Inici » Dígits

Educació artísticaMatemàtiquesTres dimensions

Codi a embedir Copiar

Tres dimensions

Giotto, Brunelleschi, Masaccio, Alberti, da Vinci... tots aquests artistes van començar a aplicar a les seves obres la perspectiva. "Dígits" mostra com s'ha aconseguit al llarg de la històra representar les tres dimensions i quines són les regles de la perspectiva.


Fins a l'edat mitjana, les pintures representaven un món pla, només de dues dimensions. En el Renaixement, gràcies a les matemàtiques, això va canviar per sempre.


Un dels pintors que va començar a introduir la tercera dimensió en els seus quadres va ser l'italià Giotto, al segle XIII. D'una manera intuïtiva, sense cap regla, Giotto va aconseguir escenaris d'una profunditat insòlita.


Dos segles després, l'arquitecte Filippo Brunelleschi va formalitzar aquest mètode i el va anomenar perspectiva. Masaccio va ser un dels primers pintors a posar-la en pràctica, la seva obra "Trinitat" és un compendi de les regles de la perspectiva.


Les línies paral·leles, que en realitat no es creuen mai, en la pintura es troben en un mateix punt, el punt de fuga. El punt de fuga i el punt de mira estan relacionats. Una altra característica de la perspectiva és que com més s'allunyen les figures del punt de mira, més petites es veuen.


L'arquitecte Leone Alberti va escriure el primer llibre sobre la perspectiva. La va plantejar com un problema de càlcul i en va mostrar la solució. A més, Alberti va inventar alguns instruments per pintar, com la retícula.


La "Santa cena" de Leonardo da Vinci és una de les grans obres de la perspectiva. El realisme i la profunditat de l'escena no tenien precedents. Leonardo da Vinci va idear també alguns instruments per dibuixar.


Amb el temps, la perspectiva es va constituir com una branca de la matemàtica, l'anomenada geometria descriptiva. Avui dia, la geometria descriptiva és indispensable per a molts projectes d'enginyeria i arquitectura.


La geometria descriptiva estudia també el procés invers de la perspectiva, és a dir, a partir de representacions en dues dimensions es pot saber com és un objecte que, en la realitat, en té tres. Això té aplicacions en cartografia, imatgeria de satèl·lits, etc.


L'ordinador és actualment el millor instrument per visualitzar la realitat en tres dimensions. Els programes de modelatge i d'animació en 3D són hereus de la perspectiva i de la confluència entre matemàtica i art que la va impulsar.


  • Programa Dígits
  • Idioma Català
  • Producció TVC, Lavinia TV - La Productora, Docu.net, 2006
  • Any de producció 2006
  • Durada: 5min.
  • Àmbit Matemàtiques, Educació artística
  • Àrea Matemàtiques, Dibuix tècnic, Volum, Educació visual i plàstica, Dibuix artístic
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

Audiovisuals relacionats

Programació educativa