Inici » Memòria de Catalunya

Ciències socialsDe l'Exposició del 1929 a la postguerra

Codi a embedir Copiar

De l'Exposició del 1929 a la postguerra

L'Exposició Internacional del 1929 va obrir un nou període d'esperança, seguit de l'etapa republicana, quan es va recuperar l'autogovern amb la Generalitat de Catalunya. La Guerra Civil, però, va estroncar aquesta trajectòria. Són els fets analitzats en aquest capítol de "Memòria de Catalunya".


L'any 1929, l'Exposició Internacional de Barcelona va comportar importants canvis per a la ciutat. Es va desenvolupar l'Eixample, es va millorar la xarxa de transports i es va urbanitzar la muntanya de Montjuïc, amb elements com la Font Màgica, de l'enginyer Carles Buïgas, palaus de caire clàssic, zones enjardinades amb escales, el recinte del Poble Espanyol, el Palauet Albéniz o el Pavelló Mies Van der Rohe.


El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la República Espanyola. El mateix dia, Francesc Macià va proclamar la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Tres dies després, però, Macià hi va renunciar a canvi d'un poder regional que va adoptar el nom històric de Generalitat de Catalunya.


Tot seguit es va aprovar l'Estatut de Núria, que va suposar un nou pas per a l'autogovern, i va iniciar les seves tasques el Parlament de Catalunya, presidit per Lluís Companys.


L'any 1933 es va constituir la Universitat Autònoma de Barcelona, amb Pere Bosch i Gimpera com a rector. També es van fer avenços en urbanisme, amb l'arquitecte Josep Lluís Sert com a figura destacada. Així mateix, es va dur a terme una nova planificació territorial.


El 6 d'octubre de 1934, Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. L'actuació de l'exèrcit, però, va comportar la rendició, detenció, condemna i empresonament del govern català i la suspensió de l'Estatut d'Autonomia i de la Universitat Autònoma de Barcelona.


La sublevació del 18 de juliol de 1936 va fracassar a Barcelona, neutralitzada per la Guàrdia Civil, altres forces d'ordre públic i les organitzacions obreres que van rebre armes.


La CNT-FAI va apostar per l'autogestió obrera i la col·lectivització de la indústria i de la propietat. La primera etapa de la guerra va estar marcada pel poder efectiu de les milícies populars, fins que, el maig del 1937, la Generalitat, els partits republicans i el PSUC van aconseguir el poder.


Catalunya va tenir un paper destacat en la resistència i en l'economia de guerra. Ciutats com Barcelona, Tarragona, Reus, Granollers i Figueres van patir forts bombardejos des de l'aire, amb grans danys personals i materials.


El desembre de 1938, a la batalla de l'Ebre, les tropes franquistes van trencar el front de combat a Mequinensa, un fet que va decantar el resultat de la guerra. L'exèrcit del general Franco va entrar a Barcelona el 26 de gener de 1939.


  • Programa Memòria de Catalunya
  • Idioma Català
  • Producció TVC, NEW ELEMENTS, 2002
  • Any de producció 2002
  • Durada: 26min.
  • Àmbit Ciències socials
  • Àrea Història, Ciències socials
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

Audiovisuals relacionats

Programació educativa