En aquest capítol, l'espai "Salut!" dóna una sèrie de consells per prevenir les lesions quan es practica un esport o es fa exercici.
Gairebé la meitat dels catalans asseguren que practiquen algun tipus d'esport. En general, fer esport o exercici és una activitat beneficiosa per al nostre organisme. Però, sovint, per la poca pràctica que tenim d'un esport concret, per desconeixença o pel fet que el practiquem amb molta assiduïtat, estem exposats a patir-ne les seqüeles més negatives: les lesions.
Per prevenir-ho, la infermera Magda Tarrés visita Amposta. Allà es troba amb la Dorita, una dona que ha trobat l'alternativa a l'esport en el fet de caminar. Però aquesta activitat tampoc està exempta de riscos, i la Magda l'ajuda a identificar-los. La infermera també visita un poliesportiu on hi practiquen esport nens i joves en edat escolar. Els seus consells de prevenció els reparteix entre els practicants de bàsquet, de gimnàstica i de patinatge. I també descobreix quines poden ser les lesions d'una disciplina molt particular: l'esgrima.
Amb la doctora Montserrat Baré podem comprovar que una activitat mal feta pot ser l'origen de moltes lesions. I ho demostra en un entorn ben quotidià, el d'un gimnàs. La doctora explica què són els cruiximents i com es pot fer un senzill càlcul per saber a quina intensitat ha de treballar cadascú sense riscos de lesió. Després del gimnàs, la doctora Baré revela els riscos de la pràctica del futbol.
El doctor Jordi Schlaghecke és al Maresme i parla dels riscos de l'esport amb tot un expert, que, malauradament, també els ha viscut en primera persona: Rafael Jofresa, exjugador de bàsquet. Després es mou en bicicleta per Teià, acompanyat del grup excursionista de la localitat. Anar en bicicleta és una activitat beneficiosa i adequada per a totes les edats, però també cal tenir en compte uns petits consells per pedalar tranquils i sense risc de lesió. Acaba la jornada en un club de tenis, on parla de la lesió anomenada "colze del tenista".
ÀreaEducació física, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia
"Quèquicom" descobreix què té a veure el tennis amb els babilonis i la maizena; quin campió és capaç de fer girar la pilota a 5.000 revolucions per minut i com és que les pilotes de tennis han de ser peludes.
El tennista Galo Blanco, que va arribar a ser el 40 del món, ensenya a la reportera del programa, Samantha Vall, a donar diversos efectes a la bola. El vol i el rebot són radicalment diferents segons el cop, la superfície i el pèl de la pilota. La resposta implica la física aeronàutica. Daniel Crespo, físic de la Universitat Politècnica de Catalunya, ho explica a la pista del Club Tennis Sant Cugat.
En el tennis tot està tan controlat, que no només es mira la pressió de les pilotes, sinó també el lloc on es juga. A prop del mar, com a Barcelona, hi ha més pressió atmosfèrica i, per tant, la pilota corre menys que a Madrid, que està a 600 metres d'alçada.
Al plató, el presentador del programa, Marc Boada, fa notar que el 6 és el número màgic del tennis. En aquest esport es compta com si fos un rellotge. Per aclarir-ho, es remunta a l'antiga Mesopotàmia i passa per l'any solar i el cercle.
I de les matemàtiques, a la fisiologia. Els colzes i els canells dels jugadors de tenis i pàdel acostumen a patir lesions. El servei mèdic del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès aconsella a la Samantha com ha de fer el cop per no danyar les articulacions. L'altre factor és la raqueta, que ha de transmetre la força a la pilota sense retrucs. Per aconseguir-ho, els fabricants apliquen la nanotecnologia i, fins i tot, hi posen fluids no newtonians. Una maizena densa és un fluid d'aquest tipus: la seva viscositat varia segons la pressió i la temperatura. Hi ha raquetes que tenen un fluid dins del marc que es posa més rígid com més fort és l'impacte. Amb l'ajuda de la tecnologia, jugadors com Andy Roddick aconsegueixen fer serveis a 246 km/h.
ÀreaEducació física, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia
La major part de la població té mal d'esquena per contractures, hèrnies discals o altres lesions relacionades amb la columna vertebral. No se'n salven ni els esportistes d'elit. "Quèquicom" en parla en aquest capítol.
La reportera Samantha Vall visita el Centre d'Alt Rendiment Esportiu (CAR), on entrevista el campió d'Espanya de salt de perxa Raúl Mayor, que, tot i que s'entrena meticulosament, li fan mal les lumbars.
