Els carrers i les carreteres es van començar a asfaltar per evitar la polseguera, els sots i les pedres. Però, abans donar-li aquesta utilitat, l'asfalt ja es feia servir per a moltes altres coses. Es pot obtenir després de sotmetre el petroli a una sèrie de processos químics.

El petroli és un líquid oliós que es va formar a l'interior de la Terra fa milions d'anys a partir de la descomposició d'organismes marins. Un cop extret es porta a les refineries, on se'n separen els components químics. És així com s'obtenen productes com el gas propà, el butà, la benzina, el querosè o l'asfalt. Tot i això, l'asfalt també es pot trobar en jaciments naturals.

L'asfalt és una substància viscosa, enganxosa i, habitualment, negra. Amb la calor es torna líquid i quan es refreda se solidifica. Per això és molt pràctic per fer carreteres. També es fa servir per a la impermeabilització, ja que no deixa passar l'aigua.