En un ordinador, els circuits transporten polsos elèctrics, els bits, d'un punt a l'altre i els transistors controlen aquest moviment. A la taula periòdica dels elements, n'hi ha de conductors, de no conductors i de semiconductors, com el silici, que es pot convertir en conductor de diverses maneres. Es pot crear el "silici N", o negatiu, i el "silici P", o positiu. Acoblant aquests dos silicis s'aconsegueix un efecte díode, que és el principi del transistor, una mena d'interruptor sense mecanismes. El transistor el van inventar tres investigadors nord-americans: Bardeen, Shockley i Brattain. Els primers circuits d'ordinador només connectaven uns quants transistors, però Jack Kilby va inventar la manera de posar-ne molts en un mateix bloc de silici. Era el circuit integrat, el xip, que cada vegada s'ha aconseguit fer més petit. Tota l'electrònica digital pivota sobre el transistor: pràctic, fiable i, alhora, barat, perquè de silici n'hi ha a tot arreu.