Inici » Atrapa-sons

Educació artísticaLlengües i literaturaCiències naturalsEl timbre i els harmònics

Codi a embedir Copiar

El timbre i els harmònics

"Atrapa-sons" descobreix, en aquest capítol, per què tocant una mateixa nota al mateix volum pot sonar diferent. També repassa la història de l'oboè i del corn anglès i dedica un espai a la música de Zoltán Kodály i de Carl Maria von Weber.


El timbre i els harmònics Si podem distingir un so de l'altre amb tanta facilitat és a causa de tres característiques bàsiques del sons: l'altura, és a dir, si són greus o aguts; la intensitat, si són forts o fluixos, i el timbre. Si toquem la mateixa nota (altura), i la toquem al mateix volum (intensitat), podem distingir un instrument de l'altre pel timbre. Fins i tot dos instruments, encara que semblin idèntics, no acaben de sonar igual. El motiu és que en tots els instruments, i en general en la majoria de sons, es creen uns altres sons secundaris. Uns sons que anomenem "harmònics". D'harmònics n'hi ha una pila i depèn de la forma de l'instrument, del material de què està fet, de com es toca, que en sonin molts o pocs, que sonin més els parells que els senars, que només sonin els senars... Cada so té la seva forma d'ona segons les seves qualitats, entre les quals hi ha el timbre. El cas del diapasó és una mica especial. A diferència de la majoria de sons, el del diapasó és un so gairebé pur, és a dir, que té molt pocs harmònics. Això fa que sonin pràcticament iguals dos diapasons diferents i que les seves ones siguin pràcticament idèntiques. Per això, a l'hora d'afinar, el diapasó és una bona referència. La història de l'oboè i el corn anglès Els primers instruments clarament semblants a l'oboè els tenim localitzats fa uns cinc mil anys a l'antic Egipte, però també hi ha familiars de l'oboè escampats per Àfrica, l'Índia, la Xina, Mongòlia i altres llocs del món. L'antecessor més directe dels actuals oboès estaria entre els grecs i els romans, dels quals deriva la família de les xeremies. Aquesta família d'instruments va ser molt utilitzada a Europa durant l'edat mitjana. I a Catalunya també té parents: la tarota, el tiple, la tenora i la gralla. Però no va ser fins al 1650 aproximadament que el primer instrument anomenat oboè es va fabricar a París. El seu germà de veu una mica més greu, el corn anglès, procedeix de l'antic oboè de caça del segle XVIII. Una curiositat d'aquest instrument és que, encara que es digui anglès, no el van inventar a Anglaterra. Es diu així perquè el seu so recorda el dels corns de caça que es feien servir en aquell país. Fets de banús o bé de palissandre, una de les característiques d'aquests instruments és la llengüeta, constituïda per dues fines làmines de canya que vibren l'una contra l'altra quan l'aire hi passa entremig. D'altra banda, "El relat animat" està dedicat a "Háry János", del músic hongarès Zoltán Kodály. L'Atrapa-sons construeix un tubòfon de xancleta i l'Atrapamosques interpreta amb el seu piano "Invitació al vals", de Carl Maria von Weber.

  • Programa Atrapa-sons
  • Idioma Català
  • Producció TVC
  • Any de producció 2006
  • Durada: 20min.
  • Àmbit Llengües i literatura, Ciències naturals, Educació artística
  • Àrea CLL, Música, Educació artística: música, Història de la música, Ciències de la naturalesa
  • Nivell Educació Infantil Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

Audiovisuals relacionats

Programació educativa