"Ugly", "beautiful", "hungry", "thirsty" o "scared" són algunes de les paraules que apareixen en aquest capítol de "The Baby Triplets".
Les tres bessones són a classe, on hi ha una gàbia amb un petit ocell a dins. L'ocell s'escapa i els nens el persegueixen per tota l'aula.
Al llarg del capítol, les tres bessones i els seus companys de classe fan servir mots i expressions com ara "yellow", "bird", "ugly", "beautiful", "hungry", "food", "thirsty", "scared", "happy", "cage", "to go away", "to fly away" o "school bag".
El protagonista d'aquest capítol de "The Baby Triplets" és un peix. "Water", "dirty", "clean", "hot" o "cold" són algunes de les paraules que hi apareixen.
El pare de les tres bessones bebès els porta una sorpresa: un peix vermell. Les nenes, però, l'agafen i hi juguen a la banyera.
Al llarg del capítol, els protagonistes fan servir mots com ara "goldfish", "to swim", "surprise", "nice", "funny", "happy", "to sleep", "to touch", "food", "hungry", "tank", "pot", "water", "dirty", "clean", "hot", "cold" o "bathroom".
ÀreaComunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres
Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'Escola Riu d'Or de Santpedor amb alumnes d'educació infantil, en el projecte 'Sàlix i els sentits' de la Xarxa Lacenet.
ÀreaEducació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica
Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol de Barcelona.
Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".
Aquest és el curtmetratge "Canvis", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya.
La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.
Les webs estan en un procés d'evolució constant. "Bit@bit" parla, en aquesta ocasió, de com s'ha arribat a les webs interactives.
Les primeres webs 1.0 eren molts simples i estàtiques. Estaven fetes amb llenguatge HTML i totes es basaven en la relació client-servidor.
El fet que cada vegada hi hagi més velocitat a internet, que la gent s'hi connecti des de qualsevol lloc, que aparegui el programari lliure i que els ordinadors siguin més potents ha portat les webs 2.0.
La web 2.0 és interactiva i permet la participació de l'usuari, més enllà de la relació client-servidor, en fòrums, xats, introduint-hi vídeos, creant-hi espais personals...
L'evolució cap a la web 2.0 també ha estat possible gràcies a les noves tecnologies web com l'AJAX, que és l'Asynchronous JavaScript and XML, el Macromedia Flash i el Ruby on Rails.
Per tot plegat, el panorama a internet està canviant molt i la clau és, i cada vegada ho serà més, la interactivitat. Tot això ha portat al fet que la nostra eina de treball ja no sigui l'ordinador "desktop" o "laptop", sinó el "webtop", o sigui, les aplicacions que es poden fer servir en xarxa.
Aquesta evolució constant s'acabarà traduint en la web 3.0.
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Llengua catalana i literatura, Educació visual i plàstica
Aquest vídeo es divideix en dues parts: una, la primera, en la qual els alumnes de secundària de l'IES Doctor Puigvert de Barcelona porten a terme un crèdit variable per treballar la publicitat dins de l'àrea de Llengua catalana. I una altra, la segona, en la qual el publicista Lluís Bassat ens explica les característiques de la publicitat a més de descobrir-nos com funciona una agència de publicitat, quines persones hi treballen i quin és el procés que se segueix per a l'elaboració d'un anunci o d'una campanya publicitària.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural
Què és la gota freda? Quant de temps dura? Com es pot preveure? L'espai "Méteo K" dóna resposta a totes aquestes preguntes en aquest capítol.
El meteoròleg Abel Flores explica que una gota freda és una gran massa d'aire fred envoltada pels costats i per sota d'aire més càlid. Les gotes fredes poden tenir centenars o, fins i tot, milers de quilòmetres d'extensió i estan situades molt per sobre de la superfície de la Terra.
Les gotes fredes entren a la península Ibèrica per la zona de Galícia. Això fa que l'àrea de l'Atlàntic sigui l'indret peninsular on n'hi ha més. L'època de l'any amb més gotes fredes és la primavera. A Catalunya, les més temudes són les que hi ha entre els mesos de setembre i novembre.
Les gotes fredes tenen trajectòries difícils de predir. Si es volen veure venir, cal mirar mapes que diguin quina temperatura hi ha en una determinada capa de l'atmosfera.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural
Magma, lava, xemeneia, cràter... El programa "Méteo K" parla dels volcans i recorda les erupcions més importants de la història i els seus efectes.
El vulcanòleg Joan Martí explica que un volcà és un punt de la superfície terrestre on hi ha la sortida de roca fosa cap a l'exterior. Aquesta roca fosa és el magma, que pot sortir de manera tranquil·la formant corrents de lava o de manera violenta amb erupcions explosives.
Actualment, a la Terra no hi ha tanta activitat volcànica com la que hi havia fa milions d'anys. A Catalunya hi ha dues zones volcàniques: a la Selva i a la Garrotxa.
Un dels volcans més actius d'Europa és l'Etna, a l'illa de Sicília.
Entre les erupcions volcàniques més famoses hi ha la del Vesuvi, a Itàlia, fa 2.000 anys. Va destruir completament una de les ciutats més pròsperes de l'imperi romà: Pompeia.
El volcà està format per la cambra magmàtica, la xemeneia, el con volcànic i el cràter.
ÀreaMatemàtiques aplicades a les ciències socials, Matemàtiques, Filosofia i ciutadania / Història de la filosofia
"Dígits" repassa, en aquest capítol, alguns números famosos, com el número pi, el número e o el número i. També repassa què són els números naturals, els enters, els racionals, els irracionals i els reals.
Els primers números van ser els naturals, és a dir, l'1, el 2, el 3... El més important de tots és l'1, perquè, si no hi fos, els altres números tampoc no hi serien.
A l'edat mitjana, el matemàtic àrab Al-Khwarizmi va introduir un número singular: el zero. Originàriament procedia de l'Índia, on en deien "sunya". Els àrabs el van anomenar "sifr". D'aquí provenen les dues paraules actuals "zero" i "xifra".
Al Renaixement, el món dels números consistia en els naturals, els negatius i el zero. Tots junts formaven els números enters. I amb els fraccionaris, constituïen els números racionals.
Els números com l'arrel quadrada de 2 s'anomenen irracionals. Juntament amb els racionals formen els anomenats números reals.
Hi ha números especialment rellevants, com el número pi. Pi és la constant que apareix en el càlcul del perímetre i de l'àrea d'un cercle. També apareix en els càlculs geomètrics relacionats amb el cercle. Per exemple, a les figures de l'el·lipsi, l'esfera, el cilindre, el con... Pi també es troba en nombroses fórmules de la matemàtica i de la física.
Avui dia, els ordinadors l'han calculat amb una precisió de més d'un bilió de dígits, però mai no se n'ha trobat un patró, ni se'n trobarà cap.
A la recta numèrica, prop de pi hi ha un altre número remarcable: e. Del número e se'n coneixen també milions de dígits i apareix en diverses fórmules matemàtiques. El número e té a veure amb l'evolució de fenòmens que creixen a gran velocitat, a la velocitat dita "exponencial". D'aquí el nom "e".
Les arrels quadrades també es poden fer amb números negatius, però el resultat és un número que no apareix a la recta numèrica, no és un número real. El filòsof francès René Descartes li va posar el nom de número imaginari, número i.
Els números imaginaris apareixen en nombrosos camps de l'enginyeria i la física, l'automàtica, la cartografia, l'electromagnetisme, la mecànica quàntica... Es representen amb l'ajut d'una recta perpendicular a la dels reals.
El matemàtic suís Leonhard Euler va crear una equació que aplegava els números 1, 0, pi, e i el número imaginari.
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu