Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 15 resultats
per pantalla
Pantalla de 2
Un naturalista al Montnegre
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Un naturalista al Montnegre

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Geografia

"Quèquicom" visita el Montnegre per ensenyar a buscar cabirols, genetes, guineus, porcs senglars, salamandres i aus rapinyaires com el duc. En aquest entorn molt proper a Barcelona, també és fàcil trobar-hi monuments megalítics. El parc natural del Montnegre i el Corredor està situat entre el Vallès i el Maresme i preserva una gran bellesa paisatgística i una notable biodiversitat, malgrat els més de 5.000 anys de presència humana. El Montnegre arriba als 800 metres d'alçada i està a tocar del litoral. Com que té molta humitat, és un bosc molt frondós i espès. D'aquí el seu nom. Però aquesta foscor no només s'observa des de la distància, sinó també, i sobretot, des de dins dels bosc mateix. L'educador ambiental Joan Manel Riera aclareix al reporter del programa, Pere Renom, que l'alzina, un dels arbres dominants al massís, es pot considerar una "àvia assassina" pel fet que és una espècie longeva, que desenvolupa una capçada molt densa, amb la qual absorbeix tota la llum i condemna a la penombra el sotabosc, on en naixerien filles i nétes. El pi pinyer, també abundant, es pot considerar, per contra, un "arbre masoquista", ja que asseca les branques inferiors a mesura que les pròpies branques del damunt li fan ombra. Riera també explica que, dins del parc, l'home conviu estretament amb la fauna salvatge. Les òlibes són rapinyaires nocturnes que crien a les golfes de masos i ermites. Tot i que són molt discretes, se les pot localitzar a partir de les egagròpiles: unes pilotes formades per ossos, pèls i plomes indigerides que l'òliba regurgita després de cada àpat. Aquestes restes són un tresor per als naturalistes perquè permeten conèixer quines i quantes preses cacen cada nit. Així se sap que les òlibes són més eficients que els gats per mantenir els ratolins a ratlla. Marc Boada, el presentador del programa, explica al plató com identificar diferents petjades, plomes i pells, que habitualment es troben pel bosc. També mostra una mena de tumors vegetals, induïts pels insectes, anomenats "cecidis". Hi ha, però, altres habitants del Montnegre molt més esquius, com els carnívors nocturns. Ignasi Torre, del Museu de Granollers, explica com observar-los amb la tècnica del trampeig fotogràfic i ensenya alguns trucs per millorar-ne l'èxit. L'indret i l'esquer són fonamentals. La nit és també el període de màxima activitat de molts amfibis, que eviten així la dessecació pel sol. El reporter Pere Renom acompanya el guarda del parc Pep Pannón a revisar una bassa. Hi descobreixen una salamandra parint i tritons verds en ple zel primaveral. Amb una feina de camp com aquesta s'està catalogant tota la fauna i la flora del parc. L'altre gran atractiu del parc són els monuments megalítics. Les troballes les fan generalment especialistes, però de vegades són mèrit d'excursionistes atents com Joan Manel Riera, descobridor del dolmen de Ca l'Arenes. Aquestes restes arqueològiques són el testimoni de la presència humana al Montnegre des de fa...

El lluminós món dels minerals
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Ciències naturals El lluminós món dels minerals

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Geografia, Biologia, Tecnologia industrial

"Quèquicom" intenta convertir detritus de depuradora en vitroceràmica; visita la mina Eureka, a la Vall Fosca, on hi ha minerals radioactius i fluorescents; i, finalment, tracta de saber si hi ha pedres amb poders miraculosos. Un alquimista va descobrir el fòsfor quan intentava trobar or a partir del pipí. El presentador del programa, Marc Boada, explica al plató que aconseguir or transmutant matèries pocs valuoses com el plom ha estat sempre el somni dels alquimistes, que intuïen que els minerals es transformen. També aclareix la diferència entre "roques" i "minerals". El reporter del programa, Miquel Piris, comprova que, gràcies a un procediment desenvolupat per Salvador Martínez, professor de geologia de la Universitat de Barcelona, ara és possible fer rajoles de construcció aprofitant els fangs de depuradora. En el seu recorregut a la recerca de minerals especials, Miquel Piris visita Expominer, on Roberto Callado li mostra diverses pedres "energètiques", a les quals s'atribueixen propietats com millorar la salut o atreure l'amor i els diners. Però Joan Carles Melgarejo, professor de geologia de la Universitat de Barcelona, aclareix que aquestes propietats no estan demostrades científicament. Després d'aquesta experiència, Piris se sotmet a un bany radioactiu per poder filmar una escena realment màgica a la mina d'urani Eureka. Els minerals radioactius que hi ha en aquesta mina de la Vall Fosca són fluorescents i brillen de manera espectacular sota llum ultraviolada. La mina Eureka, que és a la Torre de Cabdella, va ser la primera que es va explorar a l'estat espanyol per obtenir urani per fer energia nuclear. Des del 1962 fins al 1965, s'hi van fer proves per veure si el material que n'extreien servia o no, però els treballs d'explotació no van arribar a començar mai.

