Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 43 resultats
per pantalla
Pantalla de 5
L'estrès: un guardaespatlles perillós
Vídeo

Tutoria L'estrès: un guardaespatlles perillós

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria

En aquest capítoll de QUÈQUICOM? el cap de psiquiatria de l'Hospital Clínic de Barcelona, Joan de Pablo, i l'investigador Antonio Aemario ens diuen que mantenir la sensació de control és bàsic per no tenir estrès. Posar-se en tensió per respondre a determinats reptes és bo i necessari; però hi ha un problema de límits, perquè aquestes armes que hem acumulat es poden girar en contra nostre, sobretot si donem una resposta desproporcionada a signes d'alarma injustificats. És l'estrès negatiu. Mariña és una comercial de 32 anys que, com a conseqüència de l'estrès ha d'anar al lavabo fins a 18 vegades al dia: se li ha desenvolupat la malaltia de la síndrome del colon irritable i la seva vida personal i professional s'han trastocat. El digestòleg Javier Santos, investigador de la Vall d'Hebron, li diu que tant important com el tractament hospitalari és que ella aprengui a relaxar-se amb determinats exercicis físics i de respiració. Però l'estrès no és forçosament dolent, de fet, és necessari per sobreviure. És l'adaptació evolutiva animal a una situació d'alarma: el cos es prepara per atacar o per fugir. Durant el reportatge, la reportera Samantha Vall, que té vertigen, experimenta l'estrès agut mentre puja a una atracció del Tibidabo. Aquest estrès cessa quan Samantha torna a trepitjar terra ferma. Però l'organisme humà no està preparat per suportar les amenaces psicològiques constants pròpies de la societat moderna. I és que, en ocasions, aquestes amenaces són més internes que externes. Tenir preocupació o angoixa de tant en tant és normal, però patir sempre i per tot, no, perquè fa entrar en una impressionant ruleta de les malalties. L'investigador Antonio Armario assegura que l'estrès crònic afecta estructures del cervell fins al punt que fa perdre memòria. Ho estudia amb rates a la UAB. El cap de psiquiatria de l'Hospital Clínic de Barcelona, Joan de Pablo, diu que mantenir la sensació de control és bàsic per no tenir estrès. Ressalta que, contràriament al que es podria pensar, encarar clarament els problemes és un primer pas per resoldre l'estrès, com ho és aprendre a prioritzar les activitats de la vida. En altres paraules, es podria dir que, quan són degudes a l'estrès, les malalties del cos tenen relació amb les malalties de l'ànima i llavors la solució és global. No es pot afirmar que qui tingui estrès acabarà malalt per força, però, si la persona té una predisposició a l'estrès, pot desencadenar la malaltia; i, si ja ho està, és possible que empitjori. I és que l'estrès és un guardaespatlles molt perillós.

Un menú nutrigenòmic i el Peta Zeta
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Un menú nutrigenòmic i el Peta Zeta

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"Quèquicom" ens explicar què és un menú nutrigenòmic, una dieta específica per a cada persona, que li permet combatre amb els aliments els seus dèficits personals. El programa científic del 33 ho explica amb diversos exemples, com ara el reporter Miquel Piris, que es fa una anàlisi d'ADN per dissenyar una dieta que compensi nutritivament les carències dels seus gens. Per seguir els consells del metge, el reporter del "Quèquicom" va a la Fundació Alícia perquè el químic Pere Castells li expliqui com pot cuinar perquè els aliments no perdin nutrients i conservin tot el gust. Així descobreix que la verdura es pot cuinar amb bosses de plàstic, perquè conservi les seves essències, i que la sal s'ha de posar al peix blau després de fregir-lo i no pas abans. Al plató s'explica el procés de l'osmosi, un intercanvi de molècules provocat per les sals. Marc Boada deixa reposar un ou sense closca en aigua destil·lada. L'ou es va inflant fins que està a punt d'explotar, perquè les sals que hi ha a dins atreuen l'aigua. Si es cuina un aliment en aigua sense ni una mica de sal, l'aigua entrarà dins de les cèl·lules d'aquella substància i durant l'ebullició es rebentaran, i llavors el contingut nutritiu passarà al caldo. En conclusió: si volem un brou consistent, la sal s'hi ha de posar al final, però, si el que volem són verdures saboroses, hi hem de posar la sal al principi, perquè l'equilibri de sals entre els vegetals i l'aigua d'ebullició farà que no es dissolgui la substància. .

