Els anys 70 van aparèixer les primeres consoles, uns aparells que, endollats al televisor, permetien jugar a casa. Els anys 80, amb els ordinadors personals també es va poder jugar als videojocs, ja que permetien emmagatzemar gràfics i música. El gran salt endavant, però, es va produir els anys 90, a partir d'una tecnologia adequada per a la interacció audiovisual.

Per aconseguir realisme en el videojoc es fa servir la tècnica de la captura del moviment, que consisteix a filmar un personatge real amb una sèrie d'indicadors col·locats sobre el cos. Un sistema de sensors, òptic o magnètic, detecta les trajectòries d'aquests indicadors i les enregistra. Aleshores, l'animador les incorpora al personatge sintètic, que acaba movent-se com el personatge real.

Hi ha videojocs que tenen versions a internet, són els jocs en xarxa. D'aquesta manera, els jugadors, a més de competir contra l'ordinador, ho poden fer contra altres jugadors connectats a la xarxa.