Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 479 resultats
per pantalla
Pantalla de 10
Implica't. Mirada de l'alumnat
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals Implica't. Mirada de l'alumnat

  • Data 2015
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Ciències de la terra i del medi ambient, Coneixement del medi: natural

Els alumnes de l'Institut Torrevicens de Lleida expliquen les activitats que han fet en el Projecte Implica't i valoren el què han après tant a nivell personal com curricular.

Implica't. Mirada de les famílies
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Implica't. Mirada de les famílies

  • Data 2015
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

La mare d'un alumne de l'Institut Torrevicens de Lleida comparteix les seves impressions sobre el treball que es fa a l'escola en el projecte Implica't.

Implica't
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Tecnologia Ciències naturals Implica't

  • Data 2015
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Economia de l'empresa, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tècniques d'expressió graficoplàstica, Descoberta de l'entorn, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Llengua catalana i literatura, Educació visual i plàstica

Experiència on es mostra el projecte cooperatiu que duen a terme professors de diferents centres educatius i les activitats que fan amb els alumnes de l'Institut Torrevicens de Lleida.

Implica't. Mirada del professorat
Vídeo

Tutoria Educació artística Tecnologia Ciències naturals Implica't. Mirada del professorat

  • Data 2015
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Educació visual i plàstica

Professors de diferents centres educatius ens expliquen el treball cooperatiu que fan en el Projecte Implica't i comparteixen les activitats que fan amb els alumnes de l'Institut Torrevicens de Lleida.

Cloenda del Projecte Llobregat
Vídeo

Ciències naturals Cloenda del Projecte Llobregat

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Coneixement del medi: natural

Aquest vídeo presenta les activitats principals que desenvolupen conjuntament tres camps d'aprenentatge dins del marc del Projecte Llobregat.

Projecte Montserrat, un munt d'aventures
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Projecte Montserrat, un munt d'aventures

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Religió (voluntària), Educació artística: música, Coneixement del medi: natural, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'escola Anna Mogas de Granollers amb l'Escolania de Montserrat dins del marc del Projecte Montserrat, un munt d'aventures.

Mirada Pedagògica del professorat. Projecte Montserrat, un munt d’aventures
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Mirada Pedagògica del professorat. Projecte Montserrat, un munt d’aventures

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Religió (voluntària), Educació artística: música, Coneixement del medi: natural, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

Els mestres de dues escoles que participen conjuntament ens donen la seva visió sobre el projecte que estan duent a terme amb alumnes de sisè de primària de l'Escola Anna Mogas i de 4t d'ESO de l'Escolania de Montserrat.

Mirada Pedagògica de l’alumnat. Projecte Montserrat, un munt d’aventures
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Mirada Pedagògica de l’alumnat. Projecte Montserrat, un munt d’aventures

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Religió (voluntària), Educació artística: música, Coneixement del medi: natural, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

Alumnes de l'escola Anna Mogas i de l'Escolania de Montserrat ens expliquen les activitats que fan en el projecte, la comunicació que es fa entre els dos centres i ens donen el seu punt de vista d'aquesta experiència.

Mirada Pedagògica de les famílies. Projecte Montserrat, un munt d’aventures
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Mirada Pedagògica de les famílies. Projecte Montserrat, un munt d’aventures

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Religió (voluntària), Educació artística: música, Coneixement del medi: natural, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

Un pare de l'escola Anna Mogas ens explica la importància de la implicació de les famílies en el projecte i el seu punt de vista sobre aquest tipus d'activitats escolars.

La mirada del professorat en el Projecte de seguiment de la World Race
Vídeo

Tutoria Educació física Ciències naturals La mirada del professorat en el Projecte de seguiment de la World Race

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació física, Tutoria, Coneixement del medi: natural

Reflexió del professorat que hacoordinat i participat en l'experiència relacionada amb l'aigua i el mar que es va dur a terme a l'escola La Portalada d'Altafulla (Tarragona) amb motiu de la celebració de la Barcelona World Race 2011.

La mirada de les famílies en el Projecte de seguiment de la World Race
Vídeo

Tutoria Educació física Ciències naturals La mirada de les famílies en el Projecte de seguiment de la World Race

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació física, Tutoria, Coneixement del medi: natural

Punt de vista dels pares i mares d'alumnes envers l'experiència relacionada amb l'aigua i el mar que es va dur a terme a l'escola La Portalada d'Altafulla (Tarragona) amb motiu de la celebració de la Barcelona World Race 2011.

La mirada de les entitats en el Projecte de seguiment de la World Race
Vídeo

Tutoria Educació física Ciències naturals La mirada de les entitats en el Projecte de seguiment de la World Race

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació física, Tutoria, Coneixement del medi: natural

Valoració del director del centre i de les entitats que han col·laborat en l'experiència relacionada amb l'aigua i el mar que es va dur a terme a l'escola La Portalada d'Altafulla (Tarragona) amb motiu de la celebració de la Barcelona World Race 2011.

La mirada de l'alumnat en el Projecte de seguiment de la World Race
Vídeo

Tutoria Educació física Ciències naturals La mirada de l'alumnat en el Projecte de seguiment de la World Race

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació física, Tutoria, Coneixement del medi: natural

Els alumnes ens expliquen com han viscut les activitats que han realitzat al voltant del projecte tranversal de l'aigua, i el seguiment que han fet de la World Race.

La mirada dels participants en la regata en el Projecte de seguiment de la World Race
Vídeo

Tutoria Educació física Ciències naturals La mirada dels participants en la regata en el Projecte de seguiment de la World Race

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació física, Tutoria, Coneixement del medi: natural

Dos dels participants de la Barcelona World Race 2011 expliquen com va ser la col·laboració amb els diferents centres i alumnes participants que van seguir el programa pedagògic creat per l' Àrea d'Educació i Formació de la Fundació per la Navegació Oceànica de Barcelona.

L'escola segueix la World Race. Un projecte transversal de l'aigua
Vídeo

Tutoria Educació física Ciències naturals L'escola segueix la World Race. Un projecte transversal de l'aigua

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació física, Tutoria, Coneixement del medi: natural

Projecte col·laboratiu transversal relacionat amb l'aigua i el mar que es va dur a terme a l'escola La Portalada d'Altafulla (Tarragona), que hi va implicar a tot el professorat i alumnat del centre amb motiu de la celebració de la Barcelona World Race 2011.

GeoCATing. Projecte cooperatiu de geolocalització
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals GeoCATing. Projecte cooperatiu de geolocalització

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural
  • Experiència

Activitat cooperativa de geolocalització realitzada amb alumnes de cicle superior de primària de l'Escola Montserrat de Sant Salvador de Guardiola. S'emmarca en el projecte GeoCATing del grup Lacenet. L'objectiu és que l'alumnat sigui capaç d'orientar-se i situar-se amb els mitjans clàssics i amb els digitals, aprengui a marcar rutes noves i seguir-ne d'altres ja creades

Objectiu: triplicar les reserves marines
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Objectiu: triplicar les reserves marines

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

El desconeixement dels ecosistemes de grans profunditats és un dels problemes més greus a l'hora de decidir els programes i les zones marines que cal protegir. A finals de l'estiu passat, el catamarà "Ranger" de l'organització conservacionista Oceana va estudiar els fons marins de les illes Canàries. Hi va descobrir prop d'una desena d'espècies que fins aleshores es desconeixia que hi fossin, i amb un robot va enregistrar imatges d'espècies de les quals es tenen molt poques dades. Gràcies a aquests moderns enginys d'observació, fa dos anys Oceana i el "Ranger" van mostrar al món la immensa riquesa del "Cachucho", una muntanya submergida al mar Cantàbric, entre 4.500 i 5.000 metres de profunditat, a 60 quilòmetres de la costa asturiana, i que històricament ha estat intensament explotada pels pescadors. També van trobar espècies noves a la zona. En dos anys, Oceana ha fet més de dues-centes immersions, 3 mil fotografies i ha enregistrat 19 hores de vídeo. Organitzacions conservacionistes d'arreu de l'estat, com Oceana, i instituts oficials d'investigació oceanogràfica estan rebent suport del Ministeri de Medi Ambient Rural i Marí per fer estudis dels ecosistemes marins. Fa poc, observatoris també motoritzats de l'Institut de Ciències del Mar van descobrir masses de corall blanc al canó del cap de Creus, a 250 metres de fondària, algunes de destruïdes per arts de pesca.

