Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 208 resultats
per pantalla
Pantalla de 21
El saltador d'Hiroshima
Vídeo

Ciències naturals El saltador d'Hiroshima

  • Data 2013
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Física, Ciències de la terra i del medi ambient

El saltador d'Hiroshima funciona desplegant dues ales que giren i el centre del saltador o frontissa pica amb el terra que el fa rebotar i pot volar a una altura aproximada de 1,5m. El saltador evolucionat pot passar dels tres metres.

Fent música amb copes de vi
Vídeo

Ciències naturals Fent música amb copes de vi

  • Data 2013
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Física

Amb l'aplicació (apps) Spectrum Analyzer instal·lada en un telèfon intel·ligent (smartphone) podem calibrar un conjunt de copes de vi de manera que les freqüències de ressonància ens permetin tocar una melodia senzilla.

Efecte de repulsió entre objectes i grups d’objectes
Vídeo

Ciències naturals Efecte de repulsió entre objectes i grups d’objectes

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Física, Ciències de la terra i del medi ambient

Aquest vídeo mostra un experiment sobre la repulsió. En un plat de vidre hi posem aigua i esperem uns minuts fins que no hi hagin turbulències. Fem surar una xinxeta de plàstic i el seu capçal; si els volem apropar veurem que no podem, hi ha una mena de repulsió. El mateix passa amb una llentia i una càpsula de plàstic. Si fem surar un grup de sis càpsules i sis llenties, observem que les càpsules fan un grup i les llenties en fan un altre però si els volem fusionar no podem, hi ha una mena de repulsió

Bombolles gegants amb l’efecte cheerios
Vídeo

Ciències naturals Bombolles gegants amb l’efecte cheerios

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Física

Aquest experiment consisteix simplement en vessar aigua mineral amb gas a sobre de diferents recipients o superfícies que tenen un angle de contacte diferent amb l'aigua, en el vídeo hem posat aigua amb gas en un vas de vidre, en una tapa de conserva i en la mateixa tapa plena de cera. Al augmentar l'angle de contacte augmenta molt la mida de la bombolla: en el vidre són molt petites, en el metall una mica més grans i en la cera són molt grans i s'acumulen al centre del recipient. Si no disposem d'un tap de conserva ple de cera ho podem fer amb una paella antiadherent de tefló.

L’Univers en un plat de llenties
Vídeo

Ciències naturals L’Univers en un plat de llenties

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Física

En un plat de vidre hi posem aigua i esperem uns minuts fins que no hi hagin turbulències. Hi afegirem una quantitat de llenties, 12, després 12 mes i finalment 24 més. Observem que les primeres llenties s'agrupen de manera més aviat compacta, però a mesura que creix el nombre de llenties veiem que es formen zones denses i també es formen una mena de llacunes i braços, o zones buides. Aquest comportament també s'ha observat en galàxies, cúmuls i clústers de galàxies que col·lisionen i formen zones denses i zones buides. Sembla que el comportament de les llenties en temps relativament llargs, s'assembla al comportament de les galàxies quan es col·lapsen per la seva interacció gravitatòria, en ambdós cassos es formen zones denses i zones buides que en principi no es poder predir ni en la seva forma ni la seva extensió.

Els objectes amfifílics
Vídeo

Ciències naturals Els objectes amfifílics

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Física

Aquest vídeo mostra un experiment amb objectes amfifílics. En un plat de vidre hi posem aigua i esperem uns minuts fins que no hi hagin turbulències. Per fabricar l'objecte amfifílic cal agafar un tros de cinta aïllant i enganxar-la dues o tres vegades sobre ella mateixa per què augmenti una mica el seu gruix. També es pot agafar una aresta d'aquest cos rectangular i tirar-la cap amunt amb els dits i una altra aresta , tirar-la en direcció contrària. Quan fen surar aquest objecte juntament amb una xinxeta de plàstic i el seu cap veiem que tots tres s'enganxen espontàniament, l'aresta cap amunt amb la coberta de plàstic i l'aresta cap avall amb la xinxeta. El mateix passa si posem aquest objecte amfifílic entre una llentia i una càpsula de plàstic d'una píndola, en el vídeo podem observar aquest fenomen.

