Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 5 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
Sotavento: un parc eòlic experimental a Galícia
Vídeo

Ciències naturals Sotavento: un parc eòlic experimental a Galícia

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

"El medi ambient" visita el Parc Eòlic Experimental Sotavento, a Galícia, que, a més de produir energia, serveix per dur a terme diverses investigacions encaminades, sobretot, a aconseguir guardar una energia que ara es perd i a aprofitar millor la força del vent. El nord de Galícia és la zona amb més concentració de parcs eòlics d'aquesta comunitat, que ocupa el tercer lloc de l'Estat en potència instal·lada. Però aquí no només es produeix energia, sinó que també s'investiguen les millors tecnologies per augmentar el rendiment d'aquesta font renovable. A la serra Da Loba, entre les províncies de la Corunya i Lugo, hi ha el Parc Eòlic Experimental Sotavento. Inaugurat l'any 2001, el 51% del seu capital és de titularitat pública i la resta es reparteix entre quatre empreses del sector energètic.. A Sotavento, hi ha 24 aerogeneradors, que produeixen energia suficient per al consum de 12.000 famílies. Amb tot, el més important del parc és que hi ha nou models de molins, fabricats per cinc empreses diferents. Això ens permet comparar-ne les característiques i el rendiment. I fer-ho just al costat d'altres parcs eòlics i de la polèmica central tèrmica de carbó d'As Pontes. Un dels problemes de l'energia eòlica és la dificultat per ajustar la producció a la demanda, perquè el vent no sempre bufa quan el necessitem. Afinar en les previsions comportaria una millor gestió dels parcs eòlics. Per això, a Sotavento també es comparen diversos models informàtics de predicció de la força del vent. Aquesta recerca s'emmarca en el projecte europeu Anemos i pot contribuir a augmentar la competitivitat de l'energia eòlica respecte a altres fonts. Però la millor manera d'augmentar l'eficiència seria poder emmagatzemar l'energia. Això és el que s'investiga en un projecte dissenyat i desenvolupat per Gas Natural, amb el suport financer i institucional de la xunta de Galícia. Es tracta d'aprofitar els moments en què la generació d'energia supera la demanda o la capacitat de la xarxa i utilitzar la sobreproducció per obtenir hidrogen. L'energia que es desaprofitaria quedaria així preservada en forma d'hidrogen. Aquí, el gas alimenta un motor, però es podria transportar comprimit o liquat i, fins i tot, a través d'una xarxa de distribució i aplicar-lo a vehicles o en altres usos, com les piles de combustible. Aquí es podran obtenir conclusions sobre el funcionamient i la vida útil dels equips, les estratègies d'operació i identificar les millores tecnològiques necessàries. En un futur més o menys pròxim, el desenvolupament i la millora d'aquest sistema permetran guardar una energia que ara es perd i aprofitar millor la força del vent.

Les Colladetes, el parc del vent
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Les Colladetes, el parc del vent

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

Al costat del parc eòlic de la Collada del Perelló hi ha el parc de Colladetes. La gestió del parc és una compensació perquè la zona ha acollit els setanta-un molins de cinquanta metres d'alçada. L'ECO-100 és l'aerogenerador més gran de Catalunya. La base del tronc és més ampla que un turisme, fa cent metres d'alçada i porta tres aspes de cinquanta metres de llarg cadascuna. Està en fase de proves al parc eòlic de la Collada del Perelló. Però l'interès ecològic de la zona, més enllà d'aquesta anècdota, no són els mateixos molins, sinó la gestió de l'entorn del parc veí de Colladetes i el benefici directe que suposa per a la gent del poble. D'una banda, el parc té un centre d'informació obert al públic que rep més de sis mil visitants l'any, bona part dels quals són escolars que descobreixen els avantatges de l'energia eòlica respecte a altres processos més agressius. El centre també s'ocupa de donar a conèixer els productes i les empreses locals. D'alguna manera, és la torna ecològica per compensar la instal·lació dels setanta-un molins de cinquanta metres d'alçada que han canviat l'horitzó de la comarca del Baix Ebre. La gestió de les deu hectàrees que ocupa el parc va encaminada directament a la conservació i millora de l'entorn. Per això totes les pistes són de terra i es procura combinar la vegetació autòctona del romaní i el margalló amb un sotabosc net i polit de brossa i branques seques per evitar possibles incendis forestals. Al Tossal del Jonc, el punt més alt del parc, hi ha un dipòsit amb capacitat per a 120.000 litres d'aigua, i les àligues cuabarrades que viuen a la zona són objecte d'un seguiment especial. El pastor del poble ho veu molt clar. Els abeuradors atreuen la vida al seu voltant i beneficien tant els amfibis autòctons com el ramat de cabres i xais. Aquest any, justament, l'Associació Eòlica de Catalunya ha basat el calendari anual en el parc de Colladetes i el seu entorn natural. Volen fer públic que l'energia neta del vent és ben compatible amb la conservació de l'entorn del parc.

