Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 82 resultats
per pantalla
Pantalla de 9
Un naturalista al Montnegre
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Un naturalista al Montnegre

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Geografia

"Quèquicom" visita el Montnegre per ensenyar a buscar cabirols, genetes, guineus, porcs senglars, salamandres i aus rapinyaires com el duc. En aquest entorn molt proper a Barcelona, també és fàcil trobar-hi monuments megalítics. El parc natural del Montnegre i el Corredor està situat entre el Vallès i el Maresme i preserva una gran bellesa paisatgística i una notable biodiversitat, malgrat els més de 5.000 anys de presència humana. El Montnegre arriba als 800 metres d'alçada i està a tocar del litoral. Com que té molta humitat, és un bosc molt frondós i espès. D'aquí el seu nom. Però aquesta foscor no només s'observa des de la distància, sinó també, i sobretot, des de dins dels bosc mateix. L'educador ambiental Joan Manel Riera aclareix al reporter del programa, Pere Renom, que l'alzina, un dels arbres dominants al massís, es pot considerar una "àvia assassina" pel fet que és una espècie longeva, que desenvolupa una capçada molt densa, amb la qual absorbeix tota la llum i condemna a la penombra el sotabosc, on en naixerien filles i nétes. El pi pinyer, també abundant, es pot considerar, per contra, un "arbre masoquista", ja que asseca les branques inferiors a mesura que les pròpies branques del damunt li fan ombra. Riera també explica que, dins del parc, l'home conviu estretament amb la fauna salvatge. Les òlibes són rapinyaires nocturnes que crien a les golfes de masos i ermites. Tot i que són molt discretes, se les pot localitzar a partir de les egagròpiles: unes pilotes formades per ossos, pèls i plomes indigerides que l'òliba regurgita després de cada àpat. Aquestes restes són un tresor per als naturalistes perquè permeten conèixer quines i quantes preses cacen cada nit. Així se sap que les òlibes són més eficients que els gats per mantenir els ratolins a ratlla. Marc Boada, el presentador del programa, explica al plató com identificar diferents petjades, plomes i pells, que habitualment es troben pel bosc. També mostra una mena de tumors vegetals, induïts pels insectes, anomenats "cecidis". Hi ha, però, altres habitants del Montnegre molt més esquius, com els carnívors nocturns. Ignasi Torre, del Museu de Granollers, explica com observar-los amb la tècnica del trampeig fotogràfic i ensenya alguns trucs per millorar-ne l'èxit. L'indret i l'esquer són fonamentals. La nit és també el període de màxima activitat de molts amfibis, que eviten així la dessecació pel sol. El reporter Pere Renom acompanya el guarda del parc Pep Pannón a revisar una bassa. Hi descobreixen una salamandra parint i tritons verds en ple zel primaveral. Amb una feina de camp com aquesta s'està catalogant tota la fauna i la flora del parc. L'altre gran atractiu del parc són els monuments megalítics. Les troballes les fan generalment especialistes, però de vegades són mèrit d'excursionistes atents com Joan Manel Riera, descobridor del dolmen de Ca l'Arenes. Aquestes restes arqueològiques són el testimoni de la presència humana al Montnegre des de fa...

El lluminós món dels minerals
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Ciències naturals El lluminós món dels minerals

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Geografia, Biologia, Tecnologia industrial

"Quèquicom" intenta convertir detritus de depuradora en vitroceràmica; visita la mina Eureka, a la Vall Fosca, on hi ha minerals radioactius i fluorescents; i, finalment, tracta de saber si hi ha pedres amb poders miraculosos. Un alquimista va descobrir el fòsfor quan intentava trobar or a partir del pipí. El presentador del programa, Marc Boada, explica al plató que aconseguir or transmutant matèries pocs valuoses com el plom ha estat sempre el somni dels alquimistes, que intuïen que els minerals es transformen. També aclareix la diferència entre "roques" i "minerals". El reporter del programa, Miquel Piris, comprova que, gràcies a un procediment desenvolupat per Salvador Martínez, professor de geologia de la Universitat de Barcelona, ara és possible fer rajoles de construcció aprofitant els fangs de depuradora. En el seu recorregut a la recerca de minerals especials, Miquel Piris visita Expominer, on Roberto Callado li mostra diverses pedres "energètiques", a les quals s'atribueixen propietats com millorar la salut o atreure l'amor i els diners. Però Joan Carles Melgarejo, professor de geologia de la Universitat de Barcelona, aclareix que aquestes propietats no estan demostrades científicament. Després d'aquesta experiència, Piris se sotmet a un bany radioactiu per poder filmar una escena realment màgica a la mina d'urani Eureka. Els minerals radioactius que hi ha en aquesta mina de la Vall Fosca són fluorescents i brillen de manera espectacular sota llum ultraviolada. La mina Eureka, que és a la Torre de Cabdella, va ser la primera que es va explorar a l'estat espanyol per obtenir urani per fer energia nuclear. Des del 1962 fins al 1965, s'hi van fer proves per veure si el material que n'extreien servia o no, però els treballs d'explotació no van arribar a començar mai.