Botox: el triomf de l'agulla
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Botox: el triomf de l'agulla

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

La toxina botulínica és el verí més potent que hi ha a la natura. Tot i això, milers de dones se'n posen a la cara per treure's les arrugues. "Quèquicom" investiga com actua el botox i com s'aconsegueix convertir un verí en un medicament amb efectes terapèutics. El botox es va començar a utilitzar per tractar malalties, com ara distonies o espasmes facials, perquè el seu mecanisme d'acció és la paralització del múscul on s'injecta. A l'Hospital Clínic de Barcelona, la neuròloga Fina Martí fa 20 anys que l'utilitza per tractar els seus pacients. La reportera del programa, Anna Lasaga, esbrina com es pot aconseguir que el botox es converteixi en una substància útil per a la medicina. A Espanya, l'ús del botox en estètica és més recent, del 2004. La doctora Sílvia Lleal explica què cal tenir en compte per aconseguir atenuar les arrugues sense perdre l'expressió. Al llarg del programa també hi intervenen dues dones que han decidit posar-se botox per millorar el seu aspecte físic. Però en el món de l'estètica no tot és botox. El doctor Jaume Tufet ensenya com es pot remodelar una cara, o unes mans, fent servir només agulles. Vitamines, àcid hialurònic, hidroxicalita càlcica... són les substàncies que s'utilitzen per fer créixer llavis o pòmuls, o per treure arrugues de qualsevol lloc on es formin. Injectant vitamines o àcid hialurònic, els metges estètics són capaços de modelar llavis, nas i, fins i tot, l'òval de la cara. Anna Lasaga assisteix a una sessió en què el doctor Jaume Tufet, vicepresident de la Sociedad Española de Medicina Estética, aplica aquestes tècniques. Finalment, la reportera conversa amb Gemma López, una psicòloga especialista en trastorns de la imatge, per saber fins a on estem disposats a arribar per semblar més joves.

Cosmètica contra el temps
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals Cosmètica contra el temps

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

"Quèquicom" prova una crema antiarrugues de darrera generació que s'ha formulat al Parc Científic de Barcelona. El programa també explica com es poden combatre les taques pròpies de l'edat, què es pot fer per tenir una pell ben hidratada i com funcionen les tovalloletes autobronzejadores. La reportera del programa, Anna Lasaga prova una crema antiarrugues d'última generació que s'ha formulat al Parc Científic de Barcelona i que Infinitec, una empresa d'investigació cosmètica del parc, ha desenvolupat a través d'un principi actiu que estimula la producció de col·lagen. Durant un mes, Anna Lasaga s'ha aplicat aquesta crema per provar científicament si, efectivament, li disminueixen les arrugues que envolten els ulls, és a dir, les potes de gall. Aquesta crema té un cost molt elevat perquè fa servir l'or com a vehicle per penetrar a la pell. La reportera pregunta als especialistes si, realment, hi ha diferència entre les cremes segons el preu. Però, a més d'arrugues, amb els anys surten també taques a la pell, que es poden fer desaparèixer amb un làser específic. La doctora especialista Montse Serra aplica làser a la pell de la reportera per mostrar com, amb aquesta tecnologia, es poden cremar les capes més internes de l'epidermis sense afectar la part més externa. Així es recupera la pigmentació original de la zona. En qualsevol cas, tothom aconsella protecció solar i una bona hidratació. I des del plató, el presentantor del programa, Marc Boada, explica com actuen les cremes hidratants i què es pot fer per tenir una pell ben hidratada. A més, mostra com funcionen les tovalloletes autobronzejadores, que tenen una substància que reacciona químicament amb els greixos i àcids de la pell i l'enfosqueixen, però no ofereixen cap protecció contra el sol.

