Inici » El medi ambient

Ciències naturalsSatèl·lits: més enllà de l'ull

Codi a embedir Copiar

Satèl·lits: més enllà de l'ull

En aquest capítol, l'espai "El medi ambient" explica com els satèl·lits artificials i els moderns sistemes de captació i tractament d'imatges i dades ofereixen perspectives inèdites del planeta.


El 4 d'octubre de 1957, la Unió Soviètica va posar en òrbita el primer satèl·lit artificial: l'Sputnik. En plena guerra freda, el llançament va tenir un fort contingut polític i estratègic. Però en poc temps, a més d'oferir dades d'interès militar, els satèl·lits artificials que van seguir l'Sputnik van ser d'una gran utilitat per al conjunt de la societat, per exemple en la previsió meteorològica.


Els satèl·lits oferien imatges del nostre planeta des d'un lloc privilegiat. Però, des de fa anys, aquests enginys no es limiten a mostrar el que és visible, sinó que van molt més enllà d'on arribaria l'ull humà. Com que passen moltes vegades per damunt dels mateixos llocs, les dades que envien es poden combinar per compondre imatges. Fins i tot certes tècniques permeten penetrar en capes de glaç i de núvols com les que cobreixen Islàndia. Així, a partir d'un gran nombre de dades obtingudes en diferents longituds d'ona és possible elaborar figures digitals que mostren el relleu de la superfície que s'amaga sota les gruixudes capes glaçades.


El mateix es pot fer gràcies als satèl·lits que passen contínuament damunt l'Antàrtida. No tan sols proporcionen un relleu exacte de la capa glaçada de tres o quatre quilòmetres de gruix que cobreix aquest continent, sinó que les ones que penetren sota el gel donen la possibilitat de crear models que mostren què veuríem si, de cop, tot el glaç desaparegués.


Als oceans, no tan sols assenyalen els moviments dels corrents marins, sinó que amb dades contínues i molt precises de les variacions del nivell de l'aigua permeten deduir com és el fons marí i compondre la imatge d'un planeta Terra eixut. Fins i tot les diverses regions d'un huracà es poden estudiar com si l'haguéssim congelat i li donéssim voltes.


Així, els fenòmens meteorològics i climàtics ja no es veuen amb simples imatges puntuals d'allò que passa, es veuen amb un detall que permet seguir com van canviant i, el que és més important, que permet predir-ne l'evolució. És el cas d'El Niño, un corrent càlid a l'oceà Pacífic que pot provocar a milers de quilòmetres de distància sequeres que afavoreixen els incendis forestals. Aquests incendis també es poden seguir amb satèl·lits, que s'han convertit en uns sentinelles en alerta constant, imprescindibles per vigilar el nostre planeta.

  • Programa El medi ambient
  • Idioma Català
  • Producció TVC
  • Any de producció 2007
  • Durada: 3min.
  • Àmbit Ciències naturals
  • Àrea Física, Coneixement del medi: natural, Ciències de la naturalesa
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

Audiovisuals relacionats

Programació educativa