"Ugly", "beautiful", "hungry", "thirsty" o "scared" són algunes de les paraules que apareixen en aquest capítol de "The Baby Triplets".
Les tres bessones són a classe, on hi ha una gàbia amb un petit ocell a dins. L'ocell s'escapa i els nens el persegueixen per tota l'aula.
Al llarg del capítol, les tres bessones i els seus companys de classe fan servir mots i expressions com ara "yellow", "bird", "ugly", "beautiful", "hungry", "food", "thirsty", "scared", "happy", "cage", "to go away", "to fly away" o "school bag".
El protagonista d'aquest capítol de "The Baby Triplets" és un peix. "Water", "dirty", "clean", "hot" o "cold" són algunes de les paraules que hi apareixen.
El pare de les tres bessones bebès els porta una sorpresa: un peix vermell. Les nenes, però, l'agafen i hi juguen a la banyera.
Al llarg del capítol, els protagonistes fan servir mots com ara "goldfish", "to swim", "surprise", "nice", "funny", "happy", "to sleep", "to touch", "food", "hungry", "tank", "pot", "water", "dirty", "clean", "hot", "cold" o "bathroom".
ÀreaEducació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica
Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol de Barcelona.
Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".
ÀreaComunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres
Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'Escola Riu d'Or de Santpedor amb alumnes d'educació infantil, en el projecte 'Sàlix i els sentits' de la Xarxa Lacenet.
Aquest és el curtmetratge "Canvis", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya.
La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.
ÀreaQuímica, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Geografia, Biologia, Tecnologia industrial
"Quèquicom" intenta convertir detritus de depuradora en vitroceràmica; visita la mina Eureka, a la Vall Fosca, on hi ha minerals radioactius i fluorescents; i, finalment, tracta de saber si hi ha pedres amb poders miraculosos.
Un alquimista va descobrir el fòsfor quan intentava trobar or a partir del pipí. El presentador del programa, Marc Boada, explica al plató que aconseguir or transmutant matèries pocs valuoses com el plom ha estat sempre el somni dels alquimistes, que intuïen que els minerals es transformen. També aclareix la diferència entre "roques" i "minerals".
El reporter del programa, Miquel Piris, comprova que, gràcies a un procediment desenvolupat per Salvador Martínez, professor de geologia de la Universitat de Barcelona, ara és possible fer rajoles de construcció aprofitant els fangs de depuradora.
En el seu recorregut a la recerca de minerals especials, Miquel Piris visita Expominer, on Roberto Callado li mostra diverses pedres "energètiques", a les quals s'atribueixen propietats com millorar la salut o atreure l'amor i els diners. Però Joan Carles Melgarejo, professor de geologia de la Universitat de Barcelona, aclareix que aquestes propietats no estan demostrades científicament.
Després d'aquesta experiència, Piris se sotmet a un bany radioactiu per poder filmar una escena realment màgica a la mina d'urani Eureka. Els minerals radioactius que hi ha en aquesta mina de la Vall Fosca són fluorescents i brillen de manera espectacular sota llum ultraviolada. La mina Eureka, que és a la Torre de Cabdella, va ser la primera que es va explorar a l'estat espanyol per obtenir urani per fer energia nuclear. Des del 1962 fins al 1965, s'hi van fer proves per veure si el material que n'extreien servia o no, però els treballs d'explotació no van arribar a començar mai.
ÀreaCiències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia
Tot i que a Catalunya es recicla una part important del paper, encara n'hi ha unes 400.000 tones anuals que no s'aprofiten. L'espai "El medi ambient" segueix, en aquest capítol, el procés de reciclatge del paper.
El recorregut comença a l'empresa Hygiene Paper Espanya, de Sant Joan de Mediona. En aquesta fàbrica de l'Alt Penedès s'elabora, entre altres productes, paper higiènic. En el procés sempre queden restes de paper, que seran reaprofitades. Passen per un tub que les porta a una premsa que en compacta tots els fragments, les bales del paper que s'ha rebutjat passaran a tenir una nova vida. Una camioneta les recull per dur-les a pocs quilòmetres de distància, a la comarca de l'Anoia.
Al Centre de Gestió de Residus de la Torre de Claramunt, paper i cartró se separen segons el tipus i la qualitat. La indústria paperera reaprofita els retalls que produeix, però també reaprofita tot el paper que aporten grans superfícies, impremtes, oficines i els ciutadans en general.
