Inici » Atrapa-sons

Educació artísticaLlengües i literaturaInstruments amb canya

Codi a embedir Copiar

Instruments amb canya

En aquest capítol, el programa "Atrapa-sons" mostra com funcionen instruments com el clarinet, el tible, l'oboè, la tenora o la gralla, i repassa la història del fagot. També inclou una animació d'"El trencanous", de Txaikovski, i una interpretació d'una peça de Satie.


Instruments amb canya El clarinet és un instrument de canya simple. Això vol dir que té una embocadura en què es fixa un trosset de canya en forma de làmina. Quan bufem, la canya vibra i produeix el so característic d'aquesta família d'instruments. Després, el cos de l'instrument amplifica el so que fa la canya en vibrar. Molts d'aquests instruments fan servir sistemes de claus per tapar els forats, ja que és impossible tapar-los tots amb els dits. Dins la família d'instruments que s'anomenen de vent-fusta hi podem distingir els de canya simple, com el clarinet, i els de doble canya, com el tible, molt conegut en el món sardanístic. A primera vista, el tible s'assembla una mica al clarinet. Però hi ha una diferència fonamental: el clarinet té una sola canya muntada en una embocadura rígida. En canvi, en el tible bufem directament sobre la doble canya que hi ha fixada al tudell. Entre els instruments de doble canya com el tible hi ha l'oboè, la tenora, la gralla, el fagot... Altres instruments, com ara l'harmònica, formen un grup especial: els instruments de llengüeta lliure, que es diuen així perquè el so el produeixen unes llengüetes metàl·liques que vibren lliurement quan s'hi fa passar l'aire. L'acordió també és un instrument de llengüeta lliure, però en comptes de bufant com en una harmònica l'aire es fa amb una manxa. La història del fagot El fagot va néixer al segle XVI, quan a algú se li va acudir agafar dues bombardes i unir-les per veure què passava. L'operació "dos per un" va funcionar a la perfecció. El so de l'instrument resultant era molt greu i espectacular. Per fer-lo manejable està partit per la meitat i muntat en dos cossos paral·lels. De fet, el nom de fagot ve de "fagotto", que en italià vol dir "feix de llenya". I això, segurament, és perquè els primers músics que tocaven el fagot, en lloc de portar un instrument, semblava que portessin un feix de llenya. D'altra banda, la secció "El relat animat" està dedicada al ballet "El trencanous", amb música de Piotr Ílitx Txaikovski. Al "Concert amfibi", l'Atrapamosques interpreta "Gnossienne número 1", d'Erik Satie.

  • Programa Atrapa-sons
  • Idioma Català
  • Producció TVC
  • Any de producció 2006
  • Durada: 20min.
  • Àmbit Llengües i literatura, Educació artística
  • Àrea CLL, Música, Educació artística: música, Història de la música
  • Nivell Educació Infantil Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

Audiovisuals relacionats

Programació educativa