Pere Castells
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Pere Castells

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Pere Castells, llicenciat en Ciències Químiques, en l'especialitat d'Orgànica, és responsable del Departament de Recerca Gastronòmica i Científica de la Fundació Alícia, que promou la recerca en la cuina. Les seves investigacions han estat centrades en el tema de les textures, introducció de tecnologia a la cuina i la divulgació de ciència relacionada amb la cuina.

El vi: prehistòria i futur
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Ciències naturals El vi: prehistòria i futur

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Economia de l'empresa, Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Història, Tecnologia industrial

"Quèquicom" repassa la història de la vinya i el vi a Catalunya i mostra el que, molt probablement, són les primeres restes de vinya cultivada de la història de Catalunya. Hi va haver una època en què a Catalunya no es bevia vi, però d'això en fa milers d'anys. Ara, els vins catalans són coneguts arreu del món per la seva gran qualitat. El reporter del programa, Miquel Piris, visita l'assentament de Sant Jaume, a Alcanar, al Montsià, acompanyat per un membre del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la Universitat de Barcelona. En aquest indret s'hi han trobat les primeres restes de vinya cultivada. Es tracta d'unes llavors de raïm que tenen una antiguitat de dos mil set-cents anys. I, per saber de quina varietat de raïm es tracta, Miquel Piris es desplaça fins a la Facultat d'Enologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. L'objectiu és que n'extreguin l'ADN i, d'aquesta manera, descobreixin quina varietat de raïm és. El reporter també viatja fins al Priorat, on visita el celler Mas Martinet per aprendre com es fa un bon vi. I en un altre celler, les Bodegues Miguel Torres, hi descobreix un vi sense alcohol que conserva totes les aromes del vi original. Al plató, el presentador del programa, Marc Boada, troba, amb l'ajuda del microscopi, un insecte diminut que va estar a punt de destruir tota la vinya europea: la fil·loxera. També mostra com funciona una màquina anomenada "llengua electrònica", que és capaç d'analitzar els compostos d'un vi i el tipus de raïm de què està fet.

Alícia, la cuina al país de la ciència
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Alícia, la cuina al país de la ciència

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

La Fundació Alícia combina alimentació i ciència i la presideix el cuiner Ferran Adria. "Quèquicom" visita el laboratori de la fundació, a Sant Fruitós de Bages, per conèixer com es treballa per aconseguir plats sense proteïnes aptes per als afectats de fenilcetonúria. La ciència, normalment, entra a la cuina per analitzar el que s'hi fa. L'equip de Ferran Adrià circula en sentit contrari: prenent com a punt de partida la ciència, intenta crear idees i receptes noves. L'objectiu és que els nous coneixements generats puguin ser aprofitats per la societat. Amb el químic Pere Castells, el reporter del programa, Miquel Piris, aprèn, literalment, a obtenir el gust de la terra del Bages: amb un rotavapor n'extreu l'essència gràcies a una tecnologia de destil·lació a baixa temperatura desenvolupada per Alícia (Alimentació i Ciència). Més enllà del plaer de jugar amb els sentits, Alícia treballa per millorar la vida de persones que necessiten fer dieta, com ara els afectats de fenilcetonúria, un trastorn que pot provocar retard mental greu si el malalt ingereix aliments amb proteïnes. En Pol i en Dídac no poden menjar cap tipus de proteïna, i a Alícia estan treballant per crear una dieta especial per a ells i per als que pateixen la seva malaltia, la fenilcetonúria. Per detectar aquesta malaltia s'extreu sang del taló dels nadons acabats de néixer. La prova del taló no es va generalitzar a Catalunya fins a finals dels 80. Per tant, hi ha persones amb problemes mentals que ni tan sols saben que la fenilcetonúria és la responsable d'haver-los trencat la vida. En aquests casos ja és massa tard. Però a Catalunya hi ha uns dos-cents afectats de fenilcetonúria que fan una vida normal. La detecció precoç i la dieta són les úniques armes que hi ha per combatre aquesta malaltia, que no va ser descrita fins a l'any 1934. La Laia té 22 anys i té fenilcetonúria. El seu pare recorda que, quan era petita, aquesta malaltia era desconeguda i cuinar per a la Laia, una odissea. Ara, gràcies a la tasca d'Alícia, la Laia pot tastar sabors fins ara prohibits. D'altra banda, al plató del programa, el presentador, Marc Boada, explica els secrets de l'esferificació i quins són els aliments més sans segons la Universitat Yale.