El vi: prehistòria i futur
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Ciències naturals El vi: prehistòria i futur

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Economia de l'empresa, Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Història, Tecnologia industrial

"Quèquicom" repassa la història de la vinya i el vi a Catalunya i mostra el que, molt probablement, són les primeres restes de vinya cultivada de la història de Catalunya. Hi va haver una època en què a Catalunya no es bevia vi, però d'això en fa milers d'anys. Ara, els vins catalans són coneguts arreu del món per la seva gran qualitat. El reporter del programa, Miquel Piris, visita l'assentament de Sant Jaume, a Alcanar, al Montsià, acompanyat per un membre del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la Universitat de Barcelona. En aquest indret s'hi han trobat les primeres restes de vinya cultivada. Es tracta d'unes llavors de raïm que tenen una antiguitat de dos mil set-cents anys. I, per saber de quina varietat de raïm es tracta, Miquel Piris es desplaça fins a la Facultat d'Enologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. L'objectiu és que n'extreguin l'ADN i, d'aquesta manera, descobreixin quina varietat de raïm és. El reporter també viatja fins al Priorat, on visita el celler Mas Martinet per aprendre com es fa un bon vi. I en un altre celler, les Bodegues Miguel Torres, hi descobreix un vi sense alcohol que conserva totes les aromes del vi original. Al plató, el presentador del programa, Marc Boada, troba, amb l'ajuda del microscopi, un insecte diminut que va estar a punt de destruir tota la vinya europea: la fil·loxera. També mostra com funciona una màquina anomenada "llengua electrònica", que és capaç d'analitzar els compostos d'un vi i el tipus de raïm de què està fet.

Alícia, la cuina al país de la ciència
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Alícia, la cuina al país de la ciència

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

La Fundació Alícia combina alimentació i ciència i la presideix el cuiner Ferran Adria. "Quèquicom" visita el laboratori de la fundació, a Sant Fruitós de Bages, per conèixer com es treballa per aconseguir plats sense proteïnes aptes per als afectats de fenilcetonúria. La ciència, normalment, entra a la cuina per analitzar el que s'hi fa. L'equip de Ferran Adrià circula en sentit contrari: prenent com a punt de partida la ciència, intenta crear idees i receptes noves. L'objectiu és que els nous coneixements generats puguin ser aprofitats per la societat. Amb el químic Pere Castells, el reporter del programa, Miquel Piris, aprèn, literalment, a obtenir el gust de la terra del Bages: amb un rotavapor n'extreu l'essència gràcies a una tecnologia de destil·lació a baixa temperatura desenvolupada per Alícia (Alimentació i Ciència). Més enllà del plaer de jugar amb els sentits, Alícia treballa per millorar la vida de persones que necessiten fer dieta, com ara els afectats de fenilcetonúria, un trastorn que pot provocar retard mental greu si el malalt ingereix aliments amb proteïnes. En Pol i en Dídac no poden menjar cap tipus de proteïna, i a Alícia estan treballant per crear una dieta especial per a ells i per als que pateixen la seva malaltia, la fenilcetonúria. Per detectar aquesta malaltia s'extreu sang del taló dels nadons acabats de néixer. La prova del taló no es va generalitzar a Catalunya fins a finals dels 80. Per tant, hi ha persones amb problemes mentals que ni tan sols saben que la fenilcetonúria és la responsable d'haver-los trencat la vida. En aquests casos ja és massa tard. Però a Catalunya hi ha uns dos-cents afectats de fenilcetonúria que fan una vida normal. La detecció precoç i la dieta són les úniques armes que hi ha per combatre aquesta malaltia, que no va ser descrita fins a l'any 1934. La Laia té 22 anys i té fenilcetonúria. El seu pare recorda que, quan era petita, aquesta malaltia era desconeguda i cuinar per a la Laia, una odissea. Ara, gràcies a la tasca d'Alícia, la Laia pot tastar sabors fins ara prohibits. D'altra banda, al plató del programa, el presentador, Marc Boada, explica els secrets de l'esferificació i quins són els aliments més sans segons la Universitat Yale.

