Quan fem un clic amb el ratolí enviem un senyal a l'ordinador. El senyal consisteix en una parella de números, X i Y, que indica la posició del cursor a la pantalla. Com a conseqüència, l'ordinador executa un procés determinat. Abans de poder fer clics, la comunicació amb l'ordinador era ben diferent. Es feien servir targetes perforades, les mateixes targetes que feien servir les calculadores electromecàniques de començaments del segle XX. Cada combinació de perforacions representava un número, però era un sistema lent i consumia molt de paper. La situació va canviar quan l'ordinador es va poder connectar a una pantalla. Per treure partit de les dues dimensions de la pantalla calia indicar a l'ordinador la posició X-Y. Per això es van inventar diversos dispositius, com el llapis electrònic. El dispositiu que s'ha acabat imposant va néixer en un laboratori dels Estats Units. El prototip era dins una capsa i només es podia desplaçar horitzontalment o verticalment, mai en diagonal. S'anomenava "indicador de posició X-Y per a una pantalla", però ha acabat rebent el nom de ratolí.