Inici » Valor afegit

Ciències socialsAprendre dels errors / La Ford a Barcelona

Codi a embedir Copiar

Aprendre dels errors / La Ford a Barcelona

L'espai ecònomic "Valor afegit" analitza quines lliçons es poden treure i aprofitar dels fracassos empresarials. També entrevista l'economista nord-americà Tyler Cowen i repassa la història de l'empresa Ford a Barcelona.


Aprendre dels errors

Deu mil pimes desapareixen cada any del mapa empresarial espanyol. Deu mil històries d'emprenedors que no poden tirar endavant el seu projecte. Què es pot aprendre del fracàs? La nostra és una societat en què costa molt acceptar els errors i, sobretot, costa treure'n lliçons. Però hi ha moltes coses que es poden tenir en compte a l'hora de crear una nova empresa com, per exemple, delimitar molt bé la relació amb els socis, tenir idees que es puguin convertir realment en negoci i, també, que les motivacions professionals i no les personals estiguin al darrere del projecte.


L'economia del dia a dia

Tyler Cowen és un economista nord-americà provocador i polemista, i també és un autor prolífic de llibres i articles a la premsa nord-americana. La seva última obra, "Descubre al economista que llevas dentro", defensa que els conceptes econòmics, com el dels incentius o el del mercat, es poden aplicar a tots els àmbits de la nostra vida quotidiana. Així ens poden ajudar a prendre decisions a l'hora de treballar, de consumir o, fins i tot, d'anar al metge.


La Ford a Barcelona

La presència de Ford a Espanya s'inicia l'any 1920, quan s'estableix a Cadis amb una planta de muntatge de vehicles en règim de dipòsit franc. Tres anys després, decideixen traslladar-se a Barcelona. De fet, aquesta era l'opció inicial, però l'ambient obrer reivindicatiu de la capital catalana els havia fet renunciar a la idea. Un cop comprovades les limitacions de Cadis, doncs, decideixen intal·lar-se a Barcelona.


Ford va llogar unes naus al Poblenou i hi va instal·lar una planta de muntatge. Poc després tenia una xarxa comercial de dos-cents cinquanta venedors que treien profit d'un creixement econòmic anual del cinc per cent, el millor des de la Primera República.


El muntatge de vehicles a la planta de Barcelona seguia el model organitzatiu de les línies de muntatge de la seu de Ford als Estats Units, que van imitar la resta de constructors. Però el que va començar només com un muntatge, a poc a poc va incorporar la fabricació de peces.


El govern republicà exigia a Ford que fabriqués més a Barcelona, i es va arribar a un cinquanta per cent dels vehicles.


L'any 1936, Ford ja havia decidit construir una fàbrica a Barcelona, que havia de ser igual que la que va fer a Anvers, a Bèlgica, amb capacitat per produir setanta-cinc vehicles al dia.


La primavera d'aquell any va reservar seixanta mil metres quadrats a la Zona Franca i disposava d'un fons de sis milions de pessetes per iniciar les obres, que havien de durar disset mesos. L'aixecament franquista va posar fi a aquella iniciativa.


Ford havia continuat treballant durant la guerra sota control del comitè de guerra. Després del conflicte, Ford va tornar lentament a produir tractors i camions, que és el que volia el govern de Franco per rellançar l'economia.


L'avinguda Icària, on havia estat Ford Motor Ibérica, és avui l'artèria principal de la Vila Olímpica. Res no hi recorda una empresa que aleshores podria haver tirat endavant un desenvolupament econòmic que va arribar vint anys després.

  • Programa Valor afegit
  • Idioma Català
  • Producció TVC
  • Any de producció 2008
  • Durada: 25min.
  • Àmbit Ciències socials
  • Àrea Economia de l'empresa, Economia, Ciències socials
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

Audiovisuals relacionats

Programació educativa