Raúl Mayol s'entrena sis hores tots els dies de la setmana. Al contrari del que fa la majoria de la gent, ell passa el dia fent activitat. Per a la musculatura val més això que no pas estar-se al sofà, però també té les seves conseqüències. Per prevenir accidents, molts dels salts d'en Raúl els supervisa un metge.
Entre els esportistes, el mal d'esquena afecta sobretot aquells que fan un esport asimètric. Els que tenen més lesions de columna, però, són els corredors. Es van fent microlesions cada vegada que fan un pas. És difícil trobar el punt mitjà. La columna aguanta, però té els seus límits.
Samantha Vall visita l'osteòpata i fisioterapeuta Ferran Trinidad perquè li fan mal les cervicals. Per fer-li passar el dolor, li desbloqueja les articulacions. Ferran Trinidad també dóna consells posturals i explica exercicis fàcils per prevenir el mal d'esquena.
Una altre cas que apareix en aquest reportatge és el de Jesús Rubio, que fa trenta-cinc anys que és taxista i en fa quinze que té mal d'esquena. I no és estrany: passa cada dia dotze hores al volant i només surt del taxi per esmorzar i dinar, però llavors també torna a seure. Al final es va haver de comprar un cotxe automàtic.
Però el mal d'esquena també afecta els nens. És el cas de Marc Garrido, que s'havia trencat la cinquena vèrtebra dorsal: una patologia molt comuna en nens que fan esport. Amb repòs li va passar el dolor, però la vèrtebra trencada la té desplaçada.
Amina Bousfia, amb només tretze anys, ja ha passat per una operació molt dura. La columna se li va desviar i l'esquena li va quedar completament deformada. Tenia escoliosi, una patologia que tenen més les nenes que no pas els nens, sobretot en la fase de creixement.
Quan va arribar a Sant Joan de Déu tenia una desviació de la columna vertebral de 90 graus. I encara que sembli mentida, a part de la gran deformitat, no hi havia cap òrgan intern lesionat. A la llarga, però, hauria pogut tenir problemes.
Després de l'operació, encara té una desviació de 24 graus, i el ferro que porta a la columna l'haurà de portar sempre. La mobilitat, però, pràcticament no l'ha perduda, ja que el ferro només està fixat a la primera i la segona vèrtebres lumbars. L'Amina, tot i que l'acaben d'operar, ja ha notat molta millora.
Durícies, galindons, ulls de poll, ungles enclavades, dits en martell, fongs, fasciïtis plantar, etc... són alguns dels problemes més habituals dels peus. El programa "Salut!" dóna tota una sèrie de consells per evitar-los.
Els peus són els grans oblidats... excepte quan fan mal. Tenen una estructura molt complexa. Una quarta part dels ossos del cos, vint-i-sis en total, són al peu, a més d'articulacions, tendons i músculs. Suporten tot el pes del cos i, amb el seu disseny complex, ens propulsen per caminar, per correr i per saltar. Però no els donem la importància que es mereixen, tot i que el 80 % dels catalans té problemes de salut als peus.
En aquest capítol, la doctora Montserrat Baré visita l'academia de ball on, des de fa anys, Mari Pau Huguet s'entrena i perfecciona la seva afició preferida. Amb ella i amb una professora de ballet clàssic i les seves alumnes descobrim com l'art de ballar els passa factura als peus, però, també, com se'ls saben cuidar. La doctora Baré també parla amb una hostessa que, per la seva feina, sovint ha de portar sabates de taló alt i de punta estreta.
La infermera Magda Tarrés passeja per una platja de Barcelona i coneix dos apassionats del "windsurf", un dels esports que més ferides i lesions provoca als peus. Prop d'allà visita un complex esportiu en què moltes persones grans fan salut gràcies a l'aigua. Conversa amb algunes d'aquestes persones i ens recorda com evitar els fongs, com tallar-se bé les ungles o com estimular la circulació sanguínia per mantenir els peus, i tot el cos, en bona forma.
El doctor Jordi Schalegheke és a Manresa, on parla amb diversos clients i dependents de comerços de sabates. I és que la tria de sabates per a nens o per a adults, tant per caminar com per fer esport, és una activitat que mereix molta atenció. El doctor Schalegheke recorda, entre altres consells, que l'estètica no hauria de sacrificar la salut dels peus. L'amplada, la llargada i l'alçària de les sabates és tan important com el material de què estan fetes o el moment del dia en què les comprem.
En aquest capítol us presentem "Corpore sano" un espai dedicat a mantenir el cos en plena forma.L'entrenador personal d'aquest programa és en Francesc Cos.
