Inici » Montserrat un símbol

Ciències socials1936: guerra entre germans

Codi a embedir Copiar

1936: guerra entre germans

La Catalunya del 1931, quan es va proclamar la República, havia canviat molt d'ençà que havia sonat, per primer cop, el "Virolai" aquella tarda plujosa d'abril del 1880. El sentiment de catalanitat s'havia afermat no sense dificultats; a vegades, fins i tot, gràcies a tristos episodis de repressió i venjança tolerada cínicament per la llei. S'havien hagut de superar anys d'inestabilitat social: el pistolerisme i els atemptats entre sindicats i patronal dels anys noranta, la vaga general del 1902, la tensió que va causar la visita d'Alfons XIII l'any 1904, i la Setmana Tràgica. La dictadura de Primo de Rivera va perseguir no només la llengua, sinó també les manifestacions culturals.


El monjo montserratí Ricard Maria Sans ens anirà explicant al llarg del programa què passava a Montserrat durant la guerra del 36. Segons Sans, "no solament es posaren dificultats a les nostres manifestacions lingüístiques i culturals, sinó que l'abat Antoni M. Marcet, al començ de l'any 1925, hagué d'allunyar-se de Catalunya durant una llarga temporada, acusat de catalanisme, i molt d'aquest temps el passà a Alemanya. Per la mateixa raó, també hagué d'anar-se'n fora de Catalunya el P. Anselm Albareda, que aprofità l'ocasió per a recórrer els monestirs benedictins i les principals biblioteques d'Europa..."


L'arribada de la República tampoc va aportar la pau i la serenor necessàries per afrontar les diverses reformes urgents que havia d'escometre el nou govern. Realment el febrer de 1936 va significar un capgirament més profund que no pas el que es va derivar de les eleccions del 1931, que van donar la benvinguda a la República.


La situació que vivia Montserrat era tan preocupant com a tants altres llocs. Era hora de prendre algunes decisions abans que fos massa tard. El millor va ser que els escolans retornessin a casa i això serà entre els dies 17 i 19 de febrer del 1936. De moment van abandonar l'edifici de l'escolania i es van amagar a les cel·les dels pelegrins, a les poques habitacions que encara estaven buides. Al matí el monestir estava ple de milicians, que a punta de pistola buscaven l'abat. Els pocs monjos que es van atrevir a sortir anaven vestits de civils i es feien passar per membres de la FAI. Mentrestant, des de Barcelona es demanava que l'escolania fes la seva activitat normal i cantessin. Res més lluny de la realitat: amb els primers autocars que el divendres van pujar a Montserrat a recollir els pelegrins que eren a les cel.les des del diumenge 18 de juliol, van poder escapar amagats entre la gent la majoria dels escolans. Alguns frares van ser detinguts en diferents controls.

Una sèrie de 13 capítols que dóna les claus per entendre la història d'un dels centres musicals més rellevants del país. Els mestres de l'Escola de Monserrat, la vida, la història, el context social, cultural i polític que ha envoltat el que ha esdevingut símbol.

  • Programa Montserrat un símbol
  • Idioma Català
  • Producció CCMA
  • Any de producció 2006
  • Durada: 57min.
  • Àmbit Ciències socials
  • Àrea Història, Ciències socials
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

Audiovisuals relacionats

Programació educativa