Les Colladetes, el parc del vent
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Les Colladetes, el parc del vent

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

Al costat del parc eòlic de la Collada del Perelló hi ha el parc de Colladetes. La gestió del parc és una compensació perquè la zona ha acollit els setanta-un molins de cinquanta metres d'alçada. L'ECO-100 és l'aerogenerador més gran de Catalunya. La base del tronc és més ampla que un turisme, fa cent metres d'alçada i porta tres aspes de cinquanta metres de llarg cadascuna. Està en fase de proves al parc eòlic de la Collada del Perelló. Però l'interès ecològic de la zona, més enllà d'aquesta anècdota, no són els mateixos molins, sinó la gestió de l'entorn del parc veí de Colladetes i el benefici directe que suposa per a la gent del poble. D'una banda, el parc té un centre d'informació obert al públic que rep més de sis mil visitants l'any, bona part dels quals són escolars que descobreixen els avantatges de l'energia eòlica respecte a altres processos més agressius. El centre també s'ocupa de donar a conèixer els productes i les empreses locals. D'alguna manera, és la torna ecològica per compensar la instal·lació dels setanta-un molins de cinquanta metres d'alçada que han canviat l'horitzó de la comarca del Baix Ebre. La gestió de les deu hectàrees que ocupa el parc va encaminada directament a la conservació i millora de l'entorn. Per això totes les pistes són de terra i es procura combinar la vegetació autòctona del romaní i el margalló amb un sotabosc net i polit de brossa i branques seques per evitar possibles incendis forestals. Al Tossal del Jonc, el punt més alt del parc, hi ha un dipòsit amb capacitat per a 120.000 litres d'aigua, i les àligues cuabarrades que viuen a la zona són objecte d'un seguiment especial. El pastor del poble ho veu molt clar. Els abeuradors atreuen la vida al seu voltant i beneficien tant els amfibis autòctons com el ramat de cabres i xais. Aquest any, justament, l'Associació Eòlica de Catalunya ha basat el calendari anual en el parc de Colladetes i el seu entorn natural. Volen fer públic que l'energia neta del vent és ben compatible amb la conservació de l'entorn del parc.

Objectiu tigre
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Objectiu tigre

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural

El tigre és el gran carnívor asiàtic. La seva coloració és perfecta per confondre's amb l'ombra vertical de les herbes altes que dominen el seu hàbitat, i observar-lo en llibertat és l'objectiu número 1 de naturalistes de tot el món. I el millor lloc per veure'l és aquest: el Parc Nacional de Bandhavgarh, a l'estat de Madhya Pradesh, a l'Índia Central, allà on ens porta aquest capítol d'"El medi ambient". Cada dia, de bon matí, uns quants tot terreny surten carregats de turistes amb un únic objectiu: veure un tigre en llibertat. El repte no és fàcil, perquè els tigres són escassos i es confonen molt bé amb l'entorn. Però Bandhavgar pot presumir de tenir la densitat de tigres més gran del món: més de cinquanta exemplars en poc més de sis-cents quilòmetres quadrats, o sigui, gairebé un tigre per cada mil hectàrees de bosc. Són molts tigres en poc espai, però s'han de trobar, és clar. Per sort, tenim un avantatge important. Els guies hi tenen molta experiència i saben interpretar a la perfecció les pistes que la mateixa natura els va donant. Al final hem trobat el tigre, però no ha estat fàcil i ha quedat ben comprovat que el color terrós i el disseny ratllat és el millor que hi ha per passar desapercebut. Poc després, però, vénen les postres. Bandhavgarh fa honor a la seva fama: no han sortit ni un tigre ni dos, sinó cinc animals en només un matí.

Mirar l'Alt Empordà
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Mirar l'Alt Empordà

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

El Consell Comarcal de l'Alt Empordà ha condicionat 10 miradors i ha organitzat un taller per veure el territori d'una forma diferent. El medi ambient acompanya en aquest capítol una professora que fa servir fitxes preparades per l'àrea de medi ambient del Consell Comarcal per tal d'ajudar els seus alumnes a definir i dir les característiques del paisatge empordanès. El taller es fa en un dels 10 miradors que ha aixecat el Consell Comarcal. Una web de l'àrea de medi ambient del Consell Comarcal situa els 10 miradors al mapa i dóna instruccions de com arribar-hi. Segons la Carta del Paisatge a l'Alt Empordà, s'hi poden veure set tipologies de paisatges diferents en funció dels elements naturals i artificials que s'hi manifesten. Aquests elements s'expliquen en els panells dels miradors. La idea dels miradors per tot el territori té com a objectiu donar eines per explicar i difondre els valors del paisatge empordanès. La iniciativa del Consell Comarcal no pretén difondre les virtuts del paisatge de l'Alt Empordà només entre els escolars, sinó també al públic en general. Així s'ha disposat documentació en oficines de turisme i a internet, amb panoràmiques fotogràfiques virtuals, i que permet mirar i interpretar el valor i la història que hi ha darrere el que es veu. A més dels miradors i la web, el Consell disposa de pòsters, d'exposicions itinerants i materials didàctics perquè en el futur qualsevol activitat tingui en compte el paisatge i permeti millorar-lo.

L'Scratch a les aules
Vídeo

Tecnologia Matemàtiques Ciències naturals L'Scratch a les aules

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Matemàtiques, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Coneixement del medi: natural
  • Experiència

La Jara Puig i el Marçal Perramon, alumnes de cinquè de primària de l'Escola Projecte de Barcelona, ens donen la seva visió sobre el treball que fan a l'aula amb l'Scratch, programa senzill, que de forma lúdic els permet crear els seus propis videojocs.

Un menú nutrigenòmic i el Peta Zeta
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Un menú nutrigenòmic i el Peta Zeta

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"Quèquicom" ens explicar què és un menú nutrigenòmic, una dieta específica per a cada persona, que li permet combatre amb els aliments els seus dèficits personals. El programa científic del 33 ho explica amb diversos exemples, com ara el reporter Miquel Piris, que es fa una anàlisi d'ADN per dissenyar una dieta que compensi nutritivament les carències dels seus gens. Per seguir els consells del metge, el reporter del "Quèquicom" va a la Fundació Alícia perquè el químic Pere Castells li expliqui com pot cuinar perquè els aliments no perdin nutrients i conservin tot el gust. Així descobreix que la verdura es pot cuinar amb bosses de plàstic, perquè conservi les seves essències, i que la sal s'ha de posar al peix blau després de fregir-lo i no pas abans. Al plató s'explica el procés de l'osmosi, un intercanvi de molècules provocat per les sals. Marc Boada deixa reposar un ou sense closca en aigua destil·lada. L'ou es va inflant fins que està a punt d'explotar, perquè les sals que hi ha a dins atreuen l'aigua. Si es cuina un aliment en aigua sense ni una mica de sal, l'aigua entrarà dins de les cèl·lules d'aquella substància i durant l'ebullició es rebentaran, i llavors el contingut nutritiu passarà al caldo. En conclusió: si volem un brou consistent, la sal s'hi ha de posar al final, però, si el que volem són verdures saboroses, hi hem de posar la sal al principi, perquè l'equilibri de sals entre els vegetals i l'aigua d'ebullició farà que no es dissolgui la substància. .

La perca, el depredador depredat / La reina dels Andes, en perill
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals La perca, el depredador depredat / La reina dels Andes, en perill

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

La perca del Nil, que havia eliminat espècies autòctones del llac Victòria, ara està en perill. "El medi ambient" ho explica en aquest capítol, que també parla de les amenaces que pateix "la reina dels Andes", una planta mil·lenària de les muntanyes de Bolívia i Perú. La perca, el depredador depredat El peix que va eliminar diverses espècies del llac Victòria es troba ara amenaçat. Als anys 50, es va introduir al llac Victòria la perca del Nil. La proliferació d'aquest peix voraç va acabar amb unes 200 espècies autòctones que eren la base de la pesca tradicional dels habitants de la zona. Ara, la perca mateixa es troba en perill. Destinada totalment a l'exportació, aporta milions de dòlars a l'economia d'Uganda, però la sobrepesca i l'ús de xarxes il·legals que acaben amb les cries ha portat el peix al col·lapse. I amb el peix també han caigut les plantes de processament. El govern ugandès vol establir mesures perquè la perca, que un dia va eliminar espècies autòctones del llac, no acabi fregant l'extinció. La reina dels Andes, en perill L'anomenen "la reina dels Andes" i, certament, aquesta planta que només creix a uns 3.800 metres d'altura destaca en el paisatge de les muntanyes de Bolívia i del Perú. De nom científic Puya raimondi, els botànics la consideren una relíquia, perquè és una de les espècies vegetals més antigues del món. Però després de resistir tants milions d'anys, la reina dels Andes es troba amenaçada. El bestiar se la menja i els camperols la tallen per obtenir llenya i fins i tot material de construcció. El seu creixement és lent i la seva espectacular floració no es produeix fins que té 80 anys. Potser algunes mesures de protecció permetin la supervivència d'aquest vertader fòssil vivent.

