La major part de la població té mal d'esquena per contractures, hèrnies discals o altres lesions relacionades amb la columna vertebral. No se'n salven ni els esportistes d'elit. "Quèquicom" en parla en aquest capítol.

La reportera Samantha Vall visita el Centre d'Alt Rendiment Esportiu (CAR), on entrevista el campió d'Espanya de salt de perxa Raúl Mayor, que, tot i que s'entrena meticulosament, li fan mal les lumbars.

Raúl Mayol s'entrena sis hores tots els dies de la setmana. Al contrari del que fa la majoria de la gent, ell passa el dia fent activitat. Per a la musculatura val més això que no pas estar-se al sofà, però també té les seves conseqüències. Per prevenir accidents, molts dels salts d'en Raúl els supervisa un metge.

Entre els esportistes, el mal d'esquena afecta sobretot aquells que fan un esport asimètric. Els que tenen més lesions de columna, però, són els corredors. Es van fent microlesions cada vegada que fan un pas. És difícil trobar el punt mitjà. La columna aguanta, però té els seus límits.

Samantha Vall visita l'osteòpata i fisioterapeuta Ferran Trinidad perquè li fan mal les cervicals. Per fer-li passar el dolor, li desbloqueja les articulacions. Ferran Trinidad també dóna consells posturals i explica exercicis fàcils per prevenir el mal d'esquena.

Una altre cas que apareix en aquest reportatge és el de Jesús Rubio, que fa trenta-cinc anys que és taxista i en fa quinze que té mal d'esquena. I no és estrany: passa cada dia dotze hores al volant i només surt del taxi per esmorzar i dinar, però llavors també torna a seure. Al final es va haver de comprar un cotxe automàtic.

Però el mal d'esquena també afecta els nens. És el cas de Marc Garrido, que s'havia trencat la cinquena vèrtebra dorsal: una patologia molt comuna en nens que fan esport. Amb repòs li va passar el dolor, però la vèrtebra trencada la té desplaçada.

Amina Bousfia, amb només tretze anys, ja ha passat per una operació molt dura. La columna se li va desviar i l'esquena li va quedar completament deformada. Tenia escoliosi, una patologia que tenen més les nenes que no pas els nens, sobretot en la fase de creixement.

Quan va arribar a Sant Joan de Déu tenia una desviació de la columna vertebral de 90 graus. I encara que sembli mentida, a part de la gran deformitat, no hi havia cap òrgan intern lesionat. A la llarga, però, hauria pogut tenir problemes.

Després de l'operació, encara té una desviació de 24 graus, i el ferro que porta a la columna l'haurà de portar sempre. La mobilitat, però, pràcticament no l'ha perduda, ja que el ferro només està fixat a la primera i la segona vèrtebres lumbars. L'Amina, tot i que l'acaben d'operar, ja ha notat molta millora.