Cada vaca porta al damunt entre trenta i trenta-cinc quilos de pèl i pell que es convertiran en vint-i-cinc quilos de cuir al final del procés d'adobament. Les indústries d'adobament de pell de l'Anoia manufacturen dos milions de quilos de cuir cada mes. Necessiten entre dues i tres mil vaques diàries, vuitanta mil vaques mensuals.

Per adobar les pells de les vaques, se n'ha de treure el pèl. Antigament es feia amb uns ganivets especials i des de fa temps s'utilitzen productes químics. Les pells rentades s'introdueixen en cilindres com aquests, on faran voltes i voltes en un bany d'aigua a una temperatura determinada i sulfhidrat sòdic, diluït a una part per 2.500. Vint-i-quatre hores després, la pell en sortirà neta de pèl, a punt per al procés d'adobament.

El pèl ha quedat atrapat en uns filtres i és empès per un vis sense fi cap a uns contenidors especials. Deu tones diàries de pèl surten de les indústries adoberes d'Igualada en direcció a dues plantes de compostatge. Recerques d'enginyeria química de la Universitat Autònoma i d'agricultura de la Universitat Politècnica han permès trobar com compostar i aplicar aquest residu.

Els canvis en les indústries d'adoberia d'Igualada han permès reduir gairebé a la meitat els principals contaminants de les aigües residuals. De retruc, han disminuït també els costos de la depuració i l'abocament de fang en un milió tres-cents mil euros anuals. Els estalvis han permès a les empreses recuperar en un any i mig les inversions fetes. El principal benefici ha estat la millora de les aigües del riu Anoia, on aviat s'engegarà un pla de recuperació de la llera.