Explotar l'Amazònia / Els coales, l'eucaliptus i el virus
Vídeo

Ciències naturals Explotar l'Amazònia / Els coales, l'eucaliptus i el virus

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"El medi ambient" parla de la lluita contra la tala il·legal a l'Amazònia i d'un virus que afecta els eucaliptus, l'hàbitat natural dels coales. Una altra forma d'explotar l'Amazònia Un dels processos que genera més emissions de diòxid de carboni és la desforestació de les selves tropicals. El govern brasiler segueix decidit a aturar la destrucció d'una d'aquestes selves, l'Amazònia, lluitant contra la tala il·legal. Per això es realitzen cursos d'una setmana per ensenyar a explotar la fusta de forma sostenible. S'explica, per exemple, com fer caure un arbre causant el mínim dany als altres. També es ressalta que s'han d'eliminar només alguns arbres i deixar els més joves, i no actuar al mateix lloc fins passats 35 anys, perquè el bosc es recuperi. De moment, però, la tala legal representa menys de la sisena part de l'extracció total de fusta. Els coales, l'eucaliptus i el virus Fa un segle, la caça era la principal amenaça per als coales australians. Ara en té dues de diferents. D'una banda, la fragmentació i la destrucció d'hàbitats amb eucaliptus, l'arbre que li proporciona els nutrients i l'aigua que necessita per viure. De l'altra, una infecció, la clamidiosi, provocada per un virus, però afavorida per l'estrès que li genera al coala la dificultat de trobar aliment. Entre altres coses, la malaltia provoca infertilitat i això impedeix que es renovin les poblacions. Per això, tot i l'atenció que rep, aquest tendre símbol australià ha estat declarat espècie vulnerable i, en algunes zones, espècie amenaçada. Revista del CENMA El número 4 de la revista que edita el Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya d'Andorra s'afegeix a l'Any Darwin. Així, explica la història de les idees evolutives fins a arribar als treballs del naturalista anglès. El seguiment del liró gris és un altre dels temes tractats en aquesta publicació semestral gratuïta, que també respon, de forma amena, a la pregunta "És molt gran, l'Univers?". Un reportatge sobre les abelles i les habituals seccions de temàtica diversa tanquen aquesta publicació.

Aula aquàtica a la Masia Blanca
Vídeo

Educació física Ciències naturals Aula aquàtica a la Masia Blanca

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació física, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"El medi ambient" fa una visita a la reserva marina de la Masia Blanca, al Vendrell, una activitat oberta a tota mena de grups, que permet conèixer un espai marí en plena regeneració. Estudiants de primer d'ESO de l'Institut d'Altafulla s'embarquen al port de Coma-ruga per acostar-se a la vida submergida de la reserva marina de la Masia Blanca. Aquesta reserva va ser creada l'any 2000 per protegir les praderies de posidònia que quedaven i que gairebé han desaparegut del nord de la Costa Daurada a causa, entre altres motius, de la pesca que s'hi practica amb arts d'arrossegament. Uns monitors de l'Aula Aquàtica els guien. Quan han arribat damunt dels fons rocosos, els nens salten al mar ben equipats per passar-hi una bona estona i observar els fons protegits des de fa gairebé deu anys. Això ha permès als organismes marins reaparèixer amb força al Grapissar, els fons de roca que ara visiten els estudiants d'Altafulla. Roques plenes d'algues brunes i verdes, estrelles de mar, gorgònies, sípies, pops, congres, serrans i escórpores. El club de busseig Sotavent, un comerç nàutic del Vendrell i l'entitat conservacionista DEPANA van engegar l'Aula Aquàtica ara fa un any, amb l'impuls del Patronat de Turisme del Vendrell, que veu en la reserva un nou atractiu local. I com altres reserves, aporta beneficis al sector pesquer i al turístic.

Les webquestes
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals Les webquestes

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Coneixement del medi: natural
  • Experiència

Aquest vídeo presenta la proposta de treball col·laboratiu que duu a terme el cicle superior de primària del CEIP Gras i Soler d'Esplugues de Llobregat, amb la webquest de les constel·lacions zodiacals.

Serra de Galliners, l'artèria verda
Vídeo

Ciències naturals Serra de Galliners, l'artèria verda

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Coneixement del medi: natural

La serra de Galliners és el cor de la via verda que connecta Sant Llorenç del Munt i Collserola. Per aquesta raó, conservar-la és molt important. El programa "El medi ambient" plasma, en aquest reportatge, les accions mediambientals que s'hi fan. Plantar joncs, càrex o lliris ajuda a retenir la terra als marges del torrent de la Betzuca. I les arrels d'aquestes plantes de ribera contribuiran a mantenir l'aigua neta. L'empresa Naturalea, especialitzada en restauracions d'espais naturals, fa aquests i altres treballs gràcies a un projecte de l'entitat Sant Quirze del Vallès Natura, aprovat per l'Agència Catalana de l'Aigua i finançat per l'obra social de Caja Navarra. Després de netejar deixalles i erradicar vegetació exòtica, s'han fet aquests passos per aconseguir, a poc a poc, millorar l'estat d'aquest tram del Riu Sec. Un riu que vertebra el Vallès des de la serra de Sant Llorenç del Munt fins al riu Ripoll, i d'allí al Besòs. La Betzuca és al límit nord de la serra de Galliners, una extensió contínua de prop de mil hectàrees de bosc. Masses de pi blanc, clapes de roure martinenc i d'alzinars, amb exemplars monumentals. Tot i que una gran part està coberta de matollar a causa de successius incendis, Galliners és el cor de la via verda, la connexió ecològica entre Sant Llorenç del Munt i Collserola, gairebé escanyada entre urbanitzacions i infraestructures. A pocs metres d'on es marquen les zones de futura replantació d'arbres de ribera, els alumnes de l'escola local Onze de Setembre observen amb atenció, tot caçant insectes, els mosquiters que sobrevolen la bassa restaurada de Can Poncic. Una mica més enllà, els expliquen quins altres ocells poden observar passejant per la serra: mallerengues i picots. I que les caixes niu es posen per ajudar els ocells a reproduir-se, perquè escassegen els arbres vells amb forats on criar el polls. La conservació de la serra de Galliners és l'última oportunitat de mantenir l'artèria verda que connecta Collserola a la resta d'espais naturals. La divisió entre set municipis dificulta una actuació local coordinada. Mentre dura la planificació de la regió metropolitana, Sant Quirze del Vallès Natura ajuda a reproduir les espècies i a millorar així la qualitat dels hàbitats. I mostra als veïns les tècniques, les eines i els rastres per reconèixer els éssers que viuen a la natura, a tocar de casa.

La vida en un eixam
Vídeo

Ciències naturals La vida en un eixam

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

El programa "El medi ambient" explica amb detall com s'organitzen les abelles a dins de l'eixam i com és la vida de l'abella reina, de les abelles obreres i dels abellots. Les abelles s'alimenten de nèctar de les flors i es passen una bona part de la vida recollint-lo i emmagatzemant-lo en forma de mel. Al mateix temps, també recullen pol·len, que els queda enganxat a les potes i, per això, en canviar de flor, contribueixen a la pol·linització. I, si fa molta calor, s'acosten a la bassa i beuen aigua com ho faria un ocell. Aquestes són les activitats més conegudes d'aquests insectes, però la seva vida privada va molt més enllà. Quan han ben carregat de nèctar, les abelles es dirigeixen a l'eixam. El seu interior és un món fosc i secret, on viu una societat ben organitzada composta de tres classes socials: les obreres, els abellots i la reina. La major part de les abelles són obreres, o sigui, femelles infèrtils que s'encarreguen de tota la feina de la casa: alimentar les larves i la reina, netejar la llar i defensar l'entrada davant de qualsevol intrús. Els mascles, també coneguts com abellots o vagarros, són una mica més cepats, i es reconeixen pel seu cap més gros i boterut. La reina és clarament més grossa que les obreres, i és l'única femella fèrtil de l'eixam. La reina neix d'una cel·la allargada anomenada reialera o cel·la reial. La seva missió fonamental és pondre ous: entre 500 i 2.500 cada dia. Dels ous en surten larves diminutes com un cuc rabassut. Quan les larves han crescut prou, les obreres tapen la cel·la amb una capa de cera. A dins, ben protegides, les larves es transformen a poc a poc fins a convertir-se en una abella adulta, que, quan arriba el moment, és capaç de rosegar ella mateixa la tapa de cera protectora i obrir-se pas cap a l'exterior. Quan l'eixam ha crescut molt, neix una altra reina i entren en acció els mascles, encarregats de fecundar-la. Llavors es diu que l'eixam està a punt d'eixamenar-se perquè fa la barba: s'apila a la porta del rusc. La reina fecundada arrossega un escamot d'abelles que surten del rusc totes juntes per formar un altre eixam. Mentre no troben una nova llar, es pengen a la branca d'un arbre per donar temps a les obreres prospectores, que, mentrestant, la busquen. D'això se'n diu un eixam eixamenat. A la natura, acabarien instal·lant-se a dins del forat d'un arbre mort o d'un altre forat natural. Però, avui dia, ja hi ha pocs eixams salvatges. I sempre arriba primer l'apicultor disposat a recollir les abelles fugitives i a posar-los un rusc buit.

