Segons la Unió Europea, la pesca al nostre continent està, en general, ben orientada i se solen fer servir mètodes i tècniques apropiats a les espècies que es volen capturar. Tot i això, a les xarxes sovint s'hi barregen varietats de peixos que no estaven entre els objectius dels pescadors Algunes d'aquests captures de segona categoria es poden vendre al mercat, tot i que a un preu inferior. Però entre el 10 i el 60 % dels individus, segons les ocasions, es retornen al mar i formen el que s'anomena rebuig o "descart". Aquests peixos que tornen a l'aigua han patit un xoc en sortir a la superfície i tenen poques possibilitats de sobreviure. La gran quantitat de rebuig comporta un impacte negatiu per a l'ecosistema marí i un malbaratament de recursos. Una manera senzilla de reduir el rebuig consisteix a fer les obertures de les xarxes més grans. Això permet que els peixos més petits escapin. Però aquesta mesura també redueix el nombre de captures. Per solucionar-ho, s'han creat xarxes més complexes. Millorar les xarxes és una mesura correctiva positiva, però no suficient. Altres mesures poden ajudar a reduir els danys col·laterals de la pesca d'arrossegament. Està demostrat que la prohibició temporal de pescar en algunes zones ajuda a la regeneració de l'ecosistema. La productivitat pesquera es multiplica per quatre i els ecosistemes esdevenen menys susceptibles a les fluctuacions.