El presentador del programa, Roger de Gràcia, comença el viatge acompanyant un pastor i el seu ramat de vaques, que travessen el túnel de Vielha durant la transhumància. Amb ell aprèn la paraula "xiulit".

També visita la Fira de la Girella del Pont de Suert per tastar aquest típic embotit i sentir els deixos i els accents de la llengua de l'Alta Ribagorça. Allà caça paraules com ara "tripes", "cap", "freixura", "cansalada entreviada", "roia" i "cruc".

A Sort, al Pallars Sobirà, el presentador s'endinsa en un obrador de formatges, on sent paraules com ara "quallar", "quall", "quallada", "enzim", "remugant", "esbricolar", "xerigot", "fong" o "tupí".

Roger de Gràcia també parla amb Jordi Abella, director de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, sobre les expectatives d'aquests territoris que, en els darrers anys, han vist com canviava la seva situació gràcies al turisme rural, als productes culturals i a la recuperació del patrimoni.

Tot seguit, el presentador acompanya un guarda veterà a descobrir les meravelles del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Amb ell caça paraules com ara "fortiu", "jabalins", "faïna", "teixó", "llebre", "isard", "ginebro", "toxt", "reig", "mossec", "engullir", "craba" o "garbar-se".

Finalment, el presentador arriba a Andorra, el "país dels Pirineus". A la Casa de la Vall, a Andorra la Vella, l'historiador Francesc Rodríguez li explica l'organització política del país, amb paraules com ara "conseller general", "escó", "parròquia", "copríncep" i "coprincipat". A la Massana, una dona gran li parla de "cavar", "totxo", "buscall", "esquissos", "matxo", "mula" i "equa".

Al diccionari, es busca l'origen etimològic del mot "formatge" i s'explica com se l'anomena en altres idiomes. També es comenten alguns dels andorranismes que s'han incorporat als diccionaris, és a dir, paraules pròpies d'Andorra o d'altres que es fan servir de manera diferent a altres llocs. En són un exemple: "arrest" (acord), "averia" (impost), "batlle" (jutge), "cot" (multa), "foc i lloc" (contribució), "manador" (pregoner), "nunci" (conserge) o "padral" (registre d'animals).

A la secció "Endevina d'on son" hi participen dos homes de Benicarló, al Baix Maestrat.