Un dels sistemes per aprofitar l'aigua de pluja dels teulats és la cisterna, que recull aigua per a l'estiu. Al camp, els conreus en feixes contribueixen a contenir l'aigua.

A la Mediterrània es regulen alguns conreus tradicionalment de secà i es fa servir el recurs dels hivernacles per fer que l'estiu duri tot l'any i per crear un ambient tancat permanentment humit.

La tracció animal, fent voltar les sínies, ha estat durant temps la base del regadiu tradicional. La cultura islàmica va destacar en el desenvolupament de tècniques lligades a la irrigació dels camps. De l'època, encara queda actiu l'assut de Xerta, una resclosa baixa que assegura el nivell d'entrada de l'aigua als canals situats a les vores del riu que porten l'aigua fins als camps.

Avui dia es construeixen embassaments i es fan transvasaments de conques fluvials. Un altre sistema d'obtenir aigua és la perforació de pous. Després, l'aigua s'extreu mitjançant sínies o molins de vent. Pel que fa al reg, actualment es fa servir el reg per aspersió, en què l'aigua cau suament, i el reg per degoteig, amb un raig continuat.

Els manteniment dels aqüífers és important per a les necessitats de subministrament d'aigua. L'aigua de pluja i dels rius s'infiltra al sòl i hi queda retinguda, sense poder travessar les capes permeables. Prop del mar, l'aqüífer d'aigua dolça està en contacte amb l'aqüífer d'aigua salada. Els pous que exploten l'aqüífer dolç en treuen aigua, però si se sobreexplota, es descarrega i l'aigua salada ocupa l'espai deixat lliure per l'aigua dolça. Aleshores, l'aqüífer dolç se salinitza gradualment i pot, fins i tot, quedar inservible.

Les aigües superficials pateixen agressions com els abocaments urbans o industrials, que alteren els cursos fluvials i les aigües marines costaneres. Les depuradores, fisicoquímiques o biològiques, netegen les aigües residuals. Un altre sistema per eliminar-les són els emissaris submarins.