Al segle XIV, la corona d'Aragó dominava bona part del Mediterrani i el seu afany expansionista va arribar molt lluny. Aquest fet es va traduir en una intensa activitat comercial i en l'arribada de manifestacions artístiques d'altres indrets. Un exemple d'aquestes influències artístiques és la pintura italogòtica, introduïda a Catalunya per Ferrer Bassa.

L'obra més important de Ferrer Bassa són els frescos que decoren l'antiga cel·la oratori de l'abadessa de Pedralbes, Francesca Saportella, neboda de la reina Elisenda de Montcada, esposa del rei Jaume II i fundadora del monestir. Per encàrrec de l'abadessa, Ferrer Bassa va realitzar un conjunt de vint-i-dues composicions pintades a l'oli que es mantenen ben conservades.

Una de les escenes mostra l'adoració dels Reis Mags. A la part inferior de la pintura hi apareixen els tres reis agenollats davant de la Mare de Déu i el nen Jesús, que seu a la seva falda.

En una altra composició hi ha la Mare de Déu entronitzada amb el nen. Maria seu en un tron vermell i el nen porta una túnica transparent. Tots dos estan envoltats d'una cort d'àngels.

Una altra escena està dedicada a la passió de Crist. Aquesta pintura, amb una composició triangular, mostra el dolor de tots els personatges que hi apareixen.

Ferrer Bassa va aconseguir transmetre la humanitat dels seus personatges, un fet que va comportar un gran avenç per a la pintura gòtica catalana.