ÀreaCiències socials, geografia i història, Religió (voluntària), Història de l'art, Història
Les conquestes del segle XII van deixar dins la societat cristiana importants bosses de població musulmana i hebrea. "Memòria de Catalunya" parla de la convivència dels cristians amb aquestes dues comunitats.
A la Catalunya medieval van conviure ètnies i religions diferents de la cristiana, més nombrosa i dominant. Dels diversos grups minoritaris, el més important era el dels jueus, per la rellevància numèrica i pel prestigi social i econòmic.
Els jueus ja eren presents en temps visigòtics a ciutats com Tarragona. En l'època carolíngia van tenir una importància notable a Girona i Barcelona. Els comtes barcelonis els van confiar l'encunyació de moneda, però els van reconèixer una situació jurídica inferior.
A més de Barcelona i Girona, la seva presència encara és evident als carrers de ciutats com Lleida, Besalú, Balaguer, Cervera, Santa Coloma de Queralt, Montblanc, Tortosa, Valls o Lleida.
Els jueus s'agrupaven en aljames, el nucli organitzatiu de la ciutat format pels caps, els jutges, els rabins, les sinagogues i els cementiris. Vivien als calls, uns barris especials closos. Els calls van ser assaltats en moltes ocasions, enmig d'un clima d'intolerància.
A partir del segle XIV, els jueus van patir una forta pressió social que es va traduir en emigracions i conversions al cristianisme. Les persecucions van culminar amb la seva expulsió, l'any 1492, del territori de la monarquia dels Reis Catòlics.
La minoria musulmana també va tenir presència en terres catalanes. Els musulmans hi van arribar entre els anys 712 i 720 i es van establir tant al camp com a les ciutats. La toponímia encara en recorda la presència: Aitona, Almatret, Almenar, Massalcoreig, Algerri...
El domini islàmic va aportar importants innovacions en el món rural, amb noves tècniques de reg i nous cultius. La seva presència en l'àmbit urbà va reforçar la vida decadent de les ciutats.
Les conquestes de Tortosa i Lleida per part de Ramon Berenguer IV van posar fi a la presència del poder polític i militar islàmic. Tot i això, molts musulmans van continuar vivint a Catalunya, els anomenats mudèjars. Habitaven una zona especial, la moreria, a ciutats com Lleida o Tortosa. Es dedicaven bàsicament al camp, però també a oficis com el de menescal, calderer, terrisser, picapedrer, fuster...
La seva tècnica artísitica, amb el predomini de les formes geomètriques, és visible en edificis de Lleida, Agramunt, Cubells o Verdú.
La població morisca va deixar Catalunya l'any 1609 amb l'edicte d'expulsió de Felip III.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història
La civilització musulmana a la Catalunya medieval. Les diverses manifestacions culturals com a part important de les activitats urbanes. La ciutat. L'economia. L'artesanat. El taller, centre de treball que es troba al mercat. Les tècniques agrícoles i els productes de conreu.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Geografia
L'helicòpter del programa "Catalunya des de l'aire" sobrevola, en aquest capítol, els paisatges i les poblacions de les comarques del Garraf, l'Alt Penedès i el Baix Penedès.
El Garraf
El relleu del massís del Garraf marca la fesomia de la comarca. Les imatges del programa mostren els seus cims i poblacions com Olivella, Campdàsens, Garraf, Vallcarca, Sitges i Sant Pere de Ribes, amb el castell de Sota-ribes i el palau Solers, que va acollir el Gran Casino de Barcelona.
A Vilanova i la Geltrú, la capital de la comarca, hi ha la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, el Museu Romàntic, el Teatre Principal i el Museu del Ferrocarril.
La visita a la comarca finalitza a Cubelles, amb el monument al pallasso Charlie Rivel, i a Canyelles.
L'Alt Penedès
L'itinerari comença al pantà de Foix, Castellet i la Gornal, Olèrdola, Santa Margarida i els Monjos i Vilafranca del Penedès, la capital de la comarca, que va ser una important vila de la Catalunya medieval que va veure morir el rei Pere II el Gran, l'any 1285.
També es visita Sant Cugat Sesgarrigues; Sant Sebastià dels Gorgs; Avinyonet del Penedès; les Gunyoles; Olesa de Bonesvalls; Subirats, amb les restes del castell; Gelida; Sant Sadurní d'Anoia, la capital del cava; el Pla del Penedès; Sant Pere de Riudebitlles; Torrelavit; Sant Quintí de Mediona, amb les Déus, amb vint-i-tres brocs d'aigua, la cova i els gorgs; Mediona, Font-rubí, amb l'antic castell termenat i el santuari de la Mare de Déu de Foix; Pontons; Torrelles de Foix; Sant Martí Sarroca; Vilobí del Penedès; la Múnia i Castellví de la Marca.
El Baix Penedès
El programa mostra imatges aèries de Marmellar, la Juncosa del Montmell, Sant Jaume dels Domenys, Llorenç del Penedès, Banyeres del Penedès, l'Arboç, amb una reproducció de la Giralda sevillana, Santa Oliva, Bellvei del Penedès, la Bisbal del Penedès, Masllorenç i Albinyana.
De la capital de la comarca, el Vendrell, cal destacar l'església parroquial de Sant Salvador i el barri marítim de Sant Salvador, amb la Casa, l'Auditori i el Museu de Pau Casals.
El recorregut finalitza a Sant Vicenç de Calders, Bonastre, Coma-ruga, Calafell, Segur de Calafell i Cunit.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història, Educació visual i plàstica
Exposició "Catalunya medieval", organitzada per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona l'any 1992. S'hi mostra algunes de les peces de la primera part de l'exposició, "L'internacionalisme en la gènesi de l'art català".
A partir de les converses entre un abat i un monjo jove que viatgen de Sant Pere de Rodes a Santa Maria de Ripoll, passant per Girona, es presenta diversos aspectes de l'art romànic.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història de l'art, Història, Educació visual i plàstica
Exposició "Catalunya medieval", organitzada per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona l'any 1992. S'hi mostra algunes de les peces de la tercera part de l'exposició, anomenada "Els segles d'or. Clients i promotors en el gòtic català". A partir de la conversa entre dos mercaders, es presenta l'arquitectura i l'escultura gòtica a Catalunya.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història de l'art, Història, Educació visual i plàstica
Basat en l'exposició "Catalunya medieval", organitzada per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que va tenir lloc a Barcelona durant l'any 1992. S'hi mostren algunes de les peces corresponents a la segona part de l'exposició, anomenada "El 1200, entre la tradició i la innovació". Mitjançant la representació del rei Jaume I dictant la Crònica, aquest vídeo fa un repàs a la història de Catalunya al llarg del s. XII.
Bloc
Ginys
Novetats
Catàleg
IQUA
E-correu