ÀreaCiències socials, geografia i història, Llengua catalana i literatura
Fill del poeta Marià Manent, Albert Manent (Premià de Dalt, el Maresme, 1930) ha destacat per la seva tasca cultural en diversos camps. És llicenciat en Dret i Filologia Catalana. S'inicia de ben jove com a poeta amb la publicació dels reculls "Hoste del vent" (1949) i "La nostra nit "1951). En paral·lel milità en la resistència cultural catalanista contra el franquisme. El seu compromís el portà a abandonar la poesia per dedicar-se a altres camps més útils en aquell moment per a les lletres catalanes. Així, s'especialitzà en crítica literària, amb obres com "La literatura catalana a l'exili" (1976) i "Del Noucentisme a l'exili" (1977), i sobretot en la història de la cultura catalana del segle XX. En aquesta línia, és autor d'un seguit de biografies de personalitats del Noucentisme, com Carles Riba (1963), Josep Carner (1969), J.V. Foix (1992) i Marià Manent (1995), entre d'altres. Com a complement de les biografies, publicà cinc volums de retrats literaris de persones compromeses amb la resistència a la dictadura, entre els quals destaca "Solc de les hores" (1988). Altrament ha realitzat diversos estudis sobre la guerra civil i el franquisme i sobre la història de l'església catalana. Entre molts altres guardons, ha obtingut el premi de la Crítica Serra d'Or, el Josep Pla i el Ramon Llull.
Robert Saladrigas (Barcelona, 1940) és escriptor. periodista i crític literari. De jove decideix viure d'escriure i per això tria el periodisme com a professió. Treballa als diaris "Solidaridad nacional", "El Correo Catalán" i "TeleXpres". Després, ingressa a "La Vanguardia", on el 1981 és nomenat cap de la secció de llibres. Des de les pàgines d'aquest diari i també des d'altres publicacions, com "Destino" i "Tele-estel", ha portat a terme una intensa activitat de crític literari que l'ha convertit en un referent en aquest camp. A més, ha treballat com a director i guionista en diversos programes televisius. Així mateix, ha exercit la seva gran vocació, la narrativa, com un espai de llibertat, sense acceptar encàrrecs ni directrius de cap mena. Entre les seves novel·les destaquen "Aquell gust agre de l'estel" (1977), "Memorial de Claudi M. Broch" (1986), "El sol de la tarda" (1992) i "La mar no està mai sola" (1996). També ha escrit narració curta, assaig i ha fet aportacions importants a la literatura juvenil com "El viatge prodigiós d'en Ferran Pinyol" (1971-78). Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de la Crítica, el Sant Jordi i el Creixells, entre altres. Dins el segle actual ha publicat els llibres de narrativa "La llibreta groga" (2004), premi Josep Pla, "Biografia" (2005) i "L'altre" (2009).
ÀreaEconomia de l'empresa, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Llengua catalana i literatura
En aquest capítol de "L'internauta" presenta una iniciativa de la Fundació Josep Pla. Aquesta fundació obre un bloc dedicat al Josep Pla .L'Anna Aguiló, directora de la Fundació Josep Pla ens apropa a aquesta iniciativa. En Ramon Muntaner, director de la SGAE a l'àrea mediterrània torna al programa com a convidat d'aquest capítol.
Programa setmanal, en forma de tertúlia, concebut per, d'una banda, anar posant context a la vida on-line i, de l'altra, anar aclarint, de manera entenedora i senzilla, els misteris i les curiositats de la xarxa. El programa, el primer de la radiodifusió a Catalunya i a l'estat espanyol dedicat exclusivament a Internet, va ser un projecte de Jordi Vendrell que actualment realitza i presenta el recentment guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme, Vicent Partal. Al bloc el programa, http://bloc.internauta.net/ , trobareu els anuncis dels programes, els arxius d'àudio, comentaris d'en Joan Jofra i hi podeu deixar els vostres propis comentaris. "L'internauta", més que un programa de ràdio.
ÀreaCiències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Llengua catalana i literatura
Els mots "tremuja", "romer" i "romaní"; els verbs "ser" i "estar", i el refrany "cada terra fa sa guerra" són els protagonistes d'aquesta edició de l'espai "Què m'has dit!", que també parla de la important feina que va fer el lingüista Joan Coromines.
Una "tremuja" és un dipòsit, en forma de tronc de piràmide o de con invertits, que funciona com un embut. S'hi poden emmagatzemar diverses matèries per la part superior i, després, col·locat sobre una màquina, un forn o un vehicle, serveix per alimentar-los o per carregar-los amb el material que conté.
Segons l'escriptor Josep Pla, Joan Coromines era l'home que treballava més de Catalunya. I és que aquest lingüista és autor, entre altres llibres, del "Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana". Coromines va ser un dels principals estudiosos de la lingüística romànica, reconegut a tot el món, i ho va ser gràcies al seu profund coneixement del català, el castellà i l'occità, a més de la romanística, la lingüística indoeuropea i l'aràbiga. El seu treball monumental constitueix una de les principals aportacions filològiques a la llengua catalana.
El "romer" o "romaní" és una planta remeiera, que també serveix com a condiment. Des de molt antic, en català conviuen totes dues variants. En general, els dialectes orientals en diuen "romaní", i els occidentals, "romer".
El refrany "cada terra fa sa guerra" vol dir que cada lloc té els seus costums, la seva manera de fer les coses.
Per indicar la localització o la situació d'un subjecte a l'espai, es fa servir el verb "ser", i no pas el verb "estar". Així, cal dir "on és la sortida?, i no "on està la sortida?".