Natura
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Natura

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

En aquest capítol, "Col·leccionistes" visita una de les millors col·leccions d'insectes de Catalunya, fotografia papallones al delta del Llobregat, viatja fins a la població francesa de Millau, una de les meques dels aficionats als fòssils, i busca bolets al Berguedà. Albert Masó és biòleg i fotògraf de la natura. La seva especialitat són els insectes i, més concretament, les papallones. L'Abert visita la col·lecció d'insectes dels germans Villarrubia, acompanyat per Ramon Villarrubia. I, al delta del Llobregat, mostra com aconsegueix fotografiar papallones. Salvador Grabulosa viu al Berguedà i és un apassionat dels bolets. Aquest aficionat a la micologia col·lecciona segells de bolets. En té de tot el món i li agrada que li arribin timbrats. Fermí Pérez col·lecciona fòssils, una passió que li ve de petit. De la seva col·lecció, en destaca els ammonits, en té de diversos tipus i de diferents mides. D'altres fòssils interessants són els trilobits. A Millau, a França, assisteix a una fira anual de minerals i fòssils.

Amics del Jardí Botànic
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Amics del Jardí Botànic

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"Joves fora de sèrie" dedica el capítol a Carles López, un jove que fa d'educador al Jardí Botànic de Barcelona. Carles López estudia Psicologia i es vol dedicar a l'educació. Abans havia estudiat Enginyeria Forestal i havia treballat en l'àmbit de la gestió forestal. Fa un parell d'anys que va trobar una activitat que unia les seves dues passions, l'ensenyament i la natura, i ara és educador del Jardí Botànic de Barcelona. Les activitats que fa solen anar dirigides a grups escolars, i tenen com a objectiu que els nens passin una bona estona aprenent valors que, a vegades, són difícils de transmetre a les aules.

Conviure amb lloros
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Conviure amb lloros

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Biologia

"Quèquicom" visita Port Aventura per veure com treballen els lloros i com se'ls ensinistra. També descobreix que, de vegades, mascotes tan entranyables com els agapornis poden originar la malaltia del "pulmó de l'ocellaire". I, finalment, s'acosta a les cotorres argentines de Barcelona per entendre quina és la clau del seu èxit colonitzador. Els lloros són una de les famílies d'ocells més intel·ligents que hi ha. La conducta social, un crani desproporcionadament gros respecte a la mida del cos i unes potes amb gran capacitat prènsil sembla que en són les causes determinants. Precisament, perquè són intel·ligents i sociables, ens són especialment simpàtics. Si, a més, hi afegim la seva exuberant bellesa i el fet que suporten relativament bé la captivitat, és lògic que hagin esdevingut mascotes ideals i actors preferents en espectacles circenses. El reporter del programa, Pere Renom, presencia un espectacle amb lloros a Port Aventura i aprèn que l'ensinistrament és una barreja d'etologia, és a dir, del coneixement de la conducta animal, i de psicologia, ja que cada individu té el seu propi caràcter. L'ensinistrador Paco Navarro ha d'identificar les habilitats particulars de cada lloro, de cada actor, i treballar per potenciar-les. El resultat és un paper diferent per a cadascun: uns volen i d'altres interaccionen amb el públic o parlen i canten amb fluïdesa. Però conviure amb lloros també pot portar maldecaps. Carme Baraldés fa cinc anys que té uns agapornis a casa. Des d'aleshores té problemes respiratoris. El doctor Ferran Morell, de la Unitat de Pneumologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, explica que hi ha una malaltia anomenada "pulmó de l'ocellaire", que consisteix en una inflamació pulmonar produïda per la inhalació de certes proteïnes eliminades pels ocells a través de plomes i excrements. La Carme se sotmet a una sèrie de proves i descobreix que, efectivament, la té. Amb tot, aquesta malaltia té una incidència molt baixa i si es detecta i es tracta a temps té molt bon pronòstic. Més habitual que emmalaltir pel contacte amb lloros és cansar-se de sentir-los. La solució: alliberar-los. Aquesta és la causa principal que a Barcelona s'hagi establert un població de cotorres argentines. El reporter Pere Renom és testimoni del seguiment que en fan des del Museu de Ciències Naturals. L'èxit de l'espècie es relaciona directament amb la seva variada dieta alimentària i amb el fet que les cotorres crien en nius que elles mateixes construeixen, en lloc de criar en forats, com la majoria de lloros del món. Pere Renom s'enfila a una palmera per explicar l'estructura d'aquests nius i finalment va fins a la Sagrada Família per conèixer un dels pocs enemics naturals que té: el falcó pelegrí. I al plató, el presentador del programa, Marc Boada, mostra les característiques d'algunes de les tres-centes cinquanta espècies de lloros que hi ha al món.

Estratègies de cria dels mamífers
Vídeo

Ciències naturals Estratègies de cria dels mamífers

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"El medi ambient" repassa, cas per cas, com els mamífers engendren i crien els seus fills. N'hi ha que ponen ous, n'hi ha que els tenen a la panxa durant un temps determinat i n'hi ha que els tenen en una bossa. A l'hora de sortir del niu de la mare, també hi ha molts comportaments diferents. Només els mamífers menys evolucionats, com els equidnes i els ornitorincs, encara ponen ous. En general, les femelles dels mamífers engendren els fills a dins del ventre i, durant tota la gestació, els alimenten per la via directa del cordó umbilical. Els marsupials són un pas intermedi: les cries neixen diminutes, però després acaben de créixer a dins la bossa marsupial de la mare, que, quan es fan grans, els serveix també de refugi. La durada de la gestació és molt variable, en funció de la mida de l'animal i de l'estratègia de reproducció. Els conills, com les rates i els ratolins, neixen sense pèl i amb els ulls tancats, i s'assemblen més a un fetus que a un adult. La mare ha de tenir una cura especial d'aquests nadons que semblen prematurs, i per això els protegeix a dins d'un niu ben acollidor, fet amb pèls arrencats del seu propi cos. És una estratègia que permet tenir moltes cries alhora, ja que neixen molt petites, i que l'utilitzen sobretot els mamífers petits que tenen moltes baixes perquè són presa habitual de molts depredadors. Són animals nidòfils, que es queden necessàriament uns quans dies al lloc on han nascut. Els mamífers més grans solen tenir una altra estratègia. Amb menys enemics naturals, no cal tenir tantes cries. Un fill únic, o una bessonada ocupen menys espai a la panxa, i es poden permetre néixer més tard i, per tant, més desenvolupats. Les llebres han evolucionat per aquest camí. Els petits són una còpia en miniatura dels adults, i poden caminar des del primer dia. L'estratègia defensiva és passar desapercebut i ser ben espavilat. Els cabirols, i en general tots els ungulats, els primats i els cetacis també pertanyen a aquest grup. Són animals nidífugs, que fugen tan aviat com neixen del lloc del part. La norma general, però, té moltes excepcions. I una en som nosaltres. Els homes som intel·ligents, i això es paga amb un cap molt gros. Tant, que els petits han de néixer molt d'hora, quan el cap fa la mida justa per poder passar per la pelvis de la mare. Després, esclar, la feinada és per a la mare, que ha d'agambar un fill molt poc espavilat.

