Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 13 resultats
per pantalla
Pantalla de 2
Meteorits: pedres que cauen del cel
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Meteorits: pedres que cauen del cel

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Física, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"Quèquicom" analitza el fenomen dels meteorits, uns cossos que vénen de l'espai i que són una amenaça per a la humanitat. El març de 2009 va passar fregant la Terra un meteorit que, en cas d'haver-hi xocat, hauria alliberat una energia equivalent a centenars de bombes atòmiques. El programa posa en relleu els pocs recursos que es destinen a detectar aquests cossos perillosos. El meteorit DD45 feia uns trenta metres de diàmetre i hauria destruït una superfície com l'illa de Mallorca. No va xocar amb la Terra per només trenta-nou minuts. Però, és possible detectar-los a temps i desviar-los o destruir-los? El reporter del programa, Miquel Piris, visita l'Observatori Astronòmic de Mallorca, l'OAM, on hi ha un dels tres equips més importants de tot el món en detecció i seguiment d'asteroides. Els altres dos són el de la NASA i el de les Forces Aèries dels Estats Units, l'USAF, tots dos nord-americans. Un dels observadors de l'OAM, Jaume Nomen, explica com ho fan per localitzar els asteroides. Conjuntament amb Jordi Llorca, científic de l'Institut de Tècniques Energètiques de la UPC, Miquel Piris fa un experiment per fer xocar asteroides, tal com passa a l'espai. El món dels meteorits mou moltes altres persones. José Vicente sempre té les maletes preparades per sortir disparat cap a qualsevol part del món on n'hagi pogut caure un. Emilio González, en canvi, busca cràters de meteorit des de casa a través del Google Earth. Fa poc ha identificat dos possibles cràters de meteorit al Txad, i la NASA li ha reconegut la troballa. El projecte "Quijote", que es desenvoluparà amb capital espanyol, estudia maneres de destruir o desviar asteroides perillosos. Des del plató, Marc Boada explica quines són aquestes possibilitats. El presentador també recorda com un asteroide enorme va extingir els dinosaures fa 65 milions d'anys.

Piromusical, la nit del foc
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Piromusical, la nit del foc

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

"Quèquicom" descobreix els secrets del Piromusical de la Mercè i analitza diferents teixits per saber com cal anar vestit a un correfoc. La reportera del programa, Anna Lasaga, visita l'empresa Pirotècnia Igual, a Canyelles, al Garraf. En aquesta fàbrica, on s'emmagatzemen tones d'explosius, s'han d'enfrontar al problema de l'electricitat estàtica, que de vegades ha causat accidents mortals. El presentador del programa, Marc Boada, ho explica al plató i aclareix si un telèfon mòbil pot provocar un incendi en una fàbrica de petards o en una gasolinera. També mostra com s'aconsegueix fer espurnes de colors a partir de determinats elements químics. L'explicació de tots aquests fenòmens fa més fàcil entendre per què es necessita tanta tecnologia per llançar els vint mil elements pirotècnics, amb dos mil cinc-cents quilos de pólvora, que es fan servir durant un piromusical com el de la Mercè de Barcelona. Entre altres coses, s'han de fabricar artefactes que volin fins a una altura determinada i que explotin fent unes figures geomètriques concretes. Un piromusical es dissenya a l'ordinador amb un programa informàtic creat especialment. El dia de l'espectacle, els artificis s'encenen amb impulsos elèctrics. Tot funciona de manera digital i els ordinadors que reprodueixen la música i els que donen les ordres de disparar estan perfectament sincronitzats per aconseguir l'efecte desitjat. La reportera Anna Lasaga també es desplaça fins a Sant Julià de Ramis, al Gironès, per assistir a un correfoc amb la colla de diables d'Empúries. Abans, però, prova diversos teixits per saber quin resisteix millor les espurnes.