La farmàcia del mar
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals La farmàcia del mar

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

"Quèquicom" mostra l'ús que es fa dels animals marins en la preparació de fàrmacs contra el càncer i explica els treballs dels científics per avançar en la qüestió. El programa també parla amb persones que han millorat després de rebre aquests tractaments. El reporter del programa, Pere Renom, se submergeix en el mar amb la biòloga Iosune Uriz, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, a la recerca de la matèria primera que sustenta aquesta línia d'investigació. Els biòlegs han observat que les esponges i altres animals fixats en el substrat (sèssils) mantenen una agressiva guerra química amb els seus veïns, fins al punt que segreguen substàncies capaces d'inhibir el creixement dels seus competidors i, fins i tot, de causar-ne la mort cel·lular. Els investigadors intenten fer servir aquestes substàncies per lluitar contra el càncer i altres malalties, però la recerca és costosa, ja que es tracta de molècules extremament complexes, difícils d'aïllar i de sintetitzar artificialment, i d'una alta toxicitat que complica l'adequada aplicació farmacològica. El treball dels investigadors es demostra amb el cas d'un pacient, desnonat a causa d'un càncer d'esòfag molt avançat, que va experimentar una remissió total del tumor gràcies a un nou fàrmac, extret d'animals marins, que se li administra a l'Institut Català d'Oncologia (ICO). Aquesta molècula antitumoral ha estat aïllada per l'empresa Pharmamar, després de trenta anys cercant en el mar principis actius que, fins ara, eren desconeguts. Segons el doctor Ramon Salazar, membre de l'ICO, el cas d'aquest pacient és excepcional i obre esperances en la teràpia antinatural quan el medicament assajat superi totes les fases clíniques. I al plató, el presentador del programa, Marc Boada, explica de manera planera i senzilla què és el càncer i com es tracta.

Transgènics a la carta
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals Transgènics a la carta

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

"Quèquicom" sotmet a examen els aliments transgènics. El programa analitza els pros i els contres d'aquests conreus i els seus possibles efectes sobre la salut humana. El blat de moro és l'única planta transgènica que té autorització per ser cultivada a Espanya, i molts pagesos la trien per la seva resistència a les malures. La reportera del programa, Anna Lasaga, fa un viatge pels camps i els laboratoris on s'estudien aquestes plantes per treure'n l'aigua clara sobre què és un transgènic i quins efectes pot tenir en el medi ambient i els éssers humans. Al programa hi participen Joan Serra, tècnic de l'IRTA, i Juli Bergé, un pagès perjudicat per la pol·linització de camps de transgènics pròxims que ha hagut d'abandonar el cultiu ecològic. A més, Francesc Vilarroya, professor de Biotecnologia de la Universitat de Barcelona, explica com processa el cos humà els productes transgènics per poder-los assimilar. I Pere Puigdomènec, director del laboratori CSIC-IRTA, creu que els transgènics són útils i considera excessius els tràmits que es necessiten per autoritzar que un nou transgènic surti al mercat. És un procés caríssim que limita l'aparició d'algunes varietats que, segons aquest investigador, podrien alimentar millor més persones. D'això també es queixa la professora Teresa Capell, que dirigeix un grup de recerca a la Universitat de Lleida que treballa en una pomada vaginal contra la SIDA feta a partir de transgènics. I al plató, Marc Boada explica com es crea un transgènic i altres aplicacions d'aquesta tècnica.

Làser: adéu a la miopia
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Làser: adéu a la miopia

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Operar la còrnia amb làser és una possibilitat per corregir la miopia. "Quèquicom" analitza els riscos d'aquestes intervencions, si no es fan totes les proves necessàries, i també explica com funciona un làser des de l'Institut de Ciències Fotòniques. La reportera del programa, Anna Lasaga, acompanya una persona miop en el seu camí per deixar de ser-ho i indaga com és possible reduir tres diòptries en vint minuts i que el pacient se'n pugui anar a casa immediatament després de l'operació. Després d'operar-se, Laura Domingo ja hi veu sense necessitat d'ulleres. Però no tothom es pot operar, ja que els candidats han de reunir una sèrie de condicions per operar-se. El làser és un tipus de llum que és capaç de tallar, esculpir o fondre els teixits del cos humà, en aquest cas de la còrnia. Anna Lasaga visita l'ICFO, l'Institut de Ciències Fotòniques, per veure com es fa un làser i quines utilitats té. Al plató, el presentador del programa, Marc Boada, explica per què hi ha persones miops i persones hipermetrops. També aclareix quina diferencia hi ha entre la llum normal i el làser.