Darwin a l'aparador
Vídeo

Ciències naturals Darwin a l'aparador

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"El medi ambient" explica com antiquaris, galeristes i llibreters de vell de Barcelona ofereixen la seva visió de Darwin i de l'evolució, coincidint amb els 150 anys de la publicació de "L'origen de les espècies". L'art i la ciència poden anar sovint pel mateix camí. Per això, a la seu d'Artesania de Catalunya, al Barri Gòtic de Barcelona, se'ns recorda que som a l'Any Darwin. Però a la simulació del despatx del naturalista no hi ha fòssils ni restes animals, sinó eines de fuster, elements que també han evolucionat, tot i que de forma artificial. Portar el científic anglès als aparadors ha estat una iniciativa de l'Asssociació per a l'Estudi del Moble. "A Barcelona, l'art i les antiguitats s'apropen a Darwin" és el títol de la proposta que ha convençut 28 establiments per fer la seva lectura de l'autor de "L'origen de les espècies". Un dels vincles entre antiquaris, galeristes i Darwin és el col·leccionisme, però no com a simple acumulació d'elements curiosos o exòtics, sinó com a base d'un mètode de treball. La idea d'evolució presideix molts dels muntatges. En ocasions, amb aparells moderns que en poc temps han viscut uns canvis radicals. Potser és un recordatori que la tecnologia ha d'introduir contínuament innovacions i que després una mena de selecció natural s'encarregarà de consolidar-ne algunes i eliminar-ne d'altres. L'Associació per a l'Estudi del Moble organitza visites guiades i també demana la participació del públic per elegir els millors aparadors. Darwin i la seva obra estaran a la vista dels vianants fins al 24 de novembre, el dia que es compliran 150 anys justos de la publicació de "L'origen de les espècies".

La mamà macaco / Oportunitat energètica / Submergits en el canvi climàtic
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals La mamà macaco / Oportunitat energètica / Submergits en el canvi climàtic

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: natural

A més de parlar de la comunicació entre la mamà macaco i les seves cries, l'espai "El medi ambient" explica que la crisi econòmica ha comportat una reducció d'emissions de CO2 i es fa ressò de la lluita contra el canvi climàtic a les Maldives. Les mirades de mamà macaco Durant les tres primeres setmanes de vida, la comunicació entre la mamà macaco i les seves cries és molt semblant a la que estableixen nens i nenes amb les seves mares. Ho acaben de descobrir l'etòleg nord-americà Stephen Suomi i el seu equip. Fins ara, es creia que mares i cries només tenien contacte físic, però segons l'estudi publicat a la revista "Current Biology", les mirades, els gestos facials i la imitació hi juguen també un paper essencial, tal com passa amb els humans. El fet havia passat inadvertit, perquè els macacos deixen de practicar-lo cap a les tres setmanes de vida. En tot cas, es creu que té un paper important en el procés de socialització. La crisi, oportunitat energètica Una de les poques coses positives de la crisi econòmica ha estat la reducció de les emissions de diòxid de carboni. Segons l'Agència Internacional de l'Energia, la disminució de l'ús de combustibles fòssils comportarà, aquest any, un descens del 3% en aquestes emissions, el més important dels últims 40 anys. Però l'Agència també destaca que la crisi proporciona una gran oportunitat per dur a terme la transició cap a un nou sistema. Així, proposa grans inversions en energies renovables, però també afirma que l'eficiència energètica serà l'element clau per assolir una economia que generi menys diòxid de carboni. Submergits en el canvi climàtic Un dels països més interessats en la lluita contra el canvi climàtic són les Maldives. Per això, i per conscienciar la resta del planeta, el seu president, Mohamed Nasheed, va fer participar els seus ministres en un ràpid curset de submarinisme i va convocar una reunió a sis metres sota la superfície. Amb unes 1.200 illes, situades a l'oceà Índic, les Maldives viuen l'augment del nivell del mar com una greu amenaça. Que el país no fa broma amb el tema, ho demostra el projecte de creació d'un fons per comprar terres on portar a viure els seus 350.000 habitants si les illes acaben sota les aigües.

La fàbrica de conscienciació
Vídeo

Tutoria Ciències socials Tecnologia Ciències naturals La fàbrica de conscienciació

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Coneixement del medi: natural

"El medi ambient" dedica el capítol a la Fàbrica del Sol, un edifici de Barcelona dedicat a l'educació ambiental. Aquest edifici modernista va ser construït a principis del segle XX, i està situat al barri de la Barceloneta. Era conegut com la Fàbrica del Gas, perquè, aquí, s'hi produïa aquest combustible per a ús urbà. Des de fa uns anys hi destaca una altra font energètica i ara es coneix com la Fàbrica del Sol. L'Ajuntament de Barcelona l'ha convertit en un centre dedicat a l'educació ambiental. L'objectiu didàctic es fonamenta, en primer lloc, en la mateixa rehabilitació de l'edifici. Rehabilitar sempre és més sostenible que no pas construir de nou, perquè evita l'impacte que haurien tingut l'enderrocament, el transport i el tractament dels residus i el consum de nous materials. En un edifici catalogat com aquest, les actuacions no són fàcils, però s'hi han pogut incloure sistemes d'eficiència energètica, de captació d'energies renovables, sobretot la solar, i d'estalvi d'aigua. A l'ús de noves tecnologies i materials, s'hi afegeix la recuperació de coneixements tradicionals que, per si sols, ja ofereixen possibilitats d'estalvi. L'aprofitament de materials ha estat un altre dels eixos bàsics en la rehabilitació. Palets en desús, per exemple, han servit per elaborar elements de l'interior o mobiliari. Això fa que, tan bon punt s'entra a l'edifici, els objectius de sostenibilitat i estalvi de recursos ja siguin evidents. L'estructura parla per si sola. I uns seients fabricats amb bidons demostren que el reaprofitament de materials no és incompatible amb la comoditat ni el disseny. La Fàbrica del Sol ofereix serveis permanents d'informació i assessorament i organitza activitats diverses. Però sempre té oberta l'exposició permanent, on es pot experimentar i descobrir, entre altres coses, l'energia necessària per fer llum amb diversos tipus de làmpares.

Seguint la perdiu blanca
Vídeo

Ciències naturals Seguint la perdiu blanca

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"El medi ambient" mostra com el seguiment de la perdiu blanca ha dut a assajar el trasllat de polls per equilibrar algunes poblacions. L'helicòpter dels agents rurals carrega un paquet molt especial que porten agents de l'Oficina Nacional de Caça i Natura Salvatge de l'estat francès. S'ha de portar amb urgència dels cims de la Cerdanya a cims del Ripollès. Una vegada allà, els agents francesos obren la caixa i n'extreuen el contingut que han d'alliberar: un jove poll de perdiu blanca, una espècie en perill d'extinció al Pirineu. Per arribar fins aquí, a canviar de lloc un jove d'aquesta espècie en perill nascut aquesta primavera, ha calgut un llarguíssim procés de seguiment i captura. Comença a la primavera, amb el cens de mascles reproductors. S'ha de fer amb un fred intens, de matinada o al capvespre, que és quan canten els mascles en zel. Després, a primers d'estiu, agents rurals de la Generalitat i de l'Oficina Nacional de Caça de l'Estat francès segueixen rastres de perdiu blanca. Amb gossos caçadors fan volar els individus i poden apreciar quants mascles, femelles i joves hi ha a la zona. Calen anys d'ensinistrament perquè els gossos facin bé la feina. Després de molts anys de fer aquestes i altres prospeccions, s'arriba a conèixer amb força precisió la població que hi ha al voltant de cada cim, els polls que ha fet cada femella i els que sobreviuen als primers mesos. Gràcies al radioseguiment, finalment, a la tardor, es troben les femelles amb els seus polls i comença l'operació de captura. L'any passat, el primer jove ja va fer aquest viatge. Segons Medi Ambient, ha sobreviscut a l'hivern i s'ha reproduït. Aquest any, tres joves més creuaran el Segre i la Tet en helicòpter perquè els cables dels telesquís els impedeixen arribar al Canigó volant.

Aigüestortes: llavors de futur
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Aigüestortes: llavors de futur

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: natural

Les 14.000 hectàrees del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici contenen una gran diversitat de flora. "El medi ambient" en parla en aquest capítol. Es calcula que el parc acull unes 1.200 espècies. Tot i que seria desitjable conèixer amb més precisió la distribució d'aquestes espècies, ja s'ha pogut establir quines són les més emblemàtiques o rares. Per encàrrec del parc nacional, un equip de botànics de la Universitat de Barcelona recorre aquest espai, des de fa uns anys, per localitzar les poblacions de les espècies considerades menys usuals o de distribució limitada. Moisès Guardiola i Albert Petit, sota la direcció de Josep Maria Ninot, han descobert poblacions fins ara desconegudes, com l'Astragalus penduliflorus, una espècie protegida molt usual als Alps. Els investigadors determinen les coordenades del lloc on és i anoten les característiques de la població i de l'hàbitat. També recullen mostres que seran classificades i guardades i que enriquiran un banc de germoplasma, és a dir, de llavors. El manteniment dels hàbitats per protegir les poblacions és el primer objectiu, però la conservació de les llavors assegura que, si cal, es podrà reforçar l'espècie o fins i tot reintroduir-la si ha desaparegut totalment. Per assegurar prou variabilitat genètica i, per tant, més probabilitats de supervivència, s'han de recollir mostres d'un mínim de 30 individus i guardar entre 3.500 i 4.000 llavors. Les mostres es classifiquen al Centre de Documentació de la Biodiversitat Vegetal del Parc Científic de Barcelona. En aquests moments, n'hi ha de 300 espècies. Les llavors aniran a parar al Jardí Botànic de Barcelona, on es mantenen a temperatures inferiors als 18 graus sota zero i en atmosfera seca. Ni el catàleg de flora ni el banc de llavors, però, mai no es podran donar per tancats, perquè sempre pot sorgir, en algun moment, la sorpresa de descobrir una nova espècie.

