"Ugly", "beautiful", "hungry", "thirsty" o "scared" són algunes de les paraules que apareixen en aquest capítol de "The Baby Triplets".
Les tres bessones són a classe, on hi ha una gàbia amb un petit ocell a dins. L'ocell s'escapa i els nens el persegueixen per tota l'aula.
Al llarg del capítol, les tres bessones i els seus companys de classe fan servir mots i expressions com ara "yellow", "bird", "ugly", "beautiful", "hungry", "food", "thirsty", "scared", "happy", "cage", "to go away", "to fly away" o "school bag".
El protagonista d'aquest capítol de "The Baby Triplets" és un peix. "Water", "dirty", "clean", "hot" o "cold" són algunes de les paraules que hi apareixen.
El pare de les tres bessones bebès els porta una sorpresa: un peix vermell. Les nenes, però, l'agafen i hi juguen a la banyera.
Al llarg del capítol, els protagonistes fan servir mots com ara "goldfish", "to swim", "surprise", "nice", "funny", "happy", "to sleep", "to touch", "food", "hungry", "tank", "pot", "water", "dirty", "clean", "hot", "cold" o "bathroom".
ÀreaComunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres
Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'Escola Riu d'Or de Santpedor amb alumnes d'educació infantil, en el projecte 'Sàlix i els sentits' de la Xarxa Lacenet.
ÀreaEducació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica
Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol de Barcelona.
Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".
Aquest és el curtmetratge "Canvis", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya.
La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.
La festivitat de Sant Joan és sinònim de revetlla, solstici, fertilitat, rauxa... i coca. "Dolça Catalunya" mostra quins són els ingredients secrets que fan d'aquestes postres el moment insubstituïble del ritual de la nit màgica.
La presentadora del programa, Elisabet Carnicé, visita la Confiteria Poy, de Reus, on Albert Poy descobreix els secrets de les seves coques, que porten aroma de matafaluga i coriandre. A l'obrador, elabora una coca tradicional amb fruites i pinyons i una altra de xocolata.
Tot seguit, a l'obrador de l'Escola del Gremi de Pastissers de Barcelona, tres dones procedents de Suècia, Irlanda i el Brasil expliquen com se celebra la revetlla als seus països i quins dolços l'acompanyen.
Finalment, Jordi Pla dóna consells a les persones amb diabetis perquè puguin gaudir de la coca de revetlla sense cap problema.
ÀreaLiteratura catalana, Ciències socials, geografia i història, Història, Llengua catalana i literatura
Biografia i obra d'Àngel Guimerà. Un dels autors més importants de la Renaixença, el seu treball fou decisiu per a la dignificació del teatre català. S'hi descriu les característiques més destacades de l'obra poètica i teatral de Guimerà, es mostra breus fragments de diverses representacions i es situa l'autor en el seu context social i literari.
ÀreaCiències per al món contemporani, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia
Des de l'hemisferi nord, l'estiu brinda l'oportunitat de contemplar algunes regions del cel més bé que la resta de l'any.
L'estiu es caracteritza perquè el Sol, al matí, surt per l'horitzó molt aviat, al migdia és molt alt, i al capvespre es pon molt tard. Aquestes llargues hores de sol són la causa que a l'estiu faci calor. El fet que, al migdia de l'estiu, el Sol estigui alt, implica que, a la nit, els planetes passen a poca alçada per l'horitzó, per això no es veuen gaire bé.
En canvi, a l'estiu, la Via Làctia apareix esplèndida, com una franja que travessa el cel de costat a costat.
Aquesta és una famosa fotografia de tota la Via Làctia, de fa 50 anys. L'aspecte de franja és conseqüència de la posició de la Terra dins de la galàxia, des de la qual dirigim la mirada. El Sol és una de les cent mil milions d'estrelles que componen la Via Làctia.
Per contemplar amb detall la Via Làctia cal que el cel estigui net i no hi hagi pol·lució lluminosa. Podem fer servir uns binocles, recolzar-los sobre un trípode i resseguir lentament els núvols d'estrelles que hi ha, sobretot, en direcció sud.
