Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 500 resultats
per pantalla
Pantalla de 50
13ª Setmana de la Ciència
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals 13ª Setmana de la Ciència

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Treball de recerca, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

Aquest vídeo mostra l'acte de lliurament dels premis escolars de la 13a Setmana de la Ciència que es va celebrar a la sala Àgora de Cosmocaixa el divendres 21 de novembre de 2008.

Malalts crònics renals
Àudio

Ciències naturals Malalts crònics renals

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

En aquest capítol del programa radiofònic "La solució", Carles Pérez, ens presenta diferents experiències de malalts crònics renals. La solució és un programa radiofònic que busca solucions als nostres problemes de cada dia. Aquest programa consta de les següents seccions: Fem dissabte, Tal com som, Naturalesa humana, Les receptes de la solució, Dret d'escollir, El jardí de les Hespèrides, A dreta llei, In corpore sano, Ciutadans i Galeries de flors.

Té mal gust l'aigua de l'aixeta?
Àudio

Ciències naturals Té mal gust l'aigua de l'aixeta?

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

En aquest capítol del programa radiofònic "La solució", Carles Pérez, ens presenta respostes a totes les preguntes a l'entorn del mal gust de l'aigua de l'aixeta. La solució és un programa radiofònic que busca solucions als nostres problemes de cada dia. Aquest programa consta de les següents seccions: Fem dissabte, Tal com som, Naturalesa humana, Les receptes de la solució, Dret d'escollir, El jardí de les Hespèrides, A dreta llei, In corpore sano, Ciutadans i Galeries de flors.

El canvi climàtic
Àudio

Ciències socials Ciències naturals El canvi climàtic

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

En aquest capítol del programa radiofònic "La solució", Carles Pérez, ens presenta solucions per paliar el canvi climàtic. La solució és un programa radiofònic que busca solucions als nostres problemes de cada dia. Aquest programa consta de les següents seccions: Fem dissabte, Tal com som, Naturalesa humana, Les receptes de la solució, Dret d'escollir, El jardí de les Hespèrides, A dreta llei, In corpore sano, Ciutadans i Galeries de flors. La solució és un programa que busca solucions als nostres problemes de cada dia. Aquest programa consta de les següents seccions: Fem dissabte, Tal com som, Naturalesa humana, Les receptes de la solució, Dret d'escollir, El jardí de les Hespèrides, A dreta llei, In corpore sano, Ciutadans i Galeries de flors. A més de la temàtica que tracta cada secció, en aquest capítol, el tema central la protecció dels espais forestals.

L'illa Farriola
Vídeo

Ciències naturals L'illa Farriola

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Biologia

"El medi ambient" recorre el fons submarí de l'illa Farriola, a la Costa Brava, i en mostra la riquesa geològica i biològica. El massís del Montgrí, entre l'Estartit i l'Escala, a l'Alt Empordà, és un dels pocs trams de litoral que encara està lliure de l'impacte urbanístic. En aquests quinze quilòmetres de costa es troben indrets de gran valor biològic i paisatgístic. Un és l'illa Farriola. Navegant pels voltants s'hi poden veure diversos forats que la travessen de banda a banda. Però el que és, sens dubte, el forat més gran, està submergit. És un bonic túnel de molts metres de diàmetre i diverses desenes de metres de longitud. Això permet passar cap la banda exterior de l'illa sense dificultats. El fons i les parets estan recobertes d'esponges i altres organismes que n'incrementen l'interès. A la cara del túnel que dóna a mar obert, el fons ja està a més de trenta metres de la superfície. Aquí s'hi pot veure un autèntic laberint de canals que solquen les roques planes del sòl marí. Aquests passadissos tenen uns quants metres d'alçària i, en alguns indrets, menys d'un metre d'amplada. En els punts on queden més oberts s'hi poden veure columnes verticals que arriben fins a la cara més alta de la plataforma rocosa. A causa del llot que hi ha al fons dels canals, sovint no hi ha gaire visibilitat, però el paisatge és espectacular i únic a la Costa Brava. La naturalesa calcària del massís i la gran abundància d'avencs, coves i forats que té fan suposar que, abans, aquests canals formaven part d'un complicat sistema de coves. Els moviments tectònics de l'escorça terrestre han fet que, lentament, el terreny s'hagi enfonsat. Amb el pas del temps, l'erosió i la descomposició de la roca han fet desaparèixer el sostre d'aquestes cavitats, i han quedat només els canals que solquen el fons del mar. Les parets són plenes de petits forats i cavitats on troben refugi nombrosos invertebrats i peixos. Les mòlleres i les morenes, entre molts altres, formen part de la fauna marina que viu al voltant de l'illa Farriola. Aquí el problema és que la fondària limita el temps de permanència en aquest paisatge singular, i, per raons de seguretat, s'ha de retornar al punt de sortida més aviat del que es voldria.

Projectes de Natura
Àudio

Ciències naturals Projectes de Natura

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

En aquest capítol del programa radiofònic "La solució", Carles Pérez, ens presenta projectes a la Natura. La solució és un programa radiofònic que busca solucions als nostres problemes de cada dia. Aquest programa consta de les següents seccions: Fem dissabte, Tal com som, Naturalesa humana, Les receptes de la solució, Dret d'escollir, El jardí de les Hespèrides, A dreta llei, In corpore sano, Ciutadans i Galeries de flors.

Qui protegeix els arbres?
Àudio

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Qui protegeix els arbres?

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

En aquest capítol del programa radiofònic "La solució", Carles Pérez, ens presenta als proctetors dels arbres. La solució és un programa radiofònic que busca solucions als nostres problemes de cada dia. Aquest programa consta de les següents seccions: Fem dissabte, Tal com som, Naturalesa humana, Les receptes de la solució, Dret d'escollir, El jardí de les Hespèrides, A dreta llei, In corpore sano, Ciutadans i Galeries de flors. La solució és un programa que busca solucions als nostres problemes de cada dia. Aquest programa consta de les següents seccions: Fem dissabte, Tal com som, Naturalesa humana, Les receptes de la solució, Dret d'escollir, El jardí de les Hespèrides, A dreta llei, In corpore sano, Ciutadans i Galeries de flors. A més de la temàtica que tracta cada secció, en aquest capítol, el tema central la protecció dels espais forestals.

Gaudí i la natura
Vídeo

Educació artística Ciències socials Matemàtiques Ciències naturals Gaudí i la natura

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Matemàtiques, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Història de l'art, Geografia

Antoni Gaudí es va inspirar en les formes de la natura per construir la seva obra. "Quèquicom" compara l'estructura de la Sagrada Família amb la disposició d'algunes espècies naturals, com els faigs. La branca d'un baladre amaga al seu interior una columna amb una estructura de base triangular que progressivament es transforma en base hexagonal. Aquesta columna coincideix amb la columna de doble gir dissenyada per Antoni Gaudí. El reporter Pere Renom visita la Sagrada Família i comprova com la nau central està inspirada en una arbreda, amb troncs, ramificacions i capçades per on entra la llum. Ramon Espel, cap d'obra de la Sagrada Família, i Jordi Cussó, cap dels modelistes del temple, expliquen com es modelen les columnes de doble gir. Aquestes columnes s'originen per una rotació doble d'un polígon, com ara un triangle, un quadrat o un hexàgon, al llarg d'un eix. La Sagrada Família no necessita contraforts laterals com les catedrals europees tradicionals, ja que Gaudí hi va fer servir arcs catenaris molt esvelts. Pere Renom també s'enfila als arbres de la fageda de Tortadès, a la Selva, per comprovar les similituds de la natura amb l'obra de Gaudí. Els faigs tenen una ramificació simpòdica, no hi ha un eix vertical de dalt a baix, sinó que el tronc principal es divideix en diversos troncs secundaris. Així, es genera una capçada en forma de paraigua obert, amb estructura fractal. D'altra banda, a la secció "La masia", el biòleg Cristian Ruiz Altaba parla de l'origen i de les varietats del tomàquet, com també de l'eterna discussió sobre si és una fruita o una verdura.

El profeta dels números
Vídeo

Ciències socials Llengües i literatura Matemàtiques Ciències naturals El profeta dels números

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Matemàtiques, Grec, Cultura clàssica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Filosofia i ciutadania / Història de la filosofia

Aquest capítol del programa "Dígits" repassa les teories del savi grec Pitàgores, considerat el pare de les matemàtiques. Pitàgores és famós pel seu teorema, que diu que, en un triangle rectangle, la suma dels quadrats dels catets equival al quadrat de la hipotenusa. El savi grec també va elaborar una teoria que relaciona la música amb els números. Pitàgores va mostrar que els sons harmònics es produeixen quan les llargades de la corda són proporcionals a determinats números enters. La conjunció de teoria musical i naturalesa numèrica serviria, fins i tot, per interpretar l'univers. Per Pitàgores, el cosmos era bellesa i ordre i tenia la forma d'un immens monorcordi regit per lleis matemàtiques. Pitàgores va fundar una comunitat que preconitzava un estil de vida auster i, a la vegada, generós i tolerant. La influència de les idees i les actituds d'aquella comunitat va durar segles. Va ser el primer a promoure la quantificació del pensament, per això se'l considera el "pare de la matemàtica".

Mesurar l'espai
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Matemàtiques Ciències naturals Mesurar l'espai

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Matemàtiques, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Filosofia i ciutadania / Història de la filosofia, Tecnologia industrial

Tot i que les distàncies de l'univers són de gran magnitud, es tracta de distàncies calculables gràcies a diverses tècniques. Aquest capítol de "Dígits" les explica. Un dels mètodes més antics per saber la distància a què es troba un objecte llunyà consisteix a observar-lo des de dos punts i mesurar l'angle de les visuals. La distància buscada s'obté gràcies a un senzill càlcul trigonomètric. El grec Hiparc, dos segles abans de la nostra era, va aplicar aquest mètode per obtenir la distància a què es troba la Lluna. Va deduir que la Lluna era a unes 69 vegades el radi de la Terra, un càlcul molt aproximat, ja que, en realitat, és a unes 59 vegades aquest radi. Aquest mètode, anomenat tècnicament paral·laxi, és el desplaçament aparent d'un astre degut al canvi de posició de l'observador. Com més separats estan els punts d'observació, millor és la mesura resultant. Les referències que es fan servir són el diàmetre de la Terra i el diàmetre de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol. De fet, la "unitat astronòmica" és, justament, la meitat d'aquest últim valor i es fa servir per xifrar les distàncies dels astres pròxims. En alguns casos, algunes distàncies es poden calcular directament. Per saber a quina distància es troba la Lluna, s'hi envia un raig làser i es mesura el temps que triga a reflectir-s'hi. I, amb un radar, es pot saber a quina distància es troba Venus. Per fer càlculs més enllà del sistema solar es fa servir una altra unitat, el parsec. Un parsec és la distància a què es troba un astre amb un segon d'arc de paral·laxi. Quan la paral·laxi ja no és possible, els astrònoms fan servir altres mètodes basats, per exemple, en la brillantor de les estrelles. La llum d'un astre conté una gamma molt àmplia de freqüències, coneguda com a espectre electromagnètic. L'estudi d'aquest espectre dóna molta informació sobre l'astre, per exemple, com es mou i a quina velocitat. Els anys 90, el satèl·lit Hiparc, de l'Agència Espacial Europea, va precisar les posicions i els moviments de més d'un milió d'estrelles. Totes les mesures astronòmiques són relatives, per això els astrònoms parlen d'escala còsmica de les distàncies. En aquesta escala, cada esglaó fa de suport de les mesures de l'esglaó següent.

Total 500 resultats
per pantalla
Pantalla de 50

Àrea professorat

Programació educativa