Maleïts polls
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Maleïts polls

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Què fer quan al cap d'una criatura hi apareix una llémena o un poll? Quins productes són eficients i quins no? N'hi ha que puguin ser perjudicials per a la salut? L'espai "Quèquicom" parla, en aquest capítol, de les plagues de polls. Hi ha tres mil tipus de polls, però només un, el "Pediculus capitis", del qual es mostren imatges en detall, afecta el cap dels humans i únicament pot viure allà. Però, precisament per la seva especialització, acabar amb aquests polls és realment difícil. La reportera del programa, Anna Lasaga, visita el Museu de Zoologia de Barcelona, on Xavier Jeremías, dermatòleg i entomòleg, parla de les característiques dels polls. Per exemple, aclareix que mengen sang, que no tenen ales i que no poden volar ni saltar. Tot seguit, la reportera es desplaça fins a una escola de la Vila Olímpica per veure com mantenen una lluita permanent contra l'insecte que els dóna més maldecaps. Aquesta escola ha instaurat el "dia del poll", una jornada mensual en què es revisa el cap de tots els alumnes. Per saber quins productes hi ha al mercat per lluitar contra els polls, Anna Lasaga visita una farmàcia. I, seguidament, va a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona per esbrinar quins productes naturals o sintètics es poden fer servir per acabar amb la plaga. La parasitòloga Montserrat Portús avalua remeis casolans, des del vinagre fins a la gasolina, i explica les indicacions dels diferents productes farmacèutics. Per la seva banda, a la seva consulta, la dermatòloga Eulàlia Baselga mostra com s'han d'aplicar els productes contra els polls i insisteix en la importància de repetir el tractament uns dies més tard per evitar reinfestacions. I des de plató, el presentador del programa, Marc Boada, explica els mecanismes evolutius que permeten que apareguin línies resistents als insecticides, que van lligades al ràpid cicle vital d'aquests insectes.

Guttmann: reaprendre a viure
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Guttmann: reaprendre a viure

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

"Quèquicom" descobreix com reacciona el cos humà quan perd la mobilitat a causa d'una lesió medul·lar o d'un traumatisme cranial. Primer de tot, la reportera del programa, Anna Lasaga, visita Alba López, una noia de 19 que afronta la vida amb coratge després d'haver tingut un greu accident de moto que la va deixar tetraplègica. Després de l'accident, l'Alba necessitava el suport d'un respirador, però ara ja respira per si mateixa gràcies al procés de rehabilitació neuronal i és capaç de fer dues carreres. A l'Institut Guttmann, el neuròleg Josep Maria Tormos explica a la reportera que el cervell aprèn millor dels encerts que no pas dels errors. Ho demostra el cas de l'Òscar, un noi de 16 anys amb un gran grau de lesió a la medul·la espinal que podia fer dubtar sobre la seves possibilitats de tornar a caminar. Ara, un robot l'ajuda a fer el moviment correcte de les cames en el moment just en què ho necessita i no abans, de manera que sempre se'l força a progressar. D'aquesta manera es va refent la connexió neuronal entre el sistema nerviós central i l'extremitat. Molts afectats per accidents pateixen dolor neuropàtic o dolor de membre fantasma. A l'Institut Guttmann també es pot veure com es pot tractar aquest dolor mitjançant la realitat virtual. Un simple mirall pot fer desaparèixer el dolor d'un membre amputat fent creure al cervell que l'extremitat perduda es mou. Això és una de les coses aparentment impossibles que fan a l'Institut Guttmann. Una altra és aconseguir la recuperació del moviment en persones que han patit una lesió important, però no absoluta, del sistema nerviós. En tots dos casos apliquen tècniques basades en el reforçament positiu per restablir els camins neuronals perduts en un accident. La idea de combatre un dolor real amb una imatge virtual la va desenvolupar el metge d'origen indi V. S. Ramachandran i ara s'aplica a tot el món. És sorprenentment eficaç, però encara no està completament explicada científicament. Quan es parla de dolor, s'ha de posar èmfasi en el fet que l'experiència del dolor no és només una experiència física generada en el lloc on s'ha produït el dany, és una experiència sensorial que s'elabora o processa al cervell. Després d'una amputació o dany a la medul·la espinal, es probable desenvolupar dolor neuropàtic, és a dir, el que està relacionat amb algun problema o dany a les vies nervioses. També se'l pot anomenar dolor de membre fantasma, especialment per referir-se al dolor dels amputats. Després d'una amputació, el dolor generalment es pot sentir paradoxalment en aquella part del cos que ja no hi és, i, en el cas d'una lesió a la medul·la, el dolor es pot sentir en zones corporals per sota de la lesió, on la persona no sent cap altre tipus de sensació corporal. És difícil de tractar aquest dolor, entre altres raons perquè encara no es coneixen exactament les causes que el provoquen, i sovint es converteix en crònic.

