Menjar en temps de crisi

Les empreses que treballen en la indústria alimentària acostumen a dir que el seu és un sector que té assegurat el futur perquè la gent sempre haurà de menjar. Els hàbits alimentaris, però, canvien a la mateixa velocitat que la societat i, a més, és on primer es nota si la butxaca dels consumidors passa un mal moment.

Una tercera part de la despesa d'alimentació ja es fa als restaurants. Hi ha restaurants per triar i remenar i la competència augmenta. En aquesta situació, alguns establiments han començat a oferir menús també a la nit, una cosa que no s'havia fet fins ara.

El cuiner del restaurant L'Office va venir a Barcelona ara fa tres anys fugint de la crisi francesa, i ara ha començat a fer aquí el mateix que va haver de fer allà: un menú a la nit que animi la gent a sortir; un menú a bon preu que doni resposta a l'evidència que cada cop es demanen menys postres i que els primers plats s'acaben compartint.

Però no és tan sols questió d'abaixar preus; també s'ha de buscar l'ajuda de les innovacions tecnològiques. Cada cop es fan servir més els aliments ja prèviament trossejats, l'anomenada quarta gamma, i la no tan coneguda quinta gamma, que facilita la feina del cuiner amb plats mig preparats.

La vida a les grans ciutats fa que es mengi més a fora, però les primeres matèries són més cares que mai i costa molt trobar mà d'obra qualificada. Sobretot perquè els horaris són molt llargs i sacrificats.

Antoni Costa, president de Paradors

Els paradors s'han convertit en un sinònim de qualitat en el sector turístic. Aquesta cadena hotelera pública es va crear en temps d'Alfons XIII, quan Espanya començava a prendre consciència que el turisme podia ser una important font d'ingressos. Fa quatre anys, l'eivissenc Antoni Costa va agafar les regnes de Paradors amb l'objectiu de millorar-ne la xarxa i, sobretot, de donar-li un aire més jove i obert a tothom.

Robert Solow, la saviesa d'un Nobel

El premi Nobel d'Economia del 1987, Robert Solow, va estar fa pocs dies a Barcelona, on la Universitat Pompeu Fabra li va concedir el títol de doctor "honoris causa".

Solow, als 83 anys, és una de les llegendes vives de la ciència econòmica contemporània i encara és professor emèrit del MIT de Massachusetts. Un home que va néixer poc abans del crac del 29, que va ser assessor de John F. Kennedy i de presidents de la Reserva Federal, i que ha vist passar tot tipus de cicles i crisis econòmiques.