Roald Hoffmann, Premi Nobel de Química 1981
Vídeo

Ciències naturals Roald Hoffmann, Premi Nobel de Química 1981

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Exactament igual que Anna Frank, va passar tota la 2ª guerra mundial a un amagatall construït per a ell i la seva mare a les golfes de la casa d'uns amics. El seu pare i molts dels seus parents van ésser morts pels nazis. No va poder anar a l'escola fins quan ja tenia 8 anys i va anar d'un camp de refugiats a un altre fins que en tenia 10. Amic d'uns experts en els primers ordinadors, en Roald es va interessar en la lògica que hi ha darrera de les reaccions químiques, la relació amb entre la geometria dels àtoms i el resultat de les reaacions, i la possibilitat de predir-les fent servir models matemàtics. A més de científic de prestigi mundial, en Roald és poeta i ha escrit també obres de teatre. Defineix la seva pàgina web com un espai entre la química, la poesia i la filosofia, i diu que el que realment el fa sentir-se útil, és fer de professor.

Iran: l'alternativa solar / Sequera i erosió a l'Amazònia
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Iran: l'alternativa solar / Sequera i erosió a l'Amazònia

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

"El medi ambient" mostra com l'Iran aposta per les energies alternatives i parla de la greu sequera que afecta una part de l'Amazònia. Iran: l'alternativa solar Situada al sud de l'Iran, Shiraz és una ciutat famosa pels seus poetes i els seus vins. Ara pot ser-ho també per la primera planta termosolar del país. Quaranta-nou col·lectors solars concentren la radiació cap a un tub on oli i aigua s'escalfen per moure una turbina i produir electricitat. Com que l'Iran té sancions econòmiques, justificades pel seu programa nuclear, tota la tecnologia l'han desenvolupat els seus propis enginyers. Aquesta experiència coincideix amb les previsions que l'Iran, que ara extreu el 5% del petroli mundial, vegi molt reduïdes les seves reserves en només deu anys. Sequera i erosió a l'Amazònia L'exuberant Amazònia brasilera també té racons on la sequera és cada cop més preocupant. Es preveu que el problema s'agreugi a causa de l'augment de temperatures a la regió. A més, la pràctica de tallar i cremar per obtenir terres de conreu i l'agricultura intensiva han provocat una gran erosió i un empobriment del sòl. Cada vegada és més difícil obtenir una collita de mongetes o de blat de moro i cada any un milió i mig d'homes emigren des de Paraiba cap a altres regions per buscar feina. Una conseqüència és que moltes dones queden soles a càrrec de famílies nombroses en una terra cada vegada més improductiva.

Llavors cap al gel / Cargols de mar contra el dolor / Un cedre simbòlic
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Llavors cap al gel / Cargols de mar contra el dolor / Un cedre simbòlic

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia, Tecnologia industrial

En aquest capítol, el programa "El medi ambient" parla de la conservació de llavors d'arreu del món en una illa noruega, de la utilitat dels cargols de mar com a analgèsic i d'un cedre que està en perill d'extinció. Llavors cap al gel Al Centre Internacional per la Millora del Blat i el Blat de Moro es conserven centenars de milers de varietats d'aquestes plantes i s'investiga com augmentar-ne el rendiment o com adaptar-les a diferents ambients. Al gener, tres tones d'aquestes llavors van ser transportades a l'arxipèlag noruec de Svalbard, on s'ha construït un magatzem sota el glaç de l'Àrtic amb l'objectiu de conservar actives varietats de llavors d'arreu del món. Des del Centre Internacional de la Patata, al Perú, s'hi han enviat llavors de tubèrculs. Sorgo, mongetes, llenties i moltes altres plantes també es conservaran a Noruega, perquè en cas de catàstrofe es pugui recuperar la diversitat agrícola mundial. Cargols de mar contra el dolor Els cargols de mar posseeixen un potent verí. Però investigadors americans han comprovat que algun dels seus components pot ser útil com a analgèsic. Els estudis no han estat senzills. Calen entre cinquanta i cent cargols per obtenir prou verí per fer les anàlisis. Provat en malalts, s'ha vist que alleuja el dolor crònic sense produir els efectes secundaris d'altres analgèsics. Cal seguir fent proves per arribar a un medicament comercial i valorar també l'impacte que tindria la captura d'un gran nombre d'aquests mol·luscos. Però, si la substància és efectiva, els químics poden estudiar-ne la síntesi per obtenir-la directament al laboratori. Un cedre simbòlic i útil El cedre de Mulanje és l'arbre nacional de Malawi. I ara es troba a la llista vermella d'espècies en perill. Això és negatiu perquè amb la seva fusta, forta, fàcil de treballar i que no és atacada pels tèrmits, es fabriquen mobles, teulades i barques. Els incendis, la invasió de plantes no autòctones i la falta de control en la tala són els factors que influeixen en el decreixement del nombre d'arbres. Millorar la gestió del bosc i plantar uns cinquanta mil arbres a l'any són algunes de les solucions proposades.