El Perelló (el Baix Ebre)
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Ciències naturals El Perelló (el Baix Ebre)

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

"Viure Catalunya" visita en aquesta ocasió el poble del Perelló, a la comarca del Baix Ebre. El fort vent que bufa a la zona ha propiciat la instal·lació d'un important parc eòlic. La presentadora del programa, Griselda Guiteras, comença l'itinerari pel poble acompanyada d'un responsable de la revista "La Font del Perelló", que ha classificat més de 12.000 fotografies de la localitat. Tots dos passegen pels carrers del centre, la plaça del rei Jaume II i el pont de la Sal i visiten la Cooperativa de Sant Isidre, base de l'economia del poble. Al Perelló s'hi conreen garrofers, ametllers i, sobretot, oliveres. S'hi produeix oli de qualitat, una part del qual s'exporta a Itàlia. L'any 1999 es va posar en funcionament el Parc Eòlic de les Colladetes, amb setanta-un molins. La Griselda comprova com funciona la maquinària d'un d'aquests aerogeneradors. Finalment visita les instal·lacions de cal Muria, una empresa dedicada a l'elaboració de mel, i tasta el "calmant", la beguda típica de les festes de Sant Antoni.

Dinamarca: la lliçó del vent
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Dinamarca: la lliçó del vent

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

A Dinamarca, l'impuls a l'energia eòlica ha permès crear molts llocs de treball. L''espai "El medi ambient" parla de l'aposta d'aquest país per les fonts renovables. La Unió Europea s'ha marcat uns objectius en què el 20 és el protagonista: l'any 2020 vol haver reduït un 20% el consum d'energia, un 20% les emissions de CO2 i que el 20% del consum provingui de fonts renovables. Que l'objectiu és assolible es pot comprovar a Dinamarca. El 1991 es va inaugurar el primer parc eòlic marí del país. Ara n'hi ha vuit en funcionament i, entre aquest any i el vinent, quatre més començaran a produir energia. En total, els parcs eòlics terrestres i els marins cobreixen el 20% del consum d'electricitat dels danesos. Però en certs moments se'n produeix prou per satisfer tota la demanda i encara en queda per exportar a països veïns. Els parcs eòlics no són només una font d'energia renovable, sinó que, a més a més, han afavorit una indústria pròpia potent. A mitjan anys 80 l'empresa Vestas tenia 50 treballadors i ara en té 18.000. Això ha estat possible gràcies al mercat internacional. L'estratègia danesa ha fet canviar el paisatge a moltes zones. Per exemple, en algunes ciutats hi ha petits aerogeneradors a les teulades de les cases que impliquen els consumidors urbans en la tasca comuna de promoure les energies renovables.

El vent
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals El vent

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Tecnologia industrial

El professor K descobreix, en aquest capítol de "Méteo K", per què fa vent, d'on surt i com se n'aprofita la força. El vent és el moviment natural de l'aire que es desplaça paral·lel al terra. Marga Puigdomènech, del Parc Eòlic de Rubió, recorda que el vent s'ha aprofitat des de fa molt de temps. Primer, pels vaixells de vela o els molins fariners, i ara, pels aerogeneradors, que fan servir el vent per generar electricitat. L'energia produïda pel vent és l'energia eòlica, que es diu així pel déu grec del vent, Èol. A Catalunya hi ha vuit parcs eòlics. Per volar en globus, parapent, practicar el surf o l'ala delta cal conèixer molt bé la força del vent. Depenent d'on bufa, el vent s'anomena tramuntana, mestral, ponent, garbí, migjorn, xaloc, llevant o gregal.

Total 5 resultats
per pantalla
Pantalla de 1

Àrea professorat

Programació educativa