Residus per restaurar paisatges
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Residus per restaurar paisatges

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural

Bales de residus fetes a l'Ecoparc-2, a Montcada i Reixac, serveixen per restaurar una antiga argilera a Cerdanyola del Vallès. "El medi ambient" en parla en aquest capítol. Cada any, l'Ecoparc-2 de Montcada i Reixac gestiona dues-centes quaranta mil tones de residus procedents de les bosses d'escombraries. Les deixalles que hi entren passen per un primer procés per separar-ne la matèria orgànica. Al que en queda hi ha barrejats materials que es poden reaprofitar, com vidre, paper o metalls, per això passen per més processos. Una màquina imantada tria els metalls i hi ha materials que se separen manualment. És el cas de vidre, el cartró i el paper. Tot aquests materials haurien d'haver anat a parar al contenidor corresponent, però el volum del que hi arriba barrejat amb les deixalles continua sent excessiu. Separar millor les escombraries a casa reduiria el cost d'aquesta feina de triatge. Dels residus que arriben a l'Ecoparc-2 se'n recupera la meitat. L'altra meitat hauria d'anar a un abocador, però ara té una nova utilitat. S'utilitza per fer unes bales de mil cinc-cents quilos cada una, embolicades amb un material impermeable i resistent, que serviran per a la restauració paisatgística. Des de l'Ecoparc-2, les bales viatgen fins a l'argilera Elena, a Cerdanyola del Vallès. Aquí s'aconsegueix un doble benefici ambiental. El procés de restauració es du a terme gràcies a un conveni entre l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient, l'Agència de Residus de Catalunya i l'Ajuntament de Cerdanyola. El terra és d'argila, un material impermeable, damunt del qual s'hi han posat successives capes de drenatge i de protecció. Això assegura que no es filtrin contaminants al sòl. A més, estudis previs fets per la Universitat Politècnica de Catalunya mostren que de les bales no se'n desprèn cap líquid, ni, pràcticament, gasos. Les bales s'apilonen en capes orientades de forma longitudinal i transversal. Cada quatre capes es fa un recobriment amb argila. Està previst que aquesta etapa acabi el 2010. El procés culminarà quan la part superior es converteixi en un parc, integrat en el projecte urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola.

La processionària, en expansió
Vídeo

Ciències naturals La processionària, en expansió

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"El medi ambient" dedica el capítol a la processionària del pi, una eruga que s'acaba convertint en una papallona nocturna autòctona de Catalunya. Les processons d'enterrament de la processionària del pi són la cara més coneguda d'aquest insecte. Apareixen cada any quan les erugues baixen dels pins després d'haver passat l'hivern protegides dins les bosses o cabdells de seda que teixeixen elles mateixes. La funció de les processons és buscar un lloc arrecerat perquè les erugues puguin portar a terme la metamorfosi, i així convertir-se primer en crisàlides i després en papallones. Les crisàlides estan protegides per un capoll blanquinós que s'enfosqueix amb el temps i necessiten passar uns quants mesos enterrades abans de tornar a emergir convertides en papallones. Una part entren en letargia i poden néixer fins a tres anys més tard, cosa que afavoreix l'expansió de l'espècie. Però la primera tongada de papallones neix entre juny i setembre del mateix any. L'única funció dels adults és aparellar-se i pondre una munió d'ous diminuts dels quals naixeran les erugues al cap de cinc setmanes. Quan s'acosta l'hivern, les erugues es protegeixen del fred teixint els coneguts capolls de seda a les parts més assolellades dels pins. La processionària del pi és un lepidòpter heteròcer, és a dir, una papallona nocturna autòctona de Catalunya que en la seva densitat adequada compleix una important funció reguladora de diverses espècies de pins. Les seves poblacions es mantenen baixes gràcies als depredadors naturals i a les condicions del medi. El fred intens, a les zones de muntanya, i la falta de plantes nutrícies adequades, a la terra baixa, són dos dels factors que en limiten les poblacions de manera natural. Normalment, les processons d'enterrament apareixen cada any a finals d'hivern, però des de fa un parell d'anys el cicle s'ha avançat, i ara ja és possible veure-les fins i tot a principis de gener.

Conills de bosc al Montsant
Vídeo

Ciències naturals Conills de bosc al Montsant

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

Aquest capítol de l'espai "El medi ambient" es fa ressò d'un projecte per reintroduir el conill al Parc Natural del Montsant. Caçar conills amb fura és una tècnica prohibida fora de situacions excepcionals. I una d'aquestes excepcions és la captura de conills sans i estalvis en algunes zones concretes del Baix Camp per traslladar-los a la veïna comarca del Priorat i, més concretament, al Parc Natural del Montsant, on el conill havia arribat a ser un animal molt escàs. El projecte va començar el 2005 i encara no s'ha acabat. El cos allargat i flexible de la fura li permet ficar-se dins els caus amb molta facilitat, i els conills fugen espantats cap a fora només de sentir l'olor del carnívor. La trampa és a la sortida del cau. Unes xarxes especials, anomenades senderes, capturen els conills sans i estalvis quan en surten. Fa anys, el pas següent era era matar-los i ficar-los al sarró. Ara, els conills passen a mans d'un equip de veterinaris que els sexen i els treuen sang per valorar-ne l'estat de salut. El pas següent es guardar-los dins de caixes de transport per portar-los a un centenar de quilòmetres de distància, al Parc Natural del Montsant. L'objectiu, recuperar les poblacions de conills i afavorir de retruc les àligues cuabarrades del parc. El destí dels conills és un tancat d'aclimatació que inclou una vedruna, és a dir, un munt de rocs i branques on els conills es poden amagar i fer el cau. Quan comencin a criar, els responsables del projecte obriran els passos subterranis que ja hi ha preparats perquè els conills que ho vulguin puguin sortir a l'exterior del tancat. Sembres fetes expressament a tot l'entorn faciliten que els conills trobin teca a la zona i no tinguin necessitat de desplaçar-se gaire lluny del punt de reintroducció. Ara, el procés també s'ha estès a la Vilella Baixa, a Ulldemolins i a Cornudella, on ha quedat comprovat que els sembrats fets a prop de les vedrunes afavoreixen també la perdiu, una altra espècie poc abundant a la zona que convindria recuperar.

La iguana domèstica / Serps desencantades / Massachusetts i el vent
Vídeo

Tutoria Ciències naturals La iguana domèstica / Serps desencantades / Massachusetts i el vent

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"El medi ambient" parla dels intents per evitar la mort d'iguanes a Mèxic, per protegir les serps al Marroc i per aprofitar la força del vent a l'estat nord-americà de Massachusetts. La iguana i la "tortilla" Els ous d'iguana són la base dels "tamales" o "tortillas" que es mengen a la ciutat mexicana de Juchitán durant la Setmana Santa. Cada any es maten uns mil animals per obtenir uns trenta mil ous. Per protegir les iguanes i la tradició, el fòrum ecologista de Juchitán cria iguanes en captivitat perquè es puguin consumir els ous sense caçar l'animal. Però la demanda és tan elevada que la gent segueix capturant els rèptils. Els ecologistes volen ensenyar als habitants de la ciutat a criar les iguanes a casa perquè es converteixin en uns animals de granja més i evitar així la cacera dels que viuen en llibertat. Serps desencantades Els encantadors de serps són també encantadors de turistes a l'encisadora plaça Djemaa el-Fnaa de Marràqueix, al Marroc. La tradició local afirma que els encantadors de serps són immunes al verí i que el seu secret es troba en la música que toquen. Però, en realitat, a les serps els han extret els ullals i les glàndules del verí, cosa que porta els rèptils a una mort prematura. Alguns grups han denunciat que això amenaça l'espècie. Però caldrà trobar una solució equilibrada, perquè els artistes asseguren que aquest és l'únic mitjà que tenen per mantenir les seves famílies. Massachusetts, de cara al vent Dos dels molts aerogeneradors que hi ha a l'estat de Massachusetts es troben al petit poble costaner de Hull. Quatre aerogeneradors més esperen per ser instal·lats al mar. Amb tot això es pretén que tota l'energia que consumeix aquesta població provingui de fonts renovables. A Massachusetts mateix, la teulada de l'edifici de l'Autoritat Portuària té vint petits aerogeneradors de menys de dos metres d'altura. Es tracta d'una prova pilot, que, si funciona, pot canviar en pocs anys el paisatge d'aquesta zona dels Estats Units i fer estalviar moltes tones de diòxid de carboni.

