Inici » Resultats de cerca avançada » Atrapa-sons

Educació artísticaCiències naturalsEls sons que sentim

Codi a embedir Copiar

Els sons que sentim

"Atrapa-sons" dedica el capítol als sons greus i aguts, al funcionament de l'oïda humana, a la història del saxo i a dues obres de Paul Dukas i de W. A. Mozart.


Els sons que sentim

Com més petit és un instrument musical, més agut sona, i com més gros, més greu sona. Tant és que sigui de corda, de vent o de percussió. Però tot té un límit: quan un so és molt greu o molt agut, ja no el podem sentir.


L'orella té una part externa que és el pavelló, que, gràcies a la forma d'embut, capta totes les ones sonores que li arriben i fa que vagin a parar al conducte auditiu, al final del qual hi ha el timpà. El timpà, que és aproximadament com la membrana d'un micròfon, vibra amb les ones de so que li arriben i les transmet a la cadena d'ossets (el martell, l'enclusa i l'estrep) i a l'aire contingut en aquesta zona de l'orella.


El moviment de l'estrep i de l'aire es transmet cap al líquid de l'interior del cargol, a través del qual la vibració arriba al nervi auditiu, on es converteix en un impuls elèctric que va a parar al cervell.


Un cop l'impuls elèctric arriba al cervell, aquest òrgan decideix de quina mena de so es tracta. Però si el so és massa agut, és a dir, si les ones arriben molt juntes, el timpà no té temps de vibrar i, per tant, no les sentim. De la mateixa manera, si el so és massa greu, és a dir, si les ones arriben massa separades, el timpà tampoc no vibra.


La història del saxo

A diferència dels que han evolucionat a partir d'instruments antics, el saxo és un instrument completament inventat. El va crear, l'any 1840, un músic belga que es deia Adolphe Sax i li va posar el seu nom: "sax-o-fon".


Va voler crear un instrument que sonés fort com els de metall, però amb un so com els de vent i corda. És com si hagués barrejat un clarinet amb una trompa.


El saxofon és un instrument de vent que, tot i estar fet de metall, normalment de bronze o llautó, pertany, com la flauta travessera, a la família d'instruments de vent-fusta. En el cas del saxo, això es deu bàsicament al fet que també disposa d'una llengüeta batent com la del clarinet, però més ampla i sòlida, cosa que fa que la seva embocadura sigui menys rígida i, per tant, necessiti una capacitat respiratòria més gran.


Aquesta embocadura, menys rígida que la del clarinet, i el seu cos més ample, li permeten una gran flexibilitat de matisos dinàmics i d'articulació. Per contra, el so presenta una menor concentració sonora que en altres instruments. Segurament, és per tot això que, malgrat haver tingut grans seguidors, com Berlioz i Debussy, el saxo és un instrument poc habitual a les obres simfòniques.


Dels dotze models de saxo que hi ha, els més freqüents són els sopranino i els soprano, que tenen forma recta, i els contralt, tenor, baríton i baix, que tenen la forma corba que caracteritza aquest instrument. Tots són transpositors.


Ben aviat, el saxo es va fer servir en la música simfònica i en la música militar. I gràcies a la música popular, al jazz i fins i tot al rock, el saxo s'ha convertit en un dels instruments més coneguts.


D'altra banda, el programa inclou una animació de "L'aprenent de bruixot", de Paul Dukas. L'Atrapa-sons construeix una "calimba" de coberts i l'Atrapamosques interpreta al piano "l'Allegretto alla turca", de Wolfgang Amadeus Mozart.


  • Programa Atrapa-sons
  • Idioma Català
  • Producció TVC
  • Any de producció 2006
  • Durada: 20min.
  • Àmbit Ciències naturals, Educació artística
  • Àrea Música, Educació artística: música, Història de la música, Coneixement del medi: natural, Ciències de la naturalesa
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

Audiovisuals relacionats

Programació educativa