El Mètode Pilates (o conegut popularment com a Pilates), és un sistema d'entrenament físic inventat a principis del segle XX per l'alemany Joseph Pilates.
Joseph Pilates va tenir una infantesa marcada per la malaltia i això el dugué a estudiar el cos humà i la manera d'enfortir-lo mitjançant l'exercici fins arribar a ser un atleta.
Pilates de nacionalitat alemanya va començar a desenvolupar el seu mètode a Anglaterra en ser internat durant la Primera Guerra Mundial en un camp de concentració.
El 1923 es traslladà a Estats Units i va conèixer la seva futura esposa Clara. El mateix any va obrir un estudi per ensenyar el seu mètode a Manhattan i es va fer molt popular entre coreògrafs i ballarins.Aquests professionals i a causa del seu entrenament intensiu es veien afectats per lesions que els obligava a passar períodes molt llargs de recuperació i inactivitat.
Un programa que busca solucions als nostres problemes de cada dia. Salut, relacions personals, cuina o medi ambient hi tenen resposta amb els millors especialistes.
Per tonificar el cos i millorar la condició física, l'espai "Posa't en forma" ha preparat una classe especial. A més, en aquest capítol, es parla de la pràctica del waterpolo.
Anna Castellet, monitora d'activitats dirigides, proposa, d'entrada, un exercici cardiovascular amb l'"step" per millorar la condició física. Tot seguit fa un treball de bíceps de manera localitzada, fent servir les manuelles. I, més endavant, mostra com fer un exercici de tonificació de cames.
El bíceps braquial és el múscul més potent del braç. Les seves funcions principals són flexionar el braç pel colze i girar l'avantbraç per ensenyar el palmell de la mà. També actua quan s'aixequen el braços. Amb uns bíceps forts, s'evita sobrecarregar les articulacions del colze i l'espatlla, a més de prevenir les lesions a l'avantbraç quan s'agafen objectes pesants o es fan moviments repetitius amb les mans.
A la sala de fitness, l'entrenador personal Sergi Martín mostra una màquina per tonificar els bíceps. I Robert Arnés, de Cuylás Esport, explica quins són els millors teixits per a la roba d'esport.
D'altra banda, Javier Aznar, entrenador de waterpolo, dóna unes nocions bàsiques a la presentadora per poder jugar a aquest esport.
Finalment, es destaca que el potassi és un mineral indispensable per al cor. El potassi funciona en tres processos fonamentals per al funcionament normal del cos: el metabolisme; les contraccions del cor, dels músculs i del sistema nerviós, i el balanç d'aigua de l'organisme. Es recomana fer una dieta amb un alt contingut en potassi, ja que és el mineral més important en la regulació de la funció elèctrica del cor. A més, una dieta amb més potassi i menys sodi ajudarà a prevenir el desenvolupament de la tensió arterial elevada i a reduir-ne els problemes associats. Els principals aliments que aporten potassi són la carn, la fruita seca, els llegums, diversos tipus d'hortalisses i verdures i fruites com ara el plàtan o l'alvocat.
Per augmentar la flexibilitat del cos, l'espai "Posa't en forma" proposa una classe amb exercicis molt senzills. El programa també parla de la pràctica de la dansa contemporània.
La presentadora del programa, Anna Castellet, ha preparat una coreografia amb estiraments, un pràctica important per evitar lesions musculars i articulars i per dotar la musculatura d'elasticitat.
Els músculs tenen la capacitat d'estirar-se i contreure's per adaptar-se a les accions que fan. Si ens acostumem a fer estiraments, els músculs reaccionaran amb més rapidesa i es coordinaran millor davant l'activitat física. Segons l'elasticitat que tinguin, l'amplitud de moviments serà major, ja que uns músculs flexibles milloren la mobilitat i l'estabilitat de les articulacions. D'altra banda, a mesura que ens fem grans, i també a causa del sedentarisme, els músculs van perdent to i flexibilitat.
A la sala de màquines del gimnàs, l'entrenador personal Sergi Martín ensenya a fer exercicis de cadena creuada, una bona manera de millorar la flexibilitat i l'agilitat. I Georgina Rigola, de Ginadan, explica com han de ser la roba i els teixits per fer esport.
D'alta banda, la presentadora del programa practica dansa contemporània al costat de Marta Cuscó, monitora de dansa. En la dansa contemporània és molt important deixar-se anar i seguir la música amb llibertat de moviments.
Per cremar greix, el treball aeròbic és indispensable. "Posa't en forma" planteja una classe amb aquest objectiu, a més de parlar del ciclisme de muntanya.
La presentadora del programa, Anna Castellet, ha preparat una coreografia d'aeròbic per reduir el greix, com també una taula d'exercicis abdominals i de glutis.