Contra el vidre
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Contra el vidre

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

"Quèquicom" posa a prova la fragilitat del vidre a cops de mall i a trets de revòlver Magnum, amb la col·laboració dels Mossos d'Esquadra. També mostra si és fàcil bufar una copa de vidre. L'empresa Cricursa va acceptar el repte del programa de fabricar expressament vidres laminats antibala i antiavalots i posar-los a prova. Aquests vidres, després de ser sotmesos a un assaig balístic en unes instal·lacions especials, van resistir perfectament els trets de bala. I en una espectacular seqüència, el presentador Marc Boada i el reporter Pere Renom intenten rebentar al plató una porta de vidre amb malls i pics. Al plató també es posen a prova unes copes de vidre d'alta resistència. Marc Boada explica que, en realitat, i per més fort que sigui, el vidre no és un sòlid sinó un "fluid congelat". Això explica algunes de les seves sorprenents propietats físiques, de les quals treuen profit els artesans per poder-lo modelar. El reporter Pere Renom segueix el procés de fabricació del vidre bufat artesanalment i intenta crear-ne una copa a l'empresa LV San Miguel. També busca éssers vius amb esquelets de vidre i els troba a l'estany d'Ivars i Vila-sana, al Pla d'Urgell. Allà, Pere Renom hi troba diatomees, unes algues microscòpiques que tenen un esquelet de vidre. I a la platja hi busca vidres de mar, que poden ser de color verd, marró o blanc.

Veure per creure
Vídeo

Educació artística Ciències naturals Veure per creure

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Cultura audiovisual, Tècniques d'expressió graficoplàstica, Física, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Educació visual i plàstica

"Quèquicom" sotmet els trucs del mag Lari a la mirada de la ciència. Què és el que ens enganya en les il·lusions visuals, els ulls o el cervell? L'il·lusionisme, o màgia blanca, juga amb les il·lusions: fa veure i creure coses que semblen contradir les lleis naturals. El reporter Pere Renom examina amb lupa els trucs del mag Lari, tant en una actuació en un escenari com amb trucs de prop, però topa amb l'habilitat de l'artista per manipular la percepció visual humana. El mag Lari explica que, per fer màgia, fa servir trucs com ara desviar l'atenció perquè la mà pugui fer el moviment trampós o anar un pas endavant de l'espectador, és a dir, fer la trampa abans que el públic es plantegi que la trampa existeix. Però què ens enganya, la vista o el cervell? Toni Mestres ho demostra des del plató amb divertits exemples que no són el que semblen. Per exemple, mostra com es forma l'arc de sant Martí, en què la llum del sol i les gotes d'aigua de pluja són les protagonistes. L'arc de sant Martí és una il·lusió visual física en què la distorsió de la llum té lloc fora de l'ull. Una altra il·lusió d'aquest tipus és l'aparença blavosa de les muntanyes llunyanes. També són una il·lusió visual física els miratges provocats per la calor. Alejandro Maiche, del Laboratori de Percepció Psicofísica de la UAB, sotmet el reporter Pere Renom a nous reptes i posa a prova la seva percepció visual. Li mostra il·lusions visuals cognitives, les relaciona amb l'adquisició de coneixement, és a dir, amb l'aprenentatge, i il·lusions fisiològiques, les que tenen origen en la fisiologia, és a dir, en el funcionament de l'ull o del cervell. Renom també visita el Museu del Cinema de Girona, on el seu director, Jordi Pons, presenta diferents aparells que van ser els primers intents de l'home per representar imatges en moviment. Així mateix, visiona les imatges produïdes pels germans Lumière, que, l'any 1895, van comportar el naixement del cinema. Finalment, Miguel Angel Martín, professor de Comunicació Audiovisual de la UAB, explica com la necessitat de caçar va predisposar els humans a sentir més atracció pel moviment que per les coses estàtiques.

Tintín i l'aventura de la ciència
Vídeo

Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Tintín i l'aventura de la ciència

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Física, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Llengua catalana i literatura, Filosofia i ciutadania / Història de la filosofia, Biologia

