Inici » Atrapa-sons

Educació artísticaEco i reverberació

Codi a embedir Copiar

Eco i reverberació

L'espai "Atrapa-sons" explica com es reflecteix el so i la diferència entre "eco" i "reverberació". També repassa la història del violoncel i inclou el conte animat "En Pere i el llop", de Prokófiev, i una original interpretació d'una sonata de Mozart.


Eco i reverberació El so es transmet d'una manera semblant a les ones que fa una pedra quan cau a l'aigua. Quan les ones topen amb la paret, reboten i arriben a les nostres orelles més tard que el so original, perquè han fet un recorregut més llarg. Si les parets són a prop, les reflexions del so provoquen aquella mena de cua sonora que anomenem "reverberació". Si les parets són lluny, com que les reflexions del so triguen més a arribar a les nostres orelles, sentim aquella repetició del so que anomenem "eco". L'eco s'acostuma a sentir en espais molt grans, com ara una vall envoltada de muntanyes ben altes. La reverberació la podem sentir en espais tancats de grans dimensions, com per exemple en un pavelló poliesportiu. En canvi, en un espai completament obert, com ara un desert, sentiríem un so sec, sense cap mena de reflexió sonora. La història del violoncel El violoncel forma part d'una família de quatre germans: contrabaix, violoncel, viola i violí. Es diu que el violoncel és l'instrument que té un so més similar a la veu humana. El violoncel ja existia fa més de 400 anys, però durant molt de temps poca gent li va fer cas, perquè preferien un altre instrument semblant que es deia "viola de gamba". Es deia "de gamba" perquè en italià "gamba" vol dir cama i era un instrument que s'havia d'aguantar amb la cama. Al segle XVII, quan el famós constructor de violins Antonio Stradivarius va redissenyar el violoncel el va convertir en un instrument molt apreciat per grans compositors, com ara Beethoven, Bach i Vivaldi. A part de compositors, també hi ha hagut intèrprets molt importants de violoncel. El català Pau Casals va ser tan virtuós amb el violoncel que se'l considera un dels que han fet evolucionar més la música d'aquest instrument. El violoncel es toca amb un arquet fet amb pèls de cua de cavall. D'altra banda, la secció "El relat animat" està dedicada a "En Pere i el llop", de Serguei Prokófiev. A l'apartat "L'artefacte musical", l'Atrapa-sons construeix un violoncel d'escombra, i dins el "Concert amfibi", l'Atrapamosques i una companya interpreten la "Sonata en re M per a dos pianos", de Wolfgang Amadeus Mozart.

  • Programa Atrapa-sons
  • Idioma Català
  • Producció TVC
  • Any de producció 2006
  • Durada: 23min.
  • Àmbit Educació artística
  • Àrea Música, Educació artística: música
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

Audiovisuals relacionats

Programació educativa