El greix corporal és un element que es troba distribuït pel cos en diferents proporcions segons el sexe, l'edat, els hàbits de vida o la constitució física. Per qüestions genètiques, en les dones, el percentatge de teixit adipós és sempre més gran que en els homes i es distribueix principalment a l'abdomen, les natges, els malucs, les cuixes o els pits. En el cas dels homes, es concentra a la part superior del cos. El greix permet regular la temperatura corporal i emmagatzemar energia. Per tant, tenir greix és necessari, però un excés de greix pot ser perjudicial per a la salut, ja que pot augmentar el risc de malalties cardiovasculars i fer que les articulacions pateixin un sobreesforç que origini lesions.
A la sala de màquines, l'entrenador personal Sergi Martín mostra com fer un exercici per mobilitzar tota la musculatura extensora de la cama.
Dani Pérez, encarregat de ProBike, parla de les característiques dels diferents tipus de bicicletes: de carretera, de muntanya, per fer salts, urbanes... I Anna Castellet conversa amb Albert Arnau, monitor de bici tot terreny, sobre els beneficis de la pràctica del ciclisme de muntanya o BTT.
Els malucs són els protagonistes d'aquesta edició de "Posa't en forma", ja que els exercicis que s'hi fan van adreçats a enfortir-los. Els alumnes de la classe de gimnàstica són els presentadors de televisió Ruth Jiménez, Vador Lladó, Cristina Puig i David Verdaguer.
Per tonificar els malucs, Anna Castellet, la monitora d'activitats dirigides del programa, ha preparat una classe d'"indoor walking" que es fa amb una màquina el·líptica. També proposa diversos exercicis per tonificar la musculatura abductora de la cama que es fan amb una goma amb agafadors.
L'articulació del maluc uneix el cap del fèmur amb una cavitat de l'os de la pelvis, on encaixa perfectament. És una zona de molta mobilitat que necessita un bon reforç per part dels lligaments i la musculatura del maluc. El maluc permet flexionar, estendre i fer rotar la cama i també ens ajuda a doblegar i estendre el genoll i a flexionar i a estabilitzar el tronc. Una de les lesions més comunes és l'artrosi, que es produeix quan es desgasta el cartílag que protegeix els ossos de l'articulació.
A la sala de fitness, Sergi Martín, entrenador personal, mostra una màquina per treballar la musculatura abductora del maluc. I Àstrid Rosell, representant d'Aerobic & Fitness, parla de les turmelleres aquàtiques i de materials elàstics adaptats a l'aigua.
I a la piscina, Anna Castellet entrevista Lorenzo Ruiz, monitor d'"aqua gym", i segueix una classe dins l'aigua.
Així mateix, al programa també es parla dels aliments que sacien la gana.
"Posa't en forma" proposa una classe de gimnàstica dedicada a enfortir els músculs dels turmells. El programa també parla del ball del claqué i de les proteïnes.
La monitora d'activitats dirigides i presentadora del programa, Anna Castellet, ha preparat una classe cardiovascular en què es fa servir el "bosu" per treballar el turmells, una zona que suporta molt de pes i que és molt sensible a les lesions. Al llarg de la classe, també es fan servir diverses plataformes que dificulten l'equilibri del cos.
El turmell és una articulació que uneix els dos ossos de la cama, la tíbia i el peroné, amb el taló i el conjunt de petits ossos que formen el peu. Aquesta articulació permet estendre i flexionar el peu i girar el turmell endins i enfora.
A la sala de fitness, Cèsar J. Muñoz, entrenador personal, mostra una màquina específica per treballar l'articulació del turmell. I Víctor Salinas, representant de l'empresa Sasco Esports, parla dels mitjons esportius, que es confeccionen amb fibres i porten una protecció al taló i a la puntera.
Anna Castellet entrevista Ariadna Corbella, professora de claqué, durant una classe. Per ballar aquesta especialitat cal tenir les cames una mica flexionades i fer sonar les sabates.
D'altra banda, al programa també s'explica que les proteïnes són uns nutrients indispensables per a l'organisme, ja que proporcionen els materials necessaris per a la formació i reparació dels teixits i els òrgans, com ara els músculs, els ossos, el sistema nerviós, la pell o els cabells, i també s'encarreguen del seu bon funcionament. Les proteïnes es poden trobar en aliments d'origen animal i vegetal. Els aliments d'origen vegetal són més saludables perquè no contenen greixos, no tenen colesterol i aporten fibra i minerals.
Bloc
Ginys
Novetats
Catàleg
IQUA
E-correu