Un "xerrrac" és una serra de fulla ampla que té un mànec en un extrem. També és l'estri de fusta que en fer-lo girar produeix un seguit de sons secs i estridents. Es fa servir com a joguina per als nens i com a instrument musical.

En la parla col·loquial hi ha oficis que reben altres noms, sovint despectius. En són alguns exemples les paraules "colzepelat", per referir-se a un escrivent; "saltataulells", per designar un dependent; "goril·la", per parlar d'un guardaespatlles, o "escarabat", per referir-se a un capellà.

En català septentrional de vegades es fa servir la forma masculina del possessiu davant un mot femení: "la meu vida", "la meu mare". En aquest dialecte encara són vius els possessius "llur", "llurs", "llura" i "llures".

Les "finestres emergents" apareixen quan es navega per internet. La majoria d'aquests rectangles que s'obren sols són reclams publicitaris. El terme anglès per referir-s'hi és "pop-up", que vol dir desplegable.