagonista d'aquest capítol de "The Baby Triplets" és un peix. "Water", "dirty", "clean", "hot" o "cold" són algunes de les paraules que hi apareixen.
El pare de les tres bessones bebès els porta una sorpresa: un peix vermell. Les nenes, però, l'agafen i hi juguen a la banyera.
Al llarg del capítol, els protagonistes fan servir mots com ara "goldfish", "to swim", "surprise", "nice", "funny", "happy", "to sleep", "to touch", "food", "hungry", "tank", "pot", "water", "dirty", "clean", "hot", "cold" o "bathroom".
ÀreaComunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres
Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'Escola Riu d'Or de Santpedor amb alumnes d'educació infantil, en el projecte 'Sàlix i els sentits' de la Xarxa Lacenet.
ÀreaEducació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica
Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol de Barcelona.
Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".
Aquest és el curtmetratge "Canvis", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya.
La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.
ÀreaLiteratura catalana, Ciències socials, geografia i història, Història, Llengua catalana i literatura
Biografia i obra d'Àngel Guimerà. Un dels autors més importants de la Renaixença, el seu treball fou decisiu per a la dignificació del teatre català. S'hi descriu les característiques més destacades de l'obra poètica i teatral de Guimerà, es mostra breus fragments de diverses representacions i es situa l'autor en el seu context social i literari.
ÀreaMúsica, Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Tecnologia industrial
A partir d'una guitarra, d'un sismògraf i d'un altaveu estudiarem el fenomen de les ones sonores. Analitzarem conceptes com ara freqüència, vibracions, intensitat i propagació de les ones i veurem com es produeix l'audició, contextualitzada en l'ésser humà.
ÀreaFísica, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Electrotècnia, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Tecnologia industrial
El "mix elèctric" fa referència al conjunt de fonts d'energia que generen electricitat. "Energi K" repassa quines són aquestes fonts i quina quantitat d'electricitat produeixen.
L'única diferència entre els tipus d'electricitat és el seu origen, és a dir, si provenen d'una central tèrmica, de plaques solars o d'una nuclear.
L'electricitat és una forma d'energia que es produeix quan les càrregues positives i negatives dels àtoms interaccionen entre si.
L'electricitat és pot generar, per exemple, a les centrals tèrmiques. En aquestes centrals es crema un combustible que pot ser carbó, fuel o gas natural. Amb aquesta combustió es genera vapor, el vapor fa girar una turbina i amb el moviment d'aquesta turbina es genera electricitat, que es porta a la xarxa i es distribueix per les cases.
Hi ha altres maneres de generar electricitat, com ara les plaques solars o el aerogeneradors. La barreja de l'electricitat que s'aboca a la xarxa és diu "mix elèctric".
Josep Vela, enginyer industrial, aclareix que el mix elèctric és el conjunt de fonts d'energia amb què es genera electricitat en un territori i en un període de temps determinat. En el cas d'Espanya, per exemple, el mix elèctric està format en un 63 % per les centrals tèrmiques convencionals, en un 20 % per l'energia nuclear i en un 17 % per les energies renovables, com ara l'eòlica, la solar, la biomassa o la hidràulica.
L'electricitat es transporta a través de línies d'alta tensió.
Quan la companyia elèctrica garanteix, mitjançant un certificat, que l'electricitat s'ha generat exclusivament amb fonts renovables es parla d'"electricitat verda".
Als edificis aïllats que no estan connectats a la xarxa elèctrica s'ha d'autogenerar l'electricitat. Per fer-ho es poden fer servir grups electrògens alimentats per fuel o gasoil o fonts d'energia renovables.
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Cultura audiovisual, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria
El programa "Mira'm bé" ensenya, en aquest capítol, els secrets d'una bona entrevista televisiva.
Les entrevistes es van inventar al segle XIX, quan el periodisme començava a desenvolupar-se. Actualment, gairebé tots els programes de televisió que volen informar d'alguna cosa fan servir les entrevistes per aconseguir informació.
El presentador del programa, Vador Lladó, té l'encàrrec d'aprendre a fer entrevistes. Per això decideix parlar amb la periodista Mònica Terribas, directora i presentadora del programa "La nit al dia", de TV3.
Mònica Terribas li explica que, per preparar una entrevista, cal documentar-se molt bé. No cal fer un qüestionari de preguntes, ni fer arribar prèviament aquest qüestionari al convidat. El que cal és saber escoltar per tenir una conversa amb sentit, interessant i espontània.
ÀreaCiències per al món contemporani, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia
Quan la Lluna està en fase plena, el Sol la il·lumina de cara, de manera que la Terra es troba entre els dos astres.
Si la inclinació de l'òrbita de la Lluna coincidís amb la de l'òrbita de la Terra, aleshores es produiria un eclipsi total de Lluna, perquè el nostre satèl·lit s'amagaria, completament, dins l'ombra de la Terra. Però la Lluna té l'òrbita molt inclinada i és infreqüent que els dos plans orbitals concordin.
Quan la Lluna passa a prop del pla de la Terra, aleshores es pot produir un eclipsi parcial de Lluna. Però, al contrari, quan en passa lluny, és possible que no arribi a endinsar-se dins l'ombra però sí que arribi a travessar la penombra de la Terra.
La penombra és una ombra molt tènue i difusa causada pel Sol que, vist des de la Terra, és una lluminària d'una mida relativament prou gran perquè l'ombra que produeix no tingui un contorn absolutament definit.
Els eclipsis penombrals de Lluna són poc vistosos; fins i tot, arriben a passar desapercebuts. Els eclipsis totals, en canvi, són uns magnífics espectacles.
La Lluna completament eclipsada és visible des de més de la meitat de la Terra.
A poc a poc, l'ombra de la Terra va cobrint la superfície lunar. Quan l'ombra la cobreix totalment, la Lluna no arriba mai a desaparèixer, sinó que queda il·luminada per una feble claror vermellosa. Aquesta claror és causada per la refracció de la llum solar en el contorn atmosfèric de la Terra.
Es diu que un eclipsi total de Lluna va salvar la vida a Colom. En el seu quart viatge a les Amèriques, va ser retingut a Jamaica pels indígenes, que no van deixar que es proveís d'aliments i el van amenaçar de mort. Però Colom sabia una mica més d'astronomia que ells.
Com a bon navegant, Colom portava un llibre amb les posicions de les estrelles, per determinar la situació de la nau, i amb les principals efemèrides astronòmiques.
Gràcies al llibre, Colom sabia que el 29 de febrer d'aquell any, el 1504, hi hauria un eclipsi total de Lluna. Aleshores va fer creure als jamaicans que el retenien que, si no l'alliberaven, la Lluna s'enrabiaria, es posaria vermella i s'amagaria de la seva vista.
L'eclipsi de Lluna va resultar providencial per a Colom: els jamaicans el van considerar un personatge de gran rellevància, capaç de comunicar-se amb els omnipotents habitants del cel.
La idea era comuna entre les cultures antigues: els astres com a residències dels déus.
Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002.
Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns.
Cada episodi convida...
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu