Inici » Resultats de cerca avanšada

Resultats de cerca avanšada

RSS

Ordenaciˇ segons criteri de cerca i data de producciˇ

Total 5 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
Calls i moreries
VÝdeo

Tutoria Educaciˇ artÝstica CiŔncies socials Calls i moreries

  • Data 2002
  • Idioma CatalÓ
  • Nivell Batxillerat Educaciˇ SecundÓria Obligat˛ria
  • └rea CiŔncies socials, geografia i hist˛ria, Religiˇ (voluntÓria), Hist˛ria de l'art, Hist˛ria

Les conquestes del segle XII van deixar dins la societat cristiana importants bosses de poblaciˇ musulmana i hebrea. "Mem˛ria de Catalunya" parla de la convivŔncia dels cristians amb aquestes dues comunitats. A la Catalunya medieval van conviure Ŕtnies i religions diferents de la cristiana, mÚs nombrosa i dominant. Dels diversos grups minoritaris, el mÚs important era el dels jueus, per la rellevÓncia numŔrica i pel prestigi social i econ˛mic. Els jueus ja eren presents en temps visig˛tics a ciutats com Tarragona. En l'Ŕpoca carolÝngia van tenir una importÓncia notable a Girona i Barcelona. Els comtes barcelonins els van confiar l'encunyaciˇ de moneda, per˛ els van reconŔixer una situaciˇ jurÝdica inferior. A mÚs de Barcelona i Girona, la seva presŔncia encara Ús evident als carrers de ciutats com Lleida, Besal˙, Balaguer, Cervera, Santa Coloma de Queralt, Montblanc, Tortosa o Valls. Els jueus s'agrupaven en aljames, el nucli organitzatiu de la ciutat format pels caps, els jutges, els rabins, les sinagogues i els cementiris. Vivien als calls, uns barris especials closos. Els calls van ser assaltats en moltes ocasions, enmig d'un clima d'intolerÓncia. A partir del segle XIV, els jueus van patir una forta pressiˇ social que es va traduir en emigracions i conversions al cristianisme. Les persecucions van culminar amb la seva expulsiˇ, l'any 1492, del territori de la monarquia dels Reis Cat˛lics. La minoria musulmana tambÚ va tenir presŔncia en terres catalanes. Els musulmans hi van arribar entre els anys 712 i 720 i es van establir tant al camp com a les ciutats. La toponÝmia encara en recorda la presŔncia: Aitona, Almatret, Almenar, Massalcoreig, Algerri... El domini islÓmic va aportar importants innovacions en el mˇn rural, amb noves tŔcniques de reg i nous cultius. La seva presŔncia en l'Ómbit urbÓ va reforšar la vida decadent de les ciutats. Les conquestes de Tortosa i Lleida per part de Ramon Berenguer IV van posar fi a la presŔncia del poder polÝtic i militar islÓmic. Tot i aix˛, molts musulmans van continuar vivint a Catalunya, els anomenats mudŔjars. Habitaven una zona especial, la moreria, a ciutats com Lleida o Tortosa. Es dedicaven bÓsicament al camp, per˛ tambÚ a oficis com el de menescal, calderer, terrisser, picapedrer, fuster... La seva tŔcnica artÝstica, amb el predomini de les formes geomŔtriques, Ús visible en edificis de Lleida, Agramunt, Cubells o Verd˙. La poblaciˇ morisca va deixar Catalunya l'any 1609 amb l'edicte d'expulsiˇ de Felip III.

L'islam a Catalunya
VÝdeo

CiŔncies socials L'islam a Catalunya

  • Data 2001
  • Idioma CatalÓ
  • Nivell Batxillerat Educaciˇ SecundÓria Obligat˛ria
  • └rea CiŔncies socials, geografia i hist˛ria, Hist˛ria
  • ExperiŔncia

La civilitzaciˇ musulmana a la Catalunya medieval. Les diverses manifestacions culturals com a part important de les activitats urbanes. La ciutat. L'economia. L'artesanat. El taller, centre de treball que es troba al mercat. Les tŔcniques agrÝcoles i els productes de conreu.

Jaume I: Un rei, una cr˛nica
VÝdeo

Educaciˇ artÝstica CiŔncies socials Jaume I: Un rei, una cr˛nica

  • Data 1993
  • Idioma CatalÓ
  • Nivell Batxillerat Educaciˇ SecundÓria Obligat˛ria
  • └rea CiŔncies socials, geografia i hist˛ria, Hist˛ria de l'art, Hist˛ria, Educaciˇ visual i plÓstica

Basat en l'exposiciˇ "Catalunya medieval", organitzada per la Direcciˇ General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que va tenir lloc a Barcelona durant l'any 1992. S'hi mostren algunes de les peces corresponents a la segona part de l'exposiciˇ, anomenada "El 1200, entre la tradiciˇ i la innovaciˇ". Mitjanšant la representaciˇ del rei Jaume I dictant la Cr˛nica, aquest vÝdeo fa un repÓs a la hist˛ria de Catalunya al llarg del s. XII.

El romÓnic. L'art feudal
VÝdeo

Educaciˇ artÝstica CiŔncies socials El romÓnic. L'art feudal

  • Data 1993
  • Idioma CatalÓ
  • Nivell Batxillerat Educaciˇ SecundÓria Obligat˛ria
  • └rea CiŔncies socials, geografia i hist˛ria, Hist˛ria, Educaciˇ visual i plÓstica

Exposiciˇ "Catalunya medieval", organitzada per la Direcciˇ General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona l'any 1992. S'hi mostra algunes de les peces de la primera part de l'exposiciˇ, "L'internacionalisme en la gŔnesi de l'art catalÓ". A partir de les converses entre un abat i un monjo jove que viatgen de Sant Pere de Rodes a Santa Maria de Ripoll, passant per Girona, es presenta diversos aspectes de l'art romÓnic.

El g˛tic, a la recerca de la llum
VÝdeo

Educaciˇ artÝstica CiŔncies socials El g˛tic, a la recerca de la llum

  • Data 1993
  • Idioma CatalÓ
  • Nivell Batxillerat Educaciˇ SecundÓria Obligat˛ria
  • └rea CiŔncies socials, geografia i hist˛ria, Hist˛ria de l'art, Hist˛ria, Educaciˇ visual i plÓstica

Exposiciˇ "Catalunya medieval", organitzada per la Direcciˇ General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona l'any 1992. S'hi mostra algunes de les peces de la tercera part de l'exposiciˇ, anomenada "Els segles d'or. Clients i promotors en el g˛tic catalÓ". A partir de la conversa entre dos mercaders, es presenta l'arquitectura i l'escultura g˛tica a Catalunya.

Total 5 resultats
per pantalla
Pantalla de 1

└rea professorat

Programaciˇ educativa