Vicenç Ferrer és un dels catalans més internacionals. Aquest exjesuïta de 88 anys continua al peu del canó en la seva intensa lluita contra la pobresa extrema i la marginació dels intocables, els més pobres dels pobres de l'Índia. En una apassionant entrevista, Ferrer explica els motors de la seva vitalitat i la capacitat transformadora tant del seu discurs com de la seva obra.

Conegut a l'Índia com el "Sant Blanc", Vicenç Ferrer ensenya la feina que la seva fundació fa a la zona d'Anantapur, la més pobra del país, on els seus projectes beneficien prop de dos milions i mig de persones. Proposat dues vegades per al Nobel, Ferrer continua mesclant humor, saviesa i intel·ligència quan parla.

Algunes de les seves declaracions al llarg de la conversa són:

"La pobresa no cal entendre-la, cal combatre-la."

"Déu no és responsable de la pobresa. Ell ens va deixar un univers riquíssim en herència i som nosaltres, els humans, els qui no hem sabut repartir-la."

"Jo no crec en Déu. Jo el sento, el veig, hi parlo, però Ell, a vegades, no m'escolta."

"Si tens l'acció bona al cor, que és la pràctica del bé, ja t'has alliberat, ets lliure."

"Jo mai no he estat revolucionari. He estat un home d'esperit. Si això és ser revolucionari, tots els sants que hi ha hagut ho són."

"Una nit, durant la batalla de l'Ebre, vaig veure una llum, era Ell, que lluitava contra el mal, contra la foscor més rotunda."

"Vaig marxar dels jesuïtes quan vaig veure que havia evolucionat més que ells, la meva persona sabia massa coses."

"El Vaticà que faci el que vulgui, però si jo fos el Papa potser seria diferent."

"Guanyar el Premi Nobel seria un suplici: dóna molt pocs diners i et condemna a concedir entrevistes tot el dia."