Hergé, el creador de "Les aventures de Tintín", coneixia molts fenòmens físics. A més, mitjançant el professor Tornassol, un extraordinari inventor, va ensenyar enginys tecnològics abans que fossin realitat. "Quèquicom" experimenta la viabilitat d'alguns dels experiments que apareixen en aquest còmic protagonitzat per Tintín. El professor Tornassol no tan sols es va inventar la televisió en color. En les 24 aventures de Tintín, l'il·lustre científic sorprèn el lector amb ginys espectaculars. Alguns s'han convertit en realitat, d'altres, no. Abans de donar vida a cada nova aventura de Tintín, el seu creador, el belga Georges Rémi, àlies Hergé, es documentava molt. Fins i tot el professor Tornassol tenia el seu doble en la vida real: el científic suís Auguste Piccard. Hergé visitava els indrets on poc després Tintín també viatjaria i utilitzava els coneixements científics de l'època per fer volar la seva imaginació. En aquest capítol, "Quèquicom" sotmet a la prova de la ciència algunes situacions que surten a "Les aventures de Tintín". Per exemple, podia la Castafiore trencar una copa de cristall amb la potència de la seva veu? Al plató, Toni Mestres intenta superar la soprano amb l'ajuda d'un altaveu capaç d'assolir altes freqüències i explica la manera com, des de casa, qualsevol pot provar de fer petar una copa. En un dels àlbums, el professor Tornassol fa servir uns patins amb motor. Doncs ja existeixen. Es tracta dels patins Motosk8, que també s'impulsen amb un motor de dos temps, com els de Tornassol, i permeten anar a una velocitat superior als 50 quilòmetres per hora. Hergé va dedicar dos àlbums al viatge al satèl·lit de la Terra: "Objectiu la Lluna" i "Hem caminat per damunt la Lluna". Per fer-los, va preparar el tema a consciència. Com que encara no hi havia hagut ningú que hagués sortit del nostre planeta, el dibuixant belga fins i tot es va haver d'inventar les proves a les quals haurien de ser sotmesos els futurs astronautes. Quan l'home va trepitjar la Lluna, Tintín ja feia quinze anys que hi havia anat. Per experimentar la ingravidesa, com fa Tintín, el reporter Miquel Piris se submergeix entre morenes i taurons en un aquari. El disseny del coet de Tintín copia el dels V2, els primers míssils balístics de la història fabricats i utilitzats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Aquests míssils, per enlairar-se, s'impulsaven amb el mateix motor que va fer servir la nau de Tintín per sortir de la Terra. En el seu viatge cap a la Lluna, l'asteroide Adonis està a punt d'ensorrar la missió. Els anys 90 es va demostrar que aquests cossos celestes en poden tenir altres de més petits orbitant al seu voltant. Ara, que Tintín i Haddock fossin arrossegats i es convertissin en satèl·lits d'un asteroide tan petit com aquest és més que improbable. L'arribada a la lluna de l'Apollo-11 no va ser tan senzilla com la del coet de Tornassol. Si no arriba a ser per la sang freda del pilot, Neil Armstrong, la missió hauria...

Física al límit
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Física al límit

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Tecnologia industrial

El programa "Quèquicom" visita un parc d'atraccions per posar la física al límit i, de passada, també el físic d'un dels seus reporters. Què empeny la gent a enfrontar-se a sensacions fortes? El reporter Miquel Piris ha quedat a Port Aventura amb un equip d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Hi fan un test que demostra que les persones que pugen a les atraccions fortes busquen noves sensacions perquè no viuen el risc com una amenaça. En canvi, les que puntuen baix les eviten perquè els poden arribar a provocar angoixa. El programa també explica els conceptes de física que fan possible que funcionin algunes atraccions. A més a més, amb el pilot d'acrobàcies Àlex Balcells, de l'Aeroclub de Sabadell, el reporter Pere Renom comprova quantes G és capaç de resistir en una avioneta acrobàtica.

La casa eficient
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals La casa eficient

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Tecnologia industrial

En aquesta ocasió, el presentador del programa "Quèquicom", Toni Mestres, mostra casa seva, tot un exemple d'habitatge ecològic a partir del reaprofitament dels recursos naturals . Toni Mestres és físic especialitzat en meteorologia, i com a científic està molt compromès amb el medi ambient. La família Mestres ens ensenya com podem viure en una llar sostenible que funciona amb sistemes gens convencionals. La casa de la família Mestres està desconnectada de la xarxa d'aigua potable perquè és autosuficient. No tan sols capta la pluja, sinó que també reaprofita les aigües grises per al reg. L'aigua grisa és la que porta sabó, com ara la de rentar-se les mans, la del rentaplats... Al darrere de la casa, en Toni hi ha construït una petita depuradora natural que simula la llera d'un riu. L'aigua que depuren les canyes la fa servir per regar. Però un dels aspectes més curiosos és el vàter sec, un inodor que no consumeix ni gota d'aigua i, a més, transforma els excrements en adob per a les plantes. Tota una façana de la casa és plena de plaques fotovoltaiques per produir electricitat sense contaminar. Precisament, al plató, el presentador explica com es pot obtenir corrent amb els rajos solars. Toni Mestres ensenya també les plaques solars que escalfen l'aigua. Són negres per absorbir la radiació solar. A l'interior hi ha uns tubs per on corre l'aigua. Un cop calenta, l'acumula en un dipòsit i la fa servir segons les seves necessitats.