ÀreaCiències socials, geografia i història, Geografia, Llengua catalana i literatura
Quan fa 25 anys de la mort de Josep Pla, la Fundació Josep Pla ha endegat una ruta a fi de conèixer millor aquest personatge. A través de dues de les seves obres "Quadern gris" i "El meu país" visitem l'entorn paisatgístic, la quinta essència de la literatura de l'autor. En aquesta ruta visitem Calella de Palafrugell, Llafranc el far de Sat Sebastià i Port Bou.
Escriptor i pedagog, Gabriel Janer Manila (Algaida, Pla de Mallorca, 1940) ha despuntat en el camp de la narrativa amb una vintena de novel·les en les quals, amb un llenguatge sensual i ric de matisos, narra la peripècia vital d'uns personatges transgressors, que lluiten per ser ells mateixos, generalment en el marc tancat de la societat tradicional illenca.
Cal destacar Els alicorns, Els jardins incendiats i Paradís d'orquídies. També recorre a la novel·la històrica per reflectir els problemes de l'actualitat; és el cas de La dama de les boires i George. El perfum dels cedres. Així mateix, és un autor prolífic de literatura infantil i juvenil. D'altra banda, ha publicat diversos assaigs sobre pedagogia, antropologia i teatre, com L'infant selvàtic de Sierra Morena, els dos volums de Sexe i Cultura a Mallorca i L'educació de l'home que riu. Ha rebut nombrosos guardons, entre altres, els premis Josep Pla, Víctor Català i Carlemany de literatura i el premi internacional IBBY de narrativa juvenil.
ÀreaLiteratura catalana, Història de l'art, Llengua catalana i literatura, Educació visual i plàstica
Un dels trets més característics d'Olga Xirinacs (Tarragona, 1936) és la seva passió per totes les arts. Va estudiar la carrera de piano i des d'adolescent pinta per afició. A mitjan dels setanta es dóna a conèixer com a poeta, és guardonada als Jocs Florals i nomenada Mestre en Gai Saber pels Jocs de Barcelona. A partir d'aleshores ha publicat nombrosos poemaris, de caire bàsicament contemplatiu, com Botons de tiges grises, Llavis que dansen, premi Carles Riba, i La muralla. D'altra banda, s'ha mostrat com una autora molt prolífica en el camp de la narrativa, amb una quarentena de novel·les i més de tres-cents contes publicats. Entre la producció novel·lística cal esmentar Interior amb difunts, premi Josep Pla, Al meu cap una llosa, premi Sant Jordi, La tarda a Venècia i L'home que mossegava les dones. La seva literatura, molt influïda per la música i la pintura, té sovint el mar com a teló de fons. També mostra una especial predilecció per ambients distingits, generalment lligats a l'art, i per la temàtica macabra i de misteri, sempre arrelada a la realitat quotidiana.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Llengua catalana i literatura
A Pals hi ha un dels conjunts monumentals medievals més visitats i més ben conservats del Baix Empordà. El programa "Viure Catalunya" recorre aquesta població de la Costa Brava.
El poble està format per tres nuclis: Pals, els Masos de Pals i la platja de Pals. Les terres de Pals són planes, extenses i fàcils de conrear. Aquest fet va propiciar fa molts anys el conreu d'arròs, i s'hi produeix una varietat de gran qualitat. La presentadora del programa, Griselda Guiteras, recorre els arrossars i visita el molí d'arròs.
Tot seguit coneix els propietaris de Ca l'Espardanyer, una de les botigues més antigues de Pals, on, a més d'espardenyes, s'hi fan bagues, unes nanses de corda per penjar-hi testos o hamaques.
Una de les principals fonts d'ingressos de Pals és el turisme: botigues, restaurants, allotjaments... La Griselda visita un càmping de luxe i assisteix a les activitats que es fan a la piscina.
Finalment, recorre el recinte gòtic, que va ser restaurat a mitjan segle XX, i en visita un dels edifics més emblemàtics: la torre de les Hores. La visita finalitza a la plaça de Josep Pla, l'escriptor empordanès que va lloar la bellesa de Pals.
ÀreaLiteratura catalana, Llengua catalana i literatura
El reportatge s'acosta a un escriptor amb majúscules, periodista, polèmic i irònic, que es definia a si mateix com un pagès sofisticat per la cultura: Josep Pla.
Josep Pla va néixer l'any 1897 a Palafrugell. Fill d'una família de propietaris rurals, va estudiar Dret a Barcelona, però es va decantar per la feina periodística. Va col·laborar a "Las Noticias", "La Publicidad", "La Veu de Catalunya", "El Sol" i "Fígaro".
Alguns dels seus primers llibres van ser "Coses vistes" (1925), "Llanterna màgica" (1926), "Madrid 1921, un dietari" (1930) o "Viatge a Catalunya" (1934).
Durant la Guerra Civil va viure a Francia i Itàlia, i va tornar a Catalunya l'any 1939. Va començar a col·laborar a "Destino" i va escriure obres com "Humor honesto y vago" (1942) o "El pintor Joaquín Mir" (1944), que més endavant va refer en català.
Les obres completes de Pla les va publicar Edicions Destino en 46 volums. Inclouen dietaris, "Quadern gris" (1966); biografies, "Tres artistes" (1970); assajos, "Els pagesos" (1968), "Les hores" (1971); llibres de viatges, "El nord" (1967), i narracions i novel·les: "La vida amarga" (1967).
Josep Pla va morir a Llofriu l'any 1981.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Geografia, Llengua catalana i literatura, Història
L'obra de Josep Pla es situa en el context biogràfic i històric en què es va produir. Una tria de citacions significatives expressa les opinions de Pla sobre diversos temes i mostra clarament la seva personalitat, amb afirmacions polèmiques i contundents. Les imatges descriuen els paisatges empordanesos més propers a l'obra de l'autor.
Bloc
Ginys
Novetats
Catàleg
IQUA
E-correu