Europa la formen quaranta-nou estats, vint-i-set dels quals han decidit créixer dins la Unió Europea.

L'any 1951, vencedors i vençuts de la Segona Guerra Mundial van signar un tractat per controlar el carbó i l'acer, els dos elements necessaris per fabricar armes. Amb la unió de sis països naixia la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer: l'Europa unida començava a caminar.

A Europa hi viuen més de quatre-cents milions de persones. El seu territori ocupa només el 7 % del planeta.

El programa parteix del color blanc, que és el color de la democràcia. La democràcia, el govern del poble, és un invent dels grecs, com la mateixa Europa.

La mitologia grega explica que Zeus es va enamorar d'Europa, una princesa que vivia a la riba de la Mediterrània. Un dia, Zeus es va convertir en toro, va sortir d'entre les onades i se la va endur volant. Junts van arribar a Creta i van tenir fills. Allà va néixer la terra que avui es coneix com Europa.

Després del blanc es passa al marró, que és la geografia, els conreus, el treball i la immigració; després al vermell, que és la solidaritat; al groc, que és la imaginació; al taronja, que és la innovació i la modernitat, i al violeta, que és la paritat.

També hi ha referències al verd, que és la llibertat; al negre, les guerres i la memòria històrica, i al blau, que és el color institucional d'Europa. A les anelles olímpiques cada color representa un continent, i el blau és Europa. La bandera de la Unió Europea és blava.

Finalment, el multicolor defineix perfectament el lema de la Unió Europea: unitat en la diversitat.