Sota el gran blau
Vídeo

Ciències naturals Sota el gran blau

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Física, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Biologia

El programa de ciència "Quèquicom" investiga els límits del cos humà sota l'aigua en apnea i en immersió amb botelles. El rècord mundial d'apnea són set minuts sota l'aigua sense respirar. Al plató del programa, Luis Martínez, un dels campions de Catalunya d'apnea, se submergeix en una piscina per intentar batre el seu rècord personal. Per la seva banda, el reporter Miquel Piris fa una immersió amb botelles a Begur i està punt de tenir un accident de descompressió. Tot seguit es trasllada a la cambra hiperbàrica hospitalària del Centre de Recuperació i d'Investigacions Submarines de Barcelona, el CRIS, on, amb l'ajuda del doctor Jordi Desola, farà una descompressió correcta. Crida particularment l'atenció com canvia la veu del reporter mentre és en un ambient d'alta pressió a la cambra hiperbàrica.

Parlar sense fils
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Parlar sense fils

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Electrotècnia, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Tecnologia industrial

El programa "Quèquicom" dedica el capítol a la telefonia mòbil, a la seva història i a les capacitats tecnològiques dels telèfons de darrera generació. La història de la telefonia es remunta a la descoberta de les ones hertzianes, que reben el nom de Heinrich Hertz. Les ones electromagnètiques estan formades per un camp elèctric i un camp magnètic que es retroalimenten. A aquestes ones s'hi pot afegir so mitjançant la modulació. L'any 1895, l'italià Marconi va ser el primer que va aconseguir modular missatges i emetre'ls a diversos quilòmetres a través de les ones electromagnètiques. Amb l'expert en telefonia mòbil Xavier Kirchner, Samantha Vall descobreix que, gràcies als nous mòbils, la vida de les persones pot canviar encara més del que ha canviat fins ara. Kirchner parla de les diferències entre un telèfon de primera, segona i tercera generació, i també justifica el fet que es pugui perdre la cobertura d'una trucada quan ens belluguem. Així mateix, explica el significat de conceptes com UMTS, Wi-Fi, cel·la, freqüència o espai radioelèctric. Una de les principals novetats dels mòbils és la recepció del senyal de televisió amb qualitat professional. Des del plató, Toni Mestres explica com funciona aquesta prestació, que vol aprofitar el fet que a Espanya ja hi ha més telèfons portàtils que habitants. Samantha Vall prova un prototip de mòbil amb càmera molt especial. Gràcies a aquest mòbil, una persona és capaç de muntar qualsevol artefacte seguint les instruccions que un enginyer li dibuixa a la pantalla del mòbil des de l'altra punta del món. Som al principi de la telepresència.

L'Empordà, resistir la tramuntana
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals L'Empordà, resistir la tramuntana

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Física, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural

"Quèquicom" explica alguns aspectes curiosos de la física de l'aire i visita una comarca marcada per la tramuntana, l'Alt Empordà. La vida a l'Empordà està condicionada per la tramuntana, el vent del nord que bufa uns 80 dies a l'any, sovint a intensitats superirors als 100 km/h. Els xiprers del paisatge són una mostra dels intents de frenar l'efecte del vent. Per experimentar directament tant el fregament de l'aire com la força de la gravetat, el reporter Pere Renom salta en caiguda lliure des de 4.000 metres d'altitud, però no aconsegueix passar dels 200 quilòmetres per hora. Toni Mestres, el presentador del programa, n'explica el perquè amb un experiment fet al plató. Als Aiguamolls de l'Empordà, parada obligada de les aus migradores, Pere Renom acompanya un ornitòleg que anella diverses espècies d'ocells per fer-ne el seguiment. Allà es comparen les captures que s'arriben a fer un dia de tramuntana amb les que es fan un dia sense vent, i estudien el desgast físic que pateixen els ocells a causa de la resistència de l'aire. A més, s'explica que la forma i la mida de les ales està relacionada amb la massa corporal dels ocells i la seva forma de vida. A més d'afectar els ocells, el vent ocasiona una gran deshidratació en les plantes. Des del cap de Creus, s'explica com s'hi adapten algunes espècies autòctones i, des del plató, es demostra de manera didàctica que el vent té una gran capacitat d'assecar, que augmenta quan la humitat relativa és menor.

Total 13 resultats
per pantalla
Pantalla de 2

Àrea professorat

Programació educativa