El presentador del programa comença de matinada a Castelló de la Plana, al País Valencià, compartint la feina dels pescadors en una dura jornada. Resultat: un bon mareig i un munt de descobriments, especialment pel que fa a les varietats de peix i els seus noms: "mabre", "alatxa", "juliola", "llissa", "rascassa", "aranya", "sorell", "ratjada", "vaca tremoladora"...

També de matinada, Roger de Gràcia visita Mercabarna, on descobreix més noms de peixos: "mero", "verat", "tauró", "lluerna" o "marraco". I a Palamós i Cambrils escolta el vocabulari de les peixateres: "ganya", "penegal", "canana", "gadagang"...

El presentador acaba el recorregut amb un pescador de Fornells, a l'illa de Menorca, que li ensenyarà els diferents arts de pesca i el convidarà a compartir una autèntica caldereta menorquina. A Menorca, Roger de Gràcia "pesca" paraules i expressions com ara : "calar xarxes", "llevar xarxes", "flac", "desempescar", "cap roig", "caldera", "panadera", "sarg", "corball", "cranca" o "grumàntil".

Al llarg del programa hi apareixen encara més noms de peixos: "truita de riu", "rèmol", "salmó", "sardina", "serrà", "guiula", "lluç", o "rap".

Com es pot comprovar, el nom dels peixos és diferent segons la varietat lingüística. El cas de "moll" i "roger", mots que designen el mateix peix, és significatiu, ja que el seu ús està ben delimitat. "Roger" es fa servir des del Rosselló fins al Maresme i "moll", des del Maresme fins a Alacant i també a les Illes.

A la secció "Endevina d'on són", parlen dos homes de Cadaqués, on encara es manté el parlar salat.

Al diccionari, es busca l'etimologia de "calamar" i es repassa el nom dels diferents ormejos de pesca: "forca", "arpó", "fitora", "ham", "volantí", "xarxa", "rall", "sardinal", "teranyina", "tresmall", "bou"...