En Manel, pagès, fa temps que practica l'agricultura ecològica i conrea els seus camps sense la presència de productes químics, com ara adobs o insecticides. Va ser un dels primers pagesos a dedicar-se a l'agricultura ecològica, fins i tot quan encara no existien els organismes oficials que ara la regulen i controlen.

Un dels requisits fonamentals per a aquest tipus de cultius és que els camps estiguin allunyats d'indústries i de carreteres transitades per evitar qualsevol element contaminant.

En aquesta mena d'agricultura és important evitar les plagues, però si hi apareixen es busquen formes alternatives a la química per combatre-les, com per exemple el sabó potàssic.

En Josep Maria produeix vi ecològic i a les seves vinyes fa servir adob verd. Aquest mètode consiteix a plantar herbes entre les fileres de ceps després de la collita del raïm. A la primavera, les restes d'aquestes herbes fan una mena de fem que és una matèria orgànica molt bona per a la vinya.

El vi ecològic no depèn només del cultiu de la vinya, sinó també del procés d'elaboració, ja que, un cop al celler, no s'hi poden afegir conservants. Pel que fa al resultat, no hi ha diferències respecte al gust o l'olfacte, però sí en el resultat de les analítiques, ja que no hi apareix cap rastre de residu químic o sintètic.

La Montse, ramadera, engreixa vedells per produir carn ecològica. Normalment, els vedells els alleta la mare fins als set mesos i després tota la seva alimentació és ecològica, fins i tot l'herba que mengen. Durant el procés d'engreix, els animals no reben cap producte químic. Per aquest motiu cal evitar malalties, ja que aquests animals no es poden medicar amb els productes habituals.

La producció ecològica està regulada pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE).