Inici » Quèquicom

Ciències socialsLlengües i literaturaCiències naturalsTintín i l'aventura de la ciència

Codi a embedir Copiar

Tintín i l'aventura de la ciència

Hergé, el creador de "Les aventures de Tintín", coneixia molts fenòmens físics. A més, mitjançant el professor Tornassol, un extraordinari inventor, va ensenyar enginys tecnològics abans que fossin realitat. "Quèquicom" experimenta la viabilitat d'alguns dels experiments que apareixen en aquest còmic protagonitzat per Tintín.


El professor Tornassol no tan sols es va inventar la televisió en color. En les 24 aventures de Tintín, l'il·lustre científic sorprèn el lector amb ginys espectaculars. Alguns s'han convertit en realitat, d'altres, no.


Abans de donar vida a cada nova aventura de Tintín, el seu creador, el belga Georges Rémi, àlies Hergé, es documentava molt. Fins i tot el professor Tornassol tenia el seu doble en la vida real: el científic suís Auguste Piccard. Hergé visitava els indrets on poc després Tintín també viatjaria i utilitzava els coneixements científics de l'època per fer volar la seva imaginació.


En aquest capítol, "Quèquicom" sotmet a la prova de la ciència algunes situacions que surten a "Les aventures de Tintín". Per exemple, podia la Castafiore trencar una copa de cristall amb la potència de la seva veu? Al plató, Toni Mestres intenta superar la soprano amb l'ajuda d'un altaveu capaç d'assolir altes freqüències i explica la manera com, des de casa, qualsevol pot provar de fer petar una copa.


En un dels àlbums, el professor Tornassol fa servir uns patins amb motor. Doncs ja existeixen. Es tracta dels patins Motosk8, que també s'impulsen amb un motor de dos temps, com els de Tornassol, i permeten anar a una velocitat superior als 50 quilòmetres per hora.


Hergé va dedicar dos àlbums al viatge al satèl·lit de la Terra: "Objectiu la Lluna" i "Hem caminat per damunt la Lluna". Per fer-los, va preparar el tema a consciència. Com que encara no hi havia hagut ningú que hagués sortit del nostre planeta, el dibuixant belga fins i tot es va haver d'inventar les proves a les quals haurien de ser sotmesos els futurs astronautes.


Quan l'home va trepitjar la Lluna, Tintín ja feia quinze anys que hi havia anat. Per experimentar la ingravidesa, com fa Tintín, el reporter Miquel Piris se submergeix entre morenes i taurons en un aquari.


El disseny del coet de Tintín copia el dels V2, els primers míssils balístics de la història fabricats i utilitzats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Aquests míssils, per enlairar-se, s'impulsaven amb el mateix motor que va fer servir la nau de Tintín per sortir de la Terra.


En el seu viatge cap a la Lluna, l'asteroide Adonis està a punt d'ensorrar la missió. Els anys 90 es va demostrar que aquests cossos celestes en poden tenir altres de més petits orbitant al seu voltant. Ara, que Tintín i Haddock fossin arrossegats i es convertissin en satèl·lits d'un asteroide tan petit com aquest és més que improbable.


L'arribada a la lluna de l'Apollo-11 no va ser tan senzilla com la del coet de Tornassol. Si no arriba a ser per la sang freda del pilot, Neil Armstrong, la missió hauria acabat en una tragèdia. Una de les persones que durant els anys 60 va treballar per a la NASA en les missions Apollo va ser un mallorquí, l'enginyer Andreu Ripoll. Miquel Piris parla amb ell d'aquella important fita per a la humanitat i de la similitud amb la que va protagonitzar Tintín.


En una altra aventura, el capità Haddock rep la descàrrega d'un llamp a través de la línia telefònica. Ricard Bosch, professor d'enginyeria elèctrica de la Universtitat Politècnica de Catalunya demostra amb un experiment que aquest tipus de descàrregues són possibles.





  • Programa Quèquicom
  • Idioma Català
  • Producció TVC
  • Any de producció 2007
  • Durada: 26min.
  • Àmbit Llengües i literatura, Ciències naturals, Ciències socials
  • Àrea Física, Filosofia, Ciències de la terra i del medi ambient, Coneixement del medi: natural, Llengua catalana i literatura, Ciències de la naturalesa, Biologia
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

Audiovisuals relacionats

  • Fotografia

    Fotografia

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Astrònoms artistes

    Astrònoms artistes

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Mesurar l'espai

    Mesurar l'espai

    Tecnologia, Matemàtiques, Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Stonehenge

    Stonehenge

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Magnituds

    Magnituds

    Matemàtiques, Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Evolució

    Evolució

    Matemàtiques, Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT

Programació educativa