13ª Setmana de la Ciència
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals 13ª Setmana de la Ciència

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Treball de recerca, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

Aquest vídeo mostra l'acte de lliurament dels premis escolars de la 13a Setmana de la Ciència que es va celebrar a la sala Àgora de Cosmocaixa el divendres 21 de novembre de 2008.

La campanya Deltebre net
Vídeo

Ciències naturals La campanya Deltebre net

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

A Deltebre, les bosses de roba, repartides de franc a escoles i comerços, permeten reduir l'ús de bosses de plàstic. "El medi ambient" parla d'aquesta campanya, anomenada "Deltebre net". Al Col·legi l'Assumpció de Deltebre, nens i nenes treballen cada dia de manera pràctica un problema ambiental: els residus. A l'hora d'esmorzar van a buscar les bosses de roba que l'Ajuntament va repartir a tots els alumnes d'Educació Infantil i de primer i segon de Primària. L'objectiu era eliminar l'ús de bosses de plàstic i fer servir aquestes, que són reutilitzables. La campaya, anomenada "Deltebre net", es va afegir a la que ja havien iniciat les escoles per demanar als nens i nenes que evitessin les bosses de plàstic i que portessin la carmanyola per no fer servir paper d'alumini. En total, l'Ajuntament va repartir vora sis-centes bosses. Una altra part de la campanya de la Regidoria de Medi Ambient, que ha tingut l'ajuda econòmica de l'Agència de Residus de Catalunya, tenia com a destinataris els comerços de la població. A la porta del mercat es veu gent que du les bosses multiús que s'han repartit de franc. Així es vol mostrar que s'ha de reciclar, però que val més reduir la generació de residus. El repartiment de quatre mil bosses per tots els comerços ha anat acompanyada de fulletons, falques radiofòniques i anuncis per descriure la campanya i els seus objectius. Però els mateixos comerciants han fet d'educadors ambientals i, a més de donar les bosses de franc, també han explicat l'estalvi que comporten.

Desenvolupament i canvi climàtic
Vídeo

Ciències naturals Desenvolupament i canvi climàtic

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

La Unió Europea dóna suport a una iniciativa anomenada ENCOFOR, que facilita la implantació dels projectes que permeten un desenvolupament conciliador amb el medi ambient. "El medi ambient" parla de les experiències de l'Índia i Uganda. El canvi climàtic amenaça greument els països en desenvolupament, més vulnerables i més exposats als seus efectes. Però la lluita per fer front al canvi climàtic pot ser una oportunitat perquè aquests països es desenvolupin sosteniblement, allunyats del procés industrialitzador propi d'Occident. Al Rajasthan, a l'Índia, l'electricitat s'obté de la biomassa que prové de les restes del conreu. Amb l'escalfor provocada per la crema de la biomassa, la planta obté electricitat verda que evita que s'emetin trenta-cinc mil tones anuals de CO2 a l'atmosfera. La lluita contra el canvi climàtic serveix a l'Índia per incrementar la capacitat de producció d'energia i perquè s'industrialitzi amb tecnologia neta. Centenars de projectes com el de l'Índia s'han estès arreu del planeta, però pocs s'han fet al continent africà, on el desenvolupament arriba a un ritme més lent. A la reserva natural de Rwoho, al sud d'Uganda, ENCOFOR lidera un projecte per capturar el diòxid de carboni de l'atmosfera. Les condicions idònies per al creixement d'arbres a Uganda, amb un sòl molt fèrtil, permeten que s'hi planti un bosc de dues mil hectàrees que absorbirà trenta mil tones anuals de CO2. El procés de plantació i tala dels arbres dura només vint anys i, un cop finalitzat, tornarà a començar. La reserva de Rwoho, que és un baluard per a la preservació del medi ambient, també estimula les economies locals perquè reforça el mercat intern i crea llocs de treball.

Rinoceront i óssos / Pingüins africans
Vídeo

Ciències naturals Rinoceront i óssos / Pingüins africans

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"El medi ambient" dedica el capítol a la reintroducció de rinoceronts i óssos a l'Índia i a la disminució de la població de pingüins a Sud-àfrica. Rinoceronts i óssos Totes dues espècies es reintrodueixen en parcs del nord-est de l'Índia. Un rinoceront que va perdre la seva mare, morta per caçadors furtius, i que va passar mig any en un centre de recuperació del nord-est de l'Índia, ha estat deixat anar al Parc Nacional de Manas. Aquest i altres alliberaments ajudaran el rinoceront, una espècie en greu perill d'extinció de la qual només queden, a tot el món, uns mil set-cents individus en llibertat. A la mateixa zona hi ha un centre de recuperació d'óssos negres asiàtics, que són alliberats en un altre parc. Aquesta espècie també està amenaçada per la caça furtiva i les cries òrfenes són entrenades perquè puguin valer-se per si soles. Pingüins africans La població de pingüins a la costa sud-africana ha disminuït de manera impressionant. Fa un segle n'hi havia entre dos i tres milions, i ara només en queden trenta-una mil parelles. Abans els caçaven pel greix i la pell i també se'n capturaven els ous i fins i tot els nius. Ara, les amenaces són les marees negres i l'excés de pesca, que els deixa sense aliment. Una entitat sud-africana, SANCCOB, s'ocupa de recuperar-ne alguns i tenir-ne cura fins que poden ser novament alliberats. Es calcula que sense aquestes iniciatives hi hauria un 20 % menys de pingüins a Sud-àfrica.

Escales de peixos
Vídeo

Ciències naturals Escales de peixos

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"El medi ambient" mostra com preses i rescloses artificials barren el pas dels peixos que viuen als rius catalans i quines solucions es poden plantejar al problema. En condicions naturals, els rius permeten el pas dels peixos amunt i avall, per més que els ràpids i fins i tot els saltants poden fer el pas una mica més complicat. Les condicions naturals permeten les migracions dels peixos, asseguren la variabilitat genètica i afavoreixen la biodiversitat. Però la major part dels rius catalans estan explotats i transformats a causa de la demanda d'aigua i d'energia, fins al punt que més d'un miler d'obstacles, la major part preses i rescloses artificials, barren el pas dels peixos i trenquen la continuïtat de tota la xarxa fluvial del país. Menys d'un 10 % d'aquests obstacles tenen algun tipus de dispositiu pensat per al pas dels peixos. Al costat de cada salt hi ha un espai perquè els peixos puguin reposar abans d'afrontar el següent, i el conjunt és conegut genèricament com una escala de peixos. L'escala de peixos de les Rocasses, situada al riu Ter al seu pas per Camprodon, i la de la central de Cruanyes, construïda al riu Ritort, totes dues dissenyades per Fractàlia Estudis Ambientals, són dos exemples d'escales d'última generació que intenten, a més, buscar la màxima integració de l'escala amb l'entorn. Des de fa tres anys, el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis del Museu Industrial del Ter, a Manlleu, per encàrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua, fa un seguiment dels passos de peixos per comprovar-ne la funcionalitat. La instal·lació de gànguils al capdamunt de les escales permet veure la quantitat i varietat dels peixos que s'aprofiten de la instal·lació.

