Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 243 resultats
per pantalla
Pantalla de 25
El cinema i l'electricitat
Vídeo

Ciències socials Tecnologia El cinema i l'electricitat

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Coneixement del medi: social i cultural

L'aplicació de l'electricitat a la indústria del cinema va comportar, al seu dia, tota una revolució. "Energi K" parla, en aquest capítol, de la relació entre cinema i energia elèctrica. L'origen del cinema va ser mirar d'aconseguir imatges en moviment, però des dels primers invents en el camp de la fotografia fins a les imatges que es poden veure actualment al cinema hi ha hagut una gran evolució. L'entrada de l'energia elèctrica en el món del cinema ha tingut molt a veure en aquesta evolució. L'electricitat és un fenomen físic que es va estar observant a la naturalesa durant molts segles, però que els científics no sabien com generar. L'energia elèctrica es pot generar a partir de diferents fonts d'energia. La font més utilitzada són els combustibles fòssils, com el petroli o el carbó, seguida de les centrals hidroelèctriques i les nuclears. Només un 1 % de l'electricitat mundial s'aconsegueix a partir del vent, el Sol o l'energia geotèrmica. Es generi com es generi, l'electricitat és la forma d'energia més utilitzada en l'actualitat. Gràcies a l'electricitat s'han aconseguit grans avenços en molts àmbits i la indústria del cinema n'és un. Juan José Caballero, professor de cinema, recorda que els primers projectors i les primeres càmeres cinematogràfiques eren aparells mecànics, molt senzills, accionats per l'operador de manera manual. Això va ser així fins a la meitat de la dècada del 1920, quan aquests aparells van començar a ser accionats elèctricament. A l'inici del cinema no hi havia focus per il·luminar, per això sempre s'havia de rodar amb llum de dia. L'arribada del cinema sonor va comportar el desenvolupament d'una sèrie d'aparells que poguessin ser accionats a una velocitat constant per afavorir la sincronia entre la banda d'imatge i la banda sonora. Aquest fet va significar l'arribada de l'electrificació al camp de la tecnologia cinematogràfica. Les noves tecnologies han possibilitat el fet que es pugui desenvolupar un projecte audiovisual sencer, des del camp de la producció fins a la postproducció, partint de la utilització d'un ordinador.

Cinema
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Cinema

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Cultura audiovisual, Història del món contemporani, Tutoria, Història de l'art, Arts escèniques

"Col·leccionistes" mostra objectes fascinants rescatats de la memòria de Hollywood, assisteix a una subhasta de cartells de cinema antics, comprova com és possible aconseguir una de les millors col·leccions d'aparells de cinema d'Europa i fa una mirada nostàlgica al Cine Nic. L'"star system", les càmeres de cinema i els cartells publicitaris van sorgir per fer possible l'anomenat setè art, però, amb el pas dels anys, s'han acabat convertint també en objectes cobejats pels col·leccionistes. Josep Maria Queraltó col·lecciona aparells de cinema. A Vallbona de les Monges visita el lloc on es va instal·lar el primer cinema, on va aprendre l'ofici d'operador. Maite Mínguez té una esplèndida col·lecció d'objectes apareguts a les pel·lícules de Hollywood. Les peces les adquireix a través de tres empreses de subhastes que considera fiables. A Paco Baena li interessa el món del cinema des que era petit. Ara té una col·lecció de cartells de cinema formada per set o vuit mil cartells i programes de mà. Un cop a l'any, té lloc a Barcelona una subhasta de cartells, que en Paco no es perd mai. Quico López Balcells és un apassionat del Cine Nic, una empresa que va funcionar entre l'any 1931 i el 1974. Per això en col·lecciona joguines.

Vicente Aranda
Vídeo

Educació artística Ciències socials Vicente Aranda

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Cultura audiovisual, Educació visual i plàstica

