Inici » Resultats de cerca avançada » Memòria de Catalunya

Ciències socialsLlengües i literaturaLa Catalunya de la Renaixença

Codi a embedir Copiar

La Catalunya de la Renaixença

"Memòria de Catalunya" dedica el capítol a la part final del segle XIX, amb l'esclat de la Renaixença i del catalanisme polític.


La societat catalana va viure a finals del segle XIX un important procés de transformació marcat per la industrialització, l'obrerisme, la Renaixença i el catalanisme polític. En aquest període van sorgir diverses actuacions per rememorar un passat propi i recuperar la identitat catalana. Pel que fa a la llengua, hi va haver diverses posicions. D'una banda, els partidaris del català que es parlava, com Frederic Soler, Pitarra. De l'altra, els "jocsfloralistes", que s'estimaven més un llenguatge artificiós, com Rossend Arús. Tots, però, volien que el català fos considerat un vehicle de cultura. La Renaixença va abastar diferents àmbits culturals, com la literatura, la pintura o l'arquitectura, representada, sobretot, per Elies Rogent, encarregat de la construcció de la Universitat de Barcelona (1859-1874) o de la restauració del monestir de Ripoll (1886-1896). L'any 1833, la publicació de "La pàtria", de Bonaventura Carles Aribau, es considera l'inici de la Renaixença. El poema de Joaquim Rubió i Ors "Lo gaiter del Llobregat" o l'edició, el 1843, de "Lo verdader català" van confirmar el procés de recuperació de la llengua i de la història, que van començar a ser estudiades per erudits com Manuel Milà i Fontanals o Víctor Balaguer. La Reinaxença va rebre un impuls considerable amb l'edició dels Jocs Florals, l'any 1859, a Barcelona, que van contribuir a l'extensió de l'ús del català com a llengua culta i literària. També escriptors com Jacint Verdaguer van ser cabdals per articular la Renaixença. Mossèn Cinto va escriure dos grans poemes èpics amb gran ressò popular: "L'Atlàntida" i "Canigó". Àngel Guimerà, fundador del diari "La Renaixença", també va aconseguir un gran reconeixement amb obres com "Mar i cel", "Maria Rosa" o "Terra Baixa". D'altra banda, Narcís Oller es va convertir en el creador de la novel·la catalana contemporània, amb obres realistes com "L'escanyapobres", "La febre d'or" o "Pilar Prim". Pel que fa a la pintura, cal destacar Marià Fortuny i els germans Vayreda, màxims representants de l'escola paisatgística olotina. Altres àmbits influïts per aquest corrent van ser la geologia, amb els treballs de Juame Almera, l'excursionisme o la música, en especial el cant coral. Josep Anselm Clavé va ser el creador de diferents societats musicals, Lluís Millet i Amadeu Vives van fundar l'Orfeó Català i Pep Ventura va difondre la sardana. Juristes catalans, com Duran i Bas, van publicar un gran nombre d'obres sobre el dret català històric, i el bisbe Josep Torras i Bages va replantejar la unió entre Catalunya i el catolicisme. Pel que fa al catalanisme polític, les primeres expressions van sorgir durant la revolució de 1868, amb el naixement d'un esperit federalista. Hi van contribuir Pi i Margall, amb l'obra "Las nacionalidades", i Valentí Almirall, director del diari federalista "El Estado Catalán", amb l'obra "Lo catalanisme". El catalanisme polític es va desenvolupar en el marc de la restauració borbònica iniciada amb Alfons XII. L'any 1880, el primer congrés catalanista va marcar l'inici real del catalanisme polític. L'assemblea general de delegats de la Unió Catalanista, reunida a Manresa l'any 1892, va ser un esdeveniment cabdal, ja que s'hi van aprovar les "Bases per a la Constitució Regional Catalana", conegudes com a Bases de Manresa. L'any 1898, la crisi colonial espanyola va esperonar el moviment catalanista i, l'any següent, el tancament de caixes va suposar una resposta a la pujada dels impostos i a la falta de sensibilitat dels governs de Madrid.

  • Programa Memòria de Catalunya
  • Idioma Català
  • Producció NEW ELEMENTS, TVC, 2002
  • Any de producció 2002
  • Durada: 25min.
  • Àmbit Llengües i literatura, Ciències socials
  • Àrea Història, Llengua catalana i literatura
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

Audiovisuals relacionats

Programació educativa