Efecte cheerios clàssic, atracció
Vídeo

Ciències naturals Efecte cheerios clàssic, atracció

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Física

Aquest vídeo mostra un experiment sobre l'atracció. En un plat de vidre hi posem aigua i esperem uns minuts fins que no hi hagin turbulències. Fem ressolar xinxetes amb capçal de plàstic des de diferents llocs i esperem, observarem que es van enganxant com si tinguessin magnetisme; si les apropem amb el dit cap a l'extrem del plat observem que hi ha una repulsió. Amb llenties passa exactament el mateix.

Peter Higgs
Vídeo

Ciències naturals Peter Higgs

  • Data 2012
  • Idioma Anglès
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Física

En aquest capítol, l'eminent catedràtic de Física Teòrica Peter Higgs ha estat entrevistat per l'equip de comunicació del CERN en motiu de l'anunci de la descoberta del conegut com "Bosó de Higgs". Peter Ware Higgs FRS (Newcastle upon Tyne, 29 de maig de 1929) és un físic anglès. Conegut per la seva proposició en els anys 60 de la ruptura de la simetria en la teoria electrodèbil, explicant l'origen de la massa de les partícules elementals en general i dels bosons W i Z particularment. Aquest mecanisme prediu l'existència d'una nova partícula, el bosó de Higgs. Encara que aquesta partícula no s'ha fet veure en els acceleradors fins a ara, el mecanisme de Higgs és generalment acceptat com ingredient important en el model estàndard de la física de partícules. Higgs va concebre el mecanisme en 1964 mentre realitzava una travessia pels Cairngorms d'on va tornar al seu laboratori declarant que havia tingut "una gran idea". Higgs va escriure un article curt, eludint el teorema de Goldstone, i va ser publicat en "Physics Letters", una revista europea editada en el CERN en 1964. Posteriorment, Higgs va escriure un segon article, descrivint un model teòric (el mecanisme de Higgs) però va ser rebutjat (els editors van adduir que "no tenia rellevància òbvia per a la Física"). Higgs va escriure un paràgraf extra i va manar el seu article a "Physical Review Letters", una revista americana on l'article va acabar sent publicat aquest mateix any. Dos físics belgues, Robert Brout i Francois Englert de la Universitat Lliure de Brussel·les havien arribat a la mateixa conclusió de forma independent i el físic nord-americà Philip Warren Anderson havia qüestionat també el teorema de Goldstone. A Higgs li molesta especialment que la partícula que duu el seu nom, sigui coneguda també com a la "partícula de Déu", ja que és un ateu confés. Aquest àlies, per al bosó de Higgs, s'atribuïx habitualment a Leon Lederman, però realment és el resultat d'una mala edició de les publicacions de Lederman, ja que originalment, va voler anomenar-la "la partícula maleïda" (de l'anglès goddamn) per la seva dificultat a ser detectada. En 1980, es va crear una càtedra amb el seu nom en Física Teòrica. Va arribar a ser membre de la Royal Society el 1983 i membre de l'"Institute of Physics" en 1991. Es va retirar el 1996 essent professor emèrit en la Universitat d'Edimburg. Al LHC, que va començar a funcionar en el CERN a Suïssa al setembre de 2008, s'ha detectat una partícula que la comunitat científica creu que es tracta del bosó de Higgs, fent-se pública aquesta descoberta el 4 de juliol de 2012.

Com saber quin és el pol nord d’un imant
Vídeo

Ciències naturals Com saber quin és el pol nord d’un imant

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Física, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Aquest enregistrament ha estat realitzat per professorat de Ciències Físiques amb un objectiu divulgatiu. El vídeo mostra un senzill experiment per identificar els pols magnètics d'un imant cilíndric, imantat en la direcció axial.

Construcció d'un pèndol
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Construcció d'un pèndol

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

El pèndol funciona gràcies a tot de fenòmens elèctrics que es produeixen, l'un rere l'altre, de forma encadenada. Es tracta que els descobreixis i donis una explicació científica del seu funcionament. L'activitat està pensada per treballar els conceptes d'electrostàtica del currículum de tercer d'ESO. L'observació del vídeo s'hauria d'utilitzar com una activitat de consolidació de coneixement de l'electrostàtica. Mitjançant l'observació atenta del vídeo i amb l'ajut del glossari l'alumne hauria de ser capaç de donar per escrit una explicació dels fenòmens que ha observat. Amb les preguntes finals es treballa la cerca i l'elaboració d'informació.

Total 208 resultats
per pantalla
Pantalla de 21

Àrea professorat

Programació educativa