Els primers experiments pel que fa al transport del so per via elèctrica van ser obra de l'italià Antonio Meucci. La història, però, ha atribuït els honors i els beneficis de l'invent al nord-americà Graham Bell, que el va patentar abans que ningú.

La clau del telèfon és la conversió del so en senyals elèctrics. En el micròfon, el so fa vibrar una membrana. Aquesta vibració crea unes variacions elèctriques que es transmeten a través d'un cable. A l'altaveu, el procés funciona al revés i els senyals elèctrics fan vibrar una membrana.

En poc temps, els telèfons van arribar a totes les ciutats importants del món, però, per exemple, no es podia telefonar de Londres a Nova York. El problema és que els senyals telefònics es degraden amb la distància i, per això, de tant en tant hi ha d'haver uns repetidors d'aquests senyals. Però instal·lar repetidors sota l'Atlàntic, al segle XIX, era una tasca impossible.

Durant un temps, per salvar llargues distàncies es va fer servir la ràdio, és a dir, la transmissió dels senyals a través de l'aire.

El primer cable telefònic transatlàntic no va arribar fins al 1956, gairebé un segle després de la invenció del telèfon. Des d'aleshores, la xarxa telefònica, sota mar i sota terra, no ha parat de créixer i de milorar.

Actualment, per a llargues distàncies es fa servir la fibra òptica, que permet canalitzar un nombre molt gran de trucades simultànies. I quan no hi cables es fan servir els satèl·lits.

La digitalització, és a dir, la conversió dels senyals en bits i l'ús d'ordinadors per regular-ne el trànsit, ha comportat avenços espectaculars en el món de la telefonia. Per exemple ha permès connectar els ordinadors de les persones i intercanviar textos, imatges, vídeos...

El més genuí de la telefonia digital és el telèfon mòbil. Amb aquest aparell, la veu es transmet gràcies a la divisió del territori en cel·les i a la presència d'antenes. Per dins, el mòbil és un intricat circuit electrònic amb un ordinador, una pantalla, un teclat, un micròfon, un altaveu, una antena... Durant una trucada es produeixen milions de càlculs per segon.