El presentador del programa, Roger de Gràcia, vol saber d'on ve el nom de Catalunya. A la seu de l'Institut d'Estudis Catalans parla amb Francesc Vilaró, de la Comissió de Toponímia de Catalunya. L'origen del topònim "Catalunya" és incert, ja que hi ha diverses versions sobre la seva procedència: pot significar "terra de castells"; pot venir d'Otger Cataló, un dels anomenats Nou Barons de la Fama; del nom Gotholàndia, que vol dir "terra dels gots", o del mot iber Laketània.

Tot seguit, Roger de Gràcia es trasllada fins a Cabó, un poble de l'Alt Urgell, que a partir d'ara es dirà la Vall de Cabó. En aquesta població, el presentador coneix un col·leccionista de paraules com ara "batzacada", "atossar", "esquerar", "agarbar", "rebotida", "raure" o "redéu".

Algunes poblacions que han canviat de nom són Santa Eulàlia de Riuprimer, Vila-sana o Avinyó Nou. Al llarg de la història, algunes poblacions també han patit canvis de nom. Per exemple, durant la República, van desaparèixer les referències clericals. Durant el franquisme, molts pobles van veure traduït el seu nom al castellà.

Un altre cas que investiga Roger de Gràcia és el d'un poble que manté dos noms: Santa Maria de Corcó i l'Esquirol.

A Barcelona sentirem com ha rebatejat la gent alguns dels carrers i places de la ciutat, fugint dels noms oficials.

A la Cerdanya, Roger de Gràcia descobreix alguns dels topònims més curts del domini lingüístic català: Das, Nas, Bor, Pi, Er...

Finalment, a la Vall de Gallinera, al País Valencià, el presentador investiga per què tots els pobles comencen pel mot d'origen àrab "beni": Benialí, Benitaia, Benissili, Benicadell o Benissivà.

D'altra banda, a la secció "Endevina d'on són" hi intervenen dues persones de Montagut i Oix, a la Garrotxa.