El primer autòmat modern és el monstre de Frankenstein, ideat per l'escriptora Mary Shelley, al segle XIX. La paraula "robot" va aparèixer un segle després en una novel·la del txec Karel Capek. Designava un autòmat treballador i obedient al servei dels humans. El primer robot cinematogràfic és Maria, del film "Metròpolis", de Fritz Lang. Després vindrien Gort, de la pel·lícula "Ultimàtum a la Terra"; Robby, de "Planeta prohibit", o C-3PO i R2-D2, de "La guerra de les galàxies". L'escriptor Isaac Asimov va definir les lleis que haurien de seguir tots els robots, que estableixen que un robot mai no pot fer mal a un humà, ha d'obeir sempre les seves ordres i sempre s'ha de protegir a si mateix. Gràcies als ordinadors, els robots són cada vegada més perfectes. Quan van aparèixer van originar una altra mena de robots, sense cos ni rostre, només ments, esperits emanats de l'electrònica. El més il·lustre d'aquests és Hal, del film "2001, una odissea de l'espai". Un altre de semblant és Wopr, de "Jocs de guerra". Quan els robots tenen naturalesa orgànica s'anomenen "androides". Data, de la pel·lícula "Star Trek", és un androide analític i racional, però alhora honest i ingenu. Un amb un caràcter ben diferent és Ash, d'"Alien". Entre els androides més elaborats hi ha els anomenats "replicants", com Rachel, de la pel·lícula "Blade Runner". Internet i les xarxes han propiciat nous personatges i nous arguments. Un exemple n'és la pel·lícula "Matrix", que simbolitza la rebel·lió definitiva dels autòmats. Els últims autòmats imaginats són els ciborgs, un contracció dels mots cibernètica i organisme. Tenen cos i rostre, com Terminator o Sleeper.