Usos de la biomassa a Europa
Vídeo

Ciències naturals Usos de la biomassa a Europa

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

En aquest capítol, l'espai "El medi ambient" reflecteix tres experiències sobre l'ús de biomassa a Lituània, França i Eslovènia. Quan els troncs més valuosos i les parts més aprofitables dels arbres ja han estat retirats d'un bosc, el que hi queda no és un residu sense importància, sinó una font d'energia. A Lituània, les fulles i branques descartades per les companyies de la fusta les aprofitarà l'empresa Bionovus per obtenir biomassa, dins un dels projectes del programa europeu "Energia intel·ligent". El balanç d'emissions de diòxid de carboni de la biomassa és nul. Les plantes absorbeixen el diòxid de carboni mentre creixen. Després proporcionen combustible per a la calefacció de les cases. El diòxid de carboni que es produeix en aquest procés serà absorbit per altres plantes. El cercle de les emissions es tanca i no se'n creen de noves. Cal tenir en compte també les emissions produïdes pel transport de la biomassa. Per això, la planta d'obtenció és a prop, als afores de la capital, Vílnius. Una altra manera d'utilitzar la biomassa la podem veure en un poble francès, on s'han posat en marxa unes cabines d'energia. A l'interior, al costat de la caldera, hi ha espai per guardar la biomassa en forma dels anomenats "pellets". La cabina és mòbil i pot situar-se al costat de la casa sense necessitat de fer-hi obres. A llocs on s'utilitzen derivats del petroli, l'actual preu del cru fa de la biomassa una interessant alternativa. Finalment, la biomassa també pot significar una ajuda per a les economies rurals. A la granja de Stane Kosir, situada a uns vint quilòmetres de Ljubljana, la capital d'Eslovènia, els ajuts del govern i de la Unió Europea han permès transformar uns terrenys amb fusta de baixa qualitat en camps que produeixen biomassa amb un preu més elevat. Això ha estat decisiu per a la supervivència de la granja, ja que l'activitat ramadera no era suficient.

Israel i la reutilització d'aigua / Aigua dolça glaçada / Bombetes al Parlament
Vídeo

Tutoria Ciències socials Tecnologia Ciències naturals Israel i la reutilització d'aigua / Aigua dolça glaçada / Bombetes al Parlament

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural, Tecnologia industrial

L'espai "El medi ambient" parla, en aquesta edició, de la purificació d'aigua per tornar a ser utilitzada a Israel, dels esforços d'uns soldats argentins per fondre l'aigua dolça de l'Antàrtida i de la instal·lació al Parlament de Catalunya de bombetes eficients. Israel, al capdavant en la reutilització d'aigua Israel ha impulsat noves tecnologies que ara vol exportar. Un tub de quars pot purificar dos-cents metres cúbics d'aigua per hora. Una llum ultraviolada ataca els bacteris que hi ha a l'aigua i impedeix que es reprodueixin. Israel, on el desert ocupa dues terceres parts de la superfície del país, és capdavanter en tecnologies per a tractament i desinfecció de les aigües residuals i ara vol exportar-les. Un altre sistema per al reciclatge de l'aigua són uns plàstics diminuts que són l'hàbitat ideal perquè s'hi desenvolupin uns bacteris que s'alimenten de la matèria orgànica nociva. Aquestes tècniques permeten a Israel reutilitzar el 75 % de l'aigua, principalment per a l'agricultura. Un desert d'aigua dolça glaçat Tot i que viuen envoltats pel 90 % de les reserves d'aigua dolça del món, els soldats de la base militar argentina de Marambio, a l'Antàrtida, han d'estalviar l'aigua. Amb temperatures inferiors a 30 graus sota zero, la gran dificultat és fondre gel per obtenir-la. Els soldats només poden aprofitar l'aigua de les nevades: a l'estiu, si cau prou neu, l'extreuen d'un llac artificial mitjançant unes bombes. A l'hivern, l'esforç es concentra a fondre la neu que ha caigut. Després d'aplicar-hi filtres i un procés químic, l'aigua és apta per al consum. Bombetes eficients al Parlament Quatre-centes cinquanta bombetes de baix consum il·luminen des d'ara el Parlament de Catalunya. La iniciativa permetrà una reducció del consum energètic anual del 80 %, amb bombetes que tindran quinze mil hores de vida, és a dir, que són quinze vegades més longeves que les bombetes que hi havia fins ara. Aquest canvi redueix fins a la meitat les emissions de CO2 a l'atmosfera i també suposa un estalvi de 9.300 euros anuals en la factura de la llum. Els pròxims mesos, al Parlament se substituiran quatre-centes bombetes més, que completaran el projecte d'estalvi energètic d'aquesta institució.

L'embassament a casa
Vídeo

Tutoria Ciències socials Tecnologia Ciències naturals L'embassament a casa

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural

Recollir l'aigua de pluja, que es pot destinar al reg o a les cisternes dels vàters, comporta un gran estalvi. "El medi ambient" mostra com funcionen els dipòsits de captació d'aigua instal·lats en diferents habitatges. Cinc grans dipòsits instal·lats en una casa de Sant Andreu de Llavaneres, al Maresme, s'han de soterrar. La seva funció és acumular aigua de pluja per reduir la despesa en aigua de xarxa. L'empresa Aiguadepluja Innovacions és una de les poques que, a Catalunya, es dediquen a aquests sistemes de captació. Cada un dels dipòsits té una capacitat de vuit mil litres. Una bomba impulsarà el líquid, que serà utilitzat per regar el jardí, les cisternes dels vàters i la rentadora. La teulada té dos-cents metres quadrats de superfície, i això permetrà aprofitar bona part dels cinc-cents litres per metre quadrat anuals que cauen, de mitjana, en aquesta zona. En aquest cas, els dipòsits estaven inclosos en el disseny inicial, però també es poden instal·lar en cases ja acabades. Un exemple el tenim en una casa de Santa Coloma de Farners, a la Selva. Aquí, la superfície de captació és una quarta part de l'anterior, però la precipitació és una mica superior. Josep Solà es va fer instal·lar un parell de dipòsits al garatge. Cada un té dos mil litres de capacitat i la seva forma ha permès aprofitar l'espai i encabir-hi també el sistema de filtratge. L'objectiu dels dipòsits d'aigua de pluja és evitar l'ús de la xarxa quan no es necessita aigua potable. En Josep en recollirà prou quantitat per regar el jardí i per al petit hort que vol fer-s'hi. També rega el seu hort amb aigua de pluja Joan Carulla. Però ho fa en un entorn en què hi ha una gran demanda d'aigua: Barcelona. Aquí, els dipòsits comportarien un estalvi important, tot i que el seu rendiment depèn de la densitat i del tipus d'edificis de la zona. Els càlculs de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona indiquen que, als barris més favorables, la recollida d'aigua de pluja, sumada a mesures d'estalvi a les llars, podria arribar a satisfer fins a un 40 % de les necessitats totals d'aigua no potable.

Les balenes amistoses a Califòrnia
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Les balenes amistoses a Califòrnia

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Economia, Tutoria, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Llengua catalana i literatura, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

A la Baixa Califòrnia, la presència de balenes s'ha convertit en una atracció turística. L'espai "El medi ambient" hi dedica el capítol i alerta de la davallada de la població de balenes grises. Les balenes grises viatgen cada any des del mar de Bering, a Alaska, fins a les llacunes costaneres de la Baixa Califòrnia, a Mèxic, on s'aparellen i pareixen les seves cries. El viatge comença a la tardor, i a finals d'any arriben a les zones de cria, on s'estan fins al mes d'abril. La balena grisa és una espècie que viu prop de la costa, sempre en aigües poc profundes. Les llacunes costaneres de la Baixa Califòrnia, especialment Ojo de Liebre, San Ignacio i Bahía Magdalena, són llocs ideals per a les femelles a punt de parir. El clima gairebé desèrtic de la zona provoca una gran evaporació de l'aigua del mar i aquest fet, unit a una pluja molt escassa, afavoreix l'alta salinitat de les aigües, una situació perfecta per als balenons acabats de néixer, que s'han d'espavilar per sortir a respirar a la superfície sense cap mena d'entrenament. Quan neixen, les cries de les balenes pesen uns cinc-cents quilos i fan tres o quatre metres de llarg. Però creixen de pressa i amb un mes d'edat ja són capaces de saltar fora de l'aigua, com els seus pares. L'entrenament és important: d'aquí a un parell de mesos més hauran d'emprendre el seu primer viatge cap a Alaska, a vuit mil quilòmetres al nord, per aprofitar la teca abundant que hi ha durant l'estiu. Els habitants de la Baixa Califòrnia exploten des de fa temps la presència de les balenes. Com a tot arreu, primer la font d'ingressos era la caça comercial. Després va arribar la davallada de la població, una recuperació molt lenta i, més tard, el turisme balener. Ara, l'observació de balenes és l'oferta de temporada d'aquesta regió de Mèxic. Tot i que a vegades les barques carregades de turistes no són gens respectuoses i empaiten les balenes fins a fer-les fugir, alguns exemplars s'hi han acostumat, i llavors són les balenes les que s'acosten a la gent. No passa sempre, però qui té la sort de trobar una balena amistosa ja pot anar a dormir tranquil. De vegades es passen hores al costat de les barques, deixant-se tocar per la gent i gratant-se l'esquena amb la quilla del vaixell.

Total 479 resultats
per pantalla
Pantalla de 10

Àrea professorat

Programació educativa