En aquesta edició de "(S)avis", el director de cinema Vicente Aranda repassa la seva vida i la seva trajectòria professional al costat de la periodista Carolina Ferre. Als 81 anys, Vicente Aranda continua en plena forma, amb un ritme de producció d'una pel·lícula cada dos anys. El director català expressa obertament en aquesta entrevista què pensa del cinema actual, de les actrius que han treballat en les seves pel·lícules, dels festivals de cinema, de l'anomenada Escola de Barcelona i de les desavinences amb els productors i amb els escriptors que ha portat a la gran pantalla. Aranda confessa que no li agrada gens fer-se gran i que voldria viure dos o tres-cents anys més per continuar fent pel·lícules, tot i que la seva vocació inicial va ser la d'escriptor. Després de més de vint-i-cinc anys de viure a Madrid, Aranda es retroba amb alguns dels escenaris dels seus primers anys com a director a la Ciutat Comtal, com són el parc Güell o el Cafè de l'Òpera de la Rambla. La tercera localització, no podia ser d'una altra manera, és el pati de butaques d'un cinema de Barcelona. Al llarg de l'entrevista, Vicente Aranda manifesta opinions com ara aquestes: "Sóc un director testimonial." "No crec gaire en els festivals, recau sobre nosaltres perquè convé a d'altres." "Visc a Madrid, però no tinc cap amic madrileny." "En cinema, el més exitós, el que sura, és la merda." "Els premis no només s'han de desitjar, sinó que s'han de merèixer." "Amb Pilar López de Ayala i Paz Vega he sentit fred; en canvi, amb Leonor Watling, Victoria Abril o Ana Belén m'he sentit estimat." "Sempre vaig voler ser escriptor i, accidentalment, he acabat sent director de cinema." "No sé si Woody Allen és un fabricant de pel·lícules o un editor d'una revista anual. A mi sempre em semblen bones, les seves pel·lícules. Em passa el mateix amb Buñuel." "No amago que sóc d'esquerres, i si hi ha dues Espanyes, jo sóc d'aquesta, la bona." "Necessito trobar un altre cop una Victoria Abril." "Ferreri és el millor director del món."

Els transports al cinema
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Tecnologia Ciències naturals Els transports al cinema

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Cultura audiovisual, Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Geografia, Educació visual i plàstica, Tecnologia industrial

Quan els germans Lumière van inventar el cinema, ja van fer aparèixer un tren a la seva primera pel·lícula. Els mitjans de transport han circulat per tot tipus de pel·lícules fins a arribar a tenir-hi, en molts casos, un paper protagonista. El programa "Transfer" fa un repàs d'algunes d'aquestes pel·lícules. L'agent especial 007 estrena un cotxe espectacular en cada pel·lícula i els seus favorits són els Aston Martin. Altres cotxes que han passat a la història del cinema són els dels superherois dels còmics, com el Batmòbil, els cotxes de la pel·lícula "Grease" o els de la pel·lícula de dibuixos animats "Cars". Roger Salvany, actor especialista, parla de la seva feina com a doble de cinema especialitzat en conducció, ja que condueix els cotxes en les escenes de risc de les pel·lícules. El tren és el mitjà de transport amb més simbologia en el món del cinema. L'avió, en el cinema, ha estat escenari d'intrigues. Per mar, els protagonistes han estat els vaixells de pirates. També són molt cinematogràfiques les naus espacials creades especialment per a l'ocasió.

Un any de Cinema en curs
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Un any de Cinema en curs

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica

Aquest és el film de colenda de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya que consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".

Film de cloenda: un any de cinema en curs
Vídeo

Tutoria Educació artística Film de cloenda: un any de cinema en curs

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Tutoria, Educació visual i plàstica

Aquest és el film de colenda de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya que consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

El cine
Vídeo

Ciències socials El cine

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Coneixement del medi: social i cultural

Nens i nenes d'arreu del món tracten del tema del cinema. Cadascú parla des de la seva experiència personal. Tot i que la majoria expliquen que és una sala on es projecten pel·lícules, s'ha de tenir en compte que alguns no han anat mai al cine i exposen allò que creuen què és o els rumors que els hi han arribat. El concepte de cinema varia en funció de com i on es projecten les pel·lícules. Per exemple, els nens occidentals parlen del cinema com d'un lloc gran amb moltes butaques i una gran pantalla; fins i tot, alguns descriuen com són els multicines, sense descuidar-se el servei de venda de crispetes i refrescs. Però, per als nens de països no tan desenvolupats, el cinema és una petita sala amb poques cadires, i les pel·lícules, en la majoria dels casos, es veuen per mitjà del vídeo. Els més grans també tracten dels diversos gèneres cinematogràfics. Ara bé, val a dir que els films d'acció i de ciència-ficció són els més comentats per la canalla. La idea que el cinema et permet imaginar i que tracta de les coses de la vida és una altra aportació.

Making of fotogràfic
Vídeo

Tutoria Educació artística Making of fotogràfic

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Cultura audiovisual, Tutoria, Educació visual i plàstica

Aquest és el Making of fotogràfic de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya que consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".

Tornar a començar
Vídeo

Educació artística Tornar a començar

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Educació visual i plàstica

Aquest és el curtmetratge "Tornar a començar", realitzat pels alumnes de 5è de l'Escola Cervantes de Barcelona dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

Dibuixant un somni
Vídeo

Educació artística Dibuixant un somni

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació visual i plàstica

Aquest és el curtmetratge "Dibuixant un somni", realitzat pels alumnes de 3r i 4t d'ESO de l'Institut Font Pius (Barcelona) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

Total 243 resultats
per pantalla
Pantalla de 25

Àrea professorat

Programació educativa