Conviure amb lloros
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Conviure amb lloros

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Biologia

"Quèquicom" visita Port Aventura per veure com treballen els lloros i com se'ls ensinistra. També descobreix que, de vegades, mascotes tan entranyables com els agapornis poden originar la malaltia del "pulmó de l'ocellaire". I, finalment, s'acosta a les cotorres argentines de Barcelona per entendre quina és la clau del seu èxit colonitzador. Els lloros són una de les famílies d'ocells més intel·ligents que hi ha. La conducta social, un crani desproporcionadament gros respecte a la mida del cos i unes potes amb gran capacitat prènsil sembla que en són les causes determinants. Precisament, perquè són intel·ligents i sociables, ens són especialment simpàtics. Si, a més, hi afegim la seva exuberant bellesa i el fet que suporten relativament bé la captivitat, és lògic que hagin esdevingut mascotes ideals i actors preferents en espectacles circenses. El reporter del programa, Pere Renom, presencia un espectacle amb lloros a Port Aventura i aprèn que l'ensinistrament és una barreja d'etologia, és a dir, del coneixement de la conducta animal, i de psicologia, ja que cada individu té el seu propi caràcter. L'ensinistrador Paco Navarro ha d'identificar les habilitats particulars de cada lloro, de cada actor, i treballar per potenciar-les. El resultat és un paper diferent per a cadascun: uns volen i d'altres interaccionen amb el públic o parlen i canten amb fluïdesa. Però conviure amb lloros també pot portar maldecaps. Carme Baraldés fa cinc anys que té uns agapornis a casa. Des d'aleshores té problemes respiratoris. El doctor Ferran Morell, de la Unitat de Pneumologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, explica que hi ha una malaltia anomenada "pulmó de l'ocellaire", que consisteix en una inflamació pulmonar produïda per la inhalació de certes proteïnes eliminades pels ocells a través de plomes i excrements. La Carme se sotmet a una sèrie de proves i descobreix que, efectivament, la té. Amb tot, aquesta malaltia té una incidència molt baixa i si es detecta i es tracta a temps té molt bon pronòstic. Més habitual que emmalaltir pel contacte amb lloros és cansar-se de sentir-los. La solució: alliberar-los. Aquesta és la causa principal que a Barcelona s'hagi establert un població de cotorres argentines. El reporter Pere Renom és testimoni del seguiment que en fan des del Museu de Ciències Naturals. L'èxit de l'espècie es relaciona directament amb la seva variada dieta alimentària i amb el fet que les cotorres crien en nius que elles mateixes construeixen, en lloc de criar en forats, com la majoria de lloros del món. Pere Renom s'enfila a una palmera per explicar l'estructura d'aquests nius i finalment va fins a la Sagrada Família per conèixer un dels pocs enemics naturals que té: el falcó pelegrí. I al plató, el presentador del programa, Marc Boada, mostra les característiques d'algunes de les tres-centes cinquanta espècies de lloros que hi ha al món.

Total 43 resultats
per pantalla
Pantalla de 5

Àrea professorat

Programació educativa