Piromusical, la nit del foc
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Piromusical, la nit del foc

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

"Quèquicom" descobreix els secrets del Piromusical de la Mercè i analitza diferents teixits per saber com cal anar vestit a un correfoc. La reportera del programa, Anna Lasaga, visita l'empresa Pirotècnia Igual, a Canyelles, al Garraf. En aquesta fàbrica, on s'emmagatzemen tones d'explosius, s'han d'enfrontar al problema de l'electricitat estàtica, que de vegades ha causat accidents mortals. El presentador del programa, Marc Boada, ho explica al plató i aclareix si un telèfon mòbil pot provocar un incendi en una fàbrica de petards o en una gasolinera. També mostra com s'aconsegueix fer espurnes de colors a partir de determinats elements químics. L'explicació de tots aquests fenòmens fa més fàcil entendre per què es necessita tanta tecnologia per llançar els vint mil elements pirotècnics, amb dos mil cinc-cents quilos de pólvora, que es fan servir durant un piromusical com el de la Mercè de Barcelona. Entre altres coses, s'han de fabricar artefactes que volin fins a una altura determinada i que explotin fent unes figures geomètriques concretes. Un piromusical es dissenya a l'ordinador amb un programa informàtic creat especialment. El dia de l'espectacle, els artificis s'encenen amb impulsos elèctrics. Tot funciona de manera digital i els ordinadors que reprodueixen la música i els que donen les ordres de disparar estan perfectament sincronitzats per aconseguir l'efecte desitjat. La reportera Anna Lasaga també es desplaça fins a Sant Julià de Ramis, al Gironès, per assistir a un correfoc amb la colla de diables d'Empúries. Abans, però, prova diversos teixits per saber quin resisteix millor les espurnes.

Foc a casa
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Foc a casa

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Tecnologia industrial

El programa de divulgació científica "Quèquicom" mostra, en aquest capítol, com es poden prevenir els incendis domèstics i els seus efectes. La prevenció del foc comença en l'elecció dels materials de decoració, ja que la majoria són molt inflamables. Actualment, però, s'estudien materials nous que permetin, almenys, tenir temps de sortir de casa. Dues habitacions idèntiques cremen de manera diferent segons si l'incendi és fortuït o provocat amb algun accelerant. La reportera Samantha Vall ho experimenta a l'empresa APPLUS, on les flames devoren en pocs minuts dos habitacles. Allà, amb Pau Gabarró, expert investigador d'incendis, veurem com les marques que deixa el foc donen moltes pistes per saber com ha començat. Per saber com el pànic afecta una persona que viu un incendi, l'equip de realitat virtual de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha ideat un nou programa de visió per ordinador. La reportera del "Quèquicom" fa de conillet d'Índies i n'extreu que la seva actuació davant el foc és errònia. Finalment, la Samantha s'apunta a un curset d'extinció d'incendis. Hi aprèn que moltes vegades l'aigua no és la millor opció per apagar un foc. Al plató, el presentador, Toni Mestres, explica quines condicions hi ha d'haver perquè una fuita de gas produeixi una explosió.

Nanotecnologia: el món més petit
Vídeo

Educació artística Tecnologia Ciències naturals Nanotecnologia: el món més petit

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Disseny, Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Electrotècnia, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Tecnologia industrial

La nanotecnologia és una tecnologia que treballa a una escala ultramicroscòpica, mil milions de vegades més petita que un metre. "Quèquicom" parla de les aplicacions que té. Un reporter del programa visita el Parc Científic de Barcelona i l'Institut de Ciència de Materials del CSIC per veure com es desenvolupa la nanotecnologia de veritat. La visita permet conèixer algunes de les aplicacions actuals de la nanotecnologia i descobrir-ne possibles aplicacions futures que seran revolucionàries. També se segueix un grup de joves en el procés de preparació d'uns robots que han de competir amb altres de tot l'Estat. Amb la nanotecnologia es poden obtenir materials de propietats revolucionàries, però per aconseguir-ho no es parteix de cap element químic estrany. S'utilitzen elements de la taula periòdica ben corrents, com el carboni, ordenat de determinades maneres a l'escala nanoscòpica. Per exemple, la punta d'un llapis està feta de grafit, és a dir, d'àtoms de carboni disposats en làmines paral·leles molt separades entre si que llisquen amb facilitat les unes per damunt de les altres. El grafit és un excel·lent lubricant i un material tou, per això serveix per escriure. Però amb la nanotecnologia és possible enrotllar aquestes làmines de grafit com si es tractés de folis de paper, individualment o les unes dins de les altres, i s'obtenen els nanotubs de carboni, que són les fibres més resistents que es coneixen. Un sol nanotub perfecte és de 10 a 100 vegades més resistent que l'acer per unitat de pes i condueix el corrent elèctric centenars de vegades més eficaçment que els tradicionals fils de coure.

