Inici » Atrapa-sons

Educació artísticaLlengües i literaturaCiències naturalsLa transmissió del so

Codi a embedir Copiar

La transmissió del so

En aquest capítol del programa "Atrapa-sons" es demostra, amb exemples ben curiosos, com es transmet el so. També es repassa la història del piano i es construeix un brunzidor. L'espai també inclou una versió de "L'ocell de foc", de Stravinski, i la interpretació d'una peça de Liszt.


La transmissió del so

Si no hi ha aire, no hi ha so, i l'Atrapa-sons ho demostra fent callar un despertador sense tocar-ne el botonet ni treure'n les piles. El posa dins un recipient i en treu l'aire amb una bomba de buit. Per tornar a sentir-lo de nou, el torna a posar en contacte amb l'aire.


L'aire és fet de partícules, d'una pila de partícules infinitament petites separades entre si, i quan emetem un so, movem les partícules. Una partícula empeny l'altra fins que el moviment arriba a les orelles.


El so no es transmet només per l'aire. També es pot transmetre per l'aigua, com els sons que fan els dofins o les balenes. I també es pot transmetre per altres materials, fins i tot per un cordill.


La història del piano

El piano és un instrument de teclat, de cordes percudides. Té una taula de ressonància sobre la qual, mitjançant un pontet, es tensen les cordes, que estan fixades, d'una banda, a un marc, normalment de ferro, i de l'altra, al claviller. Sobre aquest marc les cordes arriben a exercir una tensió d'unes vint tones.


Durant molts anys, el piano va ser el germà petit del clavicèmbal, un instrument que sempre sonava molt fort. El piano, en canvi, tant podia sonar fluix, que en italià es diu "piano", com fort, que en italià es diu "forte". Per això el seu primer nom va ser "pianoforte". Amb el temps va quedar reduït al que coneixem: piano.


Al principi ningú no en feia cas, perquè preferien el seu germà gran, el clavicèmbal. A més a més, els primers pianos que es van fer eren molt pesants i costaven molts diners. Però en l'època de Mozart i Beethoven es van començar a construir els primers pianos de taula i, poc després, els pianos verticals. Aquests pianos eren més barats i fàcils de transportar.


Encara haurien de passar uns quants anys fins que, gairebé a començaments del segle XIX, les millores tècniques, els canvis en els gustos i les noves necessitats expressives dels compositors van permetre que aquest instrument assolís el seu protagonisme actual.


El secret del so del piano són els martellets. Cada cop que premem una tecla, el martellet puja, pica la corda i la fa vibrar, i quan la corda vibra posa en moviment les partícules d'aire que l'envolten i el so s'escampa pertot arreu.


El piano té 88 tecles, però de cordes en té més, ja que mentre que les notes greus tenen una corda, les més agudes en tenen dues o tres per reforçar la sonoritat de l'instrument.


En l'actualitat, l'instrument disposa de tres pedals. El de la dreta serveix per allargar el so de les notes. Si es toca sense pedal i es treuen les mans del teclat, el so desapareix, però si el pedal es manté premut, encara que es retirin les mans del teclat, el so es manté. El pedal del mig és semblant al de la dreta, però amb la diferència que permet mantenir el so d'alguna nota mentre que el so de les que es toquen a continuació s'apaga quan es deixen anar les tecles. El tercer pedal, el de l'esquerra, és per treure'n un so més suau.


Les altres seccions que inclou el programa són "El relat animat", dedicat a "L'ocell de foc", d'Ígor Stravinski; "L'artefacte musical", en què l'Atrapa-sons construeix un brunzidor, i el "Concert amfibi", amb la "Rapsòdia hongaresa número 2", de Franz Liszt.


  • Programa Atrapa-sons
  • Idioma Català
  • Producció TVC
  • Any de producció 2006
  • Durada: 16min.
  • Àmbit Llengües i literatura, Ciències naturals, Educació artística
  • Àrea CLL, Música, Física, Educació artística: música, Descoberta de l'entorn social i natural, Història de la música, Ciències de la naturalesa
  • Nivell Educació Infantil Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

Audiovisuals relacionats

Programació educativa