Inici » Catalunya des de l'aire

Cičncies socialsCičncies naturalsEls rius i els llacs

Codi a embedir Copiar

Els rius i els llacs

L'helicōpter del programa "Catalunya des de l'aire" segueix, en aquest capítol, el curs dels rius catalans. La xarxa fluvial ha estat un factor vertebrador del territori, amb rius amb característiques ben diferents.


El recorregut comenįa als Aiguamolls de l'Empordā, que sķn els marjals dels rius Fluviā i Muga. La Muga alimenta el pantā de Boadella i la urbanitzaciķ d'Empuriabrava. El Fluviā travessa poblacions com Castellfollit de la Roca i Besalú i desemboca prop de Sant Pere Pescador.


El riu Ter passa per Setcases, Vilallonga de Ter, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Manlleu i Roda de Ter. Alimenta els pantans de Sau i de Susqueda. A Girona, el Ter conflueix amb els rius Onyar i Güell. El tram final, que travessa Sarriā de Ter i Medinyā, es va modificar a l'edat mitjana per fer-lo desembocar a l'Estartit, passant per Torroella de Montgrí.


Les imatges del programa també mostren l'estany de Banyoles, d'origen cārstic i tectōnic, i el riu Tordera, que neix al Montseny i passa per Hostalric.


Els rius Congost, Tenes, Ripoll, Mogent i la riera de Caldes drenen la comarca del Vallčs Oriental i s'uneixen i formen el Besōs en el seu camí fins al mar.


El riu Llobregat neix a Castellar de n'Hug i passa per la Pobla de Lillet, Guardiola de Berguedā, Bagā, Cercs, el pantā de la Baells, la colōnia Rosal, Gironella, Puig-reig, Balsareny, Sallent, Navarcles, el Pont de Vilomara, Monistrol de Montserrat, Olesa de Montserrat, Martorell, Sant Boi de Llobregat i el Prat de Llobregat, on desemboca formant un delta.


El Cardener és un afluent del Llobregat. Travessa el Solsončs, rega el pantā de Sant Ponį, passa per Cardona i Súria i s'uneix al Llobregat a Manresa. Un altre afluent del Llobregat és el riu Anoia.


El riu Foix aporta aigua al pantā del mateix nom. El Gaiā alimenta el pantā de Gaiā i passa per Santa Perpčtua de Gaiā i el Pont d'Armentera. El Francolí acompanya les poblacions de l'Espluga de Francolí, Montblanc i la ciutat de Tarragona.


La Garona, un riu de la conca atlāntica, és l'artčria de la Vall d'Aran i travessa Vielha, Era Bordeta, Bossōst, Les i Pontaut.


El riu Segre passa per Llívia, Puigcerdā, Bellver de Cerdanya, Martinet, el Pont de Bar, la Seu d'Urgell, la Vansa, Organyā, Coll de Nargķ, el pantā d'Oliana, Oliana, Bassella, la Clua, Ponts, Artesa de Segre i Alōs de Balaguer.


Un dels seus afluents, la Noguera Pallaresa, travessa Alōs d'Isil, Isil, Borén, Esterri d'Āneu, la Guingueta d'Āneu, el pantā de la Torrassa, Llavorsí, Rialb, Sort, Gerri de la Sal, la Pobla de Segur, el pantā de Sant Antoni, Pessonada, Salās de Pallars, Llimiana, el pantā de Cellers, Cellers, el congost de Terradets i els pantans de Camarasa i de Sant Llorenį. A Camarasa, la Noguera Pallaresa s'ajunta amb el Segre i arriben junts a Balaguer.


La Noguera Ribagorįana, un altre afluent del Segre, neix als cims aranesos i, amb la Noguera de Tor, rep la neu fosa del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La Noguera de Tor travessa la Vall de Boí i la Noguera Ribagorįana passa per Vilaller, el Pont de Suert, el pantā d'Escales, la vall d'Āger, els pantans de Canelles i de Santa Anna, Torrelameu i Corbins, on s'ajunta amb el Segre.


Del Segre surten diversos canals que han transformat el paisatge, com el canal d'Urgell o el de Vallmanya. La ciutat de Lleida s'identifica amb aquest riu, que també alimenta els pantans de la Casa i d'Utxesa. Després de passar per Torres de Segre, rep les aigües del Cinca a la Granja d'Escarp.


L'Ebre, amb afluents com l'Algars, abasta el pantans de Riba-roja i de Flix i travessa les poblacions de Riba-roja d'Ebre, Flix, Ascķ, Garcia, Mķra d'Ebre, Miravet, Xerta, Tivenys, Tortosa i Amposta. La seva desembocadura forma un delta de gran riquesa faunística, considerat la zona humida més important de Catalunya.

  • Programa Catalunya des de l'aire
  • Idioma Catalā
  • Producciķ TVC, NEW ELEMENTS, 1999
  • Any de producciķ 1999
  • Durada: 31min.
  • Āmbit Cičncies naturals, Cičncies socials
  • Ārea Cičncies de la terra i del medi ambient, Geografia, Cičncies socials, Cičncies de la naturalesa
  • Nivell Batxillerat Educaciķ Secundāria Obligatōria

Ārea professorat

Audiovisuals del programa

Audiovisuals relacionats

Programaciķ educativa