Aigua de Caldes
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Ciències naturals Aigua de Caldes

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Geografia, Tecnologia industrial

El programa "Quèquicom" dedica el capítol a les aigües de Caldes de Malavella, capaces de conservar les restes d'un rinoceront prehistòric o de disminuir el dolor causat per algunes malalties. A Caldes de Malavella hi han trobat un rinoceront de tres milions i mig d'anys perfectament conservat. La causa és la gran quantitat de minerals que porta l'aigua termal de Caldes, una aigua que és la mateixa que aflora avui en dia i que té efectes beneficiosos per a la salut. El rinoceront trobat a Caldes de Malavella està considerat el més ben conservat del món. Aquesta bèstia va caure en un llac d'aigua termal i, gràcies a les propietats mineralògiques de l'aigua s'ha pogut conservar tal com va morir. Actualment, a Caldes de Malavella, l'aigua brolla a 50 graus i els balnearis aprofiten aquesta temperatura per fer els tractaments. El reportatge mostra com l'escalfor de l'aigua ajuda a disminuir el dolor en cas d'artrosi. La reportera Samantha Vall visita el laboratori d'anàlisi d'aigua Oliver-Rodés per saber com actuen els minerals de l'aigua dins el cos. Repta el president de l'empresa a fer un tast d'aigües per veure si les pot distingir només amb el gust.

Les vides del ferro
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Tecnologia Ciències naturals Les vides del ferro

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Educació artística: visual i plàstica, Economia de l'empresa, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tècniques d'expressió graficoplàstica, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Dibuix artístic, Tecnologia industrial

El ferro és un element utilitzat i reutilitzat pels humans des de fa mil·lennis, per la qual cosa pot tenir moltes vides. "Quèquicom" mostra, en aquest capítol, com s'obté, com es recicla, com es converteix en art i com és d'important per a la vida. El ferro és el quart element més abundant al nostre planeta i el metall més utilitzat en tota la història de la humanitat. A més, gràcies a la seva tendència a reaccionar amb l'oxigen i rovellar-se, s'ha convertit en un element vital per a la respiració. El reporter Pere Renom visita una fàbrica siderúrgica en què cada dia es reciclen centenars de tones de ferralla que es fonen per produir acer. També recorre una mina per descobrir el ferro en estat mineral i coneix un escultor que dóna vida a aquest metall. El reportatge també mostra el paper que té el ferro en la respiració i la vinculació entre la falta de ferro i l'anèmia.

Olfacte: el sentit oblidat
Vídeo

Ciències naturals Olfacte: el sentit oblidat

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

"Quèquicom" dedica el capítol a l'olfacte i mostra els exemples d'una dona que ha perdut la capacitat de percebre olors i d'un grup de perfumistes que, en canvi, tenen el sentit de l'olfacte molt desenvolupat. Per un refredat es pot perdre el sentit de l'olfacte, però, al contrari del que es pensa, el del gust sol quedar intacte. A la Universitat de Barcelona es treballa per millorar els nassos electrònics que poden ajudar les persones que tenen anòsmia a detectar fuites de gas quan són a casa. L'Eva fa cinc anys que no sent cap olor. "Quèquicom" l'acompanya a l'Hospital Clínic a fer-li unes proves. Allà, l'Eva s'adona que és molt difícil que torni a recuperar l'olfacte. Ara ha de fer servir la seva la memòria olfactiva. Els que tenen molta memòria olfactiva són els perfumistes. La reportera Samantha Vall visita l'empresa Puig perquè li facin un perfum a mida. La reportera també sopa en un restaurant que proposa despertar el sentit de l'olfacte sopant a les fosques. D'aquesta manera, l'olfacte i el gust cobren més importància.

Total 15 resultats
per pantalla
Pantalla de 2

Àrea professorat

Programació educativa