Prop de l'horitzó, dins de la constel·lació del Sagitari, hi ha un reguitzell de nebuloses i de cúmuls d'estrelles. Les més atractives són les nebuloses M8 i M20, d'intensos colors quan es fotografien.
També destaca la nebulosa M 17, anomenada Omega, composta fonamentalment d'hidrogen. Hi ha també grans condensacions d'estrelles, com ara l'M 23, 24, 25 i 26. Amb uns binocles es distingeixen dotzenes d'estrelles: és tot un repte intentar comptar-les. Al Sagitari s'hi pot veure un cúmul globular, l'M 22, situat a 10 mil anys-llum, a les rodalies de la nostra galàxia.
Aixecant la vista es recorren les constel·lacions de l'Escut, l'Ofiuc i l'Àliga, plenes, també, de regions ben vistoses. A l'Escut hi ha una nebulosa popular: l'anomenada de l'Àliga.
Hi ha un conglomerat d'estrelles excepcionalment compacte; sembla un cúmul globular però no ho és. Més enlaire, dins encara de la franja de la Via Làctia, s'aprecia una petita nebulosa, l'M 27, a la constel·lació de la Fletxa.
A l'estiu, al zenit, al punt més alt del cel, les estrelles de la Via Làctia es distribueixen amb més irregularitat. Davant hi ha unes grans regions de pols que cobreixen les estrelles i semblen partir en dos trossos la galàxia.
Cap al nord, la Via Làctia perd brillantor. Amb els binocles es veu el Doble Cúmul del Perseu, dues formacions d'estrelles molt peculiars. No gaire lluny, a la constel·lació d'Andròmeda, la vista travessa la Via Làctia i arriba a la galàxia veïna més gran de totes, l'M 31, similar a la nostra però més extensa. Se suposa que l'M 31 conté uns 200 mil milions d'estrelles.
Les nits d'estiu no són gaire bones per observar els planetes. En canvi, són idònies per contemplar els paisatges estel·lars de la Via Làctia.
Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió...
ÀreaFísica, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Electrotècnia, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Tecnologia industrial
El "mix elèctric" fa referència al conjunt de fonts d'energia que generen electricitat. "Energi K" repassa quines són aquestes fonts i quina quantitat d'electricitat produeixen.
L'única diferència entre els tipus d'electricitat és el seu origen, és a dir, si provenen d'una central tèrmica, de plaques solars o d'una nuclear.
L'electricitat és una forma d'energia que es produeix quan les càrregues positives i negatives dels àtoms interaccionen entre si.
L'electricitat és pot generar, per exemple, a les centrals tèrmiques. En aquestes centrals es crema un combustible que pot ser carbó, fuel o gas natural. Amb aquesta combustió es genera vapor, el vapor fa girar una turbina i amb el moviment d'aquesta turbina es genera electricitat, que es porta a la xarxa i es distribueix per les cases.
Hi ha altres maneres de generar electricitat, com ara les plaques solars o el aerogeneradors. La barreja de l'electricitat que s'aboca a la xarxa és diu "mix elèctric".
Josep Vela, enginyer industrial, aclareix que el mix elèctric és el conjunt de fonts d'energia amb què es genera electricitat en un territori i en un període de temps determinat. En el cas d'Espanya, per exemple, el mix elèctric està format en un 63 % per les centrals tèrmiques convencionals, en un 20 % per l'energia nuclear i en un 17 % per les energies renovables, com ara l'eòlica, la solar, la biomassa o la hidràulica.
L'electricitat es transporta a través de línies d'alta tensió.
Quan la companyia elèctrica garanteix, mitjançant un certificat, que l'electricitat s'ha generat exclusivament amb fonts renovables es parla d'"electricitat verda".
Als edificis aïllats que no estan connectats a la xarxa elèctrica s'ha d'autogenerar l'electricitat. Per fer-ho es poden fer servir grups electrògens alimentats per fuel o gasoil o fonts d'energia renovables.
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu