El periodista Xavier Duran explica que l'ozó és un gas, és una de les formes en què es presenta l'oxigen. Si a la superfície terrestre és nociu, quan es troba a gran altura, entre quinze i cinquanta quilòmetres, s'acumula i forma una capa protectora que ens protegeix dels raigs utraviolats del Sol. Això és el que anomenem la capa d'ozó.

L'ozó es distribueix irregularment sobre el planeta. La capa té més gruix sobre l'equador i menys als pols.

L'any 1985, els científics van descobrir que la quantitat d'ozó que hi havia damunt de l'Antàrtida havia minvat molt. Per això, quan parlem del forat de la capa no vol dir literalment que n'hi hagi un, sinó que hi ha menys gruix d'ozó.

Aquesta disminució de la concentració d'ozó ha estat provocada, entre altres coses, pels productes anomenats CFC, clorofluorocarbonis, que són els gasos usats en esprais que en arribar a l'atmosfera destrueixen l'ozó.

Durant els últims anys, molts països han prohibit l'ús dels esprais que emeten aquests gasos. Així i tot, encara es fan servir en refrigeradors i aires condicionats.

Si la disminució de la capa d'ozó continua augmentat pot provocar més cremades greus si ens toca el sol, que les plantes creixin menys, danys a la vida submarina i que tinguem menys defenses per combatre bacteris i virus.