La zona de la Reserva de la Costa de les Foques de Mauritània va ser l'escenari, l'any 1975, de la guerra del Sàhara i de la famosa Marxa Verda, que van deixar com a llegat un terreny cobert de mines. Aquest perillós obstacle per als humans ha estat, d'alguna manera, beneficiós per a les foques. El reporter Pere Renom ha visitat la península del cap Blanc acompanyat per Jordi Sargatal, que, des de la Fundació Territori i Paisatge, treballa per conservar la foca mediterrània. La colònia de foques del cap Blanc la formen uns 200 animals que fan servir de manera regular algunes coves de la zona per descansar i reproduir-se. Aquest nucli tan important de foques s'ha conservat perquè viu en una costa molt inaccessible, formada per penya-segats sovint batuts per temporals. A banda de tranquil·litat, les foques tenen a la seva disposició tot l'aliment que necessiten pel fet que, precisament, les aigües verdoses de la costa mauritana són de les més productives del món. A la Reserva de la Costa de les Foques del Cap Blanc hi treballa l'ONG espanyola CBD-Habitat, en col·laboració amb els governs maurità i marroquí. Les seves tasques són la recerca i, sobretot, la conservació de la colònia de foques. Per evitar l'entrada de pescadors o marisquers, duen a terme una vigilància contínua del litoral. Aquesta colònia de foques, aparentment tan saludable, va patir un daltabaix dramàtic l'any 1997, daltabaix que la va situar al límit de la desaparició i va fer que se'n replantegés la gestió. Ara es procura afavorir la recuperació de la colònia, sense intervenir-hi directament i sensibilitzant els pescadors locals. El control de la colònia de foques es fa també per mitjà de la fotoidentificació. Cada individu presenta un patró característic i únic de cicatrius i de taques que permet estudiar-ne els moviments i l'ús de les coves. L'arxiu fotogràfic aplegat durant quinze anys inclou centenars de foques. A més de les fotografies, amb un circuit tancat de televisió es pot seguir en temps real allò que passa a l'interior de les coves.