L'altra cara del llac Rosa
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals L'altra cara del llac Rosa

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Geografia, Biologia

En aquesta edició, el programa "El medi ambient" parla del famós llac Rosa del Senegal, un espai natural que pot arribar a desaparèixer si continua la tendència actual. Les dunes amb el llac de fons: aquesta és la cara més coneguda del famós llac Rosa del Senegal. Durant més de vint anys, aquest indret s'ha fet famós només perquè era el paisatge on acabava el mític i polèmic Ral·li París-Dakar. Diuen que, al segle XV, aquest llac salat s'estenia per una superfície de quinze quilòmetres quadrats. En aquell temps, la salinitat no era tan alta i hi ha documentació que assegura que hi vivien colònies de milers de flamencs africans. Avui dia, entre l'activitat humana i el canvi climàtic, tot plegat ben relacionat, el llac Rosa s'ha encongit fins a una cinquena part de la dimensió original. El seu voltant, això sí, conserva una anella verda de casuarines i petites deus d'aigua dolça que surten del no-res i van a parar al llac. Poca cosa, però suficient per donar casa a algunes espècies de peixos i servir d'abeurador als teixidors i a les tórtores del Senegal. A dins el llac, la cosa canvia. Hi ha qui diu que l'extracció massiva de sal perjudica els organismes especialitzats que s'han adaptat a sobreviure en aquestes condicions extremes, entre ells, tres bacteris nous per a la ciència que només viuen en aquest llac. I, de fet, aigües endins, si el llac és viu és justament gràcies a aquests microorganismes, que li donen el color rosat, i a la gent de la zona, que treballa en l'extracció de la sal. Aquí, la concentració és tan alta que l'aigua s'ha convertit gairebé en salmorra. En alguns racons hi arriba a haver tres-cents grams de sal per litre d'aigua, ni més ni menys que deu vegades la concentració que trobem a l'aigua del mar. Al fons del llac, la sal es pot recollir directament amb les mans o amb cabassos de vímet fets a mida. La feina és dura, però aquí no hi ha gaire cosa per triar. A la vora sud, a la zona de Niaga Peul, uns quants centenars de persones treballen dia i nit per extreure la sal. Els homes la treuen del fons del llac, la carreguen a les barques de fusta i la fan arribar a la vora. Aquí, les dones la descarreguen i l'apilen en tot de petites muntanyes de sal. No és casualitat: cada piló té el seu amo i no val a badar. Després caldrà empaquetar la sal en sacs de vint-i-cinc quilos i enviar-la en camió cap a Dakar. Cal aprofitar el temps. Els bacteris endèmics i la gent de la zona ho tenen malament. Si continua la tendència actual, d'aquí a uns quants anys el llac s'assecarà i desapareixerà del paisatge, com la cursa que un dia el va fer famós.

El petroli a l'antiguitat
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals El petroli a l'antiguitat

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Ciències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural

Del petroli se'n diu "or negre" perquè és una riquesa natural no renovable, és a dir, un element que té molt de valor perquè algun dia s'esgotarà. "Energi K" hi dedica el capítol. El petroli són restes animals i vegetals barrejades amb minerals que van quedar atrapades a l'escorça terrestre fa milions d'anys. Després dels processos químics que han patit al llarg del temps s'han convertit en una massa oliosa composta, bàsicament, per carboni i hidrogen. Les troballes arqueològiques i textos tan antics com la Bíblia ja demostren la coneixença que tenien els nostres avantpassats del petroli. Adoración Delgado, enginyera de mines, aclareix que la humanitat coneix el petroli des de fa milers d'anys. L'any 3000 abans de Crist, a Mesopotàmia, ja hi havia petroli a la superfície que procedia del subsòl. Les primeres aplicacions del petroli són ben curioses. A l'antic Egipte impregnaven les mòmies de petroli i, a Amèrica, els indis el feien servir com a goma d'enganxar. La humanitat fa servir el petroli com a combustible des de fa milers d'anys. L'any 2000 abans de Crist, els xinesos l'utilitzaven per escalfar les cases i per a la il·luminació. Els perses i els romans ja tenien llums de petroli. Però no és fins al segle XIX que no es comença a fer servir massivament. El primer pou de petroli es va perforar als Estats Units fa uns cent cinquanta anys. A partir d'aquell moment es va poder aconseguir petroli en grans quantitats. A començaments del segle XX, la indústria del petroli experimenta un canvi radical amb l'aparició de l'automòbil, que fa servir la benzina. Tot i les múltiples aplicacions del petroli, també planteja inconvenients, com ara els gasos que genera quan es crema.

Total 82 resultats
per pantalla
Pantalla de 9

Àrea professorat

Programació educativa