Pel que fa a deixalleries i contenidors blaus, Catalunya recull uns trenta quilos de paper i cartró per habitant i any. Però encara n'hi ha unes 400.00 tones que no es reciclen. Des de l'Associació de Fabricants de Pasta, Paper i Cartró de Catalunya es remarca que, si es reciclés tot, es reutilitzaria.
El paper ja classificat arriba a Ibérica del Papel, a la Pobla de Claramunt. Aquí, les bales descarregades esperen a ser convertides en pasta de paper i després novament en paper.
A l'Anoia es concentren bona part de les quaranta fàbriques de paper catalanes, i per això no és estrany que cada dos anys Igualada aculli Maqpaper, una fira internacional que es troba entre les tres més importants d'Europa d'aquest sector.
A Ibérica de Papel s'elaboren unes grans bobines, obtingudes sense fer servir cel·lulosa procedent dels arbres. Així s'estalvia primera matèria i disminueix el volum de residus que van a parar a l'abocador.
Les grans bobines recorren uns quants quilòmetres més fins a Igualada, on la mateixa empresa té unes altres instal·lacions en què es fabricaran rotlles de paper higiènic de diferents qualitats i longituds. Els rotlles s'empaqueten i es guarden, i els retalls rebutjats tornaran a començar el cicle que els portarà a convertir-se en primera matèria per fer més pasta de paper.
Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943), valenciana radicada a Catalunya i que es considera ciutadana dels Països Catalans, és una de les figures més populars de la literatura actual en català, sobretot entre les noves generacions. La seva novel·lística, poblada de personatges complexos i situacions conflictives, vol retratar les diverses facetes de la "comèdia humana". Ha estat autora molt prolífica, amb una vintena de novel·les publicades fins al moment, entre les quals: "Júlia", "Ídols", "El mossèn" i "La salvatge". També ha cultivat el conte curt amb aplecs com "Històries perverses" i "Dones", la novel·la juvenil, l'assaig i el teatre. També se sent atreta pel periodisme, que ha practicat durant molts anys com a redactora i directora de la revista "Canigó", i que exerceix actualment amb articles diaris d'opinió al periòdic "Avui".
ÀreaCiències socials, geografia i història, Matemàtiques, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Història del món contemporani, Electrotècnia, Coneixement del medi: social i cultural, Tecnologia industrial
Teclegem una adreça i apareix la pàgina sol·licitada. Sembla senzill, però darrere d'això hi ha un complex sistema d'ordinadors interconnectats que han transformat la manera com ens comuniquem. Aquest capítol de "Dígits" explica com van néixer Internet i el correu electrònic.
L'agència nord-americana ARPA, dedicada a les tecnologies militars, va posar en marxa un projecte anomenat Arpanet, que tenia com a objectiu millorar els sistemes de comunicació. Arpanet va estudiar un sistema de connexió d'ordinadors en xarxa i, a poc a poc, la primera xarxa embrionària es va anar ampliant.
Un equip d'investigadors, encapçalat pel nord-americà Vinton Cerf, va trobar la solució de fragmentar els missatges en trossos o paquets. Així, qualsevol ordinador que empaqueti i desempaqueti els missatges es pot connectar a una xarxa.
Durant els anys 80, les xarxes d'aquesta mena van començar a proliferar. S'hi intercanviaven documents i, sobretot, missatges de correu, el conegut correu electrònic.
El físic Tim Berners-Lee va anar més enllà i va inventar l'anomenat World Wide Web, uns procediments amb els quals qualsevol ordinador pot accedir a qualsevol document disponible a la xarxa. El programa que permet fer això és el navegador i aquesta munió de xarxes rep el nom d'Internet.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Coneixement del medi: natural, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural
L'espai "Un forat a la butxaca" explica, en aquest capítol, com aprofitar al màxim el paper i com reciclar-lo quan ja no es pugui fer servir més.
La presentadora del programa, Katia Klein, pregunta a un grup de joves si reciclen el paper i si fan servir paper reciclat.
Per estalviar en paper, cal tenir en compte que hi ha una àmplia gamma de paper reciclat, depenent de l'ús que se li vulgui donar. També cal reutilitzar al màxim el paper.
Així mateix, cal tenir en compte que l'ús de paper més fi contribueix a generar menys residus.
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu