Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 20 resultats
per pantalla
Pantalla de 2
Un menú nutrigenòmic i el Peta Zeta
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Un menú nutrigenòmic i el Peta Zeta

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"Quèquicom" ens explicar què és un menú nutrigenòmic, una dieta específica per a cada persona, que li permet combatre amb els aliments els seus dèficits personals. El programa científic del 33 ho explica amb diversos exemples, com ara el reporter Miquel Piris, que es fa una anàlisi d'ADN per dissenyar una dieta que compensi nutritivament les carències dels seus gens. Per seguir els consells del metge, el reporter del "Quèquicom" va a la Fundació Alícia perquè el químic Pere Castells li expliqui com pot cuinar perquè els aliments no perdin nutrients i conservin tot el gust. Així descobreix que la verdura es pot cuinar amb bosses de plàstic, perquè conservi les seves essències, i que la sal s'ha de posar al peix blau després de fregir-lo i no pas abans. Al plató s'explica el procés de l'osmosi, un intercanvi de molècules provocat per les sals. Marc Boada deixa reposar un ou sense closca en aigua destil·lada. L'ou es va inflant fins que està a punt d'explotar, perquè les sals que hi ha a dins atreuen l'aigua. Si es cuina un aliment en aigua sense ni una mica de sal, l'aigua entrarà dins de les cèl·lules d'aquella substància i durant l'ebullició es rebentaran, i llavors el contingut nutritiu passarà al caldo. En conclusió: si volem un brou consistent, la sal s'hi ha de posar al final, però, si el que volem són verdures saboroses, hi hem de posar la sal al principi, perquè l'equilibri de sals entre els vegetals i l'aigua d'ebullició farà que no es dissolgui la substància. .

Maleïts polls
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Maleïts polls

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Què fer quan al cap d'una criatura hi apareix una llémena o un poll? Quins productes són eficients i quins no? N'hi ha que puguin ser perjudicials per a la salut? L'espai "Quèquicom" parla, en aquest capítol, de les plagues de polls. Hi ha tres mil tipus de polls, però només un, el "Pediculus capitis", del qual es mostren imatges en detall, afecta el cap dels humans i únicament pot viure allà. Però, precisament per la seva especialització, acabar amb aquests polls és realment difícil. La reportera del programa, Anna Lasaga, visita el Museu de Zoologia de Barcelona, on Xavier Jeremías, dermatòleg i entomòleg, parla de les característiques dels polls. Per exemple, aclareix que mengen sang, que no tenen ales i que no poden volar ni saltar. Tot seguit, la reportera es desplaça fins a una escola de la Vila Olímpica per veure com mantenen una lluita permanent contra l'insecte que els dóna més maldecaps. Aquesta escola ha instaurat el "dia del poll", una jornada mensual en què es revisa el cap de tots els alumnes. Per saber quins productes hi ha al mercat per lluitar contra els polls, Anna Lasaga visita una farmàcia. I, seguidament, va a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona per esbrinar quins productes naturals o sintètics es poden fer servir per acabar amb la plaga. La parasitòloga Montserrat Portús avalua remeis casolans, des del vinagre fins a la gasolina, i explica les indicacions dels diferents productes farmacèutics. Per la seva banda, a la seva consulta, la dermatòloga Eulàlia Baselga mostra com s'han d'aplicar els productes contra els polls i insisteix en la importància de repetir el tractament uns dies més tard per evitar reinfestacions. I des de plató, el presentador del programa, Marc Boada, explica els mecanismes evolutius que permeten que apareguin línies resistents als insecticides, que van lligades al ràpid cicle vital d'aquests insectes.

Conviure amb lloros
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Conviure amb lloros

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Biologia

"Quèquicom" visita Port Aventura per veure com treballen els lloros i com se'ls ensinistra. També descobreix que, de vegades, mascotes tan entranyables com els agapornis poden originar la malaltia del "pulmó de l'ocellaire". I, finalment, s'acosta a les cotorres argentines de Barcelona per entendre quina és la clau del seu èxit colonitzador. Els lloros són una de les famílies d'ocells més intel·ligents que hi ha. La conducta social, un crani desproporcionadament gros respecte a la mida del cos i unes potes amb gran capacitat prènsil sembla que en són les causes determinants. Precisament, perquè són intel·ligents i sociables, ens són especialment simpàtics. Si, a més, hi afegim la seva exuberant bellesa i el fet que suporten relativament bé la captivitat, és lògic que hagin esdevingut mascotes ideals i actors preferents en espectacles circenses. El reporter del programa, Pere Renom, presencia un espectacle amb lloros a Port Aventura i aprèn que l'ensinistrament és una barreja d'etologia, és a dir, del coneixement de la conducta animal, i de psicologia, ja que cada individu té el seu propi caràcter. L'ensinistrador Paco Navarro ha d'identificar les habilitats particulars de cada lloro, de cada actor, i treballar per potenciar-les. El resultat és un paper diferent per a cadascun: uns volen i d'altres interaccionen amb el públic o parlen i canten amb fluïdesa. Però conviure amb lloros també pot portar maldecaps. Carme Baraldés fa cinc anys que té uns agapornis a casa. Des d'aleshores té problemes respiratoris. El doctor Ferran Morell, de la Unitat de Pneumologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, explica que hi ha una malaltia anomenada "pulmó de l'ocellaire", que consisteix en una inflamació pulmonar produïda per la inhalació de certes proteïnes eliminades pels ocells a través de plomes i excrements. La Carme se sotmet a una sèrie de proves i descobreix que, efectivament, la té. Amb tot, aquesta malaltia té una incidència molt baixa i si es detecta i es tracta a temps té molt bon pronòstic. Més habitual que emmalaltir pel contacte amb lloros és cansar-se de sentir-los. La solució: alliberar-los. Aquesta és la causa principal que a Barcelona s'hagi establert un població de cotorres argentines. El reporter Pere Renom és testimoni del seguiment que en fan des del Museu de Ciències Naturals. L'èxit de l'espècie es relaciona directament amb la seva variada dieta alimentària i amb el fet que les cotorres crien en nius que elles mateixes construeixen, en lloc de criar en forats, com la majoria de lloros del món. Pere Renom s'enfila a una palmera per explicar l'estructura d'aquests nius i finalment va fins a la Sagrada Família per conèixer un dels pocs enemics naturals que té: el falcó pelegrí. I al plató, el presentador del programa, Marc Boada, mostra les característiques d'algunes de les tres-centes cinquanta espècies de lloros que hi ha al món.

Un president contra l'Alzheimer
Vídeo

Tutoria Ciències socials Ciències naturals Un president contra l'Alzheimer

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Coneixement del medi: natural

En aquesta ocasió, "Quèquicom" té com a protagonista Pasqual Maragall. L'expresident de la Generalitat mostra la seva nova faceta de lluitador contra la malaltia d'Alzheimer: com a afectat i com a president d'una fundació que ha creat per donar suport a la recerca contra la malaltia. Pasqual Maragall visita els laboratoris d'investigació de la Unitat de Memòria de l'Hospital de Sant Pau, on el tracten, i entrevista la doctora Teresa Gómez Isla, que li explica que, tot i que el seu equip prova amb ratolins noves molècules que podrien modificar el curs de la malaltia, encara s'és lluny de trobar la manera de curar l'Alzheimer. El programa segueix també Luis Dueñas, un enginyer i empresari a qui recentment se li ha diagnosticat la malaltia. Luis Dueñas és voluntari en un estudi per provar un nou medicament que es fa al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Aquest tractament es basa en la immunoteràpia, però les incerteses són molt grans, perquè se saben molt poques coses sobre les causes últimes del problema. Segons el doctor Jordi Peña Casanova, del PRBB, la nova vacuna faria que el sistema immunitari fabriqués anticossos contra el pèptid beta-amiloide, que és un dels tòxics implicats en la destrucció de neurones que comporta l'Alzheimer. En una altra institució, el Parc Científic vinculat a la Universitat de Barcelona, dos equips treballen per bloquejar el pèptid tòxic. Un està dirigit pel doctor Ernest Giralt, que ha desenvolupat una molècula que actuaria a l'interior del cervell. L'altre el lidera Xavier Fernández Busquets, de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya, que vol aprofitar la nanotecnologia per retenir el pèptid en un dispositiu que es posaria fora del cervell. Dues aproximacions diferents per resoldre una patologia de la qual encara se sap ben poca cosa. Jordi Camí, director de la Fundació Alzheimer Internacional, fundada per Pasqual Maragall, adverteix que, si no es troba un tractament efectiu, l'Alzheimer pot arribar a saturar el sistema sanitari, ja que el curs de la malaltia és molt llarg i les atencions que necessiten els malalts són moltes i molt costoses. Des de l'estudi, el presentador del programa, Marc Boada, explica amb detall el funcionament de les neurones i descriu l'evolució de la malaltia.

El cordó umbilical i la curació de la leucèmia
Vídeo

Tutoria Ciències naturals El cordó umbilical i la curació de la leucèmia

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

Les cèl·lules mare poden curar la leucèmia, però encara les llencem. Si a Catalunya neixen dues-centes criatures al dia, només se n'aprofita el cordó umbilical d'una dotzena. I d'això depèn la vida de nens com Joel Plasencia, el protagonista d'aquesta edició del programa "Quèquicom". En Joel és un nen de cinc anys que necessita un donant de cèl·lules progenitores sanguínies per superar una leucèmia. Ni la seva germana ni cap dels seus familiars són donants compatibles, de manera que la seva vida depèn que algú hagi donat sang de cordó umbilical amb les seves característiques. Des de la Unitat d'Oncologia Pediàtrica de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, s'explica què és la leucèmia i com és un trasplantament de cèl·lules mare procedents de cordó umbilical. El doctor Sánchez de Toledo aclareix per què són precisament aquestes cèl·lules les que tenen la capacitat de regenerar tot el sistema sanguini d'un malalt de càncer. Un cop s'han trobat cèl·lules compatibles per a en Joel, coneixerem què passa durant les set setmanes d'espera per veure si les cèlules mare arrelen i en Joel entra en el procés de curació definitiu. El reporter Pere Renom assisteix a un part per veure com s'obté la sang de cordó umbilical i segueix el tractament que se'n fa al Banc de Sang i Teixits. Segons l'Organització Catalana de Trasplantaments, Catalunya hauria de triplicar el nombre de donacions de cordó umbilical per poder tractar sense problemes les diferents malalties que es poden curar amb cèl·lules mare, un camp en què cada cop hi ha més recerca. Al plató, el presentador del programa, Toni Mestres, fa servir exemples pràctics per aclarir què són les cèl·lules mare i com gràcies a aquestes cèl·lules es poden curar malalties com ara la leucèmia.

El mal d'esquena
Vídeo

Tutoria Educació física Ciències naturals El mal d'esquena

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació física, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

La major part de la població té mal d'esquena per contractures, hèrnies discals o altres lesions relacionades amb la columna vertebral. No se'n salven ni els esportistes d'elit. "Quèquicom" en parla en aquest capítol. La reportera Samantha Vall visita el Centre d'Alt Rendiment Esportiu (CAR), on entrevista el campió d'Espanya de salt de perxa Raúl Mayor, que, tot i que s'entrena meticulosament, li fan mal les lumbars. Raúl Mayol s'entrena sis hores tots els dies de la setmana. Al contrari del que fa la majoria de la gent, ell passa el dia fent activitat. Per a la musculatura val més això que no pas estar-se al sofà, però també té les seves conseqüències. Per prevenir accidents, molts dels salts d'en Raúl els supervisa un metge. Entre els esportistes, el mal d'esquena afecta sobretot aquells que fan un esport asimètric. Els que tenen més lesions de columna, però, són els corredors. Es van fent microlesions cada vegada que fan un pas. És difícil trobar el punt mitjà. La columna aguanta, però té els seus límits. Samantha Vall visita l'osteòpata i fisioterapeuta Ferran Trinidad perquè li fan mal les cervicals. Per fer-li passar el dolor, li desbloqueja les articulacions. Ferran Trinidad també dóna consells posturals i explica exercicis fàcils per prevenir el mal d'esquena. Una altre cas que apareix en aquest reportatge és el de Jesús Rubio, que fa trenta-cinc anys que és taxista i en fa quinze que té mal d'esquena. I no és estrany: passa cada dia dotze hores al volant i només surt del taxi per esmorzar i dinar, però llavors també torna a seure. Al final es va haver de comprar un cotxe automàtic. Però el mal d'esquena també afecta els nens. És el cas de Marc Garrido, que s'havia trencat la cinquena vèrtebra dorsal: una patologia molt comuna en nens que fan esport. Amb repòs li va passar el dolor, però la vèrtebra trencada la té desplaçada. Amina Bousfia, amb només tretze anys, ja ha passat per una operació molt dura. La columna se li va desviar i l'esquena li va quedar completament deformada. Tenia escoliosi, una patologia que tenen més les nenes que no pas els nens, sobretot en la fase de creixement. Quan va arribar a Sant Joan de Déu tenia una desviació de la columna vertebral de 90 graus. I encara que sembli mentida, a part de la gran deformitat, no hi havia cap òrgan intern lesionat. A la llarga, però, hauria pogut tenir problemes. Després de l'operació, encara té una desviació de 24 graus, i el ferro que porta a la columna l'haurà de portar sempre. La mobilitat, però, pràcticament no l'ha perduda, ja que el ferro només està fixat a la primera i la segona vèrtebres lumbars. L'Amina, tot i que l'acaben d'operar, ja ha notat molta millora.

Veure per creure
Vídeo

Educació artística Ciències naturals Veure per creure

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Cultura audiovisual, Tècniques d'expressió graficoplàstica, Física, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Educació visual i plàstica

"Quèquicom" sotmet els trucs del mag Lari a la mirada de la ciència. Què és el que ens enganya en les il·lusions visuals, els ulls o el cervell? L'il·lusionisme, o màgia blanca, juga amb les il·lusions: fa veure i creure coses que semblen contradir les lleis naturals. El reporter Pere Renom examina amb lupa els trucs del mag Lari, tant en una actuació en un escenari com amb trucs de prop, però topa amb l'habilitat de l'artista per manipular la percepció visual humana. El mag Lari explica que, per fer màgia, fa servir trucs com ara desviar l'atenció perquè la mà pugui fer el moviment trampós o anar un pas endavant de l'espectador, és a dir, fer la trampa abans que el públic es plantegi que la trampa existeix. Però què ens enganya, la vista o el cervell? Toni Mestres ho demostra des del plató amb divertits exemples que no són el que semblen. Per exemple, mostra com es forma l'arc de sant Martí, en què la llum del sol i les gotes d'aigua de pluja són les protagonistes. L'arc de sant Martí és una il·lusió visual física en què la distorsió de la llum té lloc fora de l'ull. Una altra il·lusió d'aquest tipus és l'aparença blavosa de les muntanyes llunyanes. També són una il·lusió visual física els miratges provocats per la calor. Alejandro Maiche, del Laboratori de Percepció Psicofísica de la UAB, sotmet el reporter Pere Renom a nous reptes i posa a prova la seva percepció visual. Li mostra il·lusions visuals cognitives, les relaciona amb l'adquisició de coneixement, és a dir, amb l'aprenentatge, i il·lusions fisiològiques, les que tenen origen en la fisiologia, és a dir, en el funcionament de l'ull o del cervell. Renom també visita el Museu del Cinema de Girona, on el seu director, Jordi Pons, presenta diferents aparells que van ser els primers intents de l'home per representar imatges en moviment. Així mateix, visiona les imatges produïdes pels germans Lumière, que, l'any 1895, van comportar el naixement del cinema. Finalment, Miguel Angel Martín, professor de Comunicació Audiovisual de la UAB, explica com la necessitat de caçar va predisposar els humans a sentir més atracció pel moviment que per les coses estàtiques.

Ignobel, riure amb la ciència
Vídeo

Tutoria Ciències socials Ciències naturals Ignobel, riure amb la ciència

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural

El programa "Quèquicom" dedica el capítol als premis Ignobel, els antinobel que premien tots aquells treballs de recerca que fan riure perquè són insòlits, tot i que posteriorment puguin ser aprofitats en investigacions més serioses. A Catalunya hi ha treballs de recerca premiats amb l'Ignobel. És el cas d'un experiment fet amb rates que demostra que aquests animals poden distingir l'holandès del japonès. Aquest treball d'investigació ha estat dut a terme pel Grup de Neurociència Cognitiva UB-PCB. Un dels investigadors, Josep Batista, aclareix que la clau de l'experiment es troba en el fet que el neerlandès i el japonès són dos idiomes rítmicament molt diferents l'un de l'altre. La directora del grup, Núria Sebastian, fa proves semblants amb una nena de sis mesos que distingeix entre català i castellà, i amb el reporter del programa, Miquel Piris. Miquel Piris també visita la Facultat de Medicina de Lleida per assistir a una classe de pallasso que imparteix Jordi Baiget, membre de Pallassos Sense Fronteres. En aquesta universitat s'ensenya als metges que l'humor pot ajudar a curar, ja que hi ha estudis que avalen que riure i salut van de la mà. Per Francesc Abella, professor d'aquesta facultat, l'humor no és un tractament en si mateix, però ajuda els tractaments convencionals. Aquesta és una de les raons de l'existència de Pallapupas, una ONG que treballa a l'Hospital Sant Joan de Déu que intenta fer més suportable les intervencions a quiròfan i l'estada dels nens a l'hospital. I com riure és salut, un bona part de l'equip del "Quèquicom" participa en una sessió de risoteràpia. Al plató, el presentador, Toni Mestres, posa en pràctica altres Ignobel, com ara el que van rebre els físics Neukirchi i Audoly per explicar per què els espaguetis secs sempre es trenquen en tres bocins o més. Així mateix, també es llancen cent torrades a terra per saber de quin costat cauen i es mostra un experiment per conèixer la viscositat del quitrà.

Tots a 80
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals Tots a 80

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Treball de recerca, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Tecnologia industrial

El programa "Quèquicom" analitza amb exemples pràctics si la reducció de la velocitat dels vehicles comporta una disminució de l'emissió de partícules contaminants. El govern de la Generalitat de Catalunya ha decidit disminuir la velocitat dels vehicles a bona part de les vies de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'objectiu d'aquesta mesura és reduir-hi la contaminació. Totes les persones que circulin per la segona corona de Barcelona, que té els extrems a Granollers, Terrassa i Martorell, no podran passar de 90 per hora. Mentre que a la primera corona, que va des de Santa Coloma de Gramenet fins a Molins de Rei i Castelldefels, no es podrà passar de 80. El reporter Miquel Piris fa un experiment per conèixer la relació entre velocitat i consum. Amb el mateix vehicle fa un trajecte dues vegades, la primera a 120 km/h i, la segona, a 80 km/h. Comparant les dades, en Miquel s'adona que a 80 km/h el vehicle consumeix menys carburant. L'inconvenient, però, és que ha trigat més temps a fer el trajecte. Miquel Piris parla durant el programa amb Xavier Querol, un geòleg del CSIC que mesura cada dia les partícules que hi ha l'aire que respirem. Segons Nino Künzli, professor d'investigació de l'IMIM-CREAL, la contaminació de l'aire va lligada a un gran nombre de morts prematures. La periodista de Catalunya Ràdio Laia Claret informa cada dia de l'estat de les carreteres i des de l'helicòpter comprova com, cada vegada, els col·lapses s'inicien més lluny de la ciutat de Barcelona. José M. Baldasano, del Laboratori de Modelització Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), explica com contaminen els vehicles depenent del seu comportament a la carretera.

La pesca s'ofega
Vídeo

Tutoria Ciències socials Ciències naturals La pesca s'ofega

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural

El programa "Quèquicom" analitza, des d'un punt de vista científic, el futur del sector de la pesca i parla de les mesures que s'haurien de prendre per evitar el col·lapse econòmic i la catàstrofe mediambiental. La Unió Europea ha suspès la pesca de la tonyina vermella perquè és prop de l'extinció. Paral·lelament, la revista "Science" diu que l'any 2048 podria deixar d'arribar peix als mercats perquè s'estan exhaurint la majoria de les espècies comercials. El reporter Pere Renom s'embarca amb un pescador artesanal de Badalona, però el resultat de la pesca és ben magre. Ramon Franquesa, professor de la Universitat de Barcelona i autoritat mundial en bioeconomia, adverteix que el que passa a Badalona també passa a la resta del planeta: la pesca s'esgota. Francesc Sardà i Jordi Lleonart, biòlegs de l'Institut de Ciències del Mar i de la FAO, afirmen que s'ha ultrapassat el límit del que poden suportar les poblacions marines, ja que es pesquen abans de la maduresa sexual. Xavier Pastor, de l'organització conservacionista Oceana, denuncia l'ús d'arts de deriva i la vulneració de les lleis que comporta, sobretot, la pesca de ròssec. Des del plató, Toni Mestres, el presentador del programa, mostra d'una manera molt visual la reducció del nombre de peixos que hi ha hagut als caladors durant els darrers anys i es pregunta si l'aqüicultura pot resoldre el problema de la sobreexplotació. Dolors Furones, especialista en granges de peixos, explica que el problema és que el mercat demana espècies carnívores, com les orades, però per criar un quilo d'orada calen deu quilos de peix. Ara com ara, l'aqüicultura és només un complement de la pesca extractiva. La solució passa, segons tots els experts consultats pel programa, per aplicar fortes regulacions que, encara que portin a una crisi a curt termini, han de permetre assegurar la vida als peixos i als pescadors a llarg termini.

Total 20 resultats
per pantalla
Pantalla de 2

Àrea professorat

Programació educativa