A la primavera els grups de processionàries, encapçalades per una femella, recorren el bosc formant la típica fila que els ha donat aquest nom. Busquen el lloc adequat on enterrar-se i transformar-se en crisàlide, que, més tard, donarà lloc a una papallona. Dels ous que aquesta pongui, en naixeran noves larves d'eruga.

La processionària està en equilibri amb el medi. Però les variacions climàtiques o les alteracions en les poblacions de predadors i paràsits poden alterar aquest equilibri. Els tècnics recorren Catalunya per avaluar la situació a cada lloc i decideixen on caldrà fer actuacions a la tardor, quan les erugues hauran nascut i es trobaran en estat larval.

Els productes per fumigar es preparen a peu d'avioneta. S'utilitza un compost que inhibeix la formació de quitina, la substància dura que forma l'esquelet extern de l'insecte. Les erugues l'ingereixen i moren en fer la muda. El producte s'aplica a la tardor perquè així només afecta la processionària, l'única larva activa que hi ha en aquesta època. En zones pròximes a conreus ecològics o en espais naturals protegits es fa servir un plaguicida biològic.

Mentre l'avioneta fa aquestes operacions, al bosc es poden trobar els nius blancs de pèls sedosos on les erugues busquen protegir-se dels primers freds. Si s'obre un d'aquests nius s'hi pot veure un gran nombre de larves, encara petites, però que ja poden atacar els pins. Tenen preferència per la pinassa i el pi silvestre, entre les espècies autòctones, i pel pi insigne i el pi canari, entre les introduïdes.

L'atac de la processionària no sol matar els arbres, però els afebleix i els fa més sensibles a malalties. També els obliga a tornar a fer néixer fulla i això va en detriment de la producció de fusta. Quant a les persones, la processionària pot provocar irritacions importants. El seu control, doncs, és un problema de salut dels boscos i de salut humana.