El reporter Miquel Piris viatja fins a Atapuerca, a Burgos, per retrocedir un milió d'anys en la història. A Atapuerca hi ha el conjunt de jaciments prehistòrics més important d'Europa. Eudald Carbonell n'és un dels directors i forma part de l'equip que, amb les seves troballes, ha canviat el que se sabia de la història de la humanitat al continent europeu.

Una rasa excavada a principis del segle XX per fer-hi passar el tren va posar al descobert les coves d'Atapuerca. La serra d'Atapuerca és un massís calcari, amb coves i avencs. En aquestes coves, l'home primitiu hi va trobar aixopluc. La zona, a més, és rica en aigua i aliment, per la qual cosa tenia les condicions ideals per viure-hi.

Una de les troballes més importants d'Atapuerca van ser les restes de l'anomenat "Homo antecessor". Aquells ossos de 800.000 anys d'antiguitat van servir per demostrar que els homínids havien arribat a Europa molt abans del que es pensava.

El coneixement sobre l'anatomia de l'home i de primats com el ximpanzé permeten recrear l'aspecte d'homínids desapareguts fa milers d'anys amb gran precisió. Aquesta és la feina de Carles Lorenzo, antropòleg de la Universitat Rovira i Virgili, i del dibuixant Francesc Riart.

El presentador, Toni Mestres, demostra com treballen els arqueòlegs per determinar com va morir un humà que va viure fa centenars de milers d'anys examinant-ne els ossos fossilitzats. En aquesta ocasió, el presentador del programa té a l'estudi l'arqueòleg Toni Palomo, que fabrica una eina que talla sílex i